Com se veu a la foto, el callerís de la Mala Freixura no és un camí, sinó un carreró, un porxo, un passatge estret i cobert. Tine una amplada d'1,50 metres i una llargada de 50 metres. Ara no fa por perquè està restaurat i il·luminat; però, quan èvem xics, no hi heva més que terra i foscor. I feva molta por. 50 metres de por. A la vegada jugàvem a veri qui, encara que s'escagassés, s'atreviva a passar-hi. La Mala Freixura: un bon nom per a este pobre magre blog que fins avui no en tiniva.
—Fill meu, has triat nom per al teu blog?
—Sí, Joystick, l'acabo de dir: La Mala Freixura.
—I per què has triat eixe nom?
—Perquè el meu blog està ben il·luminat i a ningú no li ha de fer por passar-hi, que ja som grandets.
—Sí, ja, prou. En fi. Renuncies a Satanàs i a les se...
—Sí, juro.
—Que coi de "Sí, juro"! No, primer has de deixar-me acabar, i després has de dir "Sí, hi renuncio".
—Sí, renuncio.
—No, "Sí, renuncio" no; "Sí, HI renuncio" sí. Però no ara. Sí?
—No, sí, no, sí, sí, no, sí... Així és impossible que m'aclarisca, Joystick!
—Mira, ja me n'he atipat. Au, queda bateat este blog amb el nom de La Mala Freixura. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. I a prendre pel sac!
—Amén.
Llijo a l'Ara digital el "retrat que parla" que Albert Pla Nualart ha consagrat avui diumenge a Josep Lluís Nuñez: "El 'pesident' màrtir". Com se pot veri a l'enllaç, l'article acaba així:
Per entendre'l [Josep Lluís Núñez] només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. La seva ha esclatat tard i prou suaument perquè ja no ens pugui entendrir plorant entre barrots.
Llijo a l'Ara imprès el mateix article d'Albert Pla Nualart i m'adono que, com pot comprovar qui tinga el diari d'avui, acaba així:
Per entendre'l [Josep Lluís Núñez] només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. Però el temps l'ha fet tan entranyable que si va a la presó ens farà la pena que ens faria un parent vell.
Nualart o l'art nu de dubtar entre dir-ne mal o dir-ne bé, del Núñez. Sorprenent!
Veig al comptador del blog que, des de la reorganització arxivística de dilluns fins ara, els arxius més visitats són els següents:
Ehem... Ave Maria Puríssima... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén. Me dic Manel, fa més de 30 anys que no me confesso i... Sí, mossèn, ja sé que no me coneix de res; però necessito confessar-me perquè tinc un bl... És clar que estic bateat!... Sí, a la llésia parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors, de Benavarri... No, de Tremp no, de Benavarri... Que sí, mossèn, que a Benavarri també hi ha una Mare de Déu de Valldeflors. O siga, "Nuestra Señora de Valdeflores". Benavarri és la Franja, i a la Franja les coses serioses se fan en castellà, com Marcelino Nostre Senyor manava, o com Luisa Fernanda Nostra Senyora mana... Sí, mossèn, he feit examen de consciència. De consciència, d'inconsciència i de tot. És la meua faena, fer exàmens, posar-ne, a l'IES de Tremp. Diva que tinc un blo... Pensaments impurs? Què vol dir?... Pensaments sexuals! Home, naturalment que en tinc... Doncs, no ho sé. Mmmm. Per exemple, veient l'Scarlett Johansson a Match Point.
Com?... Ah, pecat, ja. O siga que, quan vaig veri que l'Scarlett Johansson i el tenista trillaven l'ordi sinse haver-lo segat, i sinse trill, hauria d'haver tingut un pensament pur com ara que aquell malbaratament de cereal eva denunciable davant la Conselleria d'Agricultura. Au, mossèn, au. Diva que a internet tinc un... Actes impurs? Sexe també, no?... En acte, és clar. Doncs no, mai no he comès actes pagesívols amb l'Scarlett Johansson. I això que la veig sovent quan ixco al defora. "Ei, Scarlett, com va tot?" "Hola, Manel. Ací estic, collint pomes. Que en vols?"
Sempre li dic que no, perquè eixes pomes són en realitat figues, figues d'un altre paner; i jo sic un home molt casat... Au, va! Que alguns actes sexuals son impurs fins i tot si se practiquen en el si del matrimoni? Quins? Va, mossèn, explique-me'n algun... Home, és que, si no concretem, no sé si peco o no. Mire, li porto ara mateix el Kamasutra i, de cada estampeta, li diré si "tengui" o "falti"... D'acord, d'acord, continuo amb la confessió. Diva que al meu blo... Que si me toco? No, me dutxo amb un comandament a distància. No te fot! Però vostè què és? Un capellà o un tècnic de l'ITV catòlica? Que també me posarà un adhesiu groc/vermell/verd amb la data de la revisió/confessió de l'any que vine o què? Ja deu ser això; segon manament de l'Església: "Confessar els pecats mortals almenys una vegada a l'any". Ja ho he dit bé: l'ITV catòlica... No, no s'enfadi, mossèn... Perdó. Ho retiro, però no me faça fora... Gràcies. Continuo. Diva que tinc un blog, el blog de Manel Riu Fillat, que... Sí, eixe mateix, mossèn. Mai no m'hauria pensat que vostè el conegués... Sí, bé. He vingut a confessar-me perquè dimecres vaig publicar al blog un post que incloueva estes imatges:
El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.
Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
I, tot i que la primera imatge és autèntica i la segona diu la veritat, n'estic penedit perquè no voldr... Ah, que a vostè li va fer molta gràcia el post... Dels posts més divertits, ja; però eixes imatges even pecat perquè... Ah, no? Home, jo crec que... No, si no dic que el Joan Pascual siga un sant, ara... No diga renecs, mossèn! D'acord, les imatges no even pecat i el Pascual és un dallonses, però... Sí, ho entenc. Vostè va votar a Reagrupament i ara està decebut amb el xicot. Així i tot... Com? Que ja està? Sinse cap penitència? Tinc molts pecats: l'Scarlett, el Kamasutra, el comandament a distància... Continuar escriuint el blog? Eixa és la penitència? Bé, si vostè ho diu... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén.
Luisa Fernanda Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés Font: Heraldo de Aragón, via Notícies de la Terreta.
A banda de ser una catalanòfoba, vostè què coi és, sinyora Luisa Fernanda? Una sarsuela? Una chanson paillarde de Brassens? Ja li ho dic jo: vostè és una política immoral. I ho és no perquè faça demagògia a canvi de guanyar uns quants vots de la manyilàndia profunda. No va per astí la cosa: tot polític tine dret, si vol, a viure de la demagògia. El que la converteix a vostè en una política immoral és que el seu bolsó de demagògies no tine piador; i, abans d'arribar al genocidi cultural, cal piar el bolsó, sinyora Luisa Fernanda. Ja sé que vostè no s'hi juga res; però jo m'hi jugo la supervivència de la llengua dels meus besavis ribagorçans de Monesma, Monesma, Casserres del Castell, Pont de Montanyana, Areny, Areny, Pont de Montanyana i Pont de Montanyana. La supervivència de la meua llengua catalana, Luisa Fernanda. Jo sé què sic i què no sic i, benauradament, no sic vostè.
"Canto i, quan canto lo que sinto, / sinto i canto tal com sic, / sinto i canto lo que sic", Anton Abad, cantautor de Saidí (Baix Cinca, la Franja).
Sic...
independentista (pel que fa a Catalunya), sobiranista (pel que fa a Aragó, a la Val d'Aran, a la Franja, al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord), catalanista (profés), professor (de castellà), antifeixista, d'esquerres, llibertari, llibertí (de pensament, paraula, obra i omissió), anticastrista (Fidel Castro no), anticastrista (castració no, excepte pels gats), benavarrí, trempolí, franjolí, ribagorçà, pallarès, xarraire (molt), gras (molt), casat (molt), explorador (encara m'agrada aprendre), ex-plorador (ja no ploro tant), ex-clarinetista, ex-bandurriaire, ex-melenut, ex-escolanet, ateu, anticlerical, cinèfil, espectador de teatre (en excedència intermitent), heterosexual (en excedència intermitent), barcelonista (sinse carnet), conductor (amb carnet), europeista, objector (mili no), fumador (2 cada dia), dallonses (2 cada dia), barbut, bon lector (de literatura i premsa), mal lector (de lletra xica; sobretot, de contractes bancaris i d'instruccions d'ultracongelats), internauta, blogaire, catalanòfon, francòfon, aragonesòfon, castellanòfon, sexòfon, tintinòfil (i haddockòfil), gaditanòfil (carnavals), llatinoamericanòfil (Les Luthiers, dulce de leche, Martín Fierro, bife de chorizo, Patrícia Gabancho, mollejas, música cubana, Ricardo Darín, Borges, Monterroso, Jorge Edwards, Sota el volcà, José Martí, Cabrera Infante, Sábato, Manuel Puig, Bryce Echenique, Rulfo...), francòfil (llista infinita), nadalòfil (festes), nadalòfob (tenista), pare (des del 18 d'abril de 2012).
No sic...
haitià, nepalès, espanyol, espanyolista (Real Club Deportivo EEEs paaa ñoool), xirucaire (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), cristià de base (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), pujolista (agermanats mos vam ben empassar / l'estatut de Sau), arturmasista (pacte fiscal anirem demanant: / som uns grans babaus), religiós, ric, rius (oi que tu no ets deulofeusss, garciasss, sànchecesss, martínecesss...?, doncs jo no sic riusss), ros, jove, alt, prim, marxista, periodista, cafetaire, ballador, regidor, esportista, sardanista, motorista, anglòfon, maitiner, platjaire.
Benauradament no sic...
espanyolista (viva España, alzad los brazos, hijos de...), espanyolista (no, no, yo no soy españolista, yo soy ciudadano del mundo, ciudadano de Ciutadans, vaya), de dretes, de l'Opus, de la FACAO (meravigliao), nazi, marxista-leninista, homòfob, xenòfob, racista, antiavortista, sexista, pepero (porompompero), heliòfil (cara al sol con la camisa nueva), Luisa Fernanda Rudi.
Escaquejar-me tant com puga de les faenes del sopar. Sobretot, del manteniment de la foguera, de l'engraellat de carns i de les girades de graella. Si no queda més remei, no escaquejar-me d'assagonar carns ni de parar taules ni de servir taules; però mai del món quedar-me a desparar el sarau (com és possible que la gent tinga tanta parsimònia a les mil de la maitinada?, ara quatre pinces, ara tres graelles, ara dos vasos, ara una cullera de postres...; no puc, no puc).
Sopar amb quaranta vesins si fa o no fa, arrecerats als coberts de la Plaça Major. I, si hi hes tronada, fer com si sentís ploure.
Tirar un parell de codets.
Pagar el que mos diga Juanita. "A que no sabeu a quant eixim per barba, eh?, digueu una quantitat, va." Mai no és més de 10 euros. "25 euros, Juanita." "No, només 8 euros!, eh?, amb xampany i tot, què to'n pareix?"
No pagar ni coques ni vi ni cafès, perquè mos els regalen cada any l'Ajuntament, Segundo i Tonyet, respectivament.
Divendres 24 de juny
Intentar veri unes quantes persones.
Veri Alfredo d'Ainés, redactor de pastorades i propietari d'un paller on s'apolleraven les guineus. "Ja ho saps, Manel; quan me'n diguen bella cosa, parlarem de la Pastorada de l'any que vine."
Veri Alfredo l'Alcalde, que no tine cap paller. "Si no te vas hoy a Tremp, sube a lo del Castillo; Marcelino estará."
Veri Enric Marqués. "Te pareix a tu este Carles!; mira que organitzar-mos esta moguda de la MAT avui que vine Marcelino a inaugurar l'enllumenat del Castell!, oh!, oh!"
Veri Marcelino. "Però home, per què li fots al Víctor Orrit tanta canya?; home, home, home!; per cert, ara que ja tenim Llei de Llengües m'haureu llevat la maledicció de la Mala Freixura, no?"
Recordar-li a Marcelino que, respecte a la maledicció de la Mala Freixura, encara li roda l'albarda.
Marcelino, si has sigut prou valent i has feit la Llei de llengües de la manera que caleva fer-la, gràcies i a tu va dedicat este llibre. Però que la maledició de la Mala Freixura caiga sobre tu si no l’has feit o n’has feit una que no implique cap cooficialitat ni per a la llengua catalana ni per a la llengua aragonesa en els seus respectius àmbits geogràfics. Per ara, dediquem la novel·la als 100 valents que van firmar el Manifest de Benavarri. Manel Riu i Mir Roy Benavarri, 23 d’abril de 2008 (De l'epíleg de la novel·la Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos)
Dissabte 25 de juny
Tornar al Tremp del Víctor; és a dir, al Tremp de l'època victoriana.
Traure el nas a la festa del Casal (hi actuen Res a dir i Sacabat).
Diumenge 26 de juny
Anar a missa, descansar i escriure un altre post (mmmm, me pareix que una de les tres coses no la faré).
Falten 12 hores perquè el Víctor Orrit siga Alcalde de Tremp gràcies al pacte PSC-Reagrupament.
Die Meeeeister, diiie Beeeesten, les meilleurs equiiiipes, the chaaaaampiooons.
Iep! No, el Sirvant no. __________________________________________
00:09 Me diuen que la nova "direcció" (sic) de Reagrupament Tremp està en estos moments fent unes birres amb alguns conspicus socialistes trempolins. Açò acabarà en casament, de penalti. Ja t'ho dic jo. __________________________________________
00:45 M'he feit un te, me l'he pres i ara me poso a llegir un poc La ninfa inconstante, novel·la pòstuma de Cabrera Infante. Coi d'home, sempre amb els seus jocs de paraules: esmentar novel·la i autor mos obliga a fer un rodolí. Novel·la amb nostàlgia havanera, la nostàlgia per L'Havana que sempre va arrossegar d'exili en exili, el pobre Cabrera Infante.
I, mentrestant, me quedo sinse roda de premsa. M'agradaria veri una roda de premsa en què Joan Pascual expliqués les ragons del pacte. He dit una roda de premsa, amb preguntes; no una declaració, escrita per altri, llegida davant la premsa. Amb preguntes, amb preguntes.
Una pregunta possible:
"Per què s'ha desdit vostè de l'acord de govern que heva conclòs amb CiU i ERC-SIP?"
Algunes respostes probables:
1. "Eeeeeh, aaaaah."
2. "No ho sé, no ho sé; ho va decidir l'assemblea."
3. "Jo no vaig signar res amb CiU i ERC-SIP. No trobareu cap paper amb la meua signatura on hi haja el que vam acordar, que sic molt espavilat jo."
4. "És que jo... l'Aleix... el Carretero... el Barbal... l'Amadeu... el de Torrelameu i el que balla amb un sol peu." (Nota: catalanització de la popular excusa castellana "Yo... él... el otro... Maroto y el de la moto")
5. "El PSC és la llista més votada i sempre hem pensat que hèvem de governar amb la llista més votada; però, com que mos avorrívem, vam fer un acord de govern amb CiU i ERC-SIP concretant-ho tot (POUM, problema de la privatització de l'aigua, Terreta sobirana, suport municipal al sobiranisme català, auditories dels comptes i del deute, suport al Correllengua, publicació dels sous de regidors, nou sistema de relació amb les associacions, repartiment de regidories...). Bah, jocs per passar l'estona mentre arribava el dia de votar pel PSC."
Bé, a llegir Cabrera Infante. __________________________________________
02:35 Està molt bé la novel·la. Com passa sovent a casa Cabrera Infante, la vista no allarga guaire, però l'oïda és excel·lent: li costa descriure els espais, però mos regala els mil matisos de la llengua havanera.
Ei, que la novel·la (La ninfa inconstante) no és cap al·lusió al Joan Pascual. Ell, d'"inconstante", en tine molt, d'acord; però, de "ninfa", no en tine res. Si ell és nimfa, jo sic ballarina del Bolshoi. __________________________________________
Ho, ho, ho!!! cerco info a la www sobre el sorprenent acord de rcat amb el soe a tremp i trobo que ets a l'activisme polític independentista pallarès. mai deixaràs de sorprendre'm. salut i sort! (i cagon tot que rectiquin els reagrupats pel càrrec, tan mal parlar de l'erc- merescut s'ho tenien també- i ara tornen a fer alcalde l'orri, buff, kins tius)
Rondinaire! Hosti, Rondinaire! Quant de temps! Vaig conèixer Rondinaire a internet ("conèixer" és exagerat, no sé ni el seu nom) en l'època en què els ordinadors anaven amb pedals i no existiven ni els facebooks ni els twitters. A la vegada, els blogs acabaven de nàixer i la cosa més 2.0 que existiva even els fòrums; i amb eixes ferramentes anàvem tirant. Rondinaire, Esparver, Guineu, Fra Gombau, El Noi del Sucre, Revotua, Cat1714, jo... Astí està el grup que va desencadenar la guerra contra la FACAO per terra, mar i fòrums-blogs. Salut, Rondinaire, i llarga vida! __________________________________________
02:51 A dormir. Bona nit a tothom. Demà al maití, més. __________________________________________
08:05 Bon dia a tothom. Mentre me preparo un earl grey de la marca Hampstead, me faig una pregunta: què és el pacte PSC-Reagrupament?
És... un pacte d'esquerres, és clar. Ah, no: a Reagrupament hi ha gent de dretes i gent d'esquerres. Doncs... un pacte nacional! Tampoc: les nacions del PSC i de Reagrupament no són les mateixes. Ja està, és... un pacte de persones! Mmmmmm... Mmmmmm...
persona
1 f. [LC] Individu de l’espècie humana. Hi ha lloc per a vint persones. És una persona de bé. Ho he sabut per una persona amiga. El pare és una digníssima persona. És una persona intractable. Llavors intervingué en la disputa una tercera persona. 2 [LC] bellíssima personaPersona plena de bones qualitats morals. 3 [LC] ésser una persona de paraulaTenir paraula. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula. Font: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Mmmmmm... Mmmmmm... L'earl grey Hampstead està collonut! Mmmmmm!
__________________________________________
09:01 Avui des de la terrassa encara no puc veri ni Terradets, ni Comiols, ni la torre de Montllobar. Les restes esfilagarsades de boira me'ls tapen. D'ací a poc no en quedarà ni un bri, de boira; perquè, tot i que fa fresca, açò marca que avui tindrem un Sol que espetegarà. ¿Ixco i compro ronyons per a esmorzar, per mor de celebrar el Pascualsday com cal? No, preferisco reprendre la lectura de la novel·la de Cabrera Infante. __________________________________________
Cal reconèixer que el Víctor Orrit en sap un niu. L'admiro, de debò. L'admiro com admirava jo de jove un conegut meu que eva capaç d'entrar sol a qualsevol discoteca i eixir-ne acompanyat al cap d'una hora, a tot tirar. "Manel", me diva sempre, "no hi ha cap secret: el bon CAMPAMENTADOR s'ho CAMPAMENTA tot, sinse manies". I mira que el xicot eva fieret, fatet i baixet. Doncs així és el Víctor. Ei, a veri, estic parlant del seu capteniment: voleva dir que, al llarg dels anys, el Víctor també ha CAMPAMENTAT amb tot allò que se li ha posat al davant, sinse cap mania: Grup Independent, PP, Unió Democràtica, ERC... i, ara, Reagrupament. Jo, per si de cas, quan me'l trobo procuro avorar l'esquena a la paret; però l'admiro. __________________________________________
11:12 Me'n vaig al Llac Negre, que hi he quedat amb el Josep Miró per prendre un beure i anar després al ple de l'Ajuntament. __________________________________________
15:05 Ja he tornat del ple i de l'aperitiu. Dinaré i després explicaré com ha anat tot. De moment, dos coses: la primera, esperable, és que el Víctor Orrit és el nou (nou, no guaire) alcalde de Tremp (amb el vot favorable del PSC i de Reagrupament); la segona, no tan esperable, és que, com ho diria.... No puc, no puc, que se m'escapa el riure. Doncs resulta que... D'això... Que el Joan Pascual (de Reagrupament), com que no en teniva prou amb donar l'Alcaldia al PSC, ha jurat fidelitat al Rei, a la Constitució Espanyola i a l'Estat Espanyol!!!. Ni "ho prometo" ni CAMPAMENTOS en vinagre: "Juro", ha dit el tio. I ni "per imperatiu legal" ni res: "Juro" i prou, amb dos CAMPAMENTOS. Visca l'independentisme friki!. Després, més. __________________________________________
16:22 He dinat. A veri, tornant al tema del "Juro", encara no me'n sé avindre. Me'n faig creus, me'n faig Aleix Creus. L'Aleix s'ha llevat i se n'ha anat del ple quan ha sentit el "Juro" del Joan Pascual; no m'estranya molla que fa uns dies dimitís l'Aleix. Jo crec que, si al Joan Pascual l'hessen feit jurar avui lleialtat als Principios del Movimiento Nacional, també els hauria jurat lleialtat. I en això hauria sigut coherent. No ha jurat lleialtat al Rei? Doncs a jurar tot el que ha jurat el Rei, no?
__________________________________________
16:45 Diàleg de dos trempolins: -Mira, aquells d'allà són uns reagrupats. -Uns reagrupats? Uns arreplegats és el que són. -Home, jo ho diva perquè són de Reagrupament. -Jo també ho diva per això. __________________________________________
16:55 Senyors, encara rai que hi ha algú amb seny a Reagrupament. Un poc tardi tot plegat, però què hi farem:
11 juny 2011
Autor: Junta Directiva Nacional
Des dels nostres orígens Reagrupament ha representat la lluita per la independència de Catalunya i la regeneració democràtica del nostre país.
És des d’aquestes premisses, que hem de manifestar el nostre total rebuig davant la decisió del Regidor electe per Reagrupament a la localitat de Tremp, Joan Pascual, al pacte acordat amb el PSC per obtenir el govern local.
Les dinàmiques locals poden justificar pactes diversos, però vincular el vot a favor d’un candidat a l’obtenció d’un càrrec retribuït representa contradir els fonaments que han justificat el projecte de Reagrupament des del primer dia. Més encara quan l'alcalde escollit fa més de vint-i-cinc anys que és a l’Ajuntament i representa la cara més espanyolista del PSC, tal i com demostra la seva actitud inexplicablement contrària a la celebració de la consulta sobre la independència a Tremp.
És per això que un cop constatada la votació d'aquest regidor i desprès de diversos intents de la Junta Directiva de Reagrupament per tal que la reconsiderés, manifestem que,
Reagrupament no se sent representat pel regidor de Tremp, Joan Pasqual, desprès de votar a favor del candidat del PSC com a alcalde i li demanem que torni l'acta de regidor al no representar els principis de l'organització per la qual va ser escollit.
Junta Directiva Nacional Reagrupament Font: Reagrupament
_________________________________________
17:20 Telegrama obert a la gent assenyada de Reagrupament-Tremp:
gent assenyada Reagrupament-Tremp Pascual juro i rejuro stop Pascual Paquita la del Barrio stop Pascual yenka stop gent assenyada Reagrupament-Tremp Pascual necessita un stop stop __________________________________________
17:40 Ui, la Mir acaba d'arribar d'Olot. Què tal? Bé, i tu? Molt bé. Muac. Muac. Slurpssmuacslurps. __________________________________________
18:40 Ei, que ja fem tardi a la reunió de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Eva a les 18:30. Ara mateix eixim de casa. __________________________________________
22:12 Marxem cap a Benavarri. És la festa major. "Allà dalt, a Sant Medardo, / ny'ha hi un cassolet d'arròs; / no lo hi digas a ninguno /, que mo'l minjarem entre els dos."
I ara hauria de tancar el Pascualsday d'una forma adient; per exemple, tal com acaba el Bloomsday. I com acaba el Bloomsday? Doncs amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. D'acord. Acabaré amb un monòleg desfermat del Víctor Orrit, esposa del senyor Pascual.
"coi de crio coi de món ara volen que dimitisca els de la direcció no la direcció no com se diu? la... la.. la Junta Directiva Nacional de Reagrupament això que dimitisca que renuncie a l'acta de regidor coi de crio per què ha dit "Juro"? que li costava ser un independentista normal? però no coi de crio va i diu "Juro" ben fort agafant el micro com si anés a cantar una cançó coi de crio si dimiteix entra el Carretero i a eixe no l'entabano ni amb quaranta Sirvants ah sirvant sirgant hahahaha quin fill de CAMPAMENTA el Manel coi de crio si no dimiteix l'expulsaran de Reagrupament i jo estaré governant amb un trànsfuga mala imatge per a jo mala imatge me cago en la CAMPAMENTA d'oros què faig? què faig? ei mira millor que no dimitisca i governaré amb un trànsfuga sí mala imatge? m'és ben igual! governaré sí i d'ací a quatre anys puntada de peu al cul del coi de crio i aire sí sí Yes Yes Yes? hi és? que hi és el Pascual? ei xavalote com va tot? tu no dimitisques eh? ànims home tots te donem suport! sí sí ja ho arreglarem tot adéu adéu! au coi de crio i d'ací a quatre anys cop de peu al cul i aire sí sí"
