L'última corrida de toros a Catalunya

Doncs no parlaré de l'última corrida de toros a Catalunya. Ni en faré cap fàcil joc de paraules. Francament, no en vull traure suc, perquè hi ha coses que no me les empasso i preferisco no eixir-ne esquitxat. M'abelleix més parlar de política.



Toro
Rubalcaba està ferit de mort; però encara brama de plaça en plaça per si de cas pogués esgarranyar bell ajut que el salvés: "Estoy a favor de la inmersión lingüística", "Le he pedido a Zapatero que reintroduzca el impuesto sobre el patrimonio, porque las grandes fortunas"...

Torero
Rajoy ja tine dos "orejas" (Marcelino Oreja y Jaime Mayor Oreja, de qui la mala bava de la gent diva "a mayor oreja, menor cerebro"). Només li falta el "rabo" (francament, no en vull traure suc, perquè...) i a governar!

Mozo de espadas
Però a qualsevol torero li cal sempre un bon "mozo de espadas" per quan l'haja de menester. Per cert, que se'n sap res del Duran i Lleida?

Mulillero
Pobre Rubalcaba! Algú l'haurà d'arrossegar fora de la plaça amb la rècula de "mulillas". Sí, potser algun bon jan amatent i amb aspiracions successòries. Marcelino Iglésias és un bon jan amatent.

Banderillero
A l'Albert Rivera no li agrada que la gent creme banderes espanyoles.

Corrida sin picadores
En este festival ningú no necessita cap picador, ja se piquen prou tot sols.

Picador
Llàstima que siga una "corrida sin picadores". El Víctor Orrit hi hauria feit un paper ben lluït com a picador. El Víctor pica un poc d'ací i un poc d'allà: pica de l'Ajuntament, pica de la Diputació de Barcelona... Un picoteo assortit, vaja.

Monosabio
Un "monosabio" com Déu mana ha d'evitar que el picador caiga i prenga mal. Qui valdria per a "monosabio" del Víctor? Hi he de reflexionar, no diré pas qualsevol nom a la babalà.

Clarines y timbales
Home, no sic el Timbaler del Bruc; però, si convine fer seroll per defensar la dolça Catalunya pàtria del meu cor qui de tu s'allunya d'enyorança mor, puc tornar a ser clarinetista.

Prou, que comença el Crackòvia a TV3. I el futbol és el futbol, o no?

Dieta electoral equilibrada

Ara que s'apropen eleccions, convine recordar més que mai que hi ha dietes electorals poc saludables. Bo i que les presses de la societat actual mos aboquen molts camins a votar qualsevol partit d'aspecte mengívol que se mos pose a l'abast, hem de sabre que, així com hi ha begudes votables i begudes no votables, hi ha partits potables i partits no potables. Vaja, que hi ha partits tan tòxics com el lleixiu i l'amoníac, i partits exempts de toxicitat (tot i que no tots són saludables, n'hi ha també d'indigestos i de neutres). La Piràmide de la votació saludable mos aidarà a no prendre bous per bísties grosses.

• Partits tòxics (no votables mai): Ciudadanos (espanyolista i catalanòfob), Plataforma per Catalunya (espanyolista, catalanòfob i racista), PP (espanyolista, catalanòfob, racista i integrista).

• Partits indigestos (votables 0-1 cops a la vida): Reagrupament ("En Pascual és un noi original com cal; i els líders reagrupats, per bé que primer li demanéssem la dimissió —amb posat de verges ofeses—, després ni hem tornat a demanar-la-hi mai més ni l'hem expulsat, perquè hem decidit relaxar-mos i goir amb ell dels refinats plaers —mmm!— que proporciona un bon pam de PSC —mmm!!!— formós, eixerit i enjogassat"), Unió Democràtica de Catalunya (espanyolista i integrista), PSC (PSOE, "ei!, el Pérez Rubalcaba ha promès que el PSC...", sí, prou, PSOE, "i la Chacón ha jurat a un míting que el PSC...", com si ho vol jurar davant del Cristo de la Legión, PSOE, "i la Teresa Montanuy diu que...", que sí, que sí, però PSOE i PSOE).

• Partits neutres (votables 0-5 cops a la vida): Convergència Democràtica de Catalunya (vianda recomanada als llibres de Lara Moneta 1.000 receptes per cuinar peixos al cove i La fruita i Lara Moneta, hi ha una ordre internacional de recerca i captura contra Lara Moneta, se l'acusa d'incitar a la malnutrició), Iniciativa per Catalunya (eh?, ah!).

• Partits saludables (votables indefinidament, si no se barreen amb partits tòxics o indigestos): CUP (independentista; molt lent, però independentista), Solidaritat Catalana per la Independència (independentista; amb ocasionals rampells soviètics, però independentista), Reagrupament (independentista, excepte quan fa Pasqua abans de rams), ERC (independentista; independentista?, doncs pareix que sí).

Si fem un poc de cas de la Piràmide de la votació saludable, la nostra dieta electoral sirà més equilibrada. La salut és lo primer, o no.

¿Que el saben aquell que diu que l'Àngel Ros i el Víctor Orrit...

¿Que el saben aquell que diu que l'Àngel Ros (proper Crist del PSC; crucificat o a la glòria?, no se sap) i el Víctor Orrit (proper vicari de Crist a la terra, pallaresa) comentaven la història dels diputats socialistes a Madrid mentre inauguraven un embassament (o una placa placa o quemsejó)?


D'esquerra a dreta, Mourinho, l'Observador i Tito Vilanova.

Perdó, m'he equivocat de foto. A veri...


D'esquerra a dreta, el Victor Orrit, l'Observador i l'Àngel Ros.

Doncs, quan l'Àngel Ros i el Víctor Orrit estaven comentant la història dels diputats socialistes a Madrid mentre inauguraven l'embassament (o la placa placa o quemsejó), un observador que els escoltava va intervindre en la conversa.

L'Observador: ¿No és cert que els diputats socialistes van posar de Defensor del Pueblo el militant socialista Múgica, el qual va aprofitar el càrrec per presentar recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut?

Ros i Orrit: Quins diputats socialistes? Els del PSOE o els del PSC?

L'Observador: Els del PSOE?

Ros i Orrit: Sí, els del PSOE van col·locar el Múgica de Defensor del Pueblo.

L'Observador: I els del PSC?

Ros i Orrit: Mmmm... També, sí.

L'Observador: I no és cert que els diputats socialistes van votar en contra del pagament dels 1.450 milions d'euros que enguany heva de retornar Espanya a Catalunya?

Ros i Orrit: Quins diputats socialistes? Els del PSOE o els del PSC?

L'Observador: Els del PSOE.

Ros i Orrit: Sí, els del PSOE hi van votar en contra.

L'Observador: I els del PSC?

Ros i Orrit: Mmmm... També.

L'Observador: I no és cert que els diputats socialistes van votar en contra de l'oficialitat del català a Europa?

Ros i Orrit: Quins diputats socialistes? Els del PSOE o els del PSC?

L'Observador: Els del PSOE.

Ros i Orrit: Sí, els del PSOE hi van votar en contra.

L'Observador: I els del PSC?

Ros i Orrit: Mmmm... També.

I així van continuar hores i hores, fins que el l'Observador se'n va atipar.

L'Observador: Ei! Se pot sabre per què sempre voleu diferenciar entre els diputats del PSOE i els del PSC? Coi, si mai no voten diferent!

Ros i Orrit: És que els diputats del PSC són dels nostres.

L'Observador: I els del PSOE?

Ros i Orrit: Mmmm... També, també.

P. S.: En eugènica versió original.

Catalan Reality Bites

Pareix que el proper dimecres hi haurà ple municipal extraordinari. "Extraordinari" en el sentit de "fora del que és habitual"; que ningú no se crega que sirà un ple "extraordinari" en el sentit de "brillant, meravellós, magnífic" (és curiós, perquè els darrers plens ordinaris, en canvi, sí que han sigut bastant ordinaris, en tots els sentits). Mira, en faré un post viu. Potser resoldrem bell dubte. Per exemple, ¿el Víctor conservarà els dos sous o se sotmetrà a un procés de castració salarial? Faig un pronòstic: contra el que predica el Boni de bar en bar ("No feu cas del Manel Riu, no se poden cobrar dos sous públics"), el Víctor mantindrà els dos sous públics; ara bé, el salari municipal sirà rebateat amb el nom de "compensació econòmica", amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "pebrots"), i també costarà un ou. Bé, mentre esperem el ple, farem uns tastets de realitat catalana.

Immersió lingüística
El Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña i l'Alícia Sánchez Camacho (Partido Popular) rebutgen la immersió lingüística. L'Alícia l'anomena "inversió lingüística", sinse cap intenció irònica. Potser l'ha despistat l'enginyosa inversió lingüística del Màrius Serra, el palíndrom "català a l'atac". L'Alícia Sánchez Camacho se fa dir Alícia Sánchez Camacho, amb els dos cognoms, com els ministres franquistes (Fraga Iribarne, Girón de Velasco, Solís Ruiz, Arias Navarro...), com els àrbitres espanyols (Urízar Azpitarte, Soriano Aladrén, Pes Pérez, Guruceta Muro...), com els candidats socialistes (Rodríguez Zapatero, Pérez Rubalcaba...), com els personatges de la sèrie Bob Esponja (Bob Esponja, Patricio Estrella, Calamardo Tentáculos, Arenita Mejillas...). Ai, la Sánchez Camacho! Hi ha qui diu que està operada.



Operada? No n'estic convençut. Jo crec que sempre ha sigut dona.

Cremar banderes
Cremar banderes fa fiero. És cert que és un actor horrible, a les pel·lis de l'Almodóvar i a les pel·lis que no són de l'Almodóvar; però no està bé calar-li foc, pobrissó.

Crema de banderes
En prenc sovent: quatre dits de crema de banderes i un xarrup de bourbon.

Dando caña
Dando caña és un programa d'Intereconomía on els tertulians juguen a veri qui la tine més llarga; la catalanofòbia, és clar. Com és natural, no entenen les notícies que tinen relació amb Catalunya. El moderador, de tant en tant, mira de fit a fit els espectadors i fa publicitat d'un aparell contra la sordesa: "Si usted no entiende las noticias, le será muy útil". Bestial.

Placa, placa!
Això de "Placa, placa!" eva l'onomatopeia que feva servir el Yoyas per imitar el so d'un parell de galtades. Un català universal, el Yoyas. Però la placa placa de debò la tenim a Tremp:


Foto presa el dimecres 3 d'agost de 2011 a la cruïlla Magistrat Saura / Avinguda d'Espanya.


Ampliació de la foto.

"Calle Magistrado Saura", en castellà, amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "campamentos"). Ara, el Pascual (tan catalanista, tan independentista, tan Regidor de Via Pública i tan Primer Tinent d'Alcalde) hi posarà remei, segur. Home, també pot recórrer als "ésques". Estaria bé. Jo a l'IES de Tremp en faig col·lecció, dels "ésques": "És que no tinc la llibreta de deures perquè el meu germà xic va tindre un rampell de constructor naval i la va transformar en tota una flota de barcos de paper", "És que no vaig vindre a l'examen perquè me van trucar de la Filharmònica de Sant Petersburg demanant-me que mirés de fer-hi cap per mor de substituir un solista de gaita gallega que s'heva fugat amb tres ballarines del Bolshoi"... Com poden ser els "ésques" del Pascual? Doncs, si fa o no fa, així:

1. "És que no és una placa placa de l'Ajuntament, és una placa privada". Coi! Ves, si les plaques dels carrers poden ser privades (i castellanes), demà mateix arrenco la de la façana de casa i n'hi poso una altra on hi diga "Calle de las Capullas" o "de las Capollas" o com carai se diga en castellà "Carrer de les Capelles". I, si d'ací a cent anys l'Ajuntament encara pensa igual, potser hi haurà a Tremp una "Calle del Teniente de Alcalde Bonifacio Palomino".

2. "És que no és una placa placa de carrer, és una ordre: ¡Calle, magistrado Saura!" Home, així no hi tinc res a dir. Tant de bo se donés la mateixa ordre de callar a d'altres magistrats; per exemple, als del Tribunal Constitucional, als del Tribunal Supremo i als del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

En fi, ja verem si l'Ajuntament i el Pascual hi fan res o tiren d'"ésques". Pobre magistrat Saura! Pobre magre gat Saura, que no tine Friskies™ i s'ha de conformar amb uns minsos tastets de realitat catalana!

Tancat per vacances fins al dilluns 12 de setembre

Si no hi ha cap ple municipal ni cap desferra, que si fa o no fa vinen a ser el mateix, faré vacances blogaires fins al dilluns 12 de setembre. Me sap greu, però toca descansar i carregar les bateries.

Me sap greu, sobretot, perquè m'hauria agradat dedicar un post viu a la Jornada Mundial de la Joventut. Quin bé de Déu d'hormones desfermades que hi haurà a Cuatro Vientos! Un còctel brutal: joves, calor, cap de setmana, tardada, concentració massiva a l'aire lliure, calor, música, actuació del Vicari de Joystick a la Terra, calor, nit, carpes chill out, calor... i el que de collita pròpia hi aporten els assistents ("collita pròpia" en tots els sentits). De casa estant, i amb l'ajut de 13TV, hauria comentat la xoldra minut a minut: "Passa'm la motxilla", "¡Benedicto, Benedicto, somos a Cristo adictos!", "¡El cerveceeeero ha llegado!, ¡cerveza fresquita fresquita, oiga!", "Benoît, Benoît, nous répandons la Foi (au prix de notre foie)!", "Helouquiti, mai nein is Teodoro, yu biutiful guel, yu ar fron?, Airlan?, gut cantri, gut birra guines, ai invit yu a cubata in mai cólchonet", "¡El farmacéeeeutico ha llegado!, ¡preservativos, píldoras del día siguiente, Vaginesil™, Alka-Seltzer™ fresquito frequito, oiga!", "T'he dit que me passesses la motx..., mira eixa monja!", "Quina?, l'abadessa del Parlament de Catalunya?",



"No, home, no, sor Núria de Gispert no, l'altra monja, la monja que està tremenda", "Ah, sí, la rosseta de galtes roies, quin tros d'hormonja!".



I és que, als aplecs catòlics d'hormones desfermades, encara que l'hormona se vestisca de monja, hormonja se queda. Ah, l'Esllésia Catòlica; tant de bo sempre fos així de catxonda. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén (no és una obra mestra, però paga la pena veri-la en estos dies de papolatria rampant).

Bé, moltes gràcies a tots els que en un moment o un altre heu passat pel blog des que, fa quatre mesos, el vaig inaugurar. Moltíssimes gràcies, de debò. Quan vaig començar, no m'esperava que arribésseu a ser tants. Eixe és un dels tres factors que han feit que açò, que preteneva ser un blog electoral, haja continuat després de les eleccions. Els altres dos factors són que me trobo a gust escriuint i que el nou Ajuntament de Tremp no para de regalar-me temes a cabassos. De vegades arribo a sospitar que alguns polítics baldraguegen només perquè n'escriga bell post.

El dilluns 12 de setembre, més. Fins llavors, ací queda el top ten.

Els 10 posts més visitats (ordenats pel nombre de visites):

1. Post viu del Pascualsday
2. Post viu de l'Ardanuysday
3. Carta oberta al senyor Josep Maria Sirvant
4. Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona
5. En quin moment se va iniciar la catalanofòbia?
6. Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi
7. Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions
8. Post viu del ple municipal (juliol de 2011)
9. L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp
10. Felicitacions, condols i corrandes de l'acord de govern

Les temptacions del dimoni

L'estiu avança, el mal oratge arriba, les faldetes s'allarguen, les temptacions del dimoni s'escurcen, les rebequetes apareixen, les temptacions del dimoni desapareixen, ai! Els alcaldes fan vacances, els tinents d'alcalde fan veri que fan d'alcaldes, els Barça-Madrid tornen, Chanquete ha muerto, el final del verano llegó y tú partirás. Però encara mos quedaran les morenors. Els bonics morenos guanyats a còpia de sacrifici horitzontal (veges tu, no només les dones que fumen han de fer sacrificis horitzontals); o a còpia d'espontaneïtat vertical: el moreno paleta (amb senyals de samarreta imperi), el moreno camioner (amb el braç esquerre torrat i el dret com cul d'Iniesta), el moreno socorrista (amb franja blanca entre el torterol i els dits del peu), el moreno Primer Tinent d'Alcalde (amb renegror intensíssima).

Sí, el moreno Primer Tinent d'Alcalde. I és que el pobre Joan Pascual s'ha passat un patac de dies al carrer. No perquè l'hagen feit fora de l'Ajuntament (impossible, "l'acta de regidor és meua, només meua, el meu tresor", i ni els hòbbits reagrupats han pogut prendre-li l'acta); no, s'ha passat uns quants dies al carrer perquè, fent veri que feva d'Alcalde en funcions, no s'ha perdut cap funció: ni les funcions de teatre ni les de música militar ni les del que fos. Al maití (mirava) regar els àrbels, al migdia (feva) repartir multes, a l'hora baixa (donava ordre de) penjar una pancarta, al vespre (mirava de) goir del cinema a la fresca sinse podre goir de la fresca del cinema (massa cansat i massa casat). De tantes hores al carrer, s'ha mascarat que és un contento. En alguns moments, el vedeva i pensava: "O el Víctor torna lego de les vacances o a este home li agafarà una insolació".

La qüestió és que el Joan Pascual està moreno, i guapot. Res a veri amb la fila que fa als cartells que queden a la façana de l'antic bar Nadal, entre la carnisseria Pociello i l'Ajuntament:


Així apareix el Joan Pascual a eixos cartells, encara pitjor que als que rauen al cap del Passeig.

Reagrupament, atreveix-te! Reagrupament, atreveix-te a retirar-los, coi, que ja s'han escolat tres mesos des de les eleccions municipals i fan llord! Jo per mi que, si no els retiren, és perquè el PSC els els ha amprat per mor de servir-se'n a la campanya de les eleccions espanyoles. Posaran el Zapatero (acompanyat per la Teresa Montanuy) davant d'eixos cartells i dirà al Pascual, tot mirant-lo de fit a fit,...


"Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña."

En resum, tenim un Joan Pascual moreno, pinxo, guapot i rejovenit; mentre que als cartells ix pàl·lid, deteriorat, fieret i envellit. Ara hi caic! El Joan Pascual és el nostre Dorian Gray! Dorian Gray, com el Joan Pascual, se conservava eternament jove mentre la seua imatge en un quadre s'anava degradant. Per aconseguir-ho, va cedir a les temptacions del dimoni i li va vendre l'ànima. El Dorian Gray, dic; no el Joan Pascual, que el Víctor Orrit no és pas el dimoni, crec.

La tardagó s'anuncia, les temptacions del dimoni augmenten, l'ètica política minva.

Cinisme i cinefília

D'antuvi, evitem malentesos: no hi ha cap relació entre el cinisme i la cinefília. El pensament cínic modern és una actitud (im)moral que no tine res a veri amb l'afició al cinema. Eixa actitud (im)moral parteix del següent principi: "Si una cosa és convenient, és bona; encara que èticament siga reprovable". Una de les concrecions del pensament cínic siria: "A jo (als de ca meua, a la meua tribu, al meu lloc, a la meua nació...) això me convine econòmicament; tant me fa que siga a les costelles d'aquell d'allà (de cal veí, de l'altra tribu...) i que ell n'ixca perjudicat; al capdavall, aquell d'allà és només un xxxx". A escales diferents, l'esmentada concreció mos dóna, per exemple, estos quatre casos:

A escala mundial, el cas del colonialisme europeu a Àfrica: "Als europeus l'explotació dels recursos naturals africans mos convine econòmicament; tant mos fa que siga a les costelles dels africans i que els africans n'ixquen perjudicats; al capdavall, els africans són només uns negritos".

A escala ibèrica, el cas de l'espoliació fiscal de Catalunya: "Als espanyols l'espoliació fiscal de Catalunya mos convine econòmicament; tant mos fa que siga a les costelles dels catalans i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els catalans són només uns polacos".

A escala catalana, el cas del Víctor Orrit, que cobra un sou de la Diputació de Barcelona per fer d'alcalde de Tremp: "A Tremp mos convine econòmicament que el sou del nostre Alcalde el pague la Diputació de Barcelona; tant mos fa que siga a les costelles dels barcelonins i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els barcelonins són només uns pixapins".

A escala trempolina, el cas del Joan Pascual, que cobra el que cobrava el Miquel Àngel Hernaiz multiplicat per 5, per fer la mateixa faena: "A jo cobrar una pastarrufa com a regidor me convine econòmicament; tant me fa que siga a les costelles dels trempolins i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els trempolins són només uns votants".

Del tercer cas, en tinc tres mostres autèntiques:

Sobre el seu sou, [el Víctor Orrit] va indicar que la seua renúncia [al sou trempolí (no al sou barceloní)] beneficiarà les arques municipals i que no reduirà la seua dedicació a la ciutat.
Del diari Segre.

Pero no veus que tot aixó es pel be de Tremp!!... 4000 euracos que s'estalvia el poble i el seu sou [el del Víctor Orrit] el pagaran els pixapins, com dirie el gran wyoming: ESTE TIO ES UN CAMPEON!!....
Comentari anònim al post "L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp".

Prefereixo que la Diputació li pagui el sou d'assessor [al Víctor Orrit] i estalviï així un sou al meu ajuntament. Que pagui la dreta que per això va guanyar les eleccions!
Comentari al Facebook.

Qui en vulga més que vaja als millors bars i escolte els catedràtics de barra fixa que, amb positura torera i escuradents entre els llavis, imparteixen la doctrina del "Tu ets tonto, xaval, jo també ho faria" mentre no paren de prendre carahillos de Soberano™, sinse cafè. En fi, en el recorregut que va del colonialisme al Pascual varia l'escala, però no els principis (no) ètics.



Ara, això sí, hi ha pensadors cínics als quals després se'ls aplena la boca demanant regeneració moral en la política. Ai, quin món, Ramon! ¡Ai, eixa doble moral de beata cínica que al maití oïx missa, a la tardi pentina el pobre magre gat i a la nit compta els doblers que obtine d'un meublé! Contradiccions perfectament assumibles, suposo. I és que el pensament cínic està feit un bon còccix de moro. De moro de Casablanca, com saben prou els cinèfils.



Arribats ací, si he de triar entre el cinisme i la cinefília, preferisco la cinefília.

L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp

Capítol 3.505 (€/mes), 5 d'agost de 2011.

El Víctor s'embutxaca dos sous: el sou de 3.300 €/mes de dedicació exclusiva que li paga l'Ajuntament de Tremp (4.000 €/mes si hi sumem la seguretat social d'empresa) i el sou del "grup 6" de 3.505 €/mes de dedicació teletransportada que li paga la Diputació de Barcelona. Époustouflant!
Del post "Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona".

Capítol 3.506, 7 d'agost de 2011.

L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, serà assessor del grup del PSC a la Diputació de Barcelona. Aquesta nova situació l'ha obligat a renunciar al sou d'alcalde estipulat per la seua dedicació exclusiva com a primer edil.
Del diari Segre.

"Renunciar al sou d'alcalde." I ho diu ara? Ves...



Vaja, que mos hem de creure que al ple del 27 de juliol el Víctor no sabeva que l'heven nomenat assessor el 26 de juliol (publicat al BOP del 4 d'agost) i, com que no ho sabeva, no podeva comunicar-ho als regidors ni podeva renunciar al sou municipal. Pobre (magre gat) Víctor!

Mmmm. Va, sí, mos ho creurem un poc: el que ha forçat el Víctor a renunciar al sou municipal no ha sigut la difusió de la notícia del sou doble. I ara! Ell, encara que no mos n'héssem assabentat, hauria deixat el primer sou en agafar l'altre. Ah, eixa darrera part encara sí: no deixar mai una popa sinse haver-ne agarrat adés una altra. Com feva l'Alfredo Landa a les espanyolades dels 70. O el Tarzan. El Tarzan amb les lianes, és clar; me referisco a això de no deixar-ne una fins no haver-ne agafat una altra. Estic parlant del Tarzan dels micos, no del Tarzan Migueli, perquè... Prou! Aclarim-ho tot:


Un mico, l'Alfredo Landa, el Tarzan Migueli i el Víctor. D'esquerra a dreta. Tot aclarit... Ah, no!


9 popes: tres, tres i tres. Ara sí, tot aclarit.

Capítol 3.507, 7 d'agost de 2011.

Segons va explicar [el Víctor], "com a assessor només aniré a Barcelona alguns dies a la setmana".
Del diari Segre.

Ah, està bé. Mentre va cobrar de l'Ajuntament, la faena d'Alcalde l'absorbiva tant que necessitava un sou de dedicació exclusiva; en canvi, ara que no cobrarà, resulta que la faena d'Alcalde ha perdut capacitat d'absorció i se pot permetre deixar l'Alcaldia "alguns dies a la setmana". Està bé, està bé; l'Alcaldia Spontex™ d'absorció variable. Home, sempre pot dir que eixos dies farà d'Alcalde el Primer Tinent d'Alcalde, el Joan Pascual. La qüestió és que no se'ls escape el riure a cap dels dos. Com? Que l'Orrit diu que ja ha deixat d'Alcalde el Pascual? Se veu que sí, al capítol 3.508 de la sèrie.

Capítol 3.508, 7 d'agost de 2011.

Orrit va apuntar que Pasqual serà alcalde fins que marxi de vacances.
Del diari Segre.

I se'ls ha escapat el riure? A veri la foto que acompanya la notícia...


El Joan Pascual i el Víctor Orrit presidint un ple. Al Víctor se li veuen les mans perquè no les tine als bolsons. Als seus bolsons. Al Pascual no se li veu la mà esquerra perquè la tine entaforada al... No fotem, no fotem! Això no va així, ans a l'inrevés.

Doncs s'aguanten el riure amb prou traça, sí.

To be continued... for 4 years.

Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona

Segons informa el diari Ara, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona va publicar ahir els nous nomenaments de personal de la Diputació (PDF dels nomenaments). I qui hi ha entre els assessors dels grups polítics? Doncs...


Ampliació.

Equiliquà, el Víctor Orrit! I quant cobra per ser del "grup 6"? Doncs...


Ampliació.

O siga, el Víctor s'embutxaca dos sous: el sou de 3.300 €/mes de dedicació exclusiva que li paga l'Ajuntament de Tremp (4.000 €/mes si hi sumem la seguretat social d'empresa) i el sou del "grup 6" de 3.505 €/mes de dedicació teletransportada que li paga la Diputació de Barcelona. Époustouflant! Tindre dos treballs separats per 200 quilòmetres (i anar-hi, perquè el Víctor hi va als dos, no?) és un miracle. Si el Víctor en fa un altre, el canonitzaran.

Coi, ara ja sé per què jo no enteneva el cartell de la campanya!



És clar que no l'enteneva: hi faltaven els aclariments.





Dos sous solapats percep el Víctor, dos sous que se trepitgen l'un a l'altre. Des d'avui ho podem dir sinse embuts: a Tremp tenim un Alcalde amb uns sous que se'ls trepitja. Haurem de comprar més Vaginesil™.

Si continuem així, l'Ajuntament de Tremp acabarà sent una sarsuela: La revetlla d'Aransís.

(Don Victorió apareix per l'esquerra i ensopega amb la Teresa, morena, i amb la Marisa, rossa.)

Don Victorió:
Ai, ai, ai, quin compromís!:
un sou de l'Ajuntament
i un altre sou del grup 6.
Com ho explico això a la gent?

Marisa:
Doncs te tanques al meu pis
amb mil pobres magres gats
i dius que tot t'és precís
per tindre'ls alimentats.

Teresa:
Doncs jo, que tinc prou encís,
diré, si sic diputada:
que, amb el que has feit pel país,
mereixes paga doblada.

Don Victorió:
Me feu les dos tan feliç
que tos regalo un mantó.

(Don Victorió compra dos luxosos mantons de Manila a una venedora ambulant de neules, ensucrats i mantons. Els regala a la morena i a la rossa.)

Teresa i Marisa:
La revetlla d'Aransís
mos crida, don Victorió.

(Els tres, de bracet i riuint, fan mutis per la dreta cap a la revetlla d'Aransís.)

La notícia al diari Ara: Polítics reconvertits en assessors tècnics a la Diputació de Barcelona.

Ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà (agost de 2011)

Dilluns passat va tindre lloc el segon matx comarcal de la temporada.


Francesc Borrell del PSC (esquerra, de la imatge, eh?, de la imatge) i Joan Ubach de CiU (dreta, també de la imatge) disputant una pilota en una de les fases més intenses del matx.

Equips

Equip del govern (11 membres, CiU+ERC)). Joan Ubach (CiU, regidor de Tremp), Neus Burgués (CiU, regidora de La Torre de Cabdella), Joan Comenge (CiU, regidor de Pobla), Joan Elies (CiU, alcalde de Llimiana), Josep Pont (CiU, regidor de Conca de Dalt), Julian Rosell (CiU, regidor de Talarn), Ramon Salse (CiU, regidor de Castell de Mur), Constante Aranda (CiU, alcalde d'Isona), Maria Rosa Amorós (ERC, regidora d'Isona), Lluís Bellera (ERC, alcalde de Pobla) i Josep Castells (ERC, alcalde de Castell de Mur).

Equip de l'oposició (8 membres, PSC). Francesc Borrell (PSC, alcalde de Salàs), Bonifaci Colomina (PSC, tinent d'alcalde de Tremp), Josep Dalmau (PSC, alcalde de La Torre de Cabdella), Josep Durany (PSC, alcalde de Gavet), Andreu Isanta (PSC, regidor d'Isona), Joan Jordana (PSC, regidor de Senterada), Jaume Montanuy (PSC, alcalde de Sant Esteve de la Sarga) i Julià Sala (PSC, alcalde d'Abella de la Conca).

Estadi

Estadi Nova Seu, Tremp. Ocupació del 75% de l'aforament: de les quatre cadires per al públic n'hi ha tres d'ocupades (Joan Pascual, Antoni Flores i Manel Riu). Un terç del públic assistent, el Joan Pascual, abandona l'estadi mitja hora abans d'acabar el partit (potser perquè el resultat és molt clar o potser perquè més val eixir lego per tal de no trobar-se el Passeig del Pare Diagonal a rebotir de cotxes).

Àrbitre

Joan Ubach (CiU, president del Consell Comarcal). Com a tots els ajuntaments i a tots els consells comarcals, l'àrbitre és àrbitre-jugador (un poc com les velles glòries que, quan són a prop de la retirada, fan de jugador-entrenador). Actuació correcta. Lleugera enganxada amb el Sisco Borrell (PSC, alcalde de Salàs). Pita la fi del partit quan pot.

Gols

0-1, minut 25. El Sisco Borrell diu que el seu grup votarà en contra de la modificació de pressupostos perquè implica un augment de 8.000 euros anuals de despesa en retribucions d'alts càrrecs (President i Vicepresidents).

1-1, minut 29. El Joan Ubach respon que eixe augment és perquè s'ha passat de dos dedicacions exclusives (President i Vicepresident) a una dedicació exclusiva (President) més dos dedicacions parcials (dos Vicepresidents); però que, en el còmput global de despeses per retribucions polítiques, hi ha una disminució de 35.000 euros anuals: 25.000 menys per l'eliminació d'un càrrec de confiança i 10.000 menys per la rebaixa de dietes.

1-2, minut 32. El Sisco diu que d'acord, que sí, que com vulgues; però que el PSC votarà en contra perquè eixes retribucions polítiques ja les trobaven abusives fa quatre anys. Afegeix que tot plegat suposa un excés de professionalització dels polítics al Consell Comarcal.

2-2, minut 34. El Joan diu que no entén per què precisament ara, amb la rebaixa global de la despesa política, els consellers del PSC voten en contra quan fa quatre anys només se van abstindre. El Sisco diu que fa quatre anys ja van votar en contra, el Joan diu que se van abstindre, el Sisco diu que van votar en contra... El Joan llige l'acta de fa quatre anys: els consellers del PSC se van abstindre en la modificació de pressupostos per aprovar les retribucions.

Incidents

Menos mal que prenc una pastilla abans de vindre. El Bonifaci Colomina i alguns consellers del PSC arriben tardi. O siga, el Boni un dia se'n va i un altre vine tardi. Eixe comportament deu tindre alguna relació amb allò de "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP".

Ho haveu vist? Joan Ubach, President; Lluís Bellera, Vicepresident Primer; Constante Aranda, Vicepresident Segon; Josep Castells, Vicepresident Tercer; Joan Comenge, Vicepresident Quart. Els càrrecs remunerats siran els de President (dedicació exclusiva), Vicepresident Segon (dedicació parcial, macro-àrea d'Informació, Administració i Desenvolupament) i Vicepresident Tercer (dedicació parcial, macro-àrea de Comunicació i Serveis Personals). El Vicepresident Primer i el Vicepresident Quart co-dirigiran les àrees sinse tindre'n la responsabilitat del dia a dia i, per tant, no percebran cap sou. Un Vicepresident Primer que, tot i ser Vicepresident Primer, no cobra un sou... Mmmmm... Això no passa a tots els clubs.

Val més agafar-s'ho amb conya. El Sisco pregunta si el Consell Comarcal protestarà contra el trasllat de l'IDAPA a La Seu d'Urgell (del trasllat de la Mir a La Seu d'Urgell no en diu res). El Joan dubta: no li acaba de veri l'eficàcia a eixa protesta. El Constante Aranda (CiU, Vicepresident Segon) diu que sí, que se pot protestar, que només faltaria, que oi tant.

Què és l'IDAPA (què és la Mir?). Ah, sí (ah, sí)! Home, home, l'IDAPA! La gent no parla de res més. A Tremp no hi ha bar, poliesportiu, perruqueria, botiga o banc del sinofós on no se sinta: "Què ha passat amb l'IDAPA?". De feit és la segona pregunta més escoltada a Tremp este estiu (la primera és "Què farem als maitins sinse el Cuní?"). I els trempolins, quan saben que l'IDAPA se'n va a La Seu, se desesperen: els iaios ploren, els xiquets xisclen, les joves s'esgarranyen la cara, els madurets s'arranquen el cabell (si en tinen), els pobres magres gats miolen, les perdius fan "xep, xep, xep" i les frontisses mal greixades fan "nyeeeeeeeec". De tant en tant hi ha bell somerot escadusser que pregunta què és l'IDAPA, a què se dedica i en qué lugar se enamoró de ti. La resposta és evident: "No sigues baldragues; mira al teu voltant i veràs el bé de Déu de coses de què mos en goïm al Jussà gràcies a la presència de l'IDAPA". Oh le le, oh la la, tindre IDAPA és el millor que hi ha!!!

De moment, tot va malament. Dos dones conselleres: la Neus i la Maria Rosa. Dos dones i 17 homes. Dos dones i encara rai.

Estic una mica cagat. Al primer ple pareixeva que el portaveu del PSC siria el Bonifaci Colomina, però se veu que ho sirà el Sisco Borrell, tot i que la passada legislatura ho eva el Josep Dalmau. El Josep Dalmau, quan portem una hora de ple, diu que, com a comiat de portaveu, vol llegir un discurs de quatre folis que ha escrit; però tot el camp és un clam de "no cal", "s'adjunta a l'acta i ja n'hi ha prou", "en tot cas, fes-mos-en un resum". El Josep Dalmau en llige trossos i en resumeix la resta. El Julià Rosell (CiU) somriu o riu d'alguna cosa. El Josep Dalmau el renya.

Tinc dos nebots bessons que també se diuen Dalmau i Julià (absolutament cert). Tinen dos anys i no els sé distingir (ells tampoc; el Julià, quan se veu a un espill, diu "hehehe, Damau, Damau!"). La veritat és que són molt pareguts; vull dir que són molt pareguts al Dalmau i al Julià del Consell: el Dalmau no calla, el Julià se'n riu i el Dalmau el renya.

Valoració

Me la tallo i me faig monja.

Sorpreses amb Josep Lluís Núñez i amb el Vaginesil™

Llijo a l'Ara digital el "retrat que parla" que Albert Pla Nualart ha consagrat avui diumenge a Josep Lluís Nuñez: "El 'pesident' màrtir". Com se pot veri a l'enllaç, l'article acaba així:

Per entendre'l [Josep Lluís Núñez] només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. La seva ha esclatat tard i prou suaument perquè ja no ens pugui entendrir plorant entre barrots.

Llijo a l'Ara imprès el mateix article d'Albert Pla Nualart i m'adono que, com pot comprovar qui tinga el diari d'avui, acaba així:

Per entendre'l [Josep Lluís Núñez] només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. Però el temps l'ha fet tan entranyable que si va a la presó ens farà la pena que ens faria un parent vell.

Nualart o l'art nu de dubtar entre dir-ne mal o dir-ne bé, del Núñez. Sorprenent!



Veig al comptador del blog que, des de la reorganització arxivística de dilluns fins ara, els arxius més visitats són els següents:

Per persones
1. Josep Maria Sirvant
2. Joan Pascual
3. Víctor Orrit
4. Miquel Àngel Hernaiz
5. Bonifaci Colomina

Per temes
1. Posts vius
2. IES de Tremp
3. Vaginesil™
4. Eleccions de 2011
5. Benavarri

Sirvant campió de Lliga, Vaginesil™ en posicions de Champions League i Benavarri classificat per a l'Europa League. Resorprenent!

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia?

A la co...

—Alto! No escrigues més!
—Què paaassa? Ara què he feit malament?
—No res. Te n'has assabentat que Zapatero acaba de convocar les eleccions espanyoles? Siran el 20 de novembre.
—Sí, el 20-N. Una data amb molt de significat. Eixe dia la meua dona farà 42 anys.
—Coi, la Mir 42 anys? No els aparenta molla!
—Ja li ho dic prou jo: "Te falten mooolts anys per tindre l'edat que ara aparentes".
—Que cabrooon! Escolta, no penses escriure res sobre eixes eleccions?
—Ja me vagarà. Eh, però n'he parlat ací, ací i ací.
—D'acord, d'acord. Pots continuar el post d'avui.
—Moltes gràcies.

A la conv...

—Que aniràs al ple del Consell Comarcal del dilluns 1 d'agost?
—Au, torna-hi! Si continues així, no acabarem mai. Sí que hi aniré, bomboló.
—I en faràs un post viu?
—No, viu no! Clemència! És a les 20:00! N'acabo de fer un del ple municipal! Pietat!
—D'acord, no t'esveres. Però oi que en parlaràs en un post normal l'endemà o dimecres?
—Que sí, que sí. Content? I ara me deixes seguir escriuint este post o què?
—I tant! No t'interrompré més.
—T'ho agrairia de tot cor, Joystick.

A la conversa pre-ple que vam mantindre el Diego, el Faciet, la Bepeta i jo va eixir el tema de la catalanofòbia i el del seu origen.


El Faciet i la Bepeta. Al Diego i a jo no se mos veu perquè èvem sota les faldetes de la Bepeta. Confirmat: la Barbie, la Nancy i la Bepeta són un engany. Els de Vaginesil™ no en faran ni cinc de calaix.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? ¿En qué momento se había jodido el Perú? Malauradament, la nostra conversa a la catedral va quedar estroncada perquè va començar la missa major plenària oficiada pel bisbe Orrit.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? Me pareix que la catalanofòbia és un esport que se practica a Espanya des de les acaballes del sigle XV. L'expulsió dels jueus al 1492 va deixar semi-vacant la plaça d'ase dels cops (només semi-vacant, perquè, tot i que a Espanya no hi van quedar jueus, l'esport del "Jueu, més que jueu!" i "Doncs tu més!" va continuar) i, per aclamació popular, vam ocupar eixa plaça els catalans. D'aleshores ençà, els catalans exercim tan bé la funció, que no només som jueus, sinó nazis. Tot depèn del cantó per on vinga la brotxina. Som jueus si bufa des de la dreta.

A Companys sólo hay que verle la nariz para saber de qué raza es.
Edició franquista de l'ABC durant la Guerra Civil. Font: "Què pensen els espanyols de nosaltres?"

I som nazis si bufa des de l'esquerra.

[Intenció irònica on] Los españoles, malhechores rudos, agresivos y pringosos cuya tierra de origen se reduce cada vez más (hasta el Reino de León, me he enterado por algunas pintadas, aspira a la autodeterminación, tal vez por una exigencia inexorable de la rima), llevan milenios expoliando y devastando el mundo, imponiéndole un idioma delictivo, aniquilando preciosas señas de identidad cultural [intenció irònica off], suministrando, por añadidura, excelentes coartadas para la paz del espítitu de cualquier nacionalista, no muy distintas a las que para un nazi suministra un judío o un negro: la culpa de todo la tienen esos que no son como nosotros, en realidad son inferiores a nosotros.
Antonio Muñoz Molina, "El nacionalismo y el niño interior", El País, 30-X-1993. Font: "Catalanofobia"

Qui ho heva de dir? Un sinyor d'esquerres com Muñoz Molina avançant-se a Jiménez Losantos en tractar de nazis els catalans! Bé, Muñoz Molina se refereix només als nacionalistes. És clar, és clar. Com Pío Moa quan parla de "catalufos". Don Pío diu que aplica el mot "catalufo" només als catalans nacionalistes. Naturalment, sí, sí. El problema és que Muñoz Molina i Pío Moa consideren nacionalista, i per tant nazi o catalufo, el feit que, per exemple, l'Estatut diga que el català i l'aranès són les llengües pròpies de Catalunya. De Montilla a mossèn Ballarín, tots nazis i catalufos. Els catalanòfobs il·lustrats sempre intenten dissimular la seua catalanofòbia. No són desvergonyits com els catalanòfobs feréstecs. Un bon exemple de catalanòfob feréstec siria José Manuel, este José Manuel (les paraules no són exactes, però el contingut sí, anys 80):

—Tenim una nova trucada d'un oient. Hola, José Manuel. De quin tema volia parlar?
—Mire, no entiendo lo que me dice. ¡Estoy harto de que me hablen en catalán!
—Però Catalunya Ràdio és una emissora en català. Si vostè ha trucat per participar-hi és perquè ens estava escoltant i ens entenia, no?
—¡¡¡Hábleme en castellano!!!
—Opino que s'equivoca d'actitud, José Manuel.
—¿Eso me lo ha dicho en catalán o en castellano?

Ara bé, la radera rebrotada catalanòfoba comença amb les eleccions espanyoles del 6 de juny de 1993. Totes les enquestes diven que el PP obtindria més diputats que el PSOE; però va ser a l'inrevés. Encara recordo que, pels volts de les 22:00 d'aquell 6 de juny, Ruiz-Gallardón i Arenas van aparèixer a la tele traient punta a unes suposades dades que demostraven que el PP heva guanyat i que el Ministerio del Interior mentiva. Ni de les dades ni del Dúo Sacapuntas se'n va sabre res més en tota la nit. La derrota els va sabre amarga, molt amarga. No obstant, el PSOE només va superar el PP de molt poquet. De tan poquet que el PSOE, per primer cop des de 1982, necessitava trobar un aliat estable al Congreso. A qui va trobar? A CiU. Quina va ser la reacció de la dreta espanyola amargada i sacapuntaire? Esta:


"Igual que Franco, pero al revés: persecución del castellano en Cataluña." Portada de l'ABC del 12 de setembre de 1993.

Una galtada a Catalunya amb l'aparença de galtada al Pujol. La catalanofòbia il·lustrada sempre dissimulant. I així fins avui. Qui vulga sabre'n més, trobarà molta informació al llibre de Francesc Ferrer Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. De Francesc Ferrer en vaig dir bella cosa al post "Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions". Eva un senador del PSC que s'ho va repensar i se'n va anar del PSC. Estaria prou bé que algun dia els catalans mos ho repenséssem i mos n'anéssem d'Espanya.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? A veri, a Espanya ja fa sigles que no mos hi volen. I a casa me van ensenyar que és de mala educació ser una visita pesada. Recordem-ho el 20 de novembre.

Post viu del ple municipal (juliol de 2011)

00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.

El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat

Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.

El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.

O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!


El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".


Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.

I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.
__________________________________________

00:35
Hora de llegir.

SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.

Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?

(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.

Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.
__________________________________________

09:15
Mentre me dutxava, he pensat que el capellà que me va confessar l'altre dia potser eva Bruno Fierro. Mossèn Bruno, com el meu capellà, renegava, s'interessava pel sexe i administrava els sagraments amb presses. La Ronda de Boltaña en va fer una cançó. Ací va la lletra; i ací, la música.

Bruno, Bruno, Bruno Fierro,
aunque muy santo no fue,
yo más devoción le tengo
que a Escrivá de Balaguer.

Enormes els rondadors.
__________________________________________

09:28
Entre mossèn Bruno i mossèn Duran i Lleida se m'està aplenant el post de sotanes. Només hi falta mossèn Paco Camps amb les seues sotanes (regalades). Més val que prengam un te, el te de tots els posts vius: l'earl grey de Hampstead.



Quina manera de fer-los publicitat! M'han regalat bell pot o no? No. I cada pot costa un potosí? Sí.
__________________________________________

09:47
La història, trista, en dos capítols i un epíleg que vaig explicar anit en encetar este post se mereix uns versets. Se mereix un romancet amb tornada.

Tornada:
Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 1 (PSC)

El Víctor Orrit
viatja a l'Aran
i diu: "Bona gent,
ja està tot com cal:
hem feit una llei
que garantirà
l'ús de l'aranès
per cel, terra i mar.
La llei que presento
representa tant
que tinc molt present
que l'he presentat."

Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 2 (PSOE)

Però Zapatero
veu l'articulat
i vol convertir-lo
en paper muixat.
Agafa el telèfon
i truca al Pallars:
"Escúchame, Víctor,
la ley está mal.
Preséntote excusas:
voy a presentar
el día presente
recurso formal."

Gratar i presentar
tot és començar.

Epíleg (PSC-PSOE)

L'Orrit, que és molt llest,
ho accepta de grat,
perquè l'aranès
no li ha feit goig mai.
I diu: "Zapatero,
faràs com un Sant;
però, si eixa feita
vols dissimular,
pressinto en present
que a les Generals
a la Montanuy
caldrà presentar."

Gratar i presentar
tot és començar.

Fa un dia de molta llum. Avui des de la terrassa sí que se veu la superfície d'aigua de Cellers. Tornem a la lectura. Més Vida privada del Sagarra pare.
__________________________________________

11:01
Deixo la lectura i ixco un moment, que abans d'anar al ple he de participar a la Triatló Manelesca de Tremp.

Triatló Manelesca de Tremp

Les tres modalitats atlètiques de la prova: Amb cotxe, caminant i coixeant (càgon la CAMPAMENTA gota dels CAMPAMENTOS!).
Recorregut: Plaça del Peiró, Ibercaja, Llibreria Central, ca l'Eulàlia Mazarico, ca la Pili, carnisseries diverses, supermercats diversos, Plaça del Peiró.
Premis: Un got d'aigua per al Manel Riu Fillat que arribe el primer.
__________________________________________

12:31
Triatló acabada (amb afegits: estancs —els dos—, òptica —vista cansada— i Caixa Penedès); got d'aigua aconseguit. Anem cap al ple, que se fa tardi.

Mira, una bonica imatge del Víctor en temps de campanya.



Per dissort, el temps de campanya ja és història i hem entrat en el temps pasqual de l'època victoriana.



Amb què mos sorprendrà avui al ple el Primer Tinent d'Alcalde Joan Pascual?
__________________________________________

15:45
Acabo d'arribar del ple. Un parell d'apunts ràpids, que he de dinar.

1. He parlat amb el Diego Roldan (PSC) abans de començar el ple. Eva bona mira interessant el que me diva.

2. Me pareix que el Víctor tine un desig irrefrenable de ser un dels tarambanes de Vida privada del Sagarra pare. Ara bé, el Víctor no vol malbaratar el patrimoni familiar, sinó el patrimoni municipal.

3. Marc Miró, Anna Ritz i Joan Ubach han apretat de valent.

4. El Joan Pascual no ha dit res; el Víctor ha parlat, però tampoc no ha dit res. Vull dir que, per exemple, a una pregunta del Marc Miró ha contestat "Votem". Punt. Sublim! És una resposta que cau un poc més a prop de la brevetat d'Ernest Hemingway o Raymond Carver que de l'expansivitat del Sagarra pare, però és una resposta sublim. Al proper ple igual respon només amb gestos. Excels!

Quan haja dinat, més.
__________________________________________

17:05
Ja he dinat. Per on començo? Pel Diego Roldan, regidor del PSC. Hem parlat abans del ple (sobre el gel hidratant Vaginesil™ —no l'apliqueu als llavis, de la cara—, sobre la catalanofòbia, sobre com son pare —català nascut a Córdova— també s'ha hagut de plantar davant bell catalanòfob...) i després del ple (sobre les pells fines —aplicació de Vaginesil™, contraindicada; operació de fimosi, indicadíssima—, sobre el món de l'esport a Tremp i al Pallars —astí sí que caldria aplicar-hi Vaginesil™ per calmar la coentor—...).

Ha sigut una conversa molt interessant, però m'ha quedat al pap dir-li que, si bé els del PP són uns mestres fabricant catalanofòbia, el PSOE fabrica uns ribots rebaixa-estatuts marca Alfonsoguerra™ molt efectius. Tant, que els catalans, un cop ben riboteats, mos hem d'aplicar Vaginesil™ a tots els orificis corporals. Continuarem un altre dia, Diego.
__________________________________________

18:45
Continuo amb el ple. El Víctor Orrit, que —com he dit adés— se deleix per fer de tarambana dilapidador i calavera de Vida privada (Josep Maria de Sagarra, 1932), se vol vendre un pis municipal: el pis que li va posar a la Marisa Feixa; o siga, el pis que l'Ajuntament va cedir a la Marisa Feixa perquè hi fes de delegada d'Ensenyament. Diu el Víctor que els diners siran per als pobles agregats (o per als pobres magres gats, quemsejó!, de vegades no vocalitza guaire el Víctor). Sí, bé, però de moment malbarata el pis de la Marisa. Ix a subhasta per un 30% menys del valor real: 89.900 euros (Marisa no inclosa). La Maite Ramoneda (CiU) i el Joan Ubach (CiU) han protestat; però l'operació s'ha aprovat amb els vots del G6+1 (6 PSC + 1 Joan Pascual). Se veu que corre pressa comprar Friskies™ per als pobres magres gats.

Mal negoci. Tampoc no eva cap negoci la delegació d'Ensenyament, la veritat. La pobra magra gata Marisa feva el que podeva, no la critico; però allò ni eva delegació ni eva res, per més que ara el Víctor se queixe dels dolents dolents convergents que l'han suprimit. M'agradaria conèixer algun mestre /professor del Pallars que li hes trobat cap utilitat a la cosa. I és que allà no hi heva inspectors, no hi heva "plantilleros", no hi heva adjudicacions de places, no hi heva serveis jurídics, no hi heva borsa de professors substituts, no hi heva planificadors de centres nous, no hi heva servei d'altes i baixes laborals... Res. Aquella deleg... iep, diguem el nom oficial, aquella "Àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar per l'Alt Pirineu i Aran" tiniva el nom molt llarg i les competències molt curtes. Exactament el mateix que li passa al Joan Pascual: Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tremp; o siga, regidor de manteniment i serveis, com el Miquel Àngel Hernaiz però amb el sou multiplicat per 5.


Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.


Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
__________________________________________

19:38
Un parèntesi. La Mir, amb la qual estic molt casat, me diu que li ha tocat La Seu d'Urgell. Adéu Olot, hola La Seu (igual a Andorra és més barat el Vag™... què passa?, coi de dona!, si no he dit res!). També me diu que, en un dinar de companys, ha parlat amb XXX, un alt dirigent de Reagrupament (és membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament). XXX li ha confirmat a la Mir que el Joan Pascual està expulsat de Reagrupament. Xiquets de Reagrupament, aclariu-tos, perquè el Joan Pascual ha constituït oficialment el Grup Municipal de Reagrupament™™™, amb dos CAMPAMENTOS.
__________________________________________

21:28
Resum de la resta del ple:

Tremp assumeix les al·legacions contra la MAT del Consell Comarcal i n'afegeix de noves; els alcaldes del Jussà se van queixar al Síndic de Greuges per les retallades de serveis sanitaris; al Víctor (PSC) no li agrada que l'IDAPA se n'haja anat a La Seu d'Urgell (que coi és l'IDAPA?, ah, sí, aquell xiringuito de l'últim pis de l'Ajuntament, feven promoció turística, diuen); al Víctor ni li agrada ni li deixa d'agradar que la Mir se'n vaja a La Seu d'Urgell (qui coi és la Mir?, ah, sí); el Joan Ubach (CiU) se queixa del servei de neteja de carrers i dels trampals que hi ha a la vora de l'estació de trens; l'Anna Ritz (CiU) mostra unes fotos on se veu el mal estat de les entrades de Tremp (a un cartell de "300 comerços" només s'hi llige "3 comerços") i protesta per la puialada de carrers esventrats per obres que hi ha a l'estiu; la Sílvia Romero (PSC) mos anima a fer difusió del Festival de Música Antiga del Pirineus, i ara mateix li faig cas:

"Tremp acull dos concerts pertanyents al Festival de Música Antiga. El 31 de juliol [diumenge] comptarà amb la presència del grup Lieder Càmera i, el 13 d'agost [dissabte], amb la del grup Capella de Ministrers de València, ambdós a la Basíl·lica Mare de Déu de Valldeflors a les 22:00h." Més informació al web de l'Ajuntament.

Moment estel·lar del ple:

Víctor Orrit (PSC): Ara passem a la modificació de pressupostos blabla bla bla bla. Algú vol dir res abans de votar.

Marc Miró (CiU): Sí. Naltres estem en contra de la part que afecta al sou del Primer Tinent d'Alcalde. Mos pareix massa elevat. No entenem per què l'Ajuntament ha de pagar tant per unes funcions que fa dos mesos feva un altre regidor per molt menys. No entenem el perquè.

Víctor Orrit: Ahà, votem.

"Ahà, votem", diu, i prou. Com qui diu "Jo a tu no t'he d'explicar res". Sublim! Excels! A l'APM directament!
__________________________________________

22:45

Santa Llei de l'Aranès
Ora pro nobis
Sant Recurs Contra l'Aranès
Ora pro nobis
Santa Monya del PSOE
Ora pro nobis
Santa Monya de CiU
Ora pro nobis
Sants Plorar i Fer Caca
Ora pro nobis
Santa Vida Privada
Ora pro nobis
Santa Gauche Divine
Ora pro nobis
Sant GarSINeu
Ora pro nobis
Sant GarNISeu
Ora pro nobis
Sant IDAPA de la Seu
Ora pro nobis
Santa Mir de la Seu
Ora pro nobis

Sant Bruno Fierro
Ora pro nobis
Sant Earl Grey de Hampstead
Ora pro nobis
Santa Història, Trista
Ora pro nobis
Santa Triatló Manelesca
Ora pro nobis
San Portat Malament
Ora pro nobis
Sant Primer Tinent d'Alcalde
Ora pro nobis
Santa Rambana
Ora pro nobis
Samba Ginesil™
Ora pro nobis
San Venut Elpís Delamarisa
Ora pro nobis
Sant Ahà
Ora pro nobis
Sant Votem
Ora pro nobis

NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.

The End