Post viu del ple municipal (juliol de 2011)

00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.

El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat

Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.

El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.

O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!


El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".


Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.

I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.
__________________________________________

00:35
Hora de llegir.

SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.

Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?

(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.

Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.
__________________________________________

09:15
Mentre me dutxava, he pensat que el capellà que me va confessar l'altre dia potser eva Bruno Fierro. Mossèn Bruno, com el meu capellà, renegava, s'interessava pel sexe i administrava els sagraments amb presses. La Ronda de Boltaña en va fer una cançó. Ací va la lletra; i ací, la música.

Bruno, Bruno, Bruno Fierro,
aunque muy santo no fue,
yo más devoción le tengo
que a Escrivá de Balaguer.

Enormes els rondadors.
__________________________________________

09:28
Entre mossèn Bruno i mossèn Duran i Lleida se m'està aplenant el post de sotanes. Només hi falta mossèn Paco Camps amb les seues sotanes (regalades). Més val que prengam un te, el te de tots els posts vius: l'earl grey de Hampstead.



Quina manera de fer-los publicitat! M'han regalat bell pot o no? No. I cada pot costa un potosí? Sí.
__________________________________________

09:47
La història, trista, en dos capítols i un epíleg que vaig explicar anit en encetar este post se mereix uns versets. Se mereix un romancet amb tornada.

Tornada:
Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 1 (PSC)

El Víctor Orrit
viatja a l'Aran
i diu: "Bona gent,
ja està tot com cal:
hem feit una llei
que garantirà
l'ús de l'aranès
per cel, terra i mar.
La llei que presento
representa tant
que tinc molt present
que l'he presentat."

Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 2 (PSOE)

Però Zapatero
veu l'articulat
i vol convertir-lo
en paper muixat.
Agafa el telèfon
i truca al Pallars:
"Escúchame, Víctor,
la ley está mal.
Preséntote excusas:
voy a presentar
el día presente
recurso formal."

Gratar i presentar
tot és començar.

Epíleg (PSC-PSOE)

L'Orrit, que és molt llest,
ho accepta de grat,
perquè l'aranès
no li ha feit goig mai.
I diu: "Zapatero,
faràs com un Sant;
però, si eixa feita
vols dissimular,
pressinto en present
que a les Generals
a la Montanuy
caldrà presentar."

Gratar i presentar
tot és començar.

Fa un dia de molta llum. Avui des de la terrassa sí que se veu la superfície d'aigua de Cellers. Tornem a la lectura. Més Vida privada del Sagarra pare.
__________________________________________

11:01
Deixo la lectura i ixco un moment, que abans d'anar al ple he de participar a la Triatló Manelesca de Tremp.

Triatló Manelesca de Tremp

Les tres modalitats atlètiques de la prova: Amb cotxe, caminant i coixeant (càgon la CAMPAMENTA gota dels CAMPAMENTOS!).
Recorregut: Plaça del Peiró, Ibercaja, Llibreria Central, ca l'Eulàlia Mazarico, ca la Pili, carnisseries diverses, supermercats diversos, Plaça del Peiró.
Premis: Un got d'aigua per al Manel Riu Fillat que arribe el primer.
__________________________________________

12:31
Triatló acabada (amb afegits: estancs —els dos—, òptica —vista cansada— i Caixa Penedès); got d'aigua aconseguit. Anem cap al ple, que se fa tardi.

Mira, una bonica imatge del Víctor en temps de campanya.



Per dissort, el temps de campanya ja és història i hem entrat en el temps pasqual de l'època victoriana.



Amb què mos sorprendrà avui al ple el Primer Tinent d'Alcalde Joan Pascual?
__________________________________________

15:45
Acabo d'arribar del ple. Un parell d'apunts ràpids, que he de dinar.

1. He parlat amb el Diego Roldan (PSC) abans de començar el ple. Eva bona mira interessant el que me diva.

2. Me pareix que el Víctor tine un desig irrefrenable de ser un dels tarambanes de Vida privada del Sagarra pare. Ara bé, el Víctor no vol malbaratar el patrimoni familiar, sinó el patrimoni municipal.

3. Marc Miró, Anna Ritz i Joan Ubach han apretat de valent.

4. El Joan Pascual no ha dit res; el Víctor ha parlat, però tampoc no ha dit res. Vull dir que, per exemple, a una pregunta del Marc Miró ha contestat "Votem". Punt. Sublim! És una resposta que cau un poc més a prop de la brevetat d'Ernest Hemingway o Raymond Carver que de l'expansivitat del Sagarra pare, però és una resposta sublim. Al proper ple igual respon només amb gestos. Excels!

Quan haja dinat, més.
__________________________________________

17:05
Ja he dinat. Per on començo? Pel Diego Roldan, regidor del PSC. Hem parlat abans del ple (sobre el gel hidratant Vaginesil™ —no l'apliqueu als llavis, de la cara—, sobre la catalanofòbia, sobre com son pare —català nascut a Córdova— també s'ha hagut de plantar davant bell catalanòfob...) i després del ple (sobre les pells fines —aplicació de Vaginesil™, contraindicada; operació de fimosi, indicadíssima—, sobre el món de l'esport a Tremp i al Pallars —astí sí que caldria aplicar-hi Vaginesil™ per calmar la coentor—...).

Ha sigut una conversa molt interessant, però m'ha quedat al pap dir-li que, si bé els del PP són uns mestres fabricant catalanofòbia, el PSOE fabrica uns ribots rebaixa-estatuts marca Alfonsoguerra™ molt efectius. Tant, que els catalans, un cop ben riboteats, mos hem d'aplicar Vaginesil™ a tots els orificis corporals. Continuarem un altre dia, Diego.
__________________________________________

18:45
Continuo amb el ple. El Víctor Orrit, que —com he dit adés— se deleix per fer de tarambana dilapidador i calavera de Vida privada (Josep Maria de Sagarra, 1932), se vol vendre un pis municipal: el pis que li va posar a la Marisa Feixa; o siga, el pis que l'Ajuntament va cedir a la Marisa Feixa perquè hi fes de delegada d'Ensenyament. Diu el Víctor que els diners siran per als pobles agregats (o per als pobres magres gats, quemsejó!, de vegades no vocalitza guaire el Víctor). Sí, bé, però de moment malbarata el pis de la Marisa. Ix a subhasta per un 30% menys del valor real: 89.900 euros (Marisa no inclosa). La Maite Ramoneda (CiU) i el Joan Ubach (CiU) han protestat; però l'operació s'ha aprovat amb els vots del G6+1 (6 PSC + 1 Joan Pascual). Se veu que corre pressa comprar Friskies™ per als pobres magres gats.

Mal negoci. Tampoc no eva cap negoci la delegació d'Ensenyament, la veritat. La pobra magra gata Marisa feva el que podeva, no la critico; però allò ni eva delegació ni eva res, per més que ara el Víctor se queixe dels dolents dolents convergents que l'han suprimit. M'agradaria conèixer algun mestre /professor del Pallars que li hes trobat cap utilitat a la cosa. I és que allà no hi heva inspectors, no hi heva "plantilleros", no hi heva adjudicacions de places, no hi heva serveis jurídics, no hi heva borsa de professors substituts, no hi heva planificadors de centres nous, no hi heva servei d'altes i baixes laborals... Res. Aquella deleg... iep, diguem el nom oficial, aquella "Àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar per l'Alt Pirineu i Aran" tiniva el nom molt llarg i les competències molt curtes. Exactament el mateix que li passa al Joan Pascual: Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tremp; o siga, regidor de manteniment i serveis, com el Miquel Àngel Hernaiz però amb el sou multiplicat per 5.


Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.


Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
__________________________________________

19:38
Un parèntesi. La Mir, amb la qual estic molt casat, me diu que li ha tocat La Seu d'Urgell. Adéu Olot, hola La Seu (igual a Andorra és més barat el Vag™... què passa?, coi de dona!, si no he dit res!). També me diu que, en un dinar de companys, ha parlat amb XXX, un alt dirigent de Reagrupament (és membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament). XXX li ha confirmat a la Mir que el Joan Pascual està expulsat de Reagrupament. Xiquets de Reagrupament, aclariu-tos, perquè el Joan Pascual ha constituït oficialment el Grup Municipal de Reagrupament™™™, amb dos CAMPAMENTOS.
__________________________________________

21:28
Resum de la resta del ple:

Tremp assumeix les al·legacions contra la MAT del Consell Comarcal i n'afegeix de noves; els alcaldes del Jussà se van queixar al Síndic de Greuges per les retallades de serveis sanitaris; al Víctor (PSC) no li agrada que l'IDAPA se n'haja anat a La Seu d'Urgell (que coi és l'IDAPA?, ah, sí, aquell xiringuito de l'últim pis de l'Ajuntament, feven promoció turística, diuen); al Víctor ni li agrada ni li deixa d'agradar que la Mir se'n vaja a La Seu d'Urgell (qui coi és la Mir?, ah, sí); el Joan Ubach (CiU) se queixa del servei de neteja de carrers i dels trampals que hi ha a la vora de l'estació de trens; l'Anna Ritz (CiU) mostra unes fotos on se veu el mal estat de les entrades de Tremp (a un cartell de "300 comerços" només s'hi llige "3 comerços") i protesta per la puialada de carrers esventrats per obres que hi ha a l'estiu; la Sílvia Romero (PSC) mos anima a fer difusió del Festival de Música Antiga del Pirineus, i ara mateix li faig cas:

"Tremp acull dos concerts pertanyents al Festival de Música Antiga. El 31 de juliol [diumenge] comptarà amb la presència del grup Lieder Càmera i, el 13 d'agost [dissabte], amb la del grup Capella de Ministrers de València, ambdós a la Basíl·lica Mare de Déu de Valldeflors a les 22:00h." Més informació al web de l'Ajuntament.

Moment estel·lar del ple:

Víctor Orrit (PSC): Ara passem a la modificació de pressupostos blabla bla bla bla. Algú vol dir res abans de votar.

Marc Miró (CiU): Sí. Naltres estem en contra de la part que afecta al sou del Primer Tinent d'Alcalde. Mos pareix massa elevat. No entenem per què l'Ajuntament ha de pagar tant per unes funcions que fa dos mesos feva un altre regidor per molt menys. No entenem el perquè.

Víctor Orrit: Ahà, votem.

"Ahà, votem", diu, i prou. Com qui diu "Jo a tu no t'he d'explicar res". Sublim! Excels! A l'APM directament!
__________________________________________

22:45

Santa Llei de l'Aranès
Ora pro nobis
Sant Recurs Contra l'Aranès
Ora pro nobis
Santa Monya del PSOE
Ora pro nobis
Santa Monya de CiU
Ora pro nobis
Sants Plorar i Fer Caca
Ora pro nobis
Santa Vida Privada
Ora pro nobis
Santa Gauche Divine
Ora pro nobis
Sant GarSINeu
Ora pro nobis
Sant GarNISeu
Ora pro nobis
Sant IDAPA de la Seu
Ora pro nobis
Santa Mir de la Seu
Ora pro nobis

Sant Bruno Fierro
Ora pro nobis
Sant Earl Grey de Hampstead
Ora pro nobis
Santa Història, Trista
Ora pro nobis
Santa Triatló Manelesca
Ora pro nobis
San Portat Malament
Ora pro nobis
Sant Primer Tinent d'Alcalde
Ora pro nobis
Santa Rambana
Ora pro nobis
Samba Ginesil™
Ora pro nobis
San Venut Elpís Delamarisa
Ora pro nobis
Sant Ahà
Ora pro nobis
Sant Votem
Ora pro nobis

NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.

The End

Post viu de l'Ardanuysday

00:00
Comença l'Ardanuysday. Sirà com el Pascualsday, però amb un paper destacat per al Josep Ardanuy; tot i que, amb el Pascual, mai no se sap. El Joan Pascual se va mostrar al primer ple com un artista inventiu capaç de donar tant de joc com Carmen de Mairena, Pocholo, Jósmar, Mariano Rajoy, Pocí i Cuñao junts. Ara, a la Sara València, de Plataforma per Catalunya, no la supera ni el Pascual.


__________________________________________

00:33
Crec que tindré una jornada ben atapida: ple a l'Ajuntament (oient), claustre a l'IES de Tremp (també oient) i dinar de fi de curs a Isona (golut de marca). Ah, un claustre. Què és un claustre? Mos ho explicarà millor la Mireia, que pativa de claustrofòbia, la pobra.

DIMARTS 16 DE MAIG DE 2006
El claustre

És una cosa ben curiosa un claustre, un claustre és la reunió de tots els profes d’un insti, i l’altre dia vàrem fer-ne un al meu insti, eren les 4 de la tarda i la cosa va anar aixís: primer el secretari va llegir l’acta del claustre anterior, "el dia tal del tal es va reunir el claustre...", i ningú no escoltava, tots els profes de xerrameca, com la canalla però sense llançar boletes de paper, i a mi m’havia tocat seure al costat de l’Annamari, una profe de Mates. [...]

Doncs per desgràcia l’Annamari és de la secta del Jo, Jo i Jo, i els Meus Problemes, i els Conto a Tota Hora i a Qui Sigui, que dic jo que també podria obrir un blog com jo he fet i els altres descansaríem, ja li ho proposaré, i al claustre l’Annamari va començar "saps què m’ha passat avui, Mireia?, resulta que el Joan Pau...", "quin Joan Pau?, el jOaNpaU de 4t d’ESO?", que també sóc ruca de donar-li corda, "sí, el jOaNpaU de 4t d’ESO, doncs...", i llavors es va acabar la lectura de l’acta, "algú vol fer alguna esmena a l’acta?", "perdón, quiero hacer una puntualización, en el acta pone equivocadamente que yo dije...", el Severino amb les seves puntualitzacions com sempre, però els profes continuaven dialogant, o monologant, com l’Annamari, "...i saps, Mireia, què m’ha dit llavors el jOaNpaU?, eh?", i l’altre que tampoc no callava, "...por lo tanto exijo que se rectifique el acta y que mis palabras se transcriban en castellano", "que si el meu marit em follés millor jo no em preocuparia tant per qui fa els deures i qui no els fa, aixòs m’ha dit el jOaNpaU", "en castellano, sí, esa lengua que padece en este centro una constante humillación", "que el meu marit m’havia de follar millor, aixís mateix ho ha dit, tu et creus?", "por parte del nacionalismo identitario", "no li he clavat un mastegot de miracle", "del exclusivismo permanente", "mal follada no m’ho diu ningú, i encara menys un adolescent mal educat", "antidemocrático", "pollós", "sectario", "merdós", "¡y antiespañol!", "i pigat d’acne!".
(Fragment de la novel·la Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos)

__________________________________________

00:55
Com que veig que la Sara València ha causat febrades de passió, enllaço l'entrevista que va concedir a Ràdio l'Espluga (represa pels del diàling de RAC1):



Ara, l'entrevista hauria sigut redona amb una pregunta final.

—Nom i cognoms.
—Sara València Lombarte.

—Estat civil.
—Espanyola.

—Sexe.
—Sí, però ara no, gràcies.
__________________________________________

01:07
Al llit, que ja se fa tardi. Lectura recomanada adés d'adormir-se: el conte "Tres versiones de Judas", de Borges.

Dios totalmente se hizo hombre hasta la infamia, hombre hasta la reprobación y el abismo. Para salvarnos, pudo elegir cualquiera de los destinos que traman la perpleja red de la historia; pudo ser Alejandro o Pitágoras o Rurik o Jesús; eligió un ínfimo destino: fue Judas.

El Josep Ardanuy demà deixarà de ser regidor. I se calarà foc a ell mateix a l'estil bonze. Acabarà més socarrat que la Harley Davidson de l'Almudena Bigatà. És una manera de parlar. Bona nit a tothom. Demà al maití, més.
__________________________________________

07:03
Bon dia a tothom. Avui al ple de les 13:00 sabrem quin és el cartipàs municipal, o siga, quin és el repartiment de les regidories, de les tinències d'Alcaldia, de les delegacions a diferents organismes... És possible que, amb un poc de sort, descobrim també quins són els sous dels regidors. I és que potser alguns tinen uns sous que se'ls trepitgen, o no.

Tinc curiositat per sabre com sirà el discurs de comiat del Josep Ardanuy. De moment, escoltaré el Basté (RAC1) mentre prenc un earl grey Hampstead, com sempre.


__________________________________________

07:29
Ho repetisco un altre camí. Precisament avui que és l'Ardanuysday, sí. Perquè hi ha coses que no se diran mai prou vegades. Gràcies, Josep. Demà 2 de juliol hauran passat set anys justos.
__________________________________________

07:41
Prendre un bany a la banyera és de dretes. Per tant, cap a la dutxa, que és d'esquerres! Però què és la dreta? Què és l'esquerra?

Fare il bagno nella vasca è di destra;
far la doccia invece è di sinistra.
Ma cos'è la destra? Cos'è la sinistra?

__________________________________________

08:42
Sinto a la ràdio que, al Congreso de los Diputados, el PP i el PSOE han votat contra dos propostes conjuntes de CiU, ERC i Iniciativa: una proposta reclamava la pasta que heva de compensar un poc (un poc, un poquet) el dèficit fiscal català; l'altra demanava que l'Estat Espanyol sol·licités l'oficialitat del català a Europa. Com és habitual, el PSC ha votat el mateix que el PSOE: no i no. La part millor d'este esperpent ha arribat amb les declaracions d'un diputat del PSC: "Eva un parany de CiU i no hi hem caigut". S'haurà quedat ben a gust. Guarda tu que mos ha d'importar si eva un parany o dos per any! I què votarà la Teresa Montanuy quan siga diputada (que ho sirà)? Pascuaaaaaaal!!
__________________________________________

09:02
Acabo de sentir un anunci al programa del Basté (RAC1) que m'ha deixat esfereït. Jo ja sabeva que, per eliminar l'olor d'all després de tallar-ne, caleva eixaiguar les mans sinse eixugar-les; però el que diva l'anunci eva... eva... eva açò: "Les models no se l'eixuguen".

Que "les models no se l'eixuguen"!? Francament, francament! Si els fes pudor d'all, d'acord; però les models no tallaran pas els alls amb... amb... Home, home, per favor! I l'anunci encara continuava així: "Les models no se l'eixuguen, i saben molt bé que amb el kit blanquejador Clysiden tindran les dents molt, molt blanques".



A sobre, hi tinen dents! Les models no se l'eixuguen perquè els fa pudor d'all i perquè hi tinen dents! Valga'm Déu! Què és açò? Un anunci o una pel·lícula de porno-terror?

__________________________________________

09:40
Me diuen que la frase de l'anunci no eva "Les models no se l'eixuguen", sinó "Les models no se la juguen". Ah, d'acord, coses del català xava.

Bé, xent, xo xa me'n vaig cap a l'IES de Tremp.

—És un IES da Pobla, no?
—No, de Pobla no, de Tremp.
—Axò dic: un IES da pobla, d'un pobla ca as diu Tremp.
—Equiliquà!
__________________________________________

11:01
Ara començarà el claustre a l'IES de Tremp.

Sinyor de la tramuntana,
del garbí, el mestral i l'austre,
gireu-mos vents perquè el claustre
no s'allargue una setmana.
Tots sirem, de bona gana,
mil Brassens i mil Raimons.

Els uns fem ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a l'IES la sabem llarga
quan toca fer reunions.
__________________________________________

12:35
Per sort el claustre no s'ha allargat més enllà del que és de ragó, tot i que, adés de la finalització definitiva, hi ha hagut tres o quatre conats no reeixits (quan pareix que ningú més vol parlar i, de sobte, pim i pam, i som-hi un altre cop!). Gràcies, Sinyor de les ventades.

Me'n vaig cap al ple de l'Ajuntament. A fer d'oient, no de regidor, és clar. Però, com que el Marc Miró va comentar a propòsit del post "El nou Ajuntament de l'època victoriana" que li hauria agradat vèrem en acció com a regidor un parell de plens, faré un poc de regidor. Només ací al blog. Així:


(Ampliació)

Au, com ho veus, Marc?
__________________________________________

14:20
Vinc del ple. S'ha comunicat oficialment als regidors que Josep Ardanuy dimitiva i que jo renunciava a substituir-lo. El discurs del Josep ha sigut emotiu; i l'actitud del Víctor Orrit... ha sigut d'allò més miserable.

Víctor, xiquet, fer servir el càrrec d'Alcalde per practicar venjances personals de criatura no és guaire elegant. Home, que ja tins una edat! Explicaré més tardi què ha feit, ara no tinc temps: hi ha dinar de fi de curs a Isona. De moment deixo ací una corranda.

Ja m'imagino el Barbal
cridant "He mort l'Ardanuy!"
i creient-se, des d'avui,
un enviat celestial.
No t'estranye que al final
levite i tinga visions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
després de les eleccions.
__________________________________________

18:30
He tornat del dinar de fi de curs. Bon dinar, al bar del Rosendo d'Isona. Ara ja puc explicar el que ha feit el Víctor al ple.

El Víctor ha posat com a primer punt de l'ordre del dia la dimissió de l'Ardanuy, amb la qual cosa l'Ardanuy heva de fer el discurs de comiat només començar el ple i, a continuació, s'heva de retirar, sinse dret a assistir a la resta del ple. Això no va anar així quan jo vaig dimitir fa tres anys, ni quan el David Riba va plegar fa un parell d'anys. Tant el David com jo vam podre assistir a tot el ple i mos vam acomiadar a la fi.

El Josep Ardanuy ha demanat llavors que la seua dimissió fos l'últim punt; el Víctor s'hi ha negat. El Josep li ha preguntat per què; el Víctor li ha contestat que eva una decisió de l'Alcalde, perquè l'Alcalde fixava l'ordre dels punts, i punt, amb dos CAMPAMENTOS. O siga que l'Ardanuy, després de pronunciar el seu discurs de comiat, ha hagut d'abandonar el ple.

Ai, Víctor, Víctor! Que sí, que tu ets l'amo de la pilota i no vols deixar jugar el dolent dolent de l'Ardanuy. Que sí, Víctor, que sí. Au, berena un poc i ja pots tornar a eixir a jugar. I recorda a tots els altres xiquets que tu ets l'amo de la pilota, i del tren elèctric, i dels màdelmans. O siga...


("Alcalde, todos somos contingentes; pero tú eres necesario")

Clar que això sirà així mentre no t'ho esboldregue tot una moció de censura.



Víctor, no plores, home. Si ho he dit només per dir-ho. No tremoles, vinga. Au, llímpia't els mocs, així. Mira. Fuig d'astí, moció de censura, fuig! Veus, ja no hi és.
__________________________________________

20:59
Ah, els sous. El Víctor ha comunicat al ple els sous que se pagaran. I sí, alguns regidors tinen uns sous que se'ls trepitgen: el Víctor Orrit i el Joan Pascual.

Durant el mig any que queda, 20.000 euros bruts per al Víctor Orrit i 13.300 per al Joan Pascual. Això vol dir 40.000 anuals per al Víctor i 26.600 per al Pascual. És a dir 3.333 mensuals per al Víctor i 2.216 per al Pascual. Si hi afegim la despesa de seguretat social que paga l'empresa, la cosa ix a uns 4.000 mensuals en el cas del Víctor i uns 3.000 mensuals el Pascual. En resum, cost per als ciutadans de Tremp: 4.000 euros mensuals el Víctor i 3.000 el Pascual, si fa o no fa.

Ja en parlarem més a fons un altre dia. Per ara, pensem que, en el cas del Pascual, per la mateixa faena (Manteniment, Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Via Pública, Serveis), el Miquel Àngel Hernaiz costava al ciutadà uns 500 euros al més en concepte d'indemnitzacions (el Miquel Àngel no cobrava sou). O siga 3.000 de cost el Pascual, 500 de cost el Miquel Àngel Hernàiz, per fer la mateixa faena!!!!

Potser diran que, és clar, el Pascual sirà 1r Tinent d'Alcalde i que el Miquel Àngel només eva regidor ras. Coi! A veri si aconseguisco el mateix per a jo. Diré al Departament d'Educació que del meu ofici no en diguen "professor", sinó "Tècnic Superior en Pedagogia Aplicada", i que, per eixe motiu, me multipliquen el sou per cinc.
__________________________________________

22:35
Dos fragments del discurs de comiat del Josep Ardanuy:

Dels 16 anys al consistori, 7 anys hi he estat en dedicació exclusiva, allò que en diuen a sou, des del gener de 2000 al març de 2007 amb una retribució neta mensual de 1100 €. I crec que les crítiques rebudes per aquest tema, per part d’algun grup polític, van ser desmesurades i injustes.

Avui acabo la meva etapa de regidor a l’Ajuntament i ho faig voluntàriament perquè crec que és el meu deure. He fet tot el que m’ha estat possible en favor de Tremp i crec que altres persones podran fer-ho millor a partir d’ara.

__________________________________________

22:50
Josep, que tingues sort. Perquè, quan estigues socarrant-te a l'estil bonze, hi haurà gent que encara te ruixarà amb benzina, creu-me.
__________________________________________

23:25
L'Ardanuysday s'acaba. I com ha d'acabar un Qualsevolnomday? Doncs tal com acaba l'original, el Bloomsday; és a dir, amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. Per tant, per tancar l'Ardanuysday, astí va un monòleg desfermat del Víctor Orrit. Monòleg fictici, no mos confonguem.

"ja està oi tant l'Ardanuy a prendre pel sac i sense podre tancar el ple amb el seu comiat au ràbia i que a gust que m'he quedat ah satisfet ah com un orgasme sí potser una mica curt una mica... com ho diria aquell bord del blog? victororritio praecox diria sí això però m'he quedat ben a gust i el Pascual s'ha comportat prou bé sí el coi de crio sí bàsicament ha callat ah sí ha dit que ell era del grup municipal de Reagrupament perquè no li havia arribat cap expulsió hehehehe el coi de crio fent-me cas sí tu no agafis el telèfon tu no miris el correu tu no parlis gaire amb ningú hehehehe i que duri que duri la relacio amb el Pascual dic ei que aquí sí que no em convé gens una victororritio praecox no no no ui insatisfaccions pascuals? no em convenen perquè regidor insatisfet és moció de censura al canto i això no coi de crio no no? no hi és el Pascual? ei Pascual! com va tot? tu estàs satisfet? sí? també estàs satisfet amb el teu sou? perquè jo estic satisfet molt satisfet Pascual hehehe sí noi satisfeit que diria el bord del blog hehehehe bona nit Pascual sí sí déu déu au! i d'aquí a quatre anys cop de peu al cul del coi de crio i aire! sí ben a gust que em quedaré també sí satisfeit del tot sí sí sí"

The End
__________________________________________

19:33 del dissabte 2 de juliol
Coda:
Crònica d'El Punt sobre l'Ardanuysday

Post viu del Pascualsday

00:00
Introibo ad altare Dei. Benvolguts germans en la fe, comencem este Pascualsday amb un minut de silenci.



Falten 12 hores perquè el Víctor Orrit siga Alcalde de Tremp gràcies al pacte PSC-Reagrupament.

Die Meeeeister, diiie Beeeesten,
les meilleurs equiiiipes, the chaaaaampiooons.

Iep! No, el Sirvant no.
__________________________________________

00:09
Me diuen que la nova "direcció" (sic) de Reagrupament Tremp està en estos moments fent unes birres amb alguns conspicus socialistes trempolins. Açò acabarà en casament, de penalti. Ja t'ho dic jo.
__________________________________________

00:45
M'he feit un te, me l'he pres i ara me poso a llegir un poc La ninfa inconstante, novel·la pòstuma de Cabrera Infante. Coi d'home, sempre amb els seus jocs de paraules: esmentar novel·la i autor mos obliga a fer un rodolí. Novel·la amb nostàlgia havanera, la nostàlgia per L'Havana que sempre va arrossegar d'exili en exili, el pobre Cabrera Infante.

I, mentrestant, me quedo sinse roda de premsa. M'agradaria veri una roda de premsa en què Joan Pascual expliqués les ragons del pacte. He dit una roda de premsa, amb preguntes; no una declaració, escrita per altri, llegida davant la premsa. Amb preguntes, amb preguntes.

Una pregunta possible:

"Per què s'ha desdit vostè de l'acord de govern que heva conclòs amb CiU i ERC-SIP?"

Algunes respostes probables:

1. "Eeeeeh, aaaaah."

2. "No ho sé, no ho sé; ho va decidir l'assemblea."

3. "Jo no vaig signar res amb CiU i ERC-SIP. No trobareu cap paper amb la meua signatura on hi haja el que vam acordar, que sic molt espavilat jo."

4. "És que jo... l'Aleix... el Carretero... el Barbal... l'Amadeu... el de Torrelameu i el que balla amb un sol peu."
(Nota: catalanització de la popular excusa castellana "Yo... él... el otro... Maroto y el de la moto")

5. "El PSC és la llista més votada i sempre hem pensat que hèvem de governar amb la llista més votada; però, com que mos avorrívem, vam fer un acord de govern amb CiU i ERC-SIP concretant-ho tot (POUM, problema de la privatització de l'aigua, Terreta sobirana, suport municipal al sobiranisme català, auditories dels comptes i del deute, suport al Correllengua, publicació dels sous de regidors, nou sistema de relació amb les associacions, repartiment de regidories...). Bah, jocs per passar l'estona mentre arribava el dia de votar pel PSC."

Bé, a llegir Cabrera Infante.
__________________________________________

02:35
Està molt bé la novel·la. Com passa sovent a casa Cabrera Infante, la vista no allarga guaire, però l'oïda és excel·lent: li costa descriure els espais, però mos regala els mil matisos de la llengua havanera.

Ei, que la novel·la (La ninfa inconstante) no és cap al·lusió al Joan Pascual. Ell, d'"inconstante", en tine molt, d'acord; però, de "ninfa", no en tine res. Si ell és nimfa, jo sic ballarina del Bolshoi.
__________________________________________

02:50
Rondinaire m'acaba de deixar este comentari al post "Felicitacions, condols i corrandes de l'acord de govern":

Ho, ho, ho!!! cerco info a la www sobre el sorprenent acord de rcat amb el soe a tremp i trobo que ets a l'activisme polític independentista pallarès. mai deixaràs de sorprendre'm. salut i sort! (i cagon tot que rectiquin els reagrupats pel càrrec, tan mal parlar de l'erc- merescut s'ho tenien també- i ara tornen a fer alcalde l'orri, buff, kins tius)

Rondinaire! Hosti, Rondinaire! Quant de temps! Vaig conèixer Rondinaire a internet ("conèixer" és exagerat, no sé ni el seu nom) en l'època en què els ordinadors anaven amb pedals i no existiven ni els facebooks ni els twitters. A la vegada, els blogs acabaven de nàixer i la cosa més 2.0 que existiva even els fòrums; i amb eixes ferramentes anàvem tirant. Rondinaire, Esparver, Guineu, Fra Gombau, El Noi del Sucre, Revotua, Cat1714, jo... Astí està el grup que va desencadenar la guerra contra la FACAO per terra, mar i fòrums-blogs. Salut, Rondinaire, i llarga vida!
__________________________________________

02:51
A dormir. Bona nit a tothom. Demà al maití, més.
__________________________________________

08:05
Bon dia a tothom. Mentre me preparo un earl grey de la marca Hampstead, me faig una pregunta: què és el pacte PSC-Reagrupament?

És... un pacte d'esquerres, és clar. Ah, no: a Reagrupament hi ha gent de dretes i gent d'esquerres. Doncs... un pacte nacional! Tampoc: les nacions del PSC i de Reagrupament no són les mateixes. Ja està, és... un pacte de persones! Mmmmmm... Mmmmmm...

persona

1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona.
2 [LC] bellíssima persona Persona plena de bones qualitats morals.
3 [LC] ésser una persona de paraula Tenir paraula. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula.
Font: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

Mmmmmm... Mmmmmm... L'earl grey Hampstead està collonut! Mmmmmm!


__________________________________________

09:01
Avui des de la terrassa encara no puc veri ni Terradets, ni Comiols, ni la torre de Montllobar. Les restes esfilagarsades de boira me'ls tapen. D'ací a poc no en quedarà ni un bri, de boira; perquè, tot i que fa fresca, açò marca que avui tindrem un Sol que espetegarà. ¿Ixco i compro ronyons per a esmorzar, per mor de celebrar el Pascualsday com cal? No, preferisco reprendre la lectura de la novel·la de Cabrera Infante.
__________________________________________

10:37
Deixarem La ninfa inconstante i anirem a la dutxa.

Cal reconèixer que el Víctor Orrit en sap un niu. L'admiro, de debò. L'admiro com admirava jo de jove un conegut meu que eva capaç d'entrar sol a qualsevol discoteca i eixir-ne acompanyat al cap d'una hora, a tot tirar. "Manel", me diva sempre, "no hi ha cap secret: el bon CAMPAMENTADOR s'ho CAMPAMENTA tot, sinse manies". I mira que el xicot eva fieret, fatet i baixet. Doncs així és el Víctor. Ei, a veri, estic parlant del seu capteniment: voleva dir que, al llarg dels anys, el Víctor també ha CAMPAMENTAT amb tot allò que se li ha posat al davant, sinse cap mania: Grup Independent, PP, Unió Democràtica, ERC... i, ara, Reagrupament. Jo, per si de cas, quan me'l trobo procuro avorar l'esquena a la paret; però l'admiro.
__________________________________________

11:12
Me'n vaig al Llac Negre, que hi he quedat amb el Josep Miró per prendre un beure i anar després al ple de l'Ajuntament.
__________________________________________

15:05
Ja he tornat del ple i de l'aperitiu. Dinaré i després explicaré com ha anat tot. De moment, dos coses: la primera, esperable, és que el Víctor Orrit és el nou (nou, no guaire) alcalde de Tremp (amb el vot favorable del PSC i de Reagrupament); la segona, no tan esperable, és que, com ho diria.... No puc, no puc, que se m'escapa el riure. Doncs resulta que... D'això... Que el Joan Pascual (de Reagrupament), com que no en teniva prou amb donar l'Alcaldia al PSC, ha jurat fidelitat al Rei, a la Constitució Espanyola i a l'Estat Espanyol!!!. Ni "ho prometo" ni CAMPAMENTOS en vinagre: "Juro", ha dit el tio. I ni "per imperatiu legal" ni res: "Juro" i prou, amb dos CAMPAMENTOS. Visca l'independentisme friki!. Després, més.
__________________________________________

16:22
He dinat. A veri, tornant al tema del "Juro", encara no me'n sé avindre. Me'n faig creus, me'n faig Aleix Creus. L'Aleix s'ha llevat i se n'ha anat del ple quan ha sentit el "Juro" del Joan Pascual; no m'estranya molla que fa uns dies dimitís l'Aleix. Jo crec que, si al Joan Pascual l'hessen feit jurar avui lleialtat als Principios del Movimiento Nacional, també els hauria jurat lleialtat. I en això hauria sigut coherent. No ha jurat lleialtat al Rei? Doncs a jurar tot el que ha jurat el Rei, no?


__________________________________________

16:45
Diàleg de dos trempolins:
-Mira, aquells d'allà són uns reagrupats.
-Uns reagrupats? Uns arreplegats és el que són.
-Home, jo ho diva perquè són de Reagrupament.
-Jo també ho diva per això.
__________________________________________

16:55
Senyors, encara rai que hi ha algú amb seny a Reagrupament. Un poc tardi tot plegat, però què hi farem:

11 juny 2011

Autor: Junta Directiva Nacional

Des dels nostres orígens Reagrupament ha representat la lluita per la independència de Catalunya i la regeneració democràtica del nostre país.

És des d’aquestes premisses, que hem de manifestar el nostre total rebuig davant la decisió del Regidor electe per Reagrupament a la localitat de Tremp, Joan Pascual, al pacte acordat amb el PSC per obtenir el govern local.

Les dinàmiques locals poden justificar pactes diversos, però vincular el vot a favor d’un candidat a l’obtenció d’un càrrec retribuït representa contradir els fonaments que han justificat el projecte de Reagrupament des del primer dia. Més encara quan l'alcalde escollit fa més de vint-i-cinc anys que és a l’Ajuntament i representa la cara més espanyolista del PSC, tal i com demostra la seva actitud inexplicablement contrària a la celebració de la consulta sobre la independència a Tremp.

És per això que un cop constatada la votació d'aquest regidor i desprès de diversos intents de la Junta Directiva de Reagrupament per tal que la reconsiderés, manifestem que,

Reagrupament no se sent representat pel regidor de Tremp, Joan Pasqual, desprès de votar a favor del candidat del PSC com a alcalde i li demanem que torni l'acta de regidor al no representar els principis de l'organització per la qual va ser escollit.

Junta Directiva Nacional
Reagrupament
Font: Reagrupament

_________________________________________

17:20
Telegrama obert a la gent assenyada de Reagrupament-Tremp:

gent assenyada Reagrupament-Tremp Pascual juro i rejuro stop Pascual Paquita la del Barrio stop Pascual yenka stop gent assenyada Reagrupament-Tremp Pascual necessita un stop stop
__________________________________________

17:40
Ui, la Mir acaba d'arribar d'Olot. Què tal? Bé, i tu? Molt bé. Muac. Muac. Slurpssmuacslurps.
__________________________________________

17:56
CAMPAMENTOS
__________________________________________

18:12
CAMPAMENTOS
__________________________________________

18:28
CAMPAMENTOS
__________________________________________

18:40
Ei, que ja fem tardi a la reunió de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Eva a les 18:30. Ara mateix eixim de casa.
__________________________________________

22:12
Marxem cap a Benavarri. És la festa major. "Allà dalt, a Sant Medardo, / ny'ha hi un cassolet d'arròs; / no lo hi digas a ninguno /, que mo'l minjarem entre els dos."

I ara hauria de tancar el Pascualsday d'una forma adient; per exemple, tal com acaba el Bloomsday. I com acaba el Bloomsday? Doncs amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. D'acord. Acabaré amb un monòleg desfermat del Víctor Orrit, esposa del senyor Pascual.

"coi de crio coi de món ara volen que dimitisca els de la direcció no la direcció no com se diu? la... la.. la Junta Directiva Nacional de Reagrupament això que dimitisca que renuncie a l'acta de regidor coi de crio per què ha dit "Juro"? que li costava ser un independentista normal? però no coi de crio va i diu "Juro" ben fort agafant el micro com si anés a cantar una cançó coi de crio si dimiteix entra el Carretero i a eixe no l'entabano ni amb quaranta Sirvants ah sirvant sirgant hahahaha quin fill de CAMPAMENTA el Manel coi de crio si no dimiteix l'expulsaran de Reagrupament i jo estaré governant amb un trànsfuga mala imatge per a jo mala imatge me cago en la CAMPAMENTA d'oros què faig? què faig? ei mira millor que no dimitisca i governaré amb un trànsfuga sí mala imatge? m'és ben igual! governaré sí i d'ací a quatre anys puntada de peu al cul del coi de crio i aire sí sí Yes Yes Yes? hi és? que hi és el Pascual? ei xavalote com va tot? tu no dimitisques eh? ànims home tots te donem suport! sí sí ja ho arreglarem tot adéu adéu! au coi de crio i d'ací a quatre anys cop de peu al cul i aire sí sí"

The End