Quixots i senyories (Jojó, Pierre i Pascual)

Diva Faulkner que ell cada any tornava a llegir el Quixot sencer; i se veu que Carlos Fuentes aprofita cada Setmana Santa (nobiscum Deus, Amén) per a eixa mateixa relectura. No sé si és bo prendre's el Quixot tan a la valenta. Potser seria més assenyat imitar Heine, que el llegiva cada cinc anys. I León Felipe? Amb quina freqüència llegiva el Quixot León Felipe? Fos quina fos, en va escriure esta intel·ligent interpretació melancòlica:



De tota manera, estaria prou bé que un camí cada any resseguíssem, si les frases del Quixot no, la lletra d'esta cançó de Brel. Més que res per no oblidar que vam ser desacomplexats quixots fins que vam degenerar en digníssimes senyories.



Traducció literal (no és com la del post "Douce France", que eva una traducció-adaptació cantable):

1a estrofa (desacomplexats quixots):

El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa,
a ca la grassa Adrienne de Montalant,
amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre,
hi anàvem per beure-mos els nostres vint anys.
Jojó se preneva per Voltaire
i Pierre, per Casanova;
i jo... jo, que eva el més orgullós,
jo... jo me preneva per jo.
I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris
que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans,
els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació
tot cantant-los...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen.
Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."


El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.

2a estrofa (desacomplexats quixots encara):

El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa,
a ca la grassa Adrienne de Montalant,
amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre,
hi anàvem per cremar els nostres vint anys.
Voltaire ballava com un vicari
i Casanova no s'atreviva;
i jo... jo, que continuava sent el més orgullós,
jo... jo anava guairebé tan torrat com jo.
I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris
que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans,
els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació
tot cantant-los...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen.
Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."


Joan Pascual, encara quixot, al programa de Reagrupament, juny de 2011.

3a estrofa (digníssimes senyories):

El cor reposat, els ulls mirant cap al terra,
al bar de l'Hôtel des Trois Faisans,
amb Sa Senyoria Jojó i amb Sa Senyoria Pierre,
entre notaris, passem l'estona.
Jojó parla de Voltaire
i Pierre, de Casanova;
i jo... jo, que encara sic el més orgullós,
jo... jo parlo encara de jo.
I és quan eixim —allà cap a mitjanit, senyor Comissari—
que tots els vespres, des de ca la Montalant,
uns joves pocavergonyes mos ensenyen els seus darreres
tot cantant-mos...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen",
diuen eixos joves, senyor Comissari.
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."


Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.

I, perquè Faulkner i Carlos Fuentes estiguen contents, també visitarem el Quixot anualment, vinga. Això sí, guiats per Brel, guiats pel preux chevalier Jacques Brel de Bruxelles.