Per què he renunciat a ser regidor

—Eh, xicot! Eh!
—...
—Eh, Manel, desperta!
—...
—EEEEH!
—Què passa? Què hi ha? Quin susto!
—No se diu "susto", se diu "ensurt".
—Però tu qui coi ets per esboldregar-me la migdiada i manar-me què he de dir? Diré "ensurt" si "em surt" dels...
—Tu no diries "em surt", tu diries "m'ix".
—Doncs el que m'ix ara mateix és un desig irrefrenable d'abonyegar bell cap, fixa't tu.
—Ah, mira; el Manel està de bon humor avui. Buenoooo!
—Ah, mira; no se diu "Buenoooo!". Qui ets i què vols?
—Jo sic el qui sic i vull fer-te una pregunta.
—Escolta, Quissic...
—No, "Quissic" no, "Jossic".
—Tant me fa. Escolta, Johiestic, pregunta'm el que vulgues. Total, ara ja no tornaré a adormir-me.
—Manel, per què has renunciat a ser regidor?
—Valga'm Johiestic! Eixa és la pregunta? Per preguntar això, tampoc no caleva que vinguesses tu en persona.
—És que potser no he vingut.
—Ah. Que encara estic dormint, vaja.
—O no. Potser veus... Tu riu-te'n del Barbal, riu-te'n. Bé, respons o què?
—La resposta la tins a la crònica d'El Punt:

Ardanuy deixa pas ara a la número 3 de la llista d'Esquerra, Pilar Cases. El segon a la llista, el militant de Solidaritat Independentista del Pallars [SIP], el professor i escriptor Manel Riu, ha renunciat per l'acord entre els grups coaligats que, en cas d'obtenir un sol regidor, aquest seria d'Esquerra.

—Açò és tot?
—Ves, Joystick, sí. Ara, si vols, te dic el mateix amb més detalls.
—Som-hi.
—Quan el Josep Ardanuy va decidir dimitir...
—Quan va ser això?
—De feit, el Josep ja va dir-mos als de la llista, quan estàvem preparant la candidatura, que estes even les seues últimes eleccions i que, tant si governàvem com si no, siria bo donar pas a d'altres adés no acabessen els quatre anys. Cal dir, però, que pensàvem traure dos regidors. El que hèvem acordat eva que, en eixe cas, si governàvem, el Josep se quedaria el temps suficient perquè m'acostumés a la gestió municipal i, si no governàvem, dimitiria més lego. En qualsevol dels dos supòsits, eva la Maria Pilar qui substituïva l'Ardanuy.
—I per què el Josep Ardanuy voleva retirar-se?
—Això li ho hauries de preguntar a ell, Joystick; però ja ho va dir al seu discurs de comiat: el desig de renovació.
—Bé, però encara no has dit per què has cedit el teu lloc a la Maria Pilar Cases.
—Càgon Joystick! No ho saps veri? Vam traure un regidor en lloc de dos i, per tant, el lloc correspon a ERC (Josep Ardanuy, Maria Pilar Cases...), no a SIP (Manel Riu, Josep Miró...). ERC tiniva el primer lloc i, a més, és el component majoritari de la coalició. Els del grup de SIP en vam parlar, i ho vam tindre claríssim: heva d'entrar la Maria Pilar, no jo. I també te dic una altra cosa: fa anys que la Maria Pilar és al peu del canó, i sempre hi ha hagut un Abrantes, un Riba o un Riu barrant-li el pas; potser ja se mereixeva podre ser regidora tota una legislatura.
—Manel, no trobes que la dimissió de l'Ardanuy i la teua renúncia són una traïció a l'electorat?
—No molla. El Josep hauria sigut el regidor d'ERC, de SIP, dels nostres electors i dels habitants de Tremp (i jo, tres quarts del mateix); però la Maria Pilar també ho sirà, no en tingues cap dubte. I el programa electoral continua sent el mateix.
—Ningú no renuncia a ser regidor així com així. A tu t'han promès un càrrec.
—Sí, un càrrec de consciència. Au!
—Doncs el Joan Pascual no ha renunciat, tot i que li ho està demanant el partit, perquè...
—El Pascual anirà de pet a l'infern, Joystick.
—Iep! Alto les seques! Eixa és una decisió que no te pertoca. Jo sic Jossic, no tu; encara que, com te va dir un/una socialista l'altre dia, te cregues massa sovent que sí que ho ets.
—Oh, Joystick meu, t'imploro perdó! El Pascual és Sant Pascual i fa miracles: multiplica els pans i els peixos, per exemple.
—No sigues tan carnussot, Manel!
—Perdó, perdó, perdó.
—Bé, ja m'has contestat la pregunta.
—Satisfeit?
—Un puial, però ara me n'he d'anar. Adéu, Manel, i gràcies.
—Ajoystick, Joystick, i de res. Torna quan vulgues. Mos fem una foto de record?
—Vinga, sí. Lluíiiiiiiiiiiiiiiis.
—Lluíiiiiiiiiiiiiiiis.