En quin moment se va iniciar la catalanofòbia?

A la co...

—Alto! No escrigues més!
—Què paaassa? Ara què he feit malament?
—No res. Te n'has assabentat que Zapatero acaba de convocar les eleccions espanyoles? Siran el 20 de novembre.
—Sí, el 20-N. Una data amb molt de significat. Eixe dia la meua dona farà 42 anys.
—Coi, la Mir 42 anys? No els aparenta molla!
—Ja li ho dic prou jo: "Te falten mooolts anys per tindre l'edat que ara aparentes".
—Que cabrooon! Escolta, no penses escriure res sobre eixes eleccions?
—Ja me vagarà. Eh, però n'he parlat ací, ací i ací.
—D'acord, d'acord. Pots continuar el post d'avui.
—Moltes gràcies.

A la conv...

—Que aniràs al ple del Consell Comarcal del dilluns 1 d'agost?
—Au, torna-hi! Si continues així, no acabarem mai. Sí que hi aniré, bomboló.
—I en faràs un post viu?
—No, viu no! Clemència! És a les 20:00! N'acabo de fer un del ple municipal! Pietat!
—D'acord, no t'esveres. Però oi que en parlaràs en un post normal l'endemà o dimecres?
—Que sí, que sí. Content? I ara me deixes seguir escriuint este post o què?
—I tant! No t'interrompré més.
—T'ho agrairia de tot cor, Joystick.

A la conversa pre-ple que vam mantindre el Diego, el Faciet, la Bepeta i jo va eixir el tema de la catalanofòbia i el del seu origen.


El Faciet i la Bepeta. Al Diego i a jo no se mos veu perquè èvem sota les faldetes de la Bepeta. Confirmat: la Barbie, la Nancy i la Bepeta són un engany. Els de Vaginesil™ no en faran ni cinc de calaix.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? ¿En qué momento se había jodido el Perú? Malauradament, la nostra conversa a la catedral va quedar estroncada perquè va començar la missa major plenària oficiada pel bisbe Orrit.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? Me pareix que la catalanofòbia és un esport que se practica a Espanya des de les acaballes del sigle XV. L'expulsió dels jueus al 1492 va deixar semi-vacant la plaça d'ase dels cops (només semi-vacant, perquè, tot i que a Espanya no hi van quedar jueus, l'esport del "Jueu, més que jueu!" i "Doncs tu més!" va continuar) i, per aclamació popular, vam ocupar eixa plaça els catalans. D'aleshores ençà, els catalans exercim tan bé la funció, que no només som jueus, sinó nazis. Tot depèn del cantó per on vinga la brotxina. Som jueus si bufa des de la dreta.

A Companys sólo hay que verle la nariz para saber de qué raza es.
Edició franquista de l'ABC durant la Guerra Civil. Font: "Què pensen els espanyols de nosaltres?"

I som nazis si bufa des de l'esquerra.

[Intenció irònica on] Los españoles, malhechores rudos, agresivos y pringosos cuya tierra de origen se reduce cada vez más (hasta el Reino de León, me he enterado por algunas pintadas, aspira a la autodeterminación, tal vez por una exigencia inexorable de la rima), llevan milenios expoliando y devastando el mundo, imponiéndole un idioma delictivo, aniquilando preciosas señas de identidad cultural [intenció irònica off], suministrando, por añadidura, excelentes coartadas para la paz del espítitu de cualquier nacionalista, no muy distintas a las que para un nazi suministra un judío o un negro: la culpa de todo la tienen esos que no son como nosotros, en realidad son inferiores a nosotros.
Antonio Muñoz Molina, "El nacionalismo y el niño interior", El País, 30-X-1993. Font: "Catalanofobia"

Qui ho heva de dir? Un sinyor d'esquerres com Muñoz Molina avançant-se a Jiménez Losantos en tractar de nazis els catalans! Bé, Muñoz Molina se refereix només als nacionalistes. És clar, és clar. Com Pío Moa quan parla de "catalufos". Don Pío diu que aplica el mot "catalufo" només als catalans nacionalistes. Naturalment, sí, sí. El problema és que Muñoz Molina i Pío Moa consideren nacionalista, i per tant nazi o catalufo, el feit que, per exemple, l'Estatut diga que el català i l'aranès són les llengües pròpies de Catalunya. De Montilla a mossèn Ballarín, tots nazis i catalufos. Els catalanòfobs il·lustrats sempre intenten dissimular la seua catalanofòbia. No són desvergonyits com els catalanòfobs feréstecs. Un bon exemple de catalanòfob feréstec siria José Manuel, este José Manuel (les paraules no són exactes, però el contingut sí, anys 80):

—Tenim una nova trucada d'un oient. Hola, José Manuel. De quin tema volia parlar?
—Mire, no entiendo lo que me dice. ¡Estoy harto de que me hablen en catalán!
—Però Catalunya Ràdio és una emissora en català. Si vostè ha trucat per participar-hi és perquè ens estava escoltant i ens entenia, no?
—¡¡¡Hábleme en castellano!!!
—Opino que s'equivoca d'actitud, José Manuel.
—¿Eso me lo ha dicho en catalán o en castellano?

Ara bé, la radera rebrotada catalanòfoba comença amb les eleccions espanyoles del 6 de juny de 1993. Totes les enquestes diven que el PP obtindria més diputats que el PSOE; però va ser a l'inrevés. Encara recordo que, pels volts de les 22:00 d'aquell 6 de juny, Ruiz-Gallardón i Arenas van aparèixer a la tele traient punta a unes suposades dades que demostraven que el PP heva guanyat i que el Ministerio del Interior mentiva. Ni de les dades ni del Dúo Sacapuntas se'n va sabre res més en tota la nit. La derrota els va sabre amarga, molt amarga. No obstant, el PSOE només va superar el PP de molt poquet. De tan poquet que el PSOE, per primer cop des de 1982, necessitava trobar un aliat estable al Congreso. A qui va trobar? A CiU. Quina va ser la reacció de la dreta espanyola amargada i sacapuntaire? Esta:


"Igual que Franco, pero al revés: persecución del castellano en Cataluña." Portada de l'ABC del 12 de setembre de 1993.

Una galtada a Catalunya amb l'aparença de galtada al Pujol. La catalanofòbia il·lustrada sempre dissimulant. I així fins avui. Qui vulga sabre'n més, trobarà molta informació al llibre de Francesc Ferrer Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. De Francesc Ferrer en vaig dir bella cosa al post "Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions". Eva un senador del PSC que s'ho va repensar i se'n va anar del PSC. Estaria prou bé que algun dia els catalans mos ho repenséssem i mos n'anéssem d'Espanya.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? A veri, a Espanya ja fa sigles que no mos hi volen. I a casa me van ensenyar que és de mala educació ser una visita pesada. Recordem-ho el 20 de novembre.