Tancat per vacances fins al dilluns 12 de setembre

Si no hi ha cap ple municipal ni cap desferra, que si fa o no fa vinen a ser el mateix, faré vacances blogaires fins al dilluns 12 de setembre. Me sap greu, però toca descansar i carregar les bateries.

Me sap greu, sobretot, perquè m'hauria agradat dedicar un post viu a la Jornada Mundial de la Joventut. Quin bé de Déu d'hormones desfermades que hi haurà a Cuatro Vientos! Un còctel brutal: joves, calor, cap de setmana, tardada, concentració massiva a l'aire lliure, calor, música, actuació del Vicari de Joystick a la Terra, calor, nit, carpes chill out, calor... i el que de collita pròpia hi aporten els assistents ("collita pròpia" en tots els sentits). De casa estant, i amb l'ajut de 13TV, hauria comentat la xoldra minut a minut: "Passa'm la motxilla", "¡Benedicto, Benedicto, somos a Cristo adictos!", "¡El cerveceeeero ha llegado!, ¡cerveza fresquita fresquita, oiga!", "Benoît, Benoît, nous répandons la Foi (au prix de notre foie)!", "Helouquiti, mai nein is Teodoro, yu biutiful guel, yu ar fron?, Airlan?, gut cantri, gut birra guines, ai invit yu a cubata in mai cólchonet", "¡El farmacéeeeutico ha llegado!, ¡preservativos, píldoras del día siguiente, Vaginesil™, Alka-Seltzer™ fresquito frequito, oiga!", "T'he dit que me passesses la motx..., mira eixa monja!", "Quina?, l'abadessa del Parlament de Catalunya?",



"No, home, no, sor Núria de Gispert no, l'altra monja, la monja que està tremenda", "Ah, sí, la rosseta de galtes roies, quin tros d'hormonja!".



I és que, als aplecs catòlics d'hormones desfermades, encara que l'hormona se vestisca de monja, hormonja se queda. Ah, l'Esllésia Catòlica; tant de bo sempre fos així de catxonda. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén (no és una obra mestra, però paga la pena veri-la en estos dies de papolatria rampant).

Bé, moltes gràcies a tots els que en un moment o un altre heu passat pel blog des que, fa quatre mesos, el vaig inaugurar. Moltíssimes gràcies, de debò. Quan vaig començar, no m'esperava que arribésseu a ser tants. Eixe és un dels tres factors que han feit que açò, que preteneva ser un blog electoral, haja continuat després de les eleccions. Els altres dos factors són que me trobo a gust escriuint i que el nou Ajuntament de Tremp no para de regalar-me temes a cabassos. De vegades arribo a sospitar que alguns polítics baldraguegen només perquè n'escriga bell post.

El dilluns 12 de setembre, més. Fins llavors, ací queda el top ten.

Els 10 posts més visitats (ordenats pel nombre de visites):

1. Post viu del Pascualsday
2. Post viu de l'Ardanuysday
3. Carta oberta al senyor Josep Maria Sirvant
4. Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona
5. En quin moment se va iniciar la catalanofòbia?
6. Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi
7. Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions
8. Post viu del ple municipal (juliol de 2011)
9. L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp
10. Felicitacions, condols i corrandes de l'acord de govern