dilluns, 4 de juliol del 2011

Douce France

"Douce France", de Charles Trenet:



"Douce France, cher pays de mon enfance..."

De vegades, també va ser per a jo el "cher pays de mon enfance" (Moustaki, la boîte à "meuh", Poulidor, Le gendarme de Saint-Tropez, Les aventures de Rabbi Jacob). I, des que vaig deixar de ser un xiquet, ha continuat sent, en part, "mon pays".
Brassens, Bénabar, Delerm (fils), Barbara, Dutronc, Grand Corps Malade, l'Oulipo, Pérec, Queneau, Camus, Gide, Jarry, Delerm (père), Flaubert, Bayard, Allais, Baudelaire, Beigbeder, Dantzig, Molière, Genet, Houellebecq, Racine, d'Ormesson, Angot, Librairie Ombres Blanches, Librairie Privat, Librairie Mollat, Librairie Sauramps, Librairie Delamain, Europe 1, Sud Radio, France Culture, Les lundis de l'histoire, Finkielkraut, Le Magazine Littéraire, Le Monde, Le Monde des Livres, Genette, le blog de Pierre Assouline, Pivot, Bouillon de culture, Apostrophes, Zemmour et Naulleau, le Livarot, les tripes à la mode de Caen, le floc de Gascogne, les moules et les huîtres d'Arcachon, les huîtres et les moules de Bretagne, Chaillot, Bobino, la troupe du Splendid, le kiosque de la Madeleine, Ardisson, Ruquier, Truffaut, Malle, Jeunet, Cinéma ABC, Cinéma Action Ecoles, Cinéma Utopia, Marché Victor Hugo, Rue du Taur, Place du Capitole, Rue des Rosiers, Rue Saint-Lazare, Place de la République, Île de Sein, le cimetière marin de Sète, le cimetière le Py de Sète...
Douce France des de Brassens fins al al cementeri el Py de Sète, que és on van enterrar Brassens, tot i que a ell li hauria agradat més ser enterrat a la platja de la Corniche, què hi farem!

Brassens admirava Charles Trenet; i sempre va dir que Trenet eva el seu mestre. A jo se me feva estranya eixa admiració; no enteneva que un geni com Brassens admirés un chansonnier comercial com Trenet. Fins que un dia vaig descobrir dos coses que me van fer, si no admirar, sí respectar Charles Trenet.

La primera, esta filmació (si Brassens s'ho passa tant bé cantant amb ell, alguna virtut tindrà Trenet):



La segona, esta història: l'any 1963 Charles Trenet va ser detingut i acusat d'"ultratge al pudor" i "atemptat contra els costums". Què heva feit? Un crim horrorós: mantindre relacions sexuals amb homes (te pareix a tu?), entre els quals hi heva dos nois de 20 anys (oh, oh!). En fi, per sort només va passar 28 dies a la presó abans de ser absolt de totes les acusacions. Des de llavors, però, la seua homosexualitat ja no va ser cap secret i en va patir les conseqüències (brometes, marginació, insults...). Douce France!

_____________________________________________

Bonus track: "Les trompettes de la renomée", de Georges Brassens.



Viuiva jo apartat de festes i tiberis;
serè, contemplatiu, com fan als monasteris.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.
Els amics assenyats han sabut fer-me entendre
que a l'home del carrer ma vida heva de vendre
i que, per no tombar en un oblit complet,
deueva anar contant fins el més xic secret.

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Ben lluny de contencions, silencis necessaris,
¿caldrà que, per raons de jocs publicitaris,
vaja contant amb qui, i en quina posició,
me dedico a l'estupre i la fornicació?
Si faig públics els noms, quantes Santes Bernardes
seran ràpidament les porques més petardes!,
quants grans amics veré mirar-me de gairó!,
quants bous dispararan contra mi el pistoló!

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Passant d'exhibicions, tancat sense frontisses,
tinc unes actituds guairebé malaltisses
i no ensenyo els meus picarols reproductors,
si no és a les amants o també als meus doctors.
I ara, per desfermar soroll i escandalera,
he de tocar el tambor fent servir ma manguera?;
ara l'he d'ensenyar més ostensiblement?,
com fa un escolanet amb el Sant Sagrament?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Una dona afamada, i que sovent me deixa
fer-li quatre refrecs als seus jardins amb reixa,
prou me va encomanar, sobre uns sofàs ben cars,
bestioles com mosquits, però molt més vulgars...
I ara, per fer merder, per podre guanyar fama,
¿he de tacar l'honor de l'esmentada dama
cridant des del teulat i a les televisions:
"Per la Ministra tinc les 'cabres'(*) dels cabrons!"?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Encara rai -per Déu!- que visco en harmonia
amb mossèn Delavall, xantre de canongia:
ell se fa l'indolent, i jo sic el dolent;
ell me deixa dir "cony", per mi pot dir l'"amén".
I ara, d'acord amb ell, ¿diré que una vesprada
vaig trobar-lo amorrat al pou de ma estimada
cantant un Laudes dolç, mentre ella amb les dos mans
buscava santament pulces de capellans?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


¿Amb qui -me cago en tot!- muixaré la titola
per tal que poc després la Fama vinga sola?
¿Caldrà, de tant en tant, que un afamat pendó
se pose al mateix lloc on tinc el guitarró?
Per excitar la gent i la premsa rastrera,
qui me voldrà deixar que puge al seu darrera?
¿I qui me deixarà, tenint-me compassió,
el mont de Venus seu per fer d'escalador?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


¿I si fos molt millor, per fer sonar trompetes,
que jo fes, com fan molts, la vida dels marietes?
¿I si mogués el cul com les xicotes fan:
cap ací, cap allà, i mariconejant?
Però, pel que jo sé, tampoc això aprofita
als pobres maricons que ajunten tita amb tita;
la seua glòria, en fi, no hi guanya guaire més:
obrir tots els forats avui ja no val res.

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


Un cop he feit el tomb dels trucs més remarcables
que per fer-se famós són ben recomanables,
preferisco seguir tancat entre parets
i gratar-me el panxot fent el blog dels versets.
Si a la gent li fan goig, n'escriuré tants com siga;
i, si no en volen més, ja no cal que n'escriga.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!


(*) cabra [...] 4 1 f. [LC] [ZOI] Insecte de l’ordre dels anoplurs, paràsit de l’home, semblant al poll però de cos més curt i ample (Phthirus pubis).

Etiquetes de comentaris: ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

2 Comments:

Anonymous nerets said...

es teva la traducció?

04 de juliol, 2011 15:08  
Blogger Manel Riu said...

nerets,
Suposos que te refereixes a la lletra de "Les trompettes de la renommée". Doncs sí que és meua, la traducció; però en realitat és una traducció/adaptació: he respectat la mètrica original perquè el resultat se pogués cantar i, és clar, en alguns moments no he pogut matindre la literalitat. Ara, és una traducció/adaptació de fa anys.

04 de juliol, 2011 19:25  

Publica un comentari a l'entrada

<< Pàgina principal