Catalan Reality Bites

Pareix que el proper dimecres hi haurà ple municipal extraordinari. "Extraordinari" en el sentit de "fora del que és habitual"; que ningú no se crega que sirà un ple "extraordinari" en el sentit de "brillant, meravellós, magnífic" (és curiós, perquè els darrers plens ordinaris, en canvi, sí que han sigut bastant ordinaris, en tots els sentits). Mira, en faré un post viu. Potser resoldrem bell dubte. Per exemple, ¿el Víctor conservarà els dos sous o se sotmetrà a un procés de castració salarial? Faig un pronòstic: contra el que predica el Boni de bar en bar ("No feu cas del Manel Riu, no se poden cobrar dos sous públics"), el Víctor mantindrà els dos sous públics; ara bé, el salari municipal sirà rebateat amb el nom de "compensació econòmica", amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "pebrots"), i també costarà un ou. Bé, mentre esperem el ple, farem uns tastets de realitat catalana.

Immersió lingüística
El Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña i l'Alícia Sánchez Camacho (Partido Popular) rebutgen la immersió lingüística. L'Alícia l'anomena "inversió lingüística", sinse cap intenció irònica. Potser l'ha despistat l'enginyosa inversió lingüística del Màrius Serra, el palíndrom "català a l'atac". L'Alícia Sánchez Camacho se fa dir Alícia Sánchez Camacho, amb els dos cognoms, com els ministres franquistes (Fraga Iribarne, Girón de Velasco, Solís Ruiz, Arias Navarro...), com els àrbitres espanyols (Urízar Azpitarte, Soriano Aladrén, Pes Pérez, Guruceta Muro...), com els candidats socialistes (Rodríguez Zapatero, Pérez Rubalcaba...), com els personatges de la sèrie Bob Esponja (Bob Esponja, Patricio Estrella, Calamardo Tentáculos, Arenita Mejillas...). Ai, la Sánchez Camacho! Hi ha qui diu que està operada.



Operada? No n'estic convençut. Jo crec que sempre ha sigut dona.

Cremar banderes
Cremar banderes fa fiero. És cert que és un actor horrible, a les pel·lis de l'Almodóvar i a les pel·lis que no són de l'Almodóvar; però no està bé calar-li foc, pobrissó.

Crema de banderes
En prenc sovent: quatre dits de crema de banderes i un xarrup de bourbon.

Dando caña
Dando caña és un programa d'Intereconomía on els tertulians juguen a veri qui la tine més llarga; la catalanofòbia, és clar. Com és natural, no entenen les notícies que tinen relació amb Catalunya. El moderador, de tant en tant, mira de fit a fit els espectadors i fa publicitat d'un aparell contra la sordesa: "Si usted no entiende las noticias, le será muy útil". Bestial.

Placa, placa!
Això de "Placa, placa!" eva l'onomatopeia que feva servir el Yoyas per imitar el so d'un parell de galtades. Un català universal, el Yoyas. Però la placa placa de debò la tenim a Tremp:


Foto presa el dimecres 3 d'agost de 2011 a la cruïlla Magistrat Saura / Avinguda d'Espanya.


Ampliació de la foto.

"Calle Magistrado Saura", en castellà, amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "campamentos"). Ara, el Pascual (tan catalanista, tan independentista, tan Regidor de Via Pública i tan Primer Tinent d'Alcalde) hi posarà remei, segur. Home, també pot recórrer als "ésques". Estaria bé. Jo a l'IES de Tremp en faig col·lecció, dels "ésques": "És que no tinc la llibreta de deures perquè el meu germà xic va tindre un rampell de constructor naval i la va transformar en tota una flota de barcos de paper", "És que no vaig vindre a l'examen perquè me van trucar de la Filharmònica de Sant Petersburg demanant-me que mirés de fer-hi cap per mor de substituir un solista de gaita gallega que s'heva fugat amb tres ballarines del Bolshoi"... Com poden ser els "ésques" del Pascual? Doncs, si fa o no fa, així:

1. "És que no és una placa placa de l'Ajuntament, és una placa privada". Coi! Ves, si les plaques dels carrers poden ser privades (i castellanes), demà mateix arrenco la de la façana de casa i n'hi poso una altra on hi diga "Calle de las Capullas" o "de las Capollas" o com carai se diga en castellà "Carrer de les Capelles". I, si d'ací a cent anys l'Ajuntament encara pensa igual, potser hi haurà a Tremp una "Calle del Teniente de Alcalde Bonifacio Palomino".

2. "És que no és una placa placa de carrer, és una ordre: ¡Calle, magistrado Saura!" Home, així no hi tinc res a dir. Tant de bo se donés la mateixa ordre de callar a d'altres magistrats; per exemple, als del Tribunal Constitucional, als del Tribunal Supremo i als del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

En fi, ja verem si l'Ajuntament i el Pascual hi fan res o tiren d'"ésques". Pobre magistrat Saura! Pobre magre gat Saura, que no tine Friskies™ i s'ha de conformar amb uns minsos tastets de realitat catalana!