Catalanofòbies i remeis

Tots els espanyols són catalanòfobs? No; però Déu n'hi do. Un 90%?, un 75%?; en tot cas, no crec que els catalanòfobs siguen menys d'un 60% d'espanyols. Diguem-ho clar: qualsevol que trepitge terra espanyola ensopegarà ben lego amb bona mira de catalanòfobs. És més difícil passejar per Espanya i no veri-hi cap catalanòfob que passejar per Torreciudad i no veri-hi cap mossèn amb bragueta botonera de coll alt. Tothom n'ha patit l'experiència. "¿Eres catalán?; pues los catalanes queréis imponernos el catalán, y además os queréis quedar con los impuestos de los españoles, y blablabla.." Estic convençut que fins i tot l'Albert Rivera, pobret, s'hi troba sovent. "No, que yo soy Albert Rivera, un no nacionalista de Ciudadanos", "Has dicho que te llamas Albert, ¿ves?, imponiendo el catalán", "Llámame Alberto si quieres", "Sí, sí, pero de entrada has dicho Albert, o sea que odias la lengua castellana", "Que no, que yo, que... ¡Viva España!". Pobret, pobret. Quina creu ser turista català a Espanya!



Ara bé, de remeis per evitar els sermons catalanòfobs quan hom viatja per les Espanyes, n'hi ha. Per exemple este: dissimular l'accent català, fer-se dir Eulogio i presentar-se com a nascut a Quintanilla de Onésimo (Valladolid, Espanya). Però jo, com que m'és impossible evitar l'accent català, en practico un altre, de remei: parlo en francès, me faig dir Ronald i dic que sic un cajun nascut a la vora de Lafayette (Louisiana, EE.UU.). Funciona de meravella; és més, la gent procura entendre'm i fer-se entendre. Quan de volta en tant apareix algú que intenta parlar-me en anglès, li dic que al meu llogaret tots parlàvem en francès i que l'anglès no el dominàvem guaire. Normalment s'estranya un poc, sí; però ni me diu el nom del porc ni m'acusa d'odiar l'anglès. I, sobretot, ningú no me diu mai "Háblame en cristiano, Ronaldo".

Tot plegat demostra que fa goig viatjar per Espanya com a ciutadà d'un altre Estat. I açò, ser ciutadans d'un altre Estat (per exemple, d'una República Catalana independent), és un altre remei. De feit, és el Remei.

Quixots i senyories (Jojó, Pierre i Pascual)

Diva Faulkner que ell cada any tornava a llegir el Quixot sencer; i se veu que Carlos Fuentes aprofita cada Setmana Santa (nobiscum Deus, Amén) per a eixa mateixa relectura. No sé si és bo prendre's el Quixot tan a la valenta. Potser seria més assenyat imitar Heine, que el llegiva cada cinc anys. I León Felipe? Amb quina freqüència llegiva el Quixot León Felipe? Fos quina fos, en va escriure esta intel·ligent interpretació melancòlica:



De tota manera, estaria prou bé que un camí cada any resseguíssem, si les frases del Quixot no, la lletra d'esta cançó de Brel. Més que res per no oblidar que vam ser desacomplexats quixots fins que vam degenerar en digníssimes senyories.



Traducció literal (no és com la del post "Douce France", que eva una traducció-adaptació cantable):

1a estrofa (desacomplexats quixots):

El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa,
a ca la grassa Adrienne de Montalant,
amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre,
hi anàvem per beure-mos els nostres vint anys.
Jojó se preneva per Voltaire
i Pierre, per Casanova;
i jo... jo, que eva el més orgullós,
jo... jo me preneva per jo.
I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris
que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans,
els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació
tot cantant-los...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen.
Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."


El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.

2a estrofa (desacomplexats quixots encara):

El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa,
a ca la grassa Adrienne de Montalant,
amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre,
hi anàvem per cremar els nostres vint anys.
Voltaire ballava com un vicari
i Casanova no s'atreviva;
i jo... jo, que continuava sent el més orgullós,
jo... jo anava guairebé tan torrat com jo.
I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris
que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans,
els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació
tot cantant-los...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen.
Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."


Joan Pascual, encara quixot, al programa de Reagrupament, juny de 2011.

3a estrofa (digníssimes senyories):

El cor reposat, els ulls mirant cap al terra,
al bar de l'Hôtel des Trois Faisans,
amb Sa Senyoria Jojó i amb Sa Senyoria Pierre,
entre notaris, passem l'estona.
Jojó parla de Voltaire
i Pierre, de Casanova;
i jo... jo, que encara sic el més orgullós,
jo... jo parlo encara de jo.
I és quan eixim —allà cap a mitjanit, senyor Comissari—
que tots els vespres, des de ca la Montalant,
uns joves pocavergonyes mos ensenyen els seus darreres
tot cantant-mos...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen",
diuen eixos joves, senyor Comissari.
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."


Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.

I, perquè Faulkner i Carlos Fuentes estiguen contents, també visitarem el Quixot anualment, vinga. Això sí, guiats per Brel, guiats pel preux chevalier Jacques Brel de Bruxelles.

Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi

Luisa Fernanda Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés
Font: Heraldo de Aragón, via Notícies de la Terreta.



A banda de ser una catalanòfoba, vostè què coi és, sinyora Luisa Fernanda? Una sarsuela? Una chanson paillarde de Brassens? Ja li ho dic jo: vostè és una política immoral. I ho és no perquè faça demagògia a canvi de guanyar uns quants vots de la manyilàndia profunda. No va per astí la cosa: tot polític tine dret, si vol, a viure de la demagògia. El que la converteix a vostè en una política immoral és que el seu bolsó de demagògies no tine piador; i, abans d'arribar al genocidi cultural, cal piar el bolsó, sinyora Luisa Fernanda. Ja sé que vostè no s'hi juga res; però jo m'hi jugo la supervivència de la llengua dels meus besavis ribagorçans de Monesma, Monesma, Casserres del Castell, Pont de Montanyana, Areny, Areny, Pont de Montanyana i Pont de Montanyana. La supervivència de la meua llengua catalana, Luisa Fernanda. Jo sé què sic i què no sic i, benauradament, no sic vostè.


"Canto i, quan canto lo que sinto, / sinto i canto tal com sic, / sinto i canto lo que sic", Anton Abad, cantautor de Saidí (Baix Cinca, la Franja).

Sic...


independentista (pel que fa a Catalunya), sobiranista (pel que fa a Aragó, a la Val d'Aran, a la Franja, al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord), catalanista (profés), professor (de castellà), antifeixista, d'esquerres, llibertari, llibertí (de pensament, paraula, obra i omissió), anticastrista (Fidel Castro no), anticastrista (castració no, excepte pels gats), benavarrí, trempolí, franjolí, ribagorçà, pallarès, xarraire (molt), gras (molt), casat (molt), explorador (encara m'agrada aprendre), ex-plorador (ja no ploro tant), ex-clarinetista, ex-bandurriaire, ex-melenut, ex-escolanet, ateu, anticlerical, cinèfil, espectador de teatre (en excedència intermitent), heterosexual (en excedència intermitent), barcelonista (sinse carnet), conductor (amb carnet), europeista, objector (mili no), fumador (2 cada dia), dallonses (2 cada dia), barbut, bon lector (de literatura i premsa), mal lector (de lletra xica; sobretot, de contractes bancaris i d'instruccions d'ultracongelats), internauta, blogaire, catalanòfon, francòfon, aragonesòfon, castellanòfon, sexòfon, tintinòfil (i haddockòfil), gaditanòfil (carnavals), llatinoamericanòfil (Les Luthiers, dulce de leche, Martín Fierro, bife de chorizo, Patrícia Gabancho, mollejas, música cubana, Ricardo Darín, Borges, Monterroso, Jorge Edwards, Sota el volcà, José Martí, Cabrera Infante, Sábato, Manuel Puig, Bryce Echenique, Rulfo...), francòfil (llista infinita), nadalòfil (festes), nadalòfob (tenista), pare (des del 18 d'abril de 2012).

No sic...


haitià, nepalès, espanyol, espanyolista (Real Club Deportivo EEEs paaa ñoool), xirucaire (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), cristià de base (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), pujolista (agermanats mos vam ben empassar / l'estatut de Sau), arturmasista (pacte fiscal anirem demanant: / som uns grans babaus), religiós, ric, rius (oi que tu no ets deulofeusss, garciasss, sànchecesss, martínecesss...?, doncs jo no sic riusss), ros, jove, alt, prim, marxista, periodista, cafetaire, ballador, regidor, esportista, sardanista, motorista, anglòfon, maitiner, platjaire.

Benauradament no sic...


espanyolista (viva España, alzad los brazos, hijos de...), espanyolista (no, no, yo no soy españolista, yo soy ciudadano del mundo, ciudadano de Ciutadans, vaya), de dretes, de l'Opus, de la FACAO (meravigliao), nazi, marxista-leninista, homòfob, xenòfob, racista, antiavortista, sexista, pepero (porompompero), heliòfil (cara al sol con la camisa nueva), Luisa Fernanda Rudi.

Douce France

"Douce France", de Charles Trenet:



"Douce France, cher pays de mon enfance..."

De vegades, també va ser per a jo el "cher pays de mon enfance" (Moustaki, la boîte à "meuh", Poulidor, Le gendarme de Saint-Tropez, Les aventures de Rabbi Jacob). I, des que vaig deixar de ser un xiquet, ha continuat sent, en part, "mon pays".

Brassens, Bénabar, Delerm (fils), Barbara, Dutronc, Grand Corps Malade, l'Oulipo, Pérec, Queneau, Camus, Gide, Jarry, Delerm (père), Flaubert, Bayard, Allais, Baudelaire, Beigbeder, Dantzig, Molière, Genet, Houellebecq, Racine, d'Ormesson, Angot, Librairie Ombres Blanches, Librairie Privat, Librairie Mollat, Librairie Sauramps, Librairie Delamain, Europe 1, Sud Radio, France Culture, Les lundis de l'histoire, Finkielkraut, Le Magazine Littéraire, Le Monde, Le Monde des Livres, Genette, le blog de Pierre Assouline, Pivot, Bouillon de culture, Apostrophes, Zemmour et Naulleau, le Livarot, les tripes à la mode de Caen, le floc de Gascogne, les moules et les huîtres d'Arcachon, les huîtres et les moules de Bretagne, Chaillot, Bobino, la troupe du Splendid, le kiosque de la Madeleine, Ardisson, Ruquier, Truffaut, Malle, Jeunet, Cinéma ABC, Cinéma Action Ecoles, Cinéma Utopia, Marché Victor Hugo, Rue du Taur, Place du Capitole, Rue des Rosiers, Rue Saint-Lazare, Place de la République, Île de Sein, le cimetière marin de Sète, le cimetière le Py de Sète...

Douce France des de Brassens fins al al cementeri el Py de Sète, que és on van enterrar Brassens, tot i que a ell li hauria agradat més ser enterrat a la platja de la Corniche, què hi farem!

Brassens admirava Charles Trenet; i sempre va dir que Trenet eva el seu mestre. A jo se me feva estranya eixa admiració; no enteneva que un geni com Brassens admirés un chansonnier comercial com Trenet. Fins que un dia vaig descobrir dos coses que me van fer, si no admirar, sí respectar Charles Trenet.

La primera, esta filmació (si Brassens s'ho passa tant bé cantant amb ell, alguna virtut tindrà Trenet):



La segona, esta història: l'any 1963 Charles Trenet va ser detingut i acusat d'"ultratge al pudor" i "atemptat contra els costums". Què heva feit? Un crim horrorós: mantindre relacions sexuals amb homes (te pareix a tu?), entre els quals hi heva dos nois de 20 anys (oh, oh!). En fi, per sort només va passar 28 dies a la presó abans de ser absolt de totes les acusacions. Des de llavors, però, la seua homosexualitat ja no va ser cap secret i en va patir les conseqüències (brometes, marginació, insults...). Douce France!

_____________________________________________

Bonus track: "Les trompettes de la renomée", de Georges Brassens.



Viuiva jo apartat de festes i tiberis;
serè, contemplatiu, com fan als monasteris.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.
Els amics assenyats han sabut fer-me entendre
que a l'home del carrer ma vida heva de vendre
i que, per no tombar en un oblit complet,
deueva anar contant fins el més xic secret.

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Ben lluny de contencions, silencis necessaris,
¿caldrà que, per raons de jocs publicitaris,
vaja contant amb qui, i en quina posició,
me dedico a l'estupre i la fornicació?
Si faig públics els noms, quantes Santes Bernardes
seran ràpidament les porques més petardes!,
quants grans amics veré mirar-me de gairó!,
quants bous dispararan contra mi el pistoló!

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Passant d'exhibicions, tancat sense frontisses,
tinc unes actituds guairebé malaltisses
i no ensenyo els meus picarols reproductors,
si no és a les amants o també als meus doctors.
I ara, per desfermar soroll i escandalera,
he de tocar el tambor fent servir ma manguera?;
ara l'he d'ensenyar més ostensiblement?,
com fa un escolanet amb el Sant Sagrament?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Una dona afamada, i que sovent me deixa
fer-li quatre refrecs als seus jardins amb reixa,
prou me va encomanar, sobre uns sofàs ben cars,
bestioles com mosquits, però molt més vulgars...
I ara, per fer merder, per podre guanyar fama,
¿he de tacar l'honor de l'esmentada dama
cridant des del teulat i a les televisions:
"Per la Ministra tinc les 'cabres'(*) dels cabrons!"?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Encara rai -per Déu!- que visco en harmonia
amb mossèn Delavall, xantre de canongia:
ell se fa l'indolent, i jo sic el dolent;
ell me deixa dir "cony", per mi pot dir l'"amén".
I ara, d'acord amb ell, ¿diré que una vesprada
vaig trobar-lo amorrat al pou de ma estimada
cantant un Laudes dolç, mentre ella amb les dos mans
buscava santament pulces de capellans?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

¿Amb qui -me cago en tot!- muixaré la titola
per tal que poc després la Fama vinga sola?
¿Caldrà, de tant en tant, que un afamat pendó
se pose al mateix lloc on tinc el guitarró?
Per excitar la gent i la premsa rastrera,
qui me voldrà deixar que puge al seu darrera?
¿I qui me deixarà, tenint-me compassió,
el mont de Venus seu per fer d'escalador?

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

¿I si fos molt millor, per fer sonar trompetes,
que jo fes, com fan molts, la vida dels marietes?
¿I si mogués el cul com les xicotes fan:
cap ací, cap allà, i mariconejant?
Però, pel que jo sé, tampoc això aprofita
als pobres maricons que ajunten tita amb tita;
la seua glòria, en fi, no hi guanya guaire més:
obrir tots els forats avui ja no val res.

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

Un cop he feit el tomb dels trucs més remarcables
que per fer-se famós són ben recomanables,
preferisco seguir tancat entre parets
i gratar-me el panxot fent el blog dels versets.
Si a la gent li fan goig, n'escriuré tants com siga;
i, si no en volen més, ja no cal que n'escriga.
Refusant de pagar de la glòria els seus preus,
jo visco, com Simó, sobre un pilar dempeus.

Trompetes
de fames totals,
pobretes,
que en sou, d'animals!

(*) cabra [...] 4 1 f. [LC] [ZOI] Insecte de l’ordre dels anoplurs, paràsit de l’home, semblant al poll però de cos més curt i ample (Phthirus pubis).

Hem eixit al Midi Libre

El Midi Libre d'avui parla de l'intercanvi d'enguany entre els instituts de Tremp i Sant Africa. Mira-te'ls!, trepitjant la gespa de la Cité Scolaire Jean-Jaurès just adés les llàgrimes del comiat.

Coi, només se m'hi veu un tros del cap!

Traduïsco la notícia.

Tretze anys d'intercanvis reeixits amb Tremp

Entre finals de març i principis d'abril, 40 estudiants de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Tremp i els seus professors van ser rebuts a la Cité Scolaire Jean-Jaurès pel director, Olivier Leclerc, i per les famílies santafricanes els fills de les quals ja heven estat a Tremp. Els estudiants van tindre un ampli programa de visites i van compartir sessions de treball en occità i català amb els seus corresponsals santafricans de 3r i 4t.

Visita de Millau, Rodés, Albi, Castres

A Sant Africa explicació del sistema educatiu i visita de la Cité Scolaire Jean-Jaurès, visita de la ciutat en occità, Pastoralia i espectacle de contes amb Ives Durand al Petit Carré d'Art; a Millau el museu, el viaducte i la Graufesenque amb una activitat amb terrissa; a Rodés el Consell General i el centre històric i visita de les caves de Roquefort. Els estudiants també van visitar la ciutat d'Albi, recentment classificada com a Ptrimoni Mundial, i Castres, la ciutat de Jean Jaurès, on també van gaudir d'una tarda a la pista de gel.

Este intercanvi va acabar amb una vetllada al saló de festes de Versols. Jean-Luc Malet, president de la Mancomunitat Santafricana agermanada amb Tremp, i Alain Fauconnier van expressar la seua satisfacció en rebre cada any els joves catalans i en construir relacions duradores. Després de l'aperitiu, corresponsals i famílies van sopar en un ambient de germanor. La nit va continuar amb els balls occitans, alternats amb cançons en occità i en català que els alumnes van oferir als seus professors Geneviève i Patrick Couffin, de Sant Africa, i Anna Tomas i Manel Riu, de Tremp.

I un d'estos darrers diumenges, a la Cité Scolaire Jean-Jaurès, en el moment del comiat, entre abraçades i llàgrimes, tots se diven adéu fins al curs 2011-12.
Font: Midi Libre

Agraïments:

El futur regidor per Tremp Manel Riu inaugura un nou bloc