dimarts, 9 d’agost de 2011

Cinisme i cinefília

D'antuvi, evitem malentesos: no hi ha cap relació entre el cinisme i la cinefília. El pensament cínic modern és una actitud (im)moral que no tine res a veri amb l'afició al cinema. Eixa actitud (im)moral parteix del següent principi: "Si una cosa és convenient, és bona; encara que èticament siga reprovable". Una de les concrecions del pensament cínic siria: "A jo (als de ca meua, a la meua tribu, al meu lloc, a la meua nació...) això me convine econòmicament; tant me fa que siga a les costelles d'aquell d'allà (de cal veí, de l'altra tribu...) i que ell n'ixca perjudicat; al capdavall, aquell d'allà és només un xxxx". A escales diferents, l'esmentada concreció mos dóna, per exemple, estos quatre casos:

A escala mundial, el cas del colonialisme europeu a Àfrica: "Als europeus l'explotació dels recursos naturals africans mos convine econòmicament; tant mos fa que siga a les costelles dels africans i que els africans n'ixquen perjudicats; al capdavall, els africans són només uns negritos".

A escala ibèrica, el cas de l'espoliació fiscal de Catalunya: "Als espanyols l'espoliació fiscal de Catalunya mos convine econòmicament; tant mos fa que siga a les costelles dels catalans i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els catalans són només uns polacos".

A escala catalana, el cas del Víctor Orrit, que cobra un sou de la Diputació de Barcelona per fer d'alcalde de Tremp: "A Tremp mos convine econòmicament que el sou del nostre Alcalde el pague la Diputació de Barcelona; tant mos fa que siga a les costelles dels barcelonins i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els barcelonins són només uns pixapins".

A escala trempolina, el cas del Joan Pascual, que cobra el que cobrava el Miquel Àngel Hernaiz multiplicat per 5, per fer la mateixa faena: "A jo cobrar una pastarrufa com a regidor me convine econòmicament; tant me fa que siga a les costelles dels trempolins i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els trempolins són només uns votants".

Del tercer cas, en tinc tres mostres autèntiques:
Sobre el seu sou, [el Víctor Orrit] va indicar que la seua renúncia [al sou trempolí (no al sou barceloní)] beneficiarà les arques municipals i que no reduirà la seua dedicació a la ciutat.
Del diari Segre.

Pero no veus que tot aixó es pel be de Tremp!!... 4000 euracos que s'estalvia el poble i el seu sou [el del Víctor Orrit] el pagaran els pixapins, com dirie el gran wyoming: ESTE TIO ES UN CAMPEON!!....
Comentari anònim al post "L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp".

Prefereixo que la Diputació li pagui el sou d'assessor [al Víctor Orrit] i estalviï així un sou al meu ajuntament. Que pagui la dreta que per això va guanyar les eleccions!
Comentari al Facebook.
Qui en vulga més que vaja als millors bars i escolte els catedràtics de barra fixa que, amb positura torera i escuradents entre els llavis, imparteixen la doctrina del "Tu ets tonto, xaval, jo també ho faria" mentre no paren de prendre carahillos de Soberano, sinse cafè. En fi, en el recorregut que va del colonialisme al Pascual varia l'escala, però no els principis (no) ètics.



Ara, això sí, hi ha pensadors cínics als quals després se'ls aplena la boca demanant regeneració moral en la política. Ai, quin món, Ramon! ¡Ai, eixa doble moral de beata cínica que al maití oïx missa, a la tardi pentina el pobre magre gat i a la nit compta els doblers que obtine d'un meublé! Contradiccions perfectament assumibles, suposo. I és que el pensament cínic està feit un bon còccix de moro. De moro de Casablanca, com saben prou els cinèfils.



Arribats ací, si he de triar entre el cinisme i la cinefília, preferisco la cinefília.

Etiquetes de comentaris:


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal