dimecres, 27 de juliol de 2011

Post viu del ple municipal (juliol de 2011)

00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.
El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat
Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.
El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.
O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!


El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".


Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.

I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.
__________________________________________

00:35
Hora de llegir.
SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.
Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?
(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.
Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.
__________________________________________

09:15
Mentre me dutxava, he pensat que el capellà que me va confessar l'altre dia potser eva Bruno Fierro. Mossèn Bruno, com el meu capellà, renegava, s'interessava pel sexe i administrava els sagraments amb presses. La Ronda de Boltaña en va fer una cançó. Ací va la lletra; i ací, la música.
Bruno, Bruno, Bruno Fierro,
aunque muy santo no fue,
yo más devoción le tengo
que a Escrivá de Balaguer.
Enormes els rondadors.
__________________________________________

09:28
Entre mossèn Bruno i mossèn Duran i Lleida se m'està aplenant el post de sotanes. Només hi falta mossèn Paco Camps amb les seues sotanes (regalades). Més val que prengam un te, el te de tots els posts vius: l'earl grey de Hampstead.



Quina manera de fer-los publicitat! M'han regalat bell pot o no? No. I cada pot costa un potosí? Sí.
__________________________________________

09:47
La història, trista, en dos capítols i un epíleg que vaig explicar anit en encetar este post se mereix uns versets. Se mereix un romancet amb tornada.

Tornada:
Gratar i presentar
tot és començar.


Capítol 1 (PSC)

El Víctor Orrit
viatja a l'Aran
i diu: "Bona gent,
ja està tot com cal:
hem feit una llei
que garantirà
l'ús de l'aranès
per cel, terra i mar.
La llei que presento
representa tant
que tinc molt present
que l'he presentat."

Gratar i presentar
tot és començar.
Capítol 2 (PSOE)

Però Zapatero
veu l'articulat
i vol convertir-lo
en paper muixat.
Agafa el telèfon
i truca al Pallars:
"Escúchame, Víctor,
la ley está mal.
Preséntote excusas:
voy a presentar
el día presente
recurso formal."

Gratar i presentar
tot és començar.
Epíleg (PSC-PSOE)

L'Orrit, que és molt llest,
ho accepta de grat,
perquè l'aranès
no li ha feit goig mai.
I diu: "Zapatero,
faràs com un Sant;
però, si eixa feita
vols dissimular,
pressinto en present
que a les Generals
a la Montanuy
caldrà presentar."

Gratar i presentar
tot és començar.


Fa un dia de molta llum. Avui des de la terrassa sí que se veu la superfície d'aigua de Cellers. Tornem a la lectura. Més Vida privada del Sagarra pare.
__________________________________________

11:01
Deixo la lectura i ixco un moment, que abans d'anar al ple he de participar a la Triatló Manelesca de Tremp.

Triatló Manelesca de Tremp

Les tres modalitats atlètiques de la prova: Amb cotxe, caminant i coixeant (càgon la CAMPAMENTA gota dels CAMPAMENTOS!).
Recorregut: Plaça del Peiró, Ibercaja, Llibreria Central, ca l'Eulàlia Mazarico, ca la Pili, carnisseries diverses, supermercats diversos, Plaça del Peiró.
Premis: Un got d'aigua per al Manel Riu Fillat que arribe el primer.
__________________________________________

12:31
Triatló acabada (amb afegits: estancs —els dos—, òptica —vista cansada— i Caixa Penedès); got d'aigua aconseguit. Anem cap al ple, que se fa tardi.

Mira, una bonica imatge del Víctor en temps de campanya.



Per dissort, el temps de campanya ja és història i hem entrat en el temps pasqual de l'època victoriana.



Amb què mos sorprendrà avui al ple el Primer Tinent d'Alcalde Joan Pascual?
__________________________________________

15:45
Acabo d'arribar del ple. Un parell d'apunts ràpids, que he de dinar.

1. He parlat amb el Diego Roldan (PSC) abans de començar el ple. Eva bona mira interessant el que me diva.

2. Me pareix que el Víctor tine un desig irrefrenable de ser un dels tarambanes de Vida privada del Sagarra pare. Ara bé, el Víctor no vol malbaratar el patrimoni familiar, sinó el patrimoni municipal.

3. Marc Miró, Anna Ritz i Joan Ubach han apretat de valent.

4. El Joan Pascual no ha dit res; el Víctor ha parlat, però tampoc no ha dit res. Vull dir que, per exemple, a una pregunta del Marc Miró ha contestat "Votem". Punt. Sublim! És una resposta que cau un poc més a prop de la brevetat d'Ernest Hemingway o Raymond Carver que de l'expansivitat del Sagarra pare, però és una resposta sublim. Al proper ple igual respon només amb gestos. Excels!

Quan haja dinat, més.
__________________________________________

17:05
Ja he dinat. Per on començo? Pel Diego Roldan, regidor del PSC. Hem parlat abans del ple (sobre el gel hidratant Vaginesil —no l'apliqueu als llavis, de la cara—, sobre la catalanofòbia, sobre com son pare —català nascut a Córdova— també s'ha hagut de plantar davant bell catalanòfob...) i després del ple (sobre les pells fines —aplicació de Vaginesil, contraindicada; operació de fimosi, indicadíssima—, sobre el món de l'esport a Tremp i al Pallars —astí sí que caldria aplicar-hi Vaginesil per calmar la coentor—...).

Ha sigut una conversa molt interessant, però m'ha quedat al pap dir-li que, si bé els del PP són uns mestres fabricant catalanofòbia, el PSOE fabrica uns ribots rebaixa-estatuts marca Alfonsoguerra molt efectius. Tant, que els catalans, un cop ben riboteats, mos hem d'aplicar Vaginesil a tots els orificis corporals. Continuarem un altre dia, Diego.
__________________________________________

18:45
Continuo amb el ple. El Víctor Orrit, que —com he dit adés— se deleix per fer de tarambana dilapidador i calavera de Vida privada (Josep Maria de Sagarra, 1932), se vol vendre un pis municipal: el pis que li va posar a la Marisa Feixa; o siga, el pis que l'Ajuntament va cedir a la Marisa Feixa perquè hi fes de delegada d'Ensenyament. Diu el Víctor que els diners siran per als pobles agregats (o per als pobres magres gats, quemsejó!, de vegades no vocalitza guaire el Víctor). Sí, bé, però de moment malbarata el pis de la Marisa. Ix a subhasta per un 30% menys del valor real: 89.900 euros (Marisa no inclosa). La Maite Ramoneda (CiU) i el Joan Ubach (CiU) han protestat; però l'operació s'ha aprovat amb els vots del G6+1 (6 PSC + 1 Joan Pascual). Se veu que corre pressa comprar Friskies per als pobres magres gats.

Mal negoci. Tampoc no eva cap negoci la delegació d'Ensenyament, la veritat. La pobra magra gata Marisa feva el que podeva, no la critico; però allò ni eva delegació ni eva res, per més que ara el Víctor se queixe dels dolents dolents convergents que l'han suprimit. M'agradaria conèixer algun mestre /professor del Pallars que li hes trobat cap utilitat a la cosa. I és que allà no hi heva inspectors, no hi heva "plantilleros", no hi heva adjudicacions de places, no hi heva serveis jurídics, no hi heva borsa de professors substituts, no hi heva planificadors de centres nous, no hi heva servei d'altes i baixes laborals... Res. Aquella deleg... iep, diguem el nom oficial, aquella "Àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar per l'Alt Pirineu i Aran" tiniva el nom molt llarg i les competències molt curtes. Exactament el mateix que li passa al Joan Pascual: Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tremp; o siga, regidor de manteniment i serveis, com el Miquel Àngel Hernaiz però amb el sou multiplicat per 5.


Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.


Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
__________________________________________

19:38
Un parèntesi. La Mir, amb la qual estic molt casat, me diu que li ha tocat La Seu d'Urgell. Adéu Olot, hola La Seu (igual a Andorra és més barat el Vag... què passa?, coi de dona!, si no he dit res!). També me diu que, en un dinar de companys, ha parlat amb XXX, un alt dirigent de Reagrupament (és membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament). XXX li ha confirmat a la Mir que el Joan Pascual està expulsat de Reagrupament. Xiquets de Reagrupament, aclariu-tos, perquè el Joan Pascual ha constituït oficialment el Grup Municipal de Reagrupament, amb dos CAMPAMENTOS.
__________________________________________

21:28
Resum de la resta del ple:
Tremp assumeix les al·legacions contra la MAT del Consell Comarcal i n'afegeix de noves; els alcaldes del Jussà se van queixar al Síndic de Greuges per les retallades de serveis sanitaris; al Víctor (PSC) no li agrada que l'IDAPA se n'haja anat a La Seu d'Urgell (que coi és l'IDAPA?, ah, sí, aquell xiringuito de l'últim pis de l'Ajuntament, feven promoció turística, diuen); al Víctor ni li agrada ni li deixa d'agradar que la Mir se'n vaja a La Seu d'Urgell (qui coi és la Mir?, ah, sí); el Joan Ubach (CiU) se queixa del servei de neteja de carrers i dels trampals que hi ha a la vora de l'estació de trens; l'Anna Ritz (CiU) mostra unes fotos on se veu el mal estat de les entrades de Tremp (a un cartell de "300 comerços" només s'hi llige "3 comerços") i protesta per la puialada de carrers esventrats per obres que hi ha a l'estiu; la Sílvia Romero (PSC) mos anima a fer difusió del Festival de Música Antiga del Pirineus, i ara mateix li faig cas:

"Tremp acull dos concerts pertanyents al Festival de Música Antiga. El 31 de juliol [diumenge] comptarà amb la presència del grup Lieder Càmera i, el 13 d'agost [dissabte], amb la del grup Capella de Ministrers de València, ambdós a la Basíl·lica Mare de Déu de Valldeflors a les 22:00h." Més informació al web de l'Ajuntament.
Moment estel·lar del ple:
Víctor Orrit (PSC): Ara passem a la modificació de pressupostos blabla bla bla bla. Algú vol dir res abans de votar.

Marc Miró (CiU): Sí. Naltres estem en contra de la part que afecta al sou del Primer Tinent d'Alcalde. Mos pareix massa elevat. No entenem per què l'Ajuntament ha de pagar tant per unes funcions que fa dos mesos feva un altre regidor per molt menys. No entenem el perquè.

Víctor Orrit: Ahà, votem.
"Ahà, votem", diu, i prou. Com qui diu "Jo a tu no t'he d'explicar res". Sublim! Excels! A l'APM directament!
__________________________________________

22:45
Santa Llei de l'Aranès
Ora pro nobis
Sant Recurs Contra l'Aranès
Ora pro nobis
Santa Monya del PSOE
Ora pro nobis
Santa Monya de CiU
Ora pro nobis
Sants Plorar i Fer Caca
Ora pro nobis
Santa Vida Privada
Ora pro nobis
Santa Gauche Divine
Ora pro nobis
Sant GarSINeu
Ora pro nobis
Sant GarNISeu
Ora pro nobis
Sant IDAPA de la Seu
Ora pro nobis
Santa Mir de la Seu
Ora pro nobis
Sant Bruno Fierro
Ora pro nobis
Sant Earl Grey de Hampstead
Ora pro nobis
Santa Història, Trista
Ora pro nobis
Santa Triatló Manelesca
Ora pro nobis
San Portat Malament
Ora pro nobis
Sant Primer Tinent d'Alcalde
Ora pro nobis
Santa Rambana
Ora pro nobis
Samba Ginesil
Ora pro nobis
San Venut Elpís Delamarisa
Ora pro nobis
Sant Ahà
Ora pro nobis
Sant Votem
Ora pro nobis
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.

The End

Etiquetes de comentaris: ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal