Coloraines

Amb l'arribada de l'estiu, a Tremp tot va prenent color, llevat del Joan Pascual, el Josep Ardanuy i jo, que cada dia estem més pàl·lids. L'Ardanuy no en tine cap culpa, perquè n'és de mena i no hi ha remei. Està sempre tan blanquinós que, si provés d'eixir per Tremp amb xancletes, mitjons, bermudes, mariconera i samarreta de "Salou zon strand en —zeeën— bier", molta gent li preguntaria (en castellà, a crits i gesticulant molt) si li agradava el Pallars, si eva geòleg i si ploueva molt a Holanda. En canvi, el Pascual i jo estem descolorits per ragons circumstancials. Jo estic blanc a còpia de fugir del Sol; i el Joan Pascual, a còpia d'estar cara al Sol amb la corbata nova. Ei, que és cert. El Sol ha esblanqueït que és un contento els dos cartells del Pascual encorbatat que encara aguanten al cap del Passeig enganxats a unes tanques de xapa. De moment, ja estan així:



I a la tardagó els verem així:



Jo siria partidari de retirar-los, sinse malmetre'ls. Si a l'Iniesta se li acaben els cromos, encara poden fer servei eixos cartells; i, si mai se fa a Tremp una retrospectiva d'Stanley Kubrick, també.



No mos desviem del tema. Diva que amb l'arribada de l'estiu, a Tremp tot va prenent color, color rojigualdo. Se veu que el cap de setmana passat uns xicots pelats, musculosos i simpàtics se van entretindre a decorar Tremp amb coloraines rojigualdas.



Fins i tot van tindre el detall d'anar tapant logos del CAT (Comerç Associat de Tremp).



Bell malpensat podria sospitar que els xicots pelats, musculosos i simpàtics van tapar el logo perquè creueven que el CAT voleva dir Catalunya. Res més allunyat de la seua intenció: només preteneven recordar als comerciants que cal substituir el vell logo pel nou.



Potser haurien volgut continuar la seua tasca decoratriu i benefactriu el cap de setmana que vine; però dimarts Nostra Senyora del Carme va descendre del cel (amb helicòpter), va regalar un despatx a cadascun dels xicots i, així que els xicots van haver berenat amb Tulipan, va tornar a marxar amb l'helicòpter. O siga que ara estan massa enfeinats decorant despatxos. Guarda tu de què li ha de servir un despatx a un xicot pelat, musculós i simpàtic! I és que a un despatx s'hi llegeix, s'hi escriu, s'hi porten els comptes, s'hi negocia... Potser Nostra Senyora del Carme no els va donar cap despatx, sinó un empatx; és clar, el Tulipan. Ah, coi, ja sé per què els servirà el despatx: per anar de CAMPAMENTOS, un capteniment molt rojigualdo.