L'última corrida de toros a Catalunya

Doncs no parlaré de l'última corrida de toros a Catalunya. Ni en faré cap fàcil joc de paraules. Francament, no en vull traure suc, perquè hi ha coses que no me les empasso i preferisco no eixir-ne esquitxat. M'abelleix més parlar de política.



Toro
Rubalcaba està ferit de mort; però encara brama de plaça en plaça per si de cas pogués esgarranyar bell ajut que el salvés: "Estoy a favor de la inmersión lingüística", "Le he pedido a Zapatero que reintroduzca el impuesto sobre el patrimonio, porque las grandes fortunas"...

Torero
Rajoy ja tine dos "orejas" (Marcelino Oreja y Jaime Mayor Oreja, de qui la mala bava de la gent diva "a mayor oreja, menor cerebro"). Només li falta el "rabo" (francament, no en vull traure suc, perquè...) i a governar!

Mozo de espadas
Però a qualsevol torero li cal sempre un bon "mozo de espadas" per quan l'haja de menester. Per cert, que se'n sap res del Duran i Lleida?

Mulillero
Pobre Rubalcaba! Algú l'haurà d'arrossegar fora de la plaça amb la rècula de "mulillas". Sí, potser algun bon jan amatent i amb aspiracions successòries. Marcelino Iglésias és un bon jan amatent.

Banderillero
A l'Albert Rivera no li agrada que la gent creme banderes espanyoles.

Corrida sin picadores
En este festival ningú no necessita cap picador, ja se piquen prou tot sols.

Picador
Llàstima que siga una "corrida sin picadores". El Víctor Orrit hi hauria feit un paper ben lluït com a picador. El Víctor pica un poc d'ací i un poc d'allà: pica de l'Ajuntament, pica de la Diputació de Barcelona... Un picoteo assortit, vaja.

Monosabio
Un "monosabio" com Déu mana ha d'evitar que el picador caiga i prenga mal. Qui valdria per a "monosabio" del Víctor? Hi he de reflexionar, no diré pas qualsevol nom a la babalà.

Clarines y timbales
Home, no sic el Timbaler del Bruc; però, si convine fer seroll per defensar la dolça Catalunya pàtria del meu cor qui de tu s'allunya d'enyorança mor, puc tornar a ser clarinetista.

Prou, que comença el Crackòvia a TV3. I el futbol és el futbol, o no?

Les temptacions del dimoni

L'estiu avança, el mal oratge arriba, les faldetes s'allarguen, les temptacions del dimoni s'escurcen, les rebequetes apareixen, les temptacions del dimoni desapareixen, ai! Els alcaldes fan vacances, els tinents d'alcalde fan veri que fan d'alcaldes, els Barça-Madrid tornen, Chanquete ha muerto, el final del verano llegó y tú partirás. Però encara mos quedaran les morenors. Els bonics morenos guanyats a còpia de sacrifici horitzontal (veges tu, no només les dones que fumen han de fer sacrificis horitzontals); o a còpia d'espontaneïtat vertical: el moreno paleta (amb senyals de samarreta imperi), el moreno camioner (amb el braç esquerre torrat i el dret com cul d'Iniesta), el moreno socorrista (amb franja blanca entre el torterol i els dits del peu), el moreno Primer Tinent d'Alcalde (amb renegror intensíssima).

Sí, el moreno Primer Tinent d'Alcalde. I és que el pobre Joan Pascual s'ha passat un patac de dies al carrer. No perquè l'hagen feit fora de l'Ajuntament (impossible, "l'acta de regidor és meua, només meua, el meu tresor", i ni els hòbbits reagrupats han pogut prendre-li l'acta); no, s'ha passat uns quants dies al carrer perquè, fent veri que feva d'Alcalde en funcions, no s'ha perdut cap funció: ni les funcions de teatre ni les de música militar ni les del que fos. Al maití (mirava) regar els àrbels, al migdia (feva) repartir multes, a l'hora baixa (donava ordre de) penjar una pancarta, al vespre (mirava de) goir del cinema a la fresca sinse podre goir de la fresca del cinema (massa cansat i massa casat). De tantes hores al carrer, s'ha mascarat que és un contento. En alguns moments, el vedeva i pensava: "O el Víctor torna lego de les vacances o a este home li agafarà una insolació".

La qüestió és que el Joan Pascual està moreno, i guapot. Res a veri amb la fila que fa als cartells que queden a la façana de l'antic bar Nadal, entre la carnisseria Pociello i l'Ajuntament:


Així apareix el Joan Pascual a eixos cartells, encara pitjor que als que rauen al cap del Passeig.

Reagrupament, atreveix-te! Reagrupament, atreveix-te a retirar-los, coi, que ja s'han escolat tres mesos des de les eleccions municipals i fan llord! Jo per mi que, si no els retiren, és perquè el PSC els els ha amprat per mor de servir-se'n a la campanya de les eleccions espanyoles. Posaran el Zapatero (acompanyat per la Teresa Montanuy) davant d'eixos cartells i dirà al Pascual, tot mirant-lo de fit a fit,...


"Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña."

En resum, tenim un Joan Pascual moreno, pinxo, guapot i rejovenit; mentre que als cartells ix pàl·lid, deteriorat, fieret i envellit. Ara hi caic! El Joan Pascual és el nostre Dorian Gray! Dorian Gray, com el Joan Pascual, se conservava eternament jove mentre la seua imatge en un quadre s'anava degradant. Per aconseguir-ho, va cedir a les temptacions del dimoni i li va vendre l'ànima. El Dorian Gray, dic; no el Joan Pascual, que el Víctor Orrit no és pas el dimoni, crec.

La tardagó s'anuncia, les temptacions del dimoni augmenten, l'ètica política minva.

Ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà (agost de 2011)

Dilluns passat va tindre lloc el segon matx comarcal de la temporada.


Francesc Borrell del PSC (esquerra, de la imatge, eh?, de la imatge) i Joan Ubach de CiU (dreta, també de la imatge) disputant una pilota en una de les fases més intenses del matx.

Equips

Equip del govern (11 membres, CiU+ERC)). Joan Ubach (CiU, regidor de Tremp), Neus Burgués (CiU, regidora de La Torre de Cabdella), Joan Comenge (CiU, regidor de Pobla), Joan Elies (CiU, alcalde de Llimiana), Josep Pont (CiU, regidor de Conca de Dalt), Julian Rosell (CiU, regidor de Talarn), Ramon Salse (CiU, regidor de Castell de Mur), Constante Aranda (CiU, alcalde d'Isona), Maria Rosa Amorós (ERC, regidora d'Isona), Lluís Bellera (ERC, alcalde de Pobla) i Josep Castells (ERC, alcalde de Castell de Mur).

Equip de l'oposició (8 membres, PSC). Francesc Borrell (PSC, alcalde de Salàs), Bonifaci Colomina (PSC, tinent d'alcalde de Tremp), Josep Dalmau (PSC, alcalde de La Torre de Cabdella), Josep Durany (PSC, alcalde de Gavet), Andreu Isanta (PSC, regidor d'Isona), Joan Jordana (PSC, regidor de Senterada), Jaume Montanuy (PSC, alcalde de Sant Esteve de la Sarga) i Julià Sala (PSC, alcalde d'Abella de la Conca).

Estadi

Estadi Nova Seu, Tremp. Ocupació del 75% de l'aforament: de les quatre cadires per al públic n'hi ha tres d'ocupades (Joan Pascual, Antoni Flores i Manel Riu). Un terç del públic assistent, el Joan Pascual, abandona l'estadi mitja hora abans d'acabar el partit (potser perquè el resultat és molt clar o potser perquè més val eixir lego per tal de no trobar-se el Passeig del Pare Diagonal a rebotir de cotxes).

Àrbitre

Joan Ubach (CiU, president del Consell Comarcal). Com a tots els ajuntaments i a tots els consells comarcals, l'àrbitre és àrbitre-jugador (un poc com les velles glòries que, quan són a prop de la retirada, fan de jugador-entrenador). Actuació correcta. Lleugera enganxada amb el Sisco Borrell (PSC, alcalde de Salàs). Pita la fi del partit quan pot.

Gols

0-1, minut 25. El Sisco Borrell diu que el seu grup votarà en contra de la modificació de pressupostos perquè implica un augment de 8.000 euros anuals de despesa en retribucions d'alts càrrecs (President i Vicepresidents).

1-1, minut 29. El Joan Ubach respon que eixe augment és perquè s'ha passat de dos dedicacions exclusives (President i Vicepresident) a una dedicació exclusiva (President) més dos dedicacions parcials (dos Vicepresidents); però que, en el còmput global de despeses per retribucions polítiques, hi ha una disminució de 35.000 euros anuals: 25.000 menys per l'eliminació d'un càrrec de confiança i 10.000 menys per la rebaixa de dietes.

1-2, minut 32. El Sisco diu que d'acord, que sí, que com vulgues; però que el PSC votarà en contra perquè eixes retribucions polítiques ja les trobaven abusives fa quatre anys. Afegeix que tot plegat suposa un excés de professionalització dels polítics al Consell Comarcal.

2-2, minut 34. El Joan diu que no entén per què precisament ara, amb la rebaixa global de la despesa política, els consellers del PSC voten en contra quan fa quatre anys només se van abstindre. El Sisco diu que fa quatre anys ja van votar en contra, el Joan diu que se van abstindre, el Sisco diu que van votar en contra... El Joan llige l'acta de fa quatre anys: els consellers del PSC se van abstindre en la modificació de pressupostos per aprovar les retribucions.

Incidents

Menos mal que prenc una pastilla abans de vindre. El Bonifaci Colomina i alguns consellers del PSC arriben tardi. O siga, el Boni un dia se'n va i un altre vine tardi. Eixe comportament deu tindre alguna relació amb allò de "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP".

Ho haveu vist? Joan Ubach, President; Lluís Bellera, Vicepresident Primer; Constante Aranda, Vicepresident Segon; Josep Castells, Vicepresident Tercer; Joan Comenge, Vicepresident Quart. Els càrrecs remunerats siran els de President (dedicació exclusiva), Vicepresident Segon (dedicació parcial, macro-àrea d'Informació, Administració i Desenvolupament) i Vicepresident Tercer (dedicació parcial, macro-àrea de Comunicació i Serveis Personals). El Vicepresident Primer i el Vicepresident Quart co-dirigiran les àrees sinse tindre'n la responsabilitat del dia a dia i, per tant, no percebran cap sou. Un Vicepresident Primer que, tot i ser Vicepresident Primer, no cobra un sou... Mmmmm... Això no passa a tots els clubs.

Val més agafar-s'ho amb conya. El Sisco pregunta si el Consell Comarcal protestarà contra el trasllat de l'IDAPA a La Seu d'Urgell (del trasllat de la Mir a La Seu d'Urgell no en diu res). El Joan dubta: no li acaba de veri l'eficàcia a eixa protesta. El Constante Aranda (CiU, Vicepresident Segon) diu que sí, que se pot protestar, que només faltaria, que oi tant.

Què és l'IDAPA (què és la Mir?). Ah, sí (ah, sí)! Home, home, l'IDAPA! La gent no parla de res més. A Tremp no hi ha bar, poliesportiu, perruqueria, botiga o banc del sinofós on no se sinta: "Què ha passat amb l'IDAPA?". De feit és la segona pregunta més escoltada a Tremp este estiu (la primera és "Què farem als maitins sinse el Cuní?"). I els trempolins, quan saben que l'IDAPA se'n va a La Seu, se desesperen: els iaios ploren, els xiquets xisclen, les joves s'esgarranyen la cara, els madurets s'arranquen el cabell (si en tinen), els pobres magres gats miolen, les perdius fan "xep, xep, xep" i les frontisses mal greixades fan "nyeeeeeeeec". De tant en tant hi ha bell somerot escadusser que pregunta què és l'IDAPA, a què se dedica i en qué lugar se enamoró de ti. La resposta és evident: "No sigues baldragues; mira al teu voltant i veràs el bé de Déu de coses de què mos en goïm al Jussà gràcies a la presència de l'IDAPA". Oh le le, oh la la, tindre IDAPA és el millor que hi ha!!!

De moment, tot va malament. Dos dones conselleres: la Neus i la Maria Rosa. Dos dones i 17 homes. Dos dones i encara rai.

Estic una mica cagat. Al primer ple pareixeva que el portaveu del PSC siria el Bonifaci Colomina, però se veu que ho sirà el Sisco Borrell, tot i que la passada legislatura ho eva el Josep Dalmau. El Josep Dalmau, quan portem una hora de ple, diu que, com a comiat de portaveu, vol llegir un discurs de quatre folis que ha escrit; però tot el camp és un clam de "no cal", "s'adjunta a l'acta i ja n'hi ha prou", "en tot cas, fes-mos-en un resum". El Josep Dalmau en llige trossos i en resumeix la resta. El Julià Rosell (CiU) somriu o riu d'alguna cosa. El Josep Dalmau el renya.

Tinc dos nebots bessons que també se diuen Dalmau i Julià (absolutament cert). Tinen dos anys i no els sé distingir (ells tampoc; el Julià, quan se veu a un espill, diu "hehehe, Damau, Damau!"). La veritat és que són molt pareguts; vull dir que són molt pareguts al Dalmau i al Julià del Consell: el Dalmau no calla, el Julià se'n riu i el Dalmau el renya.

Valoració

Me la tallo i me faig monja.

Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi

Luisa Fernanda Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés
Font: Heraldo de Aragón, via Notícies de la Terreta.



A banda de ser una catalanòfoba, vostè què coi és, sinyora Luisa Fernanda? Una sarsuela? Una chanson paillarde de Brassens? Ja li ho dic jo: vostè és una política immoral. I ho és no perquè faça demagògia a canvi de guanyar uns quants vots de la manyilàndia profunda. No va per astí la cosa: tot polític tine dret, si vol, a viure de la demagògia. El que la converteix a vostè en una política immoral és que el seu bolsó de demagògies no tine piador; i, abans d'arribar al genocidi cultural, cal piar el bolsó, sinyora Luisa Fernanda. Ja sé que vostè no s'hi juga res; però jo m'hi jugo la supervivència de la llengua dels meus besavis ribagorçans de Monesma, Monesma, Casserres del Castell, Pont de Montanyana, Areny, Areny, Pont de Montanyana i Pont de Montanyana. La supervivència de la meua llengua catalana, Luisa Fernanda. Jo sé què sic i què no sic i, benauradament, no sic vostè.


"Canto i, quan canto lo que sinto, / sinto i canto tal com sic, / sinto i canto lo que sic", Anton Abad, cantautor de Saidí (Baix Cinca, la Franja).

Sic...


independentista (pel que fa a Catalunya), sobiranista (pel que fa a Aragó, a la Val d'Aran, a la Franja, al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord), catalanista (profés), professor (de castellà), antifeixista, d'esquerres, llibertari, llibertí (de pensament, paraula, obra i omissió), anticastrista (Fidel Castro no), anticastrista (castració no, excepte pels gats), benavarrí, trempolí, franjolí, ribagorçà, pallarès, xarraire (molt), gras (molt), casat (molt), explorador (encara m'agrada aprendre), ex-plorador (ja no ploro tant), ex-clarinetista, ex-bandurriaire, ex-melenut, ex-escolanet, ateu, anticlerical, cinèfil, espectador de teatre (en excedència intermitent), heterosexual (en excedència intermitent), barcelonista (sinse carnet), conductor (amb carnet), europeista, objector (mili no), fumador (2 cada dia), dallonses (2 cada dia), barbut, bon lector (de literatura i premsa), mal lector (de lletra xica; sobretot, de contractes bancaris i d'instruccions d'ultracongelats), internauta, blogaire, catalanòfon, francòfon, aragonesòfon, castellanòfon, sexòfon, tintinòfil (i haddockòfil), gaditanòfil (carnavals), llatinoamericanòfil (Les Luthiers, dulce de leche, Martín Fierro, bife de chorizo, Patrícia Gabancho, mollejas, música cubana, Ricardo Darín, Borges, Monterroso, Jorge Edwards, Sota el volcà, José Martí, Cabrera Infante, Sábato, Manuel Puig, Bryce Echenique, Rulfo...), francòfil (llista infinita), nadalòfil (festes), nadalòfob (tenista), pare (des del 18 d'abril de 2012).

No sic...


haitià, nepalès, espanyol, espanyolista (Real Club Deportivo EEEs paaa ñoool), xirucaire (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), cristià de base (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), pujolista (agermanats mos vam ben empassar / l'estatut de Sau), arturmasista (pacte fiscal anirem demanant: / som uns grans babaus), religiós, ric, rius (oi que tu no ets deulofeusss, garciasss, sànchecesss, martínecesss...?, doncs jo no sic riusss), ros, jove, alt, prim, marxista, periodista, cafetaire, ballador, regidor, esportista, sardanista, motorista, anglòfon, maitiner, platjaire.

Benauradament no sic...


espanyolista (viva España, alzad los brazos, hijos de...), espanyolista (no, no, yo no soy españolista, yo soy ciudadano del mundo, ciudadano de Ciutadans, vaya), de dretes, de l'Opus, de la FACAO (meravigliao), nazi, marxista-leninista, homòfob, xenòfob, racista, antiavortista, sexista, pepero (porompompero), heliòfil (cara al sol con la camisa nueva), Luisa Fernanda Rudi.

Corrandes del Barça 3 - Manchester 1

A Tremp tot continua igual, però a Wembley hi ha bones notícies. Ja tenim la quarta Champions League! És el desè títol de l'Era Guardiola.

F. C. Barcelona 3 - Manchester United 1



No sé molla d'on venim
ni si hi ha Déu; però sé
que Jósmar no canta bé
i que existeix el Pep Team.
A Wembley, la fe ha feit cim:
no busqueu més religions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Wembley la saben llarga
dos botes amb dos cordons.



(Del minut 4.20 al minut 6.25)

Tant Chicharito com Rooney,
tant Van der Sar com Scholes,
tot i minjar-se tres gols,
esta nit han feit dejuni.
I a Roncero eixe infortuni
li provoca indigestions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Wembley la saben llarga
dos botes amb dos cordons.

Totes les corrandes