Doncs no parlaré de l'última corrida de toros a Catalunya. Ni en faré cap fàcil joc de paraules. Francament, no en vull traure suc, perquè hi ha coses que no me les empasso i preferisco no eixir-ne esquitxat. M'abelleix més parlar de política.
Toro Rubalcaba està ferit de mort; però encara brama de plaça en plaça per si de cas pogués esgarranyar bell ajut que el salvés: "Estoy a favor de la inmersión lingüística", "Le he pedido a Zapatero que reintroduzca el impuesto sobre el patrimonio, porque las grandes fortunas"...
Torero Rajoy ja tine dos "orejas" (Marcelino Oreja y Jaime Mayor Oreja, de qui la mala bava de la gent diva "a mayor oreja, menor cerebro"). Només li falta el "rabo" (francament, no en vull traure suc, perquè...) i a governar!
Mozo de espadas Però a qualsevol torero li cal sempre un bon "mozo de espadas" per quan l'haja de menester. Per cert, que se'n sap res del Duran i Lleida?
Mulillero Pobre Rubalcaba! Algú l'haurà d'arrossegar fora de la plaça amb la rècula de "mulillas". Sí, potser algun bon jan amatent i amb aspiracions successòries. Marcelino Iglésias és un bon jan amatent.
Banderillero A l'Albert Rivera no li agrada que la gent creme banderes espanyoles.
Corrida sin picadores En este festival ningú no necessita cap picador, ja se piquen prou tot sols.
Picador Llàstima que siga una "corrida sin picadores". El Víctor Orrit hi hauria feit un paper ben lluït com a picador. El Víctor pica un poc d'ací i un poc d'allà: pica de l'Ajuntament, pica de la Diputació de Barcelona... Un picoteo assortit, vaja.
Monosabio Un "monosabio" com Déu mana ha d'evitar que el picador caiga i prenga mal. Qui valdria per a "monosabio" del Víctor? Hi he de reflexionar, no diré pas qualsevol nom a la babalà.
Clarines y timbales Home, no sic el Timbaler del Bruc; però, si convine fer seroll per defensar la dolça Catalunya pàtria del meu cor qui de tu s'allunya d'enyorança mor, puc tornar a ser clarinetista.
Prou, que comença el Crackòvia a TV3. I el futbol és el futbol, o no?
Ara que s'apropen eleccions, convine recordar més que mai que hi ha dietes electorals poc saludables. Bo i que les presses de la societat actual mos aboquen molts camins a votar qualsevol partit d'aspecte mengívol que se mos pose a l'abast, hem de sabre que, així com hi ha begudes votables i begudes no votables, hi ha partits potables i partits no potables. Vaja, que hi ha partits tan tòxics com el lleixiu i l'amoníac, i partits exempts de toxicitat (tot i que no tots són saludables, n'hi ha també d'indigestos i de neutres). La Piràmide de la votació saludable mos aidarà a no prendre bous per bísties grosses.
Partits tòxics (no votables mai): Ciudadanos (espanyolista i catalanòfob), Plataforma per Catalunya (espanyolista, catalanòfob i racista), PP (espanyolista, catalanòfob, racista i integrista).
Partits indigestos (votables 0-1 cops a la vida): Reagrupament ("En Pascual és un noi original com cal; i els líders reagrupats, per bé que primer li demanéssem la dimissió —amb posat de verges ofeses—, després ni hem tornat a demanar-la-hi mai més ni l'hem expulsat, perquè hem decidit relaxar-mos i goir amb ell dels refinats plaers —mmm!— que proporciona un bon pam de PSC —mmm!!!— formós, eixerit i enjogassat"), Unió Democràtica de Catalunya (espanyolista i integrista), PSC (PSOE, "ei!, el Pérez Rubalcaba ha promès que el PSC...", sí, prou, PSOE, "i la Chacón ha jurat a un míting que el PSC...", com si ho vol jurar davant del Cristo de la Legión, PSOE, "i la Teresa Montanuy diu que...", que sí, que sí, però PSOE i PSOE).
Partits neutres (votables 0-5 cops a la vida): Convergència Democràtica de Catalunya (vianda recomanada als llibres de Lara Moneta 1.000 receptes per cuinar peixos al cove i La fruita i Lara Moneta, hi ha una ordre internacional de recerca i captura contra Lara Moneta, se l'acusa d'incitar a la malnutrició), Iniciativa per Catalunya (eh?, ah!).
Partits saludables (votables indefinidament, si no se barreen amb partits tòxics o indigestos): CUP (independentista; molt lent, però independentista), Solidaritat Catalana per la Independència (independentista; amb ocasionals rampells soviètics, però independentista), Reagrupament (independentista, excepte quan fa Pasqua abans de rams), ERC (independentista; independentista?, doncs pareix que sí).
Si fem un poc de cas de la Piràmide de la votació saludable, la nostra dieta electoral sirà més equilibrada. La salut és lo primer, o no.
Pareix que el proper dimecres hi haurà ple municipal extraordinari. "Extraordinari" en el sentit de "fora del que és habitual"; que ningú no se crega que sirà un ple "extraordinari" en el sentit de "brillant, meravellós, magnífic" (és curiós, perquè els darrers plens ordinaris, en canvi, sí que han sigut bastant ordinaris, en tots els sentits). Mira, en faré un post viu. Potser resoldrem bell dubte. Per exemple, ¿el Víctor conservarà els dos sous o se sotmetrà a un procés de castració salarial? Faig un pronòstic: contra el que predica el Boni de bar en bar ("No feu cas del Manel Riu, no se poden cobrar dos sous públics"), el Víctor mantindrà els dos sous públics; ara bé, el salari municipal sirà rebateat amb el nom de "compensació econòmica", amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "pebrots"), i també costarà un ou. Bé, mentre esperem el ple, farem uns tastets de realitat catalana.
Immersió lingüística El Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña i l'Alícia Sánchez Camacho (Partido Popular) rebutgen la immersió lingüística. L'Alícia l'anomena "inversió lingüística", sinse cap intenció irònica. Potser l'ha despistat l'enginyosa inversió lingüística del Màrius Serra, el palíndrom "català a l'atac". L'Alícia Sánchez Camacho se fa dir Alícia Sánchez Camacho, amb els dos cognoms, com els ministres franquistes (Fraga Iribarne, Girón de Velasco, Solís Ruiz, Arias Navarro...), com els àrbitres espanyols (Urízar Azpitarte, Soriano Aladrén, Pes Pérez, Guruceta Muro...), com els candidats socialistes (Rodríguez Zapatero, Pérez Rubalcaba...), com els personatges de la sèrie Bob Esponja (Bob Esponja, Patricio Estrella, Calamardo Tentáculos, Arenita Mejillas...). Ai, la Sánchez Camacho! Hi ha qui diu que està operada.
Operada? No n'estic convençut. Jo crec que sempre ha sigut dona.
Cremar banderes Cremar banderes fa fiero. És cert que és un actor horrible, a les pel·lis de l'Almodóvar i a les pel·lis que no són de l'Almodóvar; però no està bé calar-li foc, pobrissó.
Crema de banderes En prenc sovent: quatre dits de crema de banderes i un xarrup de bourbon.
Dando caña Dando caña és un programa d'Intereconomía on els tertulians juguen a veri qui la tine més llarga; la catalanofòbia, és clar. Com és natural, no entenen les notícies que tinen relació amb Catalunya. El moderador, de tant en tant, mira de fit a fit els espectadors i fa publicitat d'un aparell contra la sordesa: "Si usted no entiende las noticias, le será muy útil". Bestial.
Placa, placa! Això de "Placa, placa!" eva l'onomatopeia que feva servir el Yoyas per imitar el so d'un parell de galtades. Un català universal, el Yoyas. Però la placa placa de debò la tenim a Tremp:
"Calle Magistrado Saura", en castellà, amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "campamentos"). Ara, el Pascual (tan catalanista, tan independentista, tan Regidor de Via Pública i tan Primer Tinent d'Alcalde) hi posarà remei, segur. Home, també pot recórrer als "ésques". Estaria bé. Jo a l'IES de Tremp en faig col·lecció, dels "ésques": "És que no tinc la llibreta de deures perquè el meu germà xic va tindre un rampell de constructor naval i la va transformar en tota una flota de barcos de paper", "És que no vaig vindre a l'examen perquè me van trucar de la Filharmònica de Sant Petersburg demanant-me que mirés de fer-hi cap per mor de substituir un solista de gaita gallega que s'heva fugat amb tres ballarines del Bolshoi"... Com poden ser els "ésques" del Pascual? Doncs, si fa o no fa, així:
1. "És que no és una placa placa de l'Ajuntament, és una placa privada". Coi! Ves, si les plaques dels carrers poden ser privades (i castellanes), demà mateix arrenco la de la façana de casa i n'hi poso una altra on hi diga "Calle de las Capullas" o "de las Capollas" o com carai se diga en castellà "Carrer de les Capelles". I, si d'ací a cent anys l'Ajuntament encara pensa igual, potser hi haurà a Tremp una "Calle del Teniente de Alcalde Bonifacio Palomino".
2. "És que no és una placa placa de carrer, és una ordre: ¡Calle, magistrado Saura!" Home, així no hi tinc res a dir. Tant de bo se donés la mateixa ordre de callar a d'altres magistrats; per exemple, als del Tribunal Constitucional, als del Tribunal Supremo i als del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.
En fi, ja verem si l'Ajuntament i el Pascual hi fan res o tiren d'"ésques". Pobre magistrat Saura! Pobre magre gat Saura, que no tine Friskies™ i s'ha de conformar amb uns minsos tastets de realitat catalana!
—Què? Que no penses escriure el post que vas prometre per avui o què? —Home, Joystick! Així m'agrada, que entres al blog sinse saludar i sinse preguntar-me si he passat un bon estiu, si tot me va bé, si sic jo o un altre qui ha deixat embarassada la Mir, si la immersió lingüís... —Com, com? Què dius que què? Que tindràs un fill??? —O filla. Però no me digues que encara no ho sabeves! No hèvem quedat que eves omniscient? Me pareix que caldrà modificar el catecisme. —Omniscient, omnipotent i omnipresent: no en tingues cap dubte. —No sé si ets omniscient i omnipotent, Joystick; però omnipresent, en este blog, sí que n'ets. O ovnipresent. Perquè tu ets extraterrestre, no? —Deixa't de punyetes i explica'm això de l'embaràs de la Mir. —De seguida. T'has fixat en les abelletes? Doncs has de sabre que les flors tinen estams i pistils; i, quan una abelleta s'hi avora... —Va, home, va! Ja m'has entès. —Ah, que vols una explicació hardcore? D'acord: per començar, i fent ús del meu reputat domini de les arts amatòries, vaig introduir la meu... —No anava pas per astí jo, i no sigues tan fantasma. —Fantasma? Ves, potser sí que allò va ser un remake porno d'El fantasma i la senyora Muir.
—Mira, Manel... —El fantasma i la senyora Mir, vaja.
—Mira, Manel, deixem-ho estar. Enhorabona, xiquet. —Moltes gràcies, Joystick. —Estàs content? —Estic acollonit. —Tins nou mesos per desacollonir-te. —O per acollonir-me encara més. —Però estàs content o no? —Home, sí. —Me n'alegro, de debò. Ei! Però el post que vas prometre on és? Quina poca paraula, Manel! —El post ja està enllestit: és esta conversa que hem mantingut. —Però, però, però... Si no hem parlat del Pascual, ni de la conferència que va pronunciar Marcelino ahir a Tremp, ni dels sous del Víctor, ni del que ha predicat este estiu el Boni per terra, mar i twitter. —Per terra, bar i twitter. —Bé, sí, com vulgues, però la qüestió és que avui no has parlat de l'Ajuntament. —I tant que n'he parlat, de l'ajuntament! En versió abelleta i en versió hardcore. —Va, home, va!
Si no hi ha cap ple municipal ni cap desferra, que si fa o no fa vinen a ser el mateix, faré vacances blogaires fins al dilluns 12 de setembre. Me sap greu, però toca descansar i carregar les bateries.
Me sap greu, sobretot, perquè m'hauria agradat dedicar un post viu a la Jornada Mundial de la Joventut. Quin bé de Déu d'hormones desfermades que hi haurà a Cuatro Vientos! Un còctel brutal: joves, calor, cap de setmana, tardada, concentració massiva a l'aire lliure, calor, música, actuació del Vicari de Joystick a la Terra, calor, nit, carpes chill out, calor... i el que de collita pròpia hi aporten els assistents ("collita pròpia" en tots els sentits). De casa estant, i amb l'ajut de 13TV, hauria comentat la xoldra minut a minut: "Passa'm la motxilla", "¡Benedicto, Benedicto, somos a Cristo adictos!", "¡El cerveceeeero ha llegado!, ¡cerveza fresquita fresquita, oiga!", "Benoît, Benoît, nous répandons la Foi (au prix de notre foie)!", "Helouquiti, mai nein is Teodoro, yu biutiful guel, yu ar fron?, Airlan?, gut cantri, gut birra guines, ai invit yu a cubata in mai cólchonet", "¡El farmacéeeeutico ha llegado!, ¡preservativos, píldoras del día siguiente, Vaginesil™, Alka-Seltzer™ fresquito frequito, oiga!", "T'he dit que me passesses la motx..., mira eixa monja!", "Quina?, l'abadessa del Parlament de Catalunya?",
"No, home, no, sor Núria de Gispert no, l'altra monja, la monja que està tremenda", "Ah, sí, la rosseta de galtes roies, quin tros d'hormonja!".
I és que, als aplecs catòlics d'hormones desfermades, encara que l'hormona se vestisca de monja, hormonja se queda. Ah, l'Esllésia Catòlica; tant de bo sempre fos així de catxonda. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén (no és una obra mestra, però paga la pena veri-la en estos dies de papolatria rampant).
Bé, moltes gràcies a tots els que en un moment o un altre heu passat pel blog des que, fa quatre mesos, el vaig inaugurar. Moltíssimes gràcies, de debò. Quan vaig començar, no m'esperava que arribésseu a ser tants. Eixe és un dels tres factors que han feit que açò, que preteneva ser un blog electoral, haja continuat després de les eleccions. Els altres dos factors són que me trobo a gust escriuint i que el nou Ajuntament de Tremp no para de regalar-me temes a cabassos. De vegades arribo a sospitar que alguns polítics baldraguegen només perquè n'escriga bell post.
El dilluns 12 de setembre, més. Fins llavors, ací queda el top ten.
Els 10 posts més visitats (ordenats pel nombre de visites):
L'estiu avança, el mal oratge arriba, les faldetes s'allarguen, les temptacions del dimoni s'escurcen, les rebequetes apareixen, les temptacions del dimoni desapareixen, ai! Els alcaldes fan vacances, els tinents d'alcalde fan veri que fan d'alcaldes, els Barça-Madrid tornen, Chanquete ha muerto, el final del verano llegó y tú partirás. Però encara mos quedaran les morenors. Els bonics morenos guanyats a còpia de sacrifici horitzontal (veges tu, no només les dones que fumen han de fer sacrificis horitzontals); o a còpia d'espontaneïtat vertical: el moreno paleta (amb senyals de samarreta imperi), el moreno camioner (amb el braç esquerre torrat i el dret com cul d'Iniesta), el moreno socorrista (amb franja blanca entre el torterol i els dits del peu), el moreno Primer Tinent d'Alcalde (amb renegror intensíssima).
Sí, el moreno Primer Tinent d'Alcalde. I és que el pobre Joan Pascual s'ha passat un patac de dies al carrer. No perquè l'hagen feit fora de l'Ajuntament (impossible, "l'acta de regidor és meua, només meua, el meu tresor", i ni els hòbbits reagrupats han pogut prendre-li l'acta); no, s'ha passat uns quants dies al carrer perquè, fent veri que feva d'Alcalde en funcions, no s'ha perdut cap funció: ni les funcions de teatre ni les de música militar ni les del que fos. Al maití (mirava) regar els àrbels, al migdia (feva) repartir multes, a l'hora baixa (donava ordre de) penjar una pancarta, al vespre (mirava de) goir del cinema a la fresca sinse podre goir de la fresca del cinema (massa cansat i massa casat). De tantes hores al carrer, s'ha mascarat que és un contento. En alguns moments, el vedeva i pensava: "O el Víctor torna lego de les vacances o a este home li agafarà una insolació".
La qüestió és que el Joan Pascual està moreno, i guapot. Res a veri amb la fila que fa als cartells que queden a la façana de l'antic bar Nadal, entre la carnisseria Pociello i l'Ajuntament:
Així apareix el Joan Pascual a eixos cartells, encara pitjor que als que rauen al cap del Passeig.
Reagrupament, atreveix-te! Reagrupament, atreveix-te a retirar-los, coi, que ja s'han escolat tres mesos des de les eleccions municipals i fan llord! Jo per mi que, si no els retiren, és perquè el PSC els els ha amprat per mor de servir-se'n a la campanya de les eleccions espanyoles. Posaran el Zapatero (acompanyat per la Teresa Montanuy) davant d'eixos cartells i dirà al Pascual, tot mirant-lo de fit a fit,...
"Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña."
En resum, tenim un Joan Pascual moreno, pinxo, guapot i rejovenit; mentre que als cartells ix pàl·lid, deteriorat, fieret i envellit. Ara hi caic! El Joan Pascual és el nostre Dorian Gray! Dorian Gray, com el Joan Pascual, se conservava eternament jove mentre la seua imatge en un quadre s'anava degradant. Per aconseguir-ho, va cedir a les temptacions del dimoni i li va vendre l'ànima. El Dorian Gray, dic; no el Joan Pascual, que el Víctor Orrit no és pas el dimoni, crec.
La tardagó s'anuncia, les temptacions del dimoni augmenten, l'ètica política minva.
Ehem... Ave Maria Puríssima... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén. Me dic Manel, fa més de 30 anys que no me confesso i... Sí, mossèn, ja sé que no me coneix de res; però necessito confessar-me perquè tinc un bl... És clar que estic bateat!... Sí, a la llésia parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors, de Benavarri... No, de Tremp no, de Benavarri... Que sí, mossèn, que a Benavarri també hi ha una Mare de Déu de Valldeflors. O siga, "Nuestra Señora de Valdeflores". Benavarri és la Franja, i a la Franja les coses serioses se fan en castellà, com Marcelino Nostre Senyor manava, o com Luisa Fernanda Nostra Senyora mana... Sí, mossèn, he feit examen de consciència. De consciència, d'inconsciència i de tot. És la meua faena, fer exàmens, posar-ne, a l'IES de Tremp. Diva que tinc un blo... Pensaments impurs? Què vol dir?... Pensaments sexuals! Home, naturalment que en tinc... Doncs, no ho sé. Mmmm. Per exemple, veient l'Scarlett Johansson a Match Point.
Com?... Ah, pecat, ja. O siga que, quan vaig veri que l'Scarlett Johansson i el tenista trillaven l'ordi sinse haver-lo segat, i sinse trill, hauria d'haver tingut un pensament pur com ara que aquell malbaratament de cereal eva denunciable davant la Conselleria d'Agricultura. Au, mossèn, au. Diva que a internet tinc un... Actes impurs? Sexe també, no?... En acte, és clar. Doncs no, mai no he comès actes pagesívols amb l'Scarlett Johansson. I això que la veig sovent quan ixco al defora. "Ei, Scarlett, com va tot?" "Hola, Manel. Ací estic, collint pomes. Que en vols?"
Sempre li dic que no, perquè eixes pomes són en realitat figues, figues d'un altre paner; i jo sic un home molt casat... Au, va! Que alguns actes sexuals son impurs fins i tot si se practiquen en el si del matrimoni? Quins? Va, mossèn, explique-me'n algun... Home, és que, si no concretem, no sé si peco o no. Mire, li porto ara mateix el Kamasutra i, de cada estampeta, li diré si "tengui" o "falti"... D'acord, d'acord, continuo amb la confessió. Diva que al meu blo... Que si me toco? No, me dutxo amb un comandament a distància. No te fot! Però vostè què és? Un capellà o un tècnic de l'ITV catòlica? Que també me posarà un adhesiu groc/vermell/verd amb la data de la revisió/confessió de l'any que vine o què? Ja deu ser això; segon manament de l'Església: "Confessar els pecats mortals almenys una vegada a l'any". Ja ho he dit bé: l'ITV catòlica... No, no s'enfadi, mossèn... Perdó. Ho retiro, però no me faça fora... Gràcies. Continuo. Diva que tinc un blog, el blog de Manel Riu Fillat, que... Sí, eixe mateix, mossèn. Mai no m'hauria pensat que vostè el conegués... Sí, bé. He vingut a confessar-me perquè dimecres vaig publicar al blog un post que incloueva estes imatges:
El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.
Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
I, tot i que la primera imatge és autèntica i la segona diu la veritat, n'estic penedit perquè no voldr... Ah, que a vostè li va fer molta gràcia el post... Dels posts més divertits, ja; però eixes imatges even pecat perquè... Ah, no? Home, jo crec que... No, si no dic que el Joan Pascual siga un sant, ara... No diga renecs, mossèn! D'acord, les imatges no even pecat i el Pascual és un dallonses, però... Sí, ho entenc. Vostè va votar a Reagrupament i ara està decebut amb el xicot. Així i tot... Com? Que ja està? Sinse cap penitència? Tinc molts pecats: l'Scarlett, el Kamasutra, el comandament a distància... Continuar escriuint el blog? Eixa és la penitència? Bé, si vostè ho diu... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén.
Diva Faulkner que ell cada any tornava a llegir el Quixot sencer; i se veu que Carlos Fuentes aprofita cada Setmana Santa (nobiscum Deus, Amén) per a eixa mateixa relectura. No sé si és bo prendre's el Quixot tan a la valenta. Potser seria més assenyat imitar Heine, que el llegiva cada cinc anys. I León Felipe? Amb quina freqüència llegiva el Quixot León Felipe? Fos quina fos, en va escriure esta intel·ligent interpretació melancòlica:
De tota manera, estaria prou bé que un camí cada any resseguíssem, si les frases del Quixot no, la lletra d'esta cançó de Brel. Més que res per no oblidar que vam ser desacomplexats quixots fins que vam degenerar en digníssimes senyories.
Traducció literal (no és com la del post "Douce France", que eva una traducció-adaptació cantable):
1a estrofa (desacomplexats quixots):
El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa, a ca la grassa Adrienne de Montalant, amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre, hi anàvem per beure-mos els nostres vint anys. Jojó se preneva per Voltaire i Pierre, per Casanova; i jo... jo, que eva el més orgullós, jo... jo me preneva per jo. I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans, els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació tot cantant-los... "Els burgesos són com els porcs: com més vells se fan, més somerots se tornen. Els burgesos són com els porcs: com més vells se fan, més hili... se tornen."
El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.
2a estrofa (desacomplexats quixots encara):
El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa, a ca la grassa Adrienne de Montalant, amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre, hi anàvem per cremar els nostres vint anys. Voltaire ballava com un vicari i Casanova no s'atreviva; i jo... jo, que continuava sent el més orgullós, jo... jo anava guairebé tan torrat com jo. I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans, els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació tot cantant-los... "Els burgesos són com els porcs: com més vells se fan, més somerots se tornen. Els burgesos són com els porcs: com més vells se fan, més hili... se tornen."
Joan Pascual, encara quixot, al programa de Reagrupament, juny de 2011.
3a estrofa (digníssimes senyories):
El cor reposat, els ulls mirant cap al terra, al bar de l'Hôtel des Trois Faisans, amb Sa Senyoria Jojó i amb Sa Senyoria Pierre, entre notaris, passem l'estona. Jojó parla de Voltaire i Pierre, de Casanova; i jo... jo, que encara sic el més orgullós, jo... jo parlo encara de jo. I és quan eixim —allà cap a mitjanit, senyor Comissari— que tots els vespres, des de ca la Montalant, uns joves pocavergonyes mos ensenyen els seus darreres tot cantant-mos... "Els burgesos són com els porcs: com més vells se fan, més somerots se tornen", diuen eixos joves, senyor Comissari. "Els burgesos són com els porcs: com més vells se fan, més hili... se tornen."
Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
I, perquè Faulkner i Carlos Fuentes estiguen contents, també visitarem el Quixot anualment, vinga. Això sí, guiats per Brel, guiats pel preux chevalier Jacques Brel de Bruxelles.
Amb l'arribada de l'estiu, a Tremp tot va prenent color, llevat del Joan Pascual, el Josep Ardanuy i jo, que cada dia estem més pàl·lids. L'Ardanuy no en tine cap culpa, perquè n'és de mena i no hi ha remei. Està sempre tan blanquinós que, si provés d'eixir per Tremp amb xancletes, mitjons, bermudes, mariconera i samarreta de "Salou zon strand en —zeeën— bier", molta gent li preguntaria (en castellà, a crits i gesticulant molt) si li agradava el Pallars, si eva geòleg i si ploueva molt a Holanda. En canvi, el Pascual i jo estem descolorits per ragons circumstancials. Jo estic blanc a còpia de fugir del Sol; i el Joan Pascual, a còpia d'estar cara al Sol amb la corbata nova. Ei, que és cert. El Sol ha esblanqueït que és un contento els dos cartells del Pascual encorbatat que encara aguanten al cap del Passeig enganxats a unes tanques de xapa. De moment, ja estan així:
I a la tardagó els verem així:
Jo siria partidari de retirar-los, sinse malmetre'ls. Si a l'Iniesta se li acaben els cromos, encara poden fer servei eixos cartells; i, si mai se fa a Tremp una retrospectiva d'Stanley Kubrick, també.
No mos desviem del tema. Diva que amb l'arribada de l'estiu, a Tremp tot va prenent color, color rojigualdo. Se veu que el cap de setmana passat uns xicots pelats, musculosos i simpàtics se van entretindre a decorar Tremp amb coloraines rojigualdas.
Bell malpensat podria sospitar que els xicots pelats, musculosos i simpàtics van tapar el logo perquè creueven que el CAT voleva dir Catalunya. Res més allunyat de la seua intenció: només preteneven recordar als comerciants que cal substituir el vell logo pel nou.
Potser haurien volgut continuar la seua tasca decoratriu i benefactriu el cap de setmana que vine; però dimarts Nostra Senyora del Carme va descendre del cel (amb helicòpter), va regalar un despatx a cadascun dels xicots i, així que els xicots van haver berenat amb Tulipan, va tornar a marxar amb l'helicòpter. O siga que ara estan massa enfeinats decorant despatxos. Guarda tu de què li ha de servir un despatx a un xicot pelat, musculós i simpàtic! I és que a un despatx s'hi llegeix, s'hi escriu, s'hi porten els comptes, s'hi negocia... Potser Nostra Senyora del Carme no els va donar cap despatx, sinó un empatx; és clar, el Tulipan. Ah, coi, ja sé per què els servirà el despatx: per anar de CAMPAMENTOS, un capteniment molt rojigualdo.
—Eh, xicot! Eh! —... —Eh, Manel, desperta! —... —EEEEH! —Què passa? Què hi ha? Quin susto! —No se diu "susto", se diu "ensurt". —Però tu qui coi ets per esboldregar-me la migdiada i manar-me què he de dir? Diré "ensurt" si "em surt" dels... —Tu no diries "em surt", tu diries "m'ix". —Doncs el que m'ix ara mateix és un desig irrefrenable d'abonyegar bell cap, fixa't tu. —Ah, mira; el Manel està de bon humor avui. Buenoooo! —Ah, mira; no se diu "Buenoooo!". Qui ets i què vols? —Jo sic el qui sic i vull fer-te una pregunta. —Escolta, Quissic... —No, "Quissic" no, "Jossic". —Tant me fa. Escolta, Johiestic, pregunta'm el que vulgues. Total, ara ja no tornaré a adormir-me. —Manel, per què has renunciat a ser regidor? —Valga'm Johiestic! Eixa és la pregunta? Per preguntar això, tampoc no caleva que vinguesses tu en persona. —És que potser no he vingut. —Ah. Que encara estic dormint, vaja. —O no. Potser veus... Tu riu-te'n del Barbal, riu-te'n. Bé, respons o què? —La resposta la tins a la crònica d'El Punt:
Ardanuy deixa pas ara a la número 3 de la llista d'Esquerra, Pilar Cases. El segon a la llista, el militant de Solidaritat Independentista del Pallars [SIP], el professor i escriptor Manel Riu, ha renunciat per l'acord entre els grups coaligats que, en cas d'obtenir un sol regidor, aquest seria d'Esquerra.
—Açò és tot? —Ves, Joystick, sí. Ara, si vols, te dic el mateix amb més detalls. —Som-hi. —Quan el Josep Ardanuy va decidir dimitir... —Quan va ser això? —De feit, el Josep ja va dir-mos als de la llista, quan estàvem preparant la candidatura, que estes even les seues últimes eleccions i que, tant si governàvem com si no, siria bo donar pas a d'altres adés no acabessen els quatre anys. Cal dir, però, que pensàvem traure dos regidors. El que hèvem acordat eva que, en eixe cas, si governàvem, el Josep se quedaria el temps suficient perquè m'acostumés a la gestió municipal i, si no governàvem, dimitiria més lego. En qualsevol dels dos supòsits, eva la Maria Pilar qui substituïva l'Ardanuy. —I per què el Josep Ardanuy voleva retirar-se? —Això li ho hauries de preguntar a ell, Joystick; però ja ho va dir al seu discurs de comiat: el desig de renovació. —Bé, però encara no has dit per què has cedit el teu lloc a la Maria Pilar Cases. —Càgon Joystick! No ho saps veri? Vam traure un regidor en lloc de dos i, per tant, el lloc correspon a ERC (Josep Ardanuy, Maria Pilar Cases...), no a SIP (Manel Riu, Josep Miró...). ERC tiniva el primer lloc i, a més, és el component majoritari de la coalició. Els del grup de SIP en vam parlar, i ho vam tindre claríssim: heva d'entrar la Maria Pilar, no jo. I també te dic una altra cosa: fa anys que la Maria Pilar és al peu del canó, i sempre hi ha hagut un Abrantes, un Riba o un Riu barrant-li el pas; potser ja se mereixeva podre ser regidora tota una legislatura. —Manel, no trobes que la dimissió de l'Ardanuy i la teua renúncia són una traïció a l'electorat? —No molla. El Josep hauria sigut el regidor d'ERC, de SIP, dels nostres electors i dels habitants de Tremp (i jo, tres quarts del mateix); però la Maria Pilar també ho sirà, no en tingues cap dubte. I el programa electoral continua sent el mateix. —Ningú no renuncia a ser regidor així com així. A tu t'han promès un càrrec. —Sí, un càrrec de consciència. Au! —Doncs el Joan Pascual no ha renunciat, tot i que li ho està demanant el partit, perquè... —El Pascual anirà de pet a l'infern, Joystick. —Iep! Alto les seques! Eixa és una decisió que no te pertoca. Jo sic Jossic, no tu; encara que, com te va dir un/una socialista l'altre dia, te cregues massa sovent que sí que ho ets. —Oh, Joystick meu, t'imploro perdó! El Pascual és Sant Pascual i fa miracles: multiplica els pans i els peixos, per exemple. —No sigues tan carnussot, Manel! —Perdó, perdó, perdó. —Bé, ja m'has contestat la pregunta. —Satisfeit? —Un puial, però ara me n'he d'anar. Adéu, Manel, i gràcies. —Ajoystick, Joystick, i de res. Torna quan vulgues. Mos fem una foto de record? —Vinga, sí. Lluíiiiiiiiiiiiiiiis. —Lluíiiiiiiiiiiiiiiis.
En un dels propers posts explicaré per què el Josep Ardanuy i jo hem presentat la renúncia. En qualsevol cas, tots dos sabem que la Maria Pilar Cases sirà una excel·lent regidora, que els nostres votants n'estaran satisfeits i que no decebrà els ciutadans de Tremp. Igualeta, igualeta que el Joan Pascual, t'ho juro.
Ho... Ho... Ho... Hola, Pilar! Po... Po... Posa'm una cervesa.
Este maití a l'IES de Tremp (me nego a dir-ne "INS de Tremp", de l'IES: "IES" són... even unes sigles que significaven "Institut d'Educació Secundària", "INS" diu que vol dir "Institut"; "Institut" de què?, Institut d'Estudis Ilerdencs?, Institut Anatòmic Forense?), este maití, diva, algú heva engegat l'aire condicionat de la sala de professors.
—Ja hi som!, ja l'has engegat tu —m'ha dit la Rosa Añé.
La Rosa Añé, que no s'aprecia guaire els avenços tecnològics en matèria climatitzadora, sap que jo en sic un ferm partidari, per convicció i per quilos. Per quilos meus, no per quilos de l'aparell de climatització, ni de la Rosa Añé. Aclarim-mos!
—Algú l'ha engegat per la Mercè Achon —ha dit llavors el Josep Manel Fondevila—. La Mercè s'ha sentit un poc marejada; estant embarassada és normal.
—Veus com que no he sigut jo, Rosa? —he dit—, el de l'aire condicionat, vull dir; o siga, no voleva pas dir que jo no fos qui heva deixat embarassada la Mercè, que tampoc. Aclarim-mos!
I he mirat per la finestra com qui veu una cosa interessantíssima al pati, per mor de no embolicar més la troca.
Però el Josep Manel Fondevila ha continuat amb l'afer de la climatització.
—No ha sigut el Manel, no; ni jo tampoc —ha dit el Josep Manel—. De feit, no sé ni com se fa.
—Que no saps com se fa per deixar embarassada una dona? —li he preguntat— Ah, no, que ho dives per... Home! Aclarim-mos!
Astí ja hauria volgut fondre'm. És a dir, que la finestra se m'ha feit finestral i el pati, patíbul (o pati enorme). I m'ha paregut que al patí s'esdeveniva la cosa més interessant que pogués contemplar mai qualsevol ésser humà del passat, del present o de l'avenir.
Quan he eixit de l'INStitut Dexeus de Tremp (institut especialitzat en embarassos climatitzats), he anat a comprar. He comprat cireres a ca la Pili i coques de carabasseta a ca l'Eulàlia Mazarico. Estaven boníssimes! Les cireres i les coques, vull dir. Aclarim-mos!
En acabat, m'he passat per la Bochaca i per la Central; però no teniven el llibre que m'abelliva. Després, a casa, he buscat el llibre per internet i he entès per què les llibreries de Tremp no el teniven: s'heva exhaurit. Venut del tot, vaja, segons esta imatge que he trobat a internet:
Bonica, la imatge; molt pròpia d'un INStituto Armado. Un moment, un moment. Venut? Aclarim-mos!
Mentre esperem, llijam "Pascual i el diplodocus de pana", una història amb moralekha.
Pascual i el diplodocus de pana
diplodocus de pana f. [FL] [FLL] Repetició d'un mot al començament i a l'acabament d'una clàusula, d'una sentència. Font: Diccionari de l'IEC
"Juro fidelitat al Rei, a la Constitució Espanyola i a l'Estat Espanyol", va dir l'independentista Joan Pascual quan preneva possessió del càrrec de regidor (ara que hi penso, l'expressió "l'independentista Joan Pascual" deu ser un còccix de moro). No mos ha de sorprendre, per tant, que el Joan pertanya a la directiva d'un grup submarinista al web del qual només se fa servir la llengua castellana. I tampoc no mos ha d'estranyar que, al mateix web, les activitats conjuntes de l'AGBS i el grup submarinista del Joan apareguen il·lustrades amb esta magnífica foto:
"A España servir hasta morir." Així de clar, amb un parell de MANIOBRAS MILITARES (diva algú que "maniobras militares" també eva un còccix de moro, o potser ho diva de "música militar" o d'"intel·ligència militar", ara no ho sé). Ei!, que no se podeva triar una altra foto de l'AGBS? Tant com va costar que eixes pedres fossen retirades! Però al Joan Pascual ja li deu estar bé la foto; si no, no siria directiu del grup submarinista que en fa orgullosa ostentació. I és que el Joan, com a bon independentista amb còccix de moro, pot dir alt i clar: "A España servir hasta morir? Juro!".
Moralekha: Que pensa trigar guaire Reagrupament a expulsar el Joan Pascual? És que el comunicat ja tine dies i açò no se mou.
_______________________________________
Nota 1: La història comença amb un "Juro" i acaba amb un altre "Juro"; o siga, és un diplodocus de pana (del Juràssic).
Nota 2: "Quan el Joan Pascual va despertar, el diplodocus de pana encara se les campava a la vora d'ell." (Augusto Monterroso, "El diplodocus", 1959)
Nota 3: Que pensa trigar guaire Reagrupament a expulsar el Joan Pascual? És que el comunicat ja tine dies i açò no se mou. Ah, ja ho he dit? Potser sí, però els de Reagrupament no ho heven sentit bé.
—Joan Pascual? —Sí. Tu qui ets? —Sic Santpau, l'inspector Santpau. —Ah, vale. —Com te trobes, Joan? —Bé. —No me digues "Bé", perquè sé que ho estàs passant malament, Joan. La situació no t'està resultant agradable, i me sap greu per tu. Tot açò te vine massa gran. —Sí, un poc massa gran. —Escolta'm, Joan. Això ho hauríem de solucionar lego, eh? —Ah, vale. —Com comprendràs, un segrest no és cap broma. —Ja, inspector Santpau, però me va dir el Víctor... —Deixa't de Víctor ni Víctor. Tu escolta'm a jo si vols eixir dignament d'esta feita. —Ah, vale. —Quanta gent hi tins segrestada astí dins? —175 persones. —D'acord. El primer que hauries de fer, Joan, és deixar-les eixir. —Ja, Santpau, però va dir l'assemblea de Reagrupament... —Joan, Joan, Joan. Qui tine segrestades les 175 persones? Tu o l'assemblea? —Jo, però... —A qui s'han cardat ben cardat? A tu o a l'assemblea? —A jo, però... —Doncs escolta'm i calla. —Ah, vale. —Primer has de deixar eixir els 175 ostatges i després ixes tu amb les... —Però, Santpau, me va dir el Sirvant... —Joaaaaaaaaaaaaan! Eh que no hi és ara amb tu el Sirvant? —No que no hi és, no. —Eh que no està en joc la seua dignitat? —No que no n'està, no. —Doncs ja està tot dit. —Ah, vale. —Diva que després ixes tu amb les mans enlaire i desarmat. —Desarmat? No puc portar el càrrec de 1r Tinent d'Alcalde? —No, Joan. —Ni el sou de dedicació exclusiva? —Ni el sou de dedicació exclusiva. —Ni el "Juro", Santpau? —Ni el "Juro", Joan. —Ah, vale. —Ho faràs així? Sí? —I què hi guanyo jo? Què me garanteixes? —No te puc garantir que recuperes la credibilitat política, Joan, perquè l'has perdut tota per sempre; però te garantisco que recuperaràs la dignitat personal. I també te garantisco que no siràs recordat com el refotut segrestador de 175 persones que, durant quatre anys, en va fer pagar el rescat a tot Tremp. —I tindré un helicòpter per fugir, Santpau? A totes les pel·lis prometen un helicòpter per fugir. —No, però, te prometo per imperatiu legal que este estiu pujarem un dia al terrat de l'Hospital i veurem com aterren els helicòpters de rescat. —Ah, vale. —Bé, ja pots començar a alliberar els ostatges. —... —Joan? —... —Joan Pascual? —...
Falten 12 hores perquè el Víctor Orrit siga Alcalde de Tremp gràcies al pacte PSC-Reagrupament.
Die Meeeeister, diiie Beeeesten, les meilleurs equiiiipes, the chaaaaampiooons.
Iep! No, el Sirvant no. __________________________________________
00:09 Me diuen que la nova "direcció" (sic) de Reagrupament Tremp està en estos moments fent unes birres amb alguns conspicus socialistes trempolins. Açò acabarà en casament, de penalti. Ja t'ho dic jo. __________________________________________
00:45 M'he feit un te, me l'he pres i ara me poso a llegir un poc La ninfa inconstante, novel·la pòstuma de Cabrera Infante. Coi d'home, sempre amb els seus jocs de paraules: esmentar novel·la i autor mos obliga a fer un rodolí. Novel·la amb nostàlgia havanera, la nostàlgia per L'Havana que sempre va arrossegar d'exili en exili, el pobre Cabrera Infante.
I, mentrestant, me quedo sinse roda de premsa. M'agradaria veri una roda de premsa en què Joan Pascual expliqués les ragons del pacte. He dit una roda de premsa, amb preguntes; no una declaració, escrita per altri, llegida davant la premsa. Amb preguntes, amb preguntes.
Una pregunta possible:
"Per què s'ha desdit vostè de l'acord de govern que heva conclòs amb CiU i ERC-SIP?"
Algunes respostes probables:
1. "Eeeeeh, aaaaah."
2. "No ho sé, no ho sé; ho va decidir l'assemblea."
3. "Jo no vaig signar res amb CiU i ERC-SIP. No trobareu cap paper amb la meua signatura on hi haja el que vam acordar, que sic molt espavilat jo."
4. "És que jo... l'Aleix... el Carretero... el Barbal... l'Amadeu... el de Torrelameu i el que balla amb un sol peu." (Nota: catalanització de la popular excusa castellana "Yo... él... el otro... Maroto y el de la moto")
5. "El PSC és la llista més votada i sempre hem pensat que hèvem de governar amb la llista més votada; però, com que mos avorrívem, vam fer un acord de govern amb CiU i ERC-SIP concretant-ho tot (POUM, problema de la privatització de l'aigua, Terreta sobirana, suport municipal al sobiranisme català, auditories dels comptes i del deute, suport al Correllengua, publicació dels sous de regidors, nou sistema de relació amb les associacions, repartiment de regidories...). Bah, jocs per passar l'estona mentre arribava el dia de votar pel PSC."
Bé, a llegir Cabrera Infante. __________________________________________
02:35 Està molt bé la novel·la. Com passa sovent a casa Cabrera Infante, la vista no allarga guaire, però l'oïda és excel·lent: li costa descriure els espais, però mos regala els mil matisos de la llengua havanera.
Ei, que la novel·la (La ninfa inconstante) no és cap al·lusió al Joan Pascual. Ell, d'"inconstante", en tine molt, d'acord; però, de "ninfa", no en tine res. Si ell és nimfa, jo sic ballarina del Bolshoi. __________________________________________
Ho, ho, ho!!! cerco info a la www sobre el sorprenent acord de rcat amb el soe a tremp i trobo que ets a l'activisme polític independentista pallarès. mai deixaràs de sorprendre'm. salut i sort! (i cagon tot que rectiquin els reagrupats pel càrrec, tan mal parlar de l'erc- merescut s'ho tenien també- i ara tornen a fer alcalde l'orri, buff, kins tius)
Rondinaire! Hosti, Rondinaire! Quant de temps! Vaig conèixer Rondinaire a internet ("conèixer" és exagerat, no sé ni el seu nom) en l'època en què els ordinadors anaven amb pedals i no existiven ni els facebooks ni els twitters. A la vegada, els blogs acabaven de nàixer i la cosa més 2.0 que existiva even els fòrums; i amb eixes ferramentes anàvem tirant. Rondinaire, Esparver, Guineu, Fra Gombau, El Noi del Sucre, Revotua, Cat1714, jo... Astí està el grup que va desencadenar la guerra contra la FACAO per terra, mar i fòrums-blogs. Salut, Rondinaire, i llarga vida! __________________________________________
02:51 A dormir. Bona nit a tothom. Demà al maití, més. __________________________________________
08:05 Bon dia a tothom. Mentre me preparo un earl grey de la marca Hampstead, me faig una pregunta: què és el pacte PSC-Reagrupament?
És... un pacte d'esquerres, és clar. Ah, no: a Reagrupament hi ha gent de dretes i gent d'esquerres. Doncs... un pacte nacional! Tampoc: les nacions del PSC i de Reagrupament no són les mateixes. Ja està, és... un pacte de persones! Mmmmmm... Mmmmmm...
persona
1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona. 2 [LC] bellíssima personaPersona plena de bones qualitats morals. 3 [LC] ésser una persona de paraulaTenir paraula. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula. Font: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Mmmmmm... Mmmmmm... L'earl grey Hampstead està collonut! Mmmmmm!
__________________________________________
09:01 Avui des de la terrassa encara no puc veri ni Terradets, ni Comiols, ni la torre de Montllobar. Les restes esfilagarsades de boira me'ls tapen. D'ací a poc no en quedarà ni un bri, de boira; perquè, tot i que fa fresca, açò marca que avui tindrem un Sol que espetegarà. ¿Ixco i compro ronyons per a esmorzar, per mor de celebrar el Pascualsday com cal? No, preferisco reprendre la lectura de la novel·la de Cabrera Infante. __________________________________________
Cal reconèixer que el Víctor Orrit en sap un niu. L'admiro, de debò. L'admiro com admirava jo de jove un conegut meu que eva capaç d'entrar sol a qualsevol discoteca i eixir-ne acompanyat al cap d'una hora, a tot tirar. "Manel", me diva sempre, "no hi ha cap secret: el bon CAMPAMENTADOR s'ho CAMPAMENTA tot, sinse manies". I mira que el xicot eva fieret, fatet i baixet. Doncs així és el Víctor. Ei, a veri, estic parlant del seu capteniment: voleva dir que, al llarg dels anys, el Víctor també ha CAMPAMENTAT amb tot allò que se li ha posat al davant, sinse cap mania: Grup Independent, PP, Unió Democràtica, ERC... i, ara, Reagrupament. Jo, per si de cas, quan me'l trobo procuro avorar l'esquena a la paret; però l'admiro. __________________________________________
11:12 Me'n vaig al Llac Negre, que hi he quedat amb el Josep Miró per prendre un beure i anar després al ple de l'Ajuntament. __________________________________________
15:05 Ja he tornat del ple i de l'aperitiu. Dinaré i després explicaré com ha anat tot. De moment, dos coses: la primera, esperable, és que el Víctor Orrit és el nou (nou, no guaire) alcalde de Tremp (amb el vot favorable del PSC i de Reagrupament); la segona, no tan esperable, és que, com ho diria.... No puc, no puc, que se m'escapa el riure. Doncs resulta que... D'això... Que el Joan Pascual (de Reagrupament), com que no en teniva prou amb donar l'Alcaldia al PSC, ha jurat fidelitat al Rei, a la Constitució Espanyola i a l'Estat Espanyol!!!. Ni "ho prometo" ni CAMPAMENTOS en vinagre: "Juro", ha dit el tio. I ni "per imperatiu legal" ni res: "Juro" i prou, amb dos CAMPAMENTOS. Visca l'independentisme friki!. Després, més. __________________________________________
16:22 He dinat. A veri, tornant al tema del "Juro", encara no me'n sé avindre. Me'n faig creus, me'n faig Aleix Creus. L'Aleix s'ha llevat i se n'ha anat del ple quan ha sentit el "Juro" del Joan Pascual; no m'estranya molla que fa uns dies dimitís l'Aleix. Jo crec que, si al Joan Pascual l'hessen feit jurar avui lleialtat als Principios del Movimiento Nacional, també els hauria jurat lleialtat. I en això hauria sigut coherent. No ha jurat lleialtat al Rei? Doncs a jurar tot el que ha jurat el Rei, no?
__________________________________________
16:45 Diàleg de dos trempolins: -Mira, aquells d'allà són uns reagrupats. -Uns reagrupats? Uns arreplegats és el que són. -Home, jo ho diva perquè són de Reagrupament. -Jo també ho diva per això. __________________________________________
16:55 Senyors, encara rai que hi ha algú amb seny a Reagrupament. Un poc tardi tot plegat, però què hi farem:
11 juny 2011
Autor: Junta Directiva Nacional
Des dels nostres orígens Reagrupament ha representat la lluita per la independència de Catalunya i la regeneració democràtica del nostre país.
És des d’aquestes premisses, que hem de manifestar el nostre total rebuig davant la decisió del Regidor electe per Reagrupament a la localitat de Tremp, Joan Pascual, al pacte acordat amb el PSC per obtenir el govern local.
Les dinàmiques locals poden justificar pactes diversos, però vincular el vot a favor d’un candidat a l’obtenció d’un càrrec retribuït representa contradir els fonaments que han justificat el projecte de Reagrupament des del primer dia. Més encara quan l'alcalde escollit fa més de vint-i-cinc anys que és a l’Ajuntament i representa la cara més espanyolista del PSC, tal i com demostra la seva actitud inexplicablement contrària a la celebració de la consulta sobre la independència a Tremp.
És per això que un cop constatada la votació d'aquest regidor i desprès de diversos intents de la Junta Directiva de Reagrupament per tal que la reconsiderés, manifestem que,
Reagrupament no se sent representat pel regidor de Tremp, Joan Pasqual, desprès de votar a favor del candidat del PSC com a alcalde i li demanem que torni l'acta de regidor al no representar els principis de l'organització per la qual va ser escollit.
Junta Directiva Nacional Reagrupament Font: Reagrupament
_________________________________________
17:20 Telegrama obert a la gent assenyada de Reagrupament-Tremp:
gent assenyada Reagrupament-Tremp Pascual juro i rejuro stop Pascual Paquita la del Barrio stop Pascual yenka stop gent assenyada Reagrupament-Tremp Pascual necessita un stop stop __________________________________________
17:40 Ui, la Mir acaba d'arribar d'Olot. Què tal? Bé, i tu? Molt bé. Muac. Muac. Slurpssmuacslurps. __________________________________________
18:40 Ei, que ja fem tardi a la reunió de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Eva a les 18:30. Ara mateix eixim de casa. __________________________________________
22:12 Marxem cap a Benavarri. És la festa major. "Allà dalt, a Sant Medardo, / ny'ha hi un cassolet d'arròs; / no lo hi digas a ninguno /, que mo'l minjarem entre els dos."
I ara hauria de tancar el Pascualsday d'una forma adient; per exemple, tal com acaba el Bloomsday. I com acaba el Bloomsday? Doncs amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. D'acord. Acabaré amb un monòleg desfermat del Víctor Orrit, esposa del senyor Pascual.
"coi de crio coi de món ara volen que dimitisca els de la direcció no la direcció no com se diu? la... la.. la Junta Directiva Nacional de Reagrupament això que dimitisca que renuncie a l'acta de regidor coi de crio per què ha dit "Juro"? que li costava ser un independentista normal? però no coi de crio va i diu "Juro" ben fort agafant el micro com si anés a cantar una cançó coi de crio si dimiteix entra el Carretero i a eixe no l'entabano ni amb quaranta Sirvants ah sirvant sirgant hahahaha quin fill de CAMPAMENTA el Manel coi de crio si no dimiteix l'expulsaran de Reagrupament i jo estaré governant amb un trànsfuga mala imatge per a jo mala imatge me cago en la CAMPAMENTA d'oros què faig? què faig? ei mira millor que no dimitisca i governaré amb un trànsfuga sí mala imatge? m'és ben igual! governaré sí i d'ací a quatre anys puntada de peu al cul del coi de crio i aire sí sí Yes Yes Yes? hi és? que hi és el Pascual? ei xavalote com va tot? tu no dimitisques eh? ànims home tots te donem suport! sí sí ja ho arreglarem tot adéu adéu! au coi de crio i d'ací a quatre anys cop de peu al cul i aire sí sí"
Ahir dimecres, a la porta del Mos de Tremp, va tindre vostè la deferència d'adreçar-me unes amables paraules. Tan amables van ser les seues paraules que avui mateix he subscrit una assegurança que cobreix tota mena d'accidents personals. Però anem al cas: que si jo per internet l'heva anomenat a vostè Sirgant en lloc de Sirvant, que si sí que si no, que si al tanto que vine de canto. Aclarim-mos. Tal vegada vostè ho diva per açò:
"L'acord l'ha feit treballant", diuen uns quants del Pascual; però qui ho sap diu, com cal, que l'acord l'ha feit sirgant. "Sirgant" amb "g" és elegant: no hi vulgueu fer correccions.
Els uns fan ferri amb bastons; i els altres, fusta a la farga: a Tremp tothom la sap llarga després de les eleccions.
Fixe-s'hi bé, senyor Sirvant: "l'acord l'ha feit sirgant". Això vol dir que l'acord, a Tremp, PSC-Reagrupament l'ha feit el Joan Pascual a còpia de sirgar, pencar, trescar. No hi diu "l'acord l'ha feit Sirvant", perquè això significaria que l'acord PSC-Reagrupament l'hauria feit vostè. Quina animalada, per favor!
Recapitulem: el divendres 3 de juny hi heva un acord de govern a Tremp entre CiU, ERC-SIP i Reagrupament; però el dilluns 6 de juny a la nit Reagrupament va anunciar que pactaria amb el PSC. ¿He de pensar que vostè, senyor Sirvant, va entabanar el pobre Joan Pascual durant el cap de setmana i que el va conduir guairebé per l'orella a l'Ajuntament, on els socialistes Víctor Orrit, Bonifaci Colomina i Teresa Montanuy esperaven delerosos carn tendra? ¿He de pensar que entre eixos tres mosqueters i vostè, en el paper de D'Artagnan, van ensarronar, acollonir, engalipar, esporuguir el Joan Pascual fins al punt d'eixir l'home d'astí decidit a pactar amb el PSC? ¿He de pensar que el dilluns 6 de juny va remoure vostè cel i terra per tal de portar a l'assemblea de Reagrupament tota una tropa d'amics, parents i coneguts de vostè disposats a votar a favor del pacte PSC-Reagrupament? Au, va! Com he de pensar tot això de vostè?
O siga que el vers no pot significar pas "l'acord l'ha feit Sirvant". Home, ni que l'acord fos la Champions League i vostè fos un dels patrocinadors principals!
Que no, que no. I ara!
De tota manera, senyor Sirvant, per mor que vostè estiga ben tranquil i que la meua asseguradora no m'haja de pagar un costós tractament per politraumatisme, me comprometo a no dir mai més cap de les següents paraules:
P. S. Suggerència de resposta, per utilitzar preferentment de maitinada els caps de setmana: "Riu Fillat? A més a més, se diu Fillat el molt cabr...? De Fillat, res; un fill de... és el que és. Càgon tot!"
