Post viu de l'Ardanuysday
00:00
Comença l'Ardanuysday. Sirà com el Pascualsday, però amb un paper destacat per al Josep Ardanuy; tot i que, amb el Pascual, mai no se sap. El Joan Pascual se va mostrar al primer ple com un artista inventiu capaç de donar tant de joc com Carmen de Mairena, Pocholo, Jósmar, Mariano Rajoy, Pocí i Cuñao junts. Ara, a la Sara València, de Plataforma per Catalunya, no la supera ni el Pascual.
__________________________________________
00:33
Crec que tindré una jornada ben atapida: ple a l'Ajuntament (oient), claustre a l'IES de Tremp (també oient) i dinar de fi de curs a Isona (golut de marca). Ah, un claustre. Què és un claustre? Mos ho explicarà millor la Mireia, que pativa de claustrofòbia, la pobra.
00:55
Com que veig que la Sara València ha causat febrades de passió, enllaço l'entrevista que va concedir a Ràdio l'Espluga (represa pels del diàling de RAC1):
Ara, l'entrevista hauria sigut redona amb una pregunta final.
—Nom i cognoms.
—Sara València Lombarte.
—Estat civil.
—Espanyola.
—Sexe.
—Sí, però ara no, gràcies.
__________________________________________
01:07
Al llit, que ja se fa tardi. Lectura recomanada adés d'adormir-se: el conte "Tres versiones de Judas", de Borges.
__________________________________________
07:03
Bon dia a tothom. Avui al ple de les 13:00 sabrem quin és el cartipàs municipal, o siga, quin és el repartiment de les regidories, de les tinències d'Alcaldia, de les delegacions a diferents organismes... És possible que, amb un poc de sort, descobrim també quins són els sous dels regidors. I és que potser alguns tinen uns sous que se'ls trepitgen, o no.
Tinc curiositat per sabre com sirà el discurs de comiat del Josep Ardanuy. De moment, escoltaré el Basté (RAC1) mentre prenc un earl grey Hampstead, com sempre.
__________________________________________
07:29
Ho repetisco un altre camí. Precisament avui que és l'Ardanuysday, sí. Perquè hi ha coses que no se diran mai prou vegades. Gràcies, Josep. Demà 2 de juliol hauran passat set anys justos.
__________________________________________
07:41
Prendre un bany a la banyera és de dretes. Per tant, cap a la dutxa, que és d'esquerres! Però què és la dreta? Què és l'esquerra?
08:42
Sinto a la ràdio que, al Congreso de los Diputados, el PP i el PSOE han votat contra dos propostes conjuntes de CiU, ERC i Iniciativa: una proposta reclamava la pasta que heva de compensar un poc (un poc, un poquet) el dèficit fiscal català; l'altra demanava que l'Estat Espanyol sol·licités l'oficialitat del català a Europa. Com és habitual, el PSC ha votat el mateix que el PSOE: no i no. La part millor d'este esperpent ha arribat amb les declaracions d'un diputat del PSC: "Eva un parany de CiU i no hi hem caigut". S'haurà quedat ben a gust. Guarda tu que mos ha d'importar si eva un parany o dos per any! I què votarà la Teresa Montanuy quan siga diputada (que ho sirà)? Pascuaaaaaaal!!
__________________________________________
09:02
Acabo de sentir un anunci al programa del Basté (RAC1) que m'ha deixat esfereït. Jo ja sabeva que, per eliminar l'olor d'all després de tallar-ne, caleva eixaiguar les mans sinse eixugar-les; però el que diva l'anunci eva... eva... eva açò: "Les models no se l'eixuguen".
Que "les models no se l'eixuguen"!? Francament, francament! Si els fes pudor d'all, d'acord; però les models no tallaran pas els alls amb... amb... Home, home, per favor! I l'anunci encara continuava així: "Les models no se l'eixuguen, i saben molt bé que amb el kit blanquejador Clysiden tindran les dents molt, molt blanques".
A sobre, hi tinen dents! Les models no se l'eixuguen perquè els fa pudor d'all i perquè hi tinen dents! Valga'm Déu! Què és açò? Un anunci o una pel·lícula de porno-terror?
__________________________________________
09:40
Me diuen que la frase de l'anunci no eva "Les models no se l'eixuguen", sinó "Les models no se la juguen". Ah, d'acord, coses del català xava.
Bé, xent, xo xa me'n vaig cap a l'IES de Tremp.
—És un IES da Pobla, no?
—No, de Pobla no, de Tremp.
—Axò dic: un IES da pobla, d'un pobla ca as diu Tremp.
—Equiliquà!
__________________________________________
11:01
Ara començarà el claustre a l'IES de Tremp.
Sinyor de la tramuntana,
del garbí, el mestral i l'austre,
gireu-mos vents perquè el claustre
no s'allargue una setmana.
Tots sirem, de bona gana,
mil Brassens i mil Raimons.
Els uns fem ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a l'IES la sabem llarga
quan toca fer reunions.
__________________________________________
12:35
Per sort el claustre no s'ha allargat més enllà del que és de ragó, tot i que, adés de la finalització definitiva, hi ha hagut tres o quatre conats no reeixits (quan pareix que ningú més vol parlar i, de sobte, pim i pam, i som-hi un altre cop!). Gràcies, Sinyor de les ventades.
Me'n vaig cap al ple de l'Ajuntament. A fer d'oient, no de regidor, és clar. Però, com que el Marc Miró va comentar a propòsit del post "El nou Ajuntament de l'època victoriana" que li hauria agradat vèrem en acció com a regidor un parell de plens, faré un poc de regidor. Només ací al blog. Així:
(Ampliació)
Au, com ho veus, Marc?
__________________________________________
14:20
Vinc del ple. S'ha comunicat oficialment als regidors que Josep Ardanuy dimitiva i que jo renunciava a substituir-lo. El discurs del Josep ha sigut emotiu; i l'actitud del Víctor Orrit... ha sigut d'allò més miserable.
Víctor, xiquet, fer servir el càrrec d'Alcalde per practicar venjances personals de criatura no és guaire elegant. Home, que ja tins una edat! Explicaré més tardi què ha feit, ara no tinc temps: hi ha dinar de fi de curs a Isona. De moment deixo ací una corranda.
Ja m'imagino el Barbal
cridant "He mort l'Ardanuy!"
i creient-se, des d'avui,
un enviat celestial.
No t'estranye que al final
levite i tinga visions.
Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
després de les eleccions.
__________________________________________
18:30
He tornat del dinar de fi de curs. Bon dinar, al bar del Rosendo d'Isona. Ara ja puc explicar el que ha feit el Víctor al ple.
El Víctor ha posat com a primer punt de l'ordre del dia la dimissió de l'Ardanuy, amb la qual cosa l'Ardanuy heva de fer el discurs de comiat només començar el ple i, a continuació, s'heva de retirar, sinse dret a assistir a la resta del ple. Això no va anar així quan jo vaig dimitir fa tres anys, ni quan el David Riba va plegar fa un parell d'anys. Tant el David com jo vam podre assistir a tot el ple i mos vam acomiadar a la fi.
El Josep Ardanuy ha demanat llavors que la seua dimissió fos l'últim punt; el Víctor s'hi ha negat. El Josep li ha preguntat per què; el Víctor li ha contestat que eva una decisió de l'Alcalde, perquè l'Alcalde fixava l'ordre dels punts, i punt, amb dos CAMPAMENTOS. O siga que l'Ardanuy, després de pronunciar el seu discurs de comiat, ha hagut d'abandonar el ple.
Ai, Víctor, Víctor! Que sí, que tu ets l'amo de la pilota i no vols deixar jugar el dolent dolent de l'Ardanuy. Que sí, Víctor, que sí. Au, berena un poc i ja pots tornar a eixir a jugar. I recorda a tots els altres xiquets que tu ets l'amo de la pilota, i del tren elèctric, i dels màdelmans. O siga...
("Alcalde, todos somos contingentes; pero tú eres necesario")
Clar que això sirà així mentre no t'ho esboldregue tot una moció de censura.
Víctor, no plores, home. Si ho he dit només per dir-ho. No tremoles, vinga. Au, llímpia't els mocs, així. Mira. Fuig d'astí, moció de censura, fuig! Veus, ja no hi és.
__________________________________________
20:59
Ah, els sous. El Víctor ha comunicat al ple els sous que se pagaran. I sí, alguns regidors tinen uns sous que se'ls trepitgen: el Víctor Orrit i el Joan Pascual.
Durant el mig any que queda, 20.000 euros bruts per al Víctor Orrit i 13.300 per al Joan Pascual. Això vol dir 40.000 anuals per al Víctor i 26.600 per al Pascual. És a dir 3.333 mensuals per al Víctor i 2.216 per al Pascual. Si hi afegim la despesa de seguretat social que paga l'empresa, la cosa ix a uns 4.000 mensuals en el cas del Víctor i uns 3.000 mensuals el Pascual. En resum, cost per als ciutadans de Tremp: 4.000 euros mensuals el Víctor i 3.000 el Pascual, si fa o no fa.
Ja en parlarem més a fons un altre dia. Per ara, pensem que, en el cas del Pascual, per la mateixa faena (Manteniment, Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Via Pública, Serveis), el Miquel Àngel Hernaiz costava al ciutadà uns 500 euros al més en concepte d'indemnitzacions (el Miquel Àngel no cobrava sou). O siga 3.000 de cost el Pascual, 500 de cost el Miquel Àngel Hernàiz, per fer la mateixa faena!!!!
Potser diran que, és clar, el Pascual sirà 1r Tinent d'Alcalde i que el Miquel Àngel només eva regidor ras. Coi! A veri si aconseguisco el mateix per a jo. Diré al Departament d'Educació que del meu ofici no en diguen "professor", sinó "Tècnic Superior en Pedagogia Aplicada", i que, per eixe motiu, me multipliquen el sou per cinc.
__________________________________________
22:35
Dos fragments del discurs de comiat del Josep Ardanuy:
22:50
Josep, que tingues sort. Perquè, quan estigues socarrant-te a l'estil bonze, hi haurà gent que encara te ruixarà amb benzina, creu-me.
__________________________________________
23:25
L'Ardanuysday s'acaba. I com ha d'acabar un Qualsevolnomday? Doncs tal com acaba l'original, el Bloomsday; és a dir, amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. Per tant, per tancar l'Ardanuysday, astí va un monòleg desfermat del Víctor Orrit. Monòleg fictici, no mos confonguem.
"ja està oi tant l'Ardanuy a prendre pel sac i sense podre tancar el ple amb el seu comiat au ràbia i que a gust que m'he quedat ah satisfet ah com un orgasme sí potser una mica curt una mica... com ho diria aquell bord del blog? victororritio praecox diria sí això però m'he quedat ben a gust i el Pascual s'ha comportat prou bé sí el coi de crio sí bàsicament ha callat ah sí ha dit que ell era del grup municipal de Reagrupament perquè no li havia arribat cap expulsió hehehehe el coi de crio fent-me cas sí tu no agafis el telèfon tu no miris el correu tu no parlis gaire amb ningú hehehehe i que duri que duri la relacio amb el Pascual dic ei que aquí sí que no em convé gens una victororritio praecox no no no ui insatisfaccions pascuals? no em convenen perquè regidor insatisfet és moció de censura al canto i això no coi de crio no no? no hi és el Pascual? ei Pascual! com va tot? tu estàs satisfet? sí? també estàs satisfet amb el teu sou? perquè jo estic satisfet molt satisfet Pascual hehehe sí noi satisfeit que diria el bord del blog hehehehe bona nit Pascual sí sí déu déu au! i d'aquí a quatre anys cop de peu al cul del coi de crio i aire! sí ben a gust que em quedaré també sí satisfeit del tot sí sí sí"
The End
__________________________________________
19:33 del dissabte 2 de juliol
Coda:
Crònica d'El Punt sobre l'Ardanuysday
Comença l'Ardanuysday. Sirà com el Pascualsday, però amb un paper destacat per al Josep Ardanuy; tot i que, amb el Pascual, mai no se sap. El Joan Pascual se va mostrar al primer ple com un artista inventiu capaç de donar tant de joc com Carmen de Mairena, Pocholo, Jósmar, Mariano Rajoy, Pocí i Cuñao junts. Ara, a la Sara València, de Plataforma per Catalunya, no la supera ni el Pascual.
__________________________________________
00:33
Crec que tindré una jornada ben atapida: ple a l'Ajuntament (oient), claustre a l'IES de Tremp (també oient) i dinar de fi de curs a Isona (golut de marca). Ah, un claustre. Què és un claustre? Mos ho explicarà millor la Mireia, que pativa de claustrofòbia, la pobra.
DIMARTS 16 DE MAIG DE 2006__________________________________________
El claustre
És una cosa ben curiosa un claustre, un claustre és la reunió de tots els profes d’un insti, i l’altre dia vàrem fer-ne un al meu insti, eren les 4 de la tarda i la cosa va anar aixís: primer el secretari va llegir l’acta del claustre anterior, "el dia tal del tal es va reunir el claustre...", i ningú no escoltava, tots els profes de xerrameca, com la canalla però sense llançar boletes de paper, i a mi m’havia tocat seure al costat de l’Annamari, una profe de Mates. [...]
Doncs per desgràcia l’Annamari és de la secta del Jo, Jo i Jo, i els Meus Problemes, i els Conto a Tota Hora i a Qui Sigui, que dic jo que també podria obrir un blog com jo he fet i els altres descansaríem, ja li ho proposaré, i al claustre l’Annamari va començar "saps què m’ha passat avui, Mireia?, resulta que el Joan Pau...", "quin Joan Pau?, el jOaNpaU de 4t d’ESO?", que també sóc ruca de donar-li corda, "sí, el jOaNpaU de 4t d’ESO, doncs...", i llavors es va acabar la lectura de l’acta, "algú vol fer alguna esmena a l’acta?", "perdón, quiero hacer una puntualización, en el acta pone equivocadamente que yo dije...", el Severino amb les seves puntualitzacions com sempre, però els profes continuaven dialogant, o monologant, com l’Annamari, "...i saps, Mireia, què m’ha dit llavors el jOaNpaU?, eh?", i l’altre que tampoc no callava, "...por lo tanto exijo que se rectifique el acta y que mis palabras se transcriban en castellano", "que si el meu marit em follés millor jo no em preocuparia tant per qui fa els deures i qui no els fa, aixòs m’ha dit el jOaNpaU", "en castellano, sí, esa lengua que padece en este centro una constante humillación", "que el meu marit m’havia de follar millor, aixís mateix ho ha dit, tu et creus?", "por parte del nacionalismo identitario", "no li he clavat un mastegot de miracle", "del exclusivismo permanente", "mal follada no m’ho diu ningú, i encara menys un adolescent mal educat", "antidemocrático", "pollós", "sectario", "merdós", "¡y antiespañol!", "i pigat d’acne!".
(Fragment de la novel·la Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos)
00:55
Com que veig que la Sara València ha causat febrades de passió, enllaço l'entrevista que va concedir a Ràdio l'Espluga (represa pels del diàling de RAC1):
Ara, l'entrevista hauria sigut redona amb una pregunta final.
—Nom i cognoms.
—Sara València Lombarte.
—Estat civil.
—Espanyola.
—Sexe.
—Sí, però ara no, gràcies.
__________________________________________
01:07
Al llit, que ja se fa tardi. Lectura recomanada adés d'adormir-se: el conte "Tres versiones de Judas", de Borges.
Dios totalmente se hizo hombre hasta la infamia, hombre hasta la reprobación y el abismo. Para salvarnos, pudo elegir cualquiera de los destinos que traman la perpleja red de la historia; pudo ser Alejandro o Pitágoras o Rurik o Jesús; eligió un ínfimo destino: fue Judas.El Josep Ardanuy demà deixarà de ser regidor. I se calarà foc a ell mateix a l'estil bonze. Acabarà més socarrat que la Harley Davidson de l'Almudena Bigatà. És una manera de parlar. Bona nit a tothom. Demà al maití, més.
__________________________________________
07:03
Bon dia a tothom. Avui al ple de les 13:00 sabrem quin és el cartipàs municipal, o siga, quin és el repartiment de les regidories, de les tinències d'Alcaldia, de les delegacions a diferents organismes... És possible que, amb un poc de sort, descobrim també quins són els sous dels regidors. I és que potser alguns tinen uns sous que se'ls trepitgen, o no.
Tinc curiositat per sabre com sirà el discurs de comiat del Josep Ardanuy. De moment, escoltaré el Basté (RAC1) mentre prenc un earl grey Hampstead, com sempre.
__________________________________________
07:29
Ho repetisco un altre camí. Precisament avui que és l'Ardanuysday, sí. Perquè hi ha coses que no se diran mai prou vegades. Gràcies, Josep. Demà 2 de juliol hauran passat set anys justos.
__________________________________________
07:41
Prendre un bany a la banyera és de dretes. Per tant, cap a la dutxa, que és d'esquerres! Però què és la dreta? Què és l'esquerra?
Fare il bagno nella vasca è di destra;__________________________________________
far la doccia invece è di sinistra.
Ma cos'è la destra? Cos'è la sinistra?
08:42
Sinto a la ràdio que, al Congreso de los Diputados, el PP i el PSOE han votat contra dos propostes conjuntes de CiU, ERC i Iniciativa: una proposta reclamava la pasta que heva de compensar un poc (un poc, un poquet) el dèficit fiscal català; l'altra demanava que l'Estat Espanyol sol·licités l'oficialitat del català a Europa. Com és habitual, el PSC ha votat el mateix que el PSOE: no i no. La part millor d'este esperpent ha arribat amb les declaracions d'un diputat del PSC: "Eva un parany de CiU i no hi hem caigut". S'haurà quedat ben a gust. Guarda tu que mos ha d'importar si eva un parany o dos per any! I què votarà la Teresa Montanuy quan siga diputada (que ho sirà)? Pascuaaaaaaal!!
__________________________________________
09:02
Acabo de sentir un anunci al programa del Basté (RAC1) que m'ha deixat esfereït. Jo ja sabeva que, per eliminar l'olor d'all després de tallar-ne, caleva eixaiguar les mans sinse eixugar-les; però el que diva l'anunci eva... eva... eva açò: "Les models no se l'eixuguen".
Que "les models no se l'eixuguen"!? Francament, francament! Si els fes pudor d'all, d'acord; però les models no tallaran pas els alls amb... amb... Home, home, per favor! I l'anunci encara continuava així: "Les models no se l'eixuguen, i saben molt bé que amb el kit blanquejador Clysiden tindran les dents molt, molt blanques".
A sobre, hi tinen dents! Les models no se l'eixuguen perquè els fa pudor d'all i perquè hi tinen dents! Valga'm Déu! Què és açò? Un anunci o una pel·lícula de porno-terror?
__________________________________________
09:40
Me diuen que la frase de l'anunci no eva "Les models no se l'eixuguen", sinó "Les models no se la juguen". Ah, d'acord, coses del català xava.
Bé, xent, xo xa me'n vaig cap a l'IES de Tremp.
—És un IES da Pobla, no?
—No, de Pobla no, de Tremp.
—Axò dic: un IES da pobla, d'un pobla ca as diu Tremp.
—Equiliquà!
__________________________________________
11:01
Ara començarà el claustre a l'IES de Tremp.
Sinyor de la tramuntana,
del garbí, el mestral i l'austre,
gireu-mos vents perquè el claustre
no s'allargue una setmana.
Tots sirem, de bona gana,
mil Brassens i mil Raimons.
Els uns fem ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a l'IES la sabem llarga
quan toca fer reunions.
__________________________________________
12:35
Per sort el claustre no s'ha allargat més enllà del que és de ragó, tot i que, adés de la finalització definitiva, hi ha hagut tres o quatre conats no reeixits (quan pareix que ningú més vol parlar i, de sobte, pim i pam, i som-hi un altre cop!). Gràcies, Sinyor de les ventades.
Me'n vaig cap al ple de l'Ajuntament. A fer d'oient, no de regidor, és clar. Però, com que el Marc Miró va comentar a propòsit del post "El nou Ajuntament de l'època victoriana" que li hauria agradat vèrem en acció com a regidor un parell de plens, faré un poc de regidor. Només ací al blog. Així:
(Ampliació)
Au, com ho veus, Marc?
__________________________________________
14:20
Vinc del ple. S'ha comunicat oficialment als regidors que Josep Ardanuy dimitiva i que jo renunciava a substituir-lo. El discurs del Josep ha sigut emotiu; i l'actitud del Víctor Orrit... ha sigut d'allò més miserable.
Víctor, xiquet, fer servir el càrrec d'Alcalde per practicar venjances personals de criatura no és guaire elegant. Home, que ja tins una edat! Explicaré més tardi què ha feit, ara no tinc temps: hi ha dinar de fi de curs a Isona. De moment deixo ací una corranda.
Ja m'imagino el Barbal
cridant "He mort l'Ardanuy!"
i creient-se, des d'avui,
un enviat celestial.
No t'estranye que al final
levite i tinga visions.
Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
després de les eleccions.
__________________________________________
18:30
He tornat del dinar de fi de curs. Bon dinar, al bar del Rosendo d'Isona. Ara ja puc explicar el que ha feit el Víctor al ple.
El Víctor ha posat com a primer punt de l'ordre del dia la dimissió de l'Ardanuy, amb la qual cosa l'Ardanuy heva de fer el discurs de comiat només començar el ple i, a continuació, s'heva de retirar, sinse dret a assistir a la resta del ple. Això no va anar així quan jo vaig dimitir fa tres anys, ni quan el David Riba va plegar fa un parell d'anys. Tant el David com jo vam podre assistir a tot el ple i mos vam acomiadar a la fi.
El Josep Ardanuy ha demanat llavors que la seua dimissió fos l'últim punt; el Víctor s'hi ha negat. El Josep li ha preguntat per què; el Víctor li ha contestat que eva una decisió de l'Alcalde, perquè l'Alcalde fixava l'ordre dels punts, i punt, amb dos CAMPAMENTOS. O siga que l'Ardanuy, després de pronunciar el seu discurs de comiat, ha hagut d'abandonar el ple.
Ai, Víctor, Víctor! Que sí, que tu ets l'amo de la pilota i no vols deixar jugar el dolent dolent de l'Ardanuy. Que sí, Víctor, que sí. Au, berena un poc i ja pots tornar a eixir a jugar. I recorda a tots els altres xiquets que tu ets l'amo de la pilota, i del tren elèctric, i dels màdelmans. O siga...
("Alcalde, todos somos contingentes; pero tú eres necesario")
Clar que això sirà així mentre no t'ho esboldregue tot una moció de censura.
Víctor, no plores, home. Si ho he dit només per dir-ho. No tremoles, vinga. Au, llímpia't els mocs, així. Mira. Fuig d'astí, moció de censura, fuig! Veus, ja no hi és.
__________________________________________
20:59
Ah, els sous. El Víctor ha comunicat al ple els sous que se pagaran. I sí, alguns regidors tinen uns sous que se'ls trepitgen: el Víctor Orrit i el Joan Pascual.
Durant el mig any que queda, 20.000 euros bruts per al Víctor Orrit i 13.300 per al Joan Pascual. Això vol dir 40.000 anuals per al Víctor i 26.600 per al Pascual. És a dir 3.333 mensuals per al Víctor i 2.216 per al Pascual. Si hi afegim la despesa de seguretat social que paga l'empresa, la cosa ix a uns 4.000 mensuals en el cas del Víctor i uns 3.000 mensuals el Pascual. En resum, cost per als ciutadans de Tremp: 4.000 euros mensuals el Víctor i 3.000 el Pascual, si fa o no fa.
Ja en parlarem més a fons un altre dia. Per ara, pensem que, en el cas del Pascual, per la mateixa faena (Manteniment, Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Via Pública, Serveis), el Miquel Àngel Hernaiz costava al ciutadà uns 500 euros al més en concepte d'indemnitzacions (el Miquel Àngel no cobrava sou). O siga 3.000 de cost el Pascual, 500 de cost el Miquel Àngel Hernàiz, per fer la mateixa faena!!!!
Potser diran que, és clar, el Pascual sirà 1r Tinent d'Alcalde i que el Miquel Àngel només eva regidor ras. Coi! A veri si aconseguisco el mateix per a jo. Diré al Departament d'Educació que del meu ofici no en diguen "professor", sinó "Tècnic Superior en Pedagogia Aplicada", i que, per eixe motiu, me multipliquen el sou per cinc.
__________________________________________
22:35
Dos fragments del discurs de comiat del Josep Ardanuy:
Dels 16 anys al consistori, 7 anys hi he estat en dedicació exclusiva, allò que en diuen a sou, des del gener de 2000 al març de 2007 amb una retribució neta mensual de 1100 €. I crec que les crítiques rebudes per aquest tema, per part d’algun grup polític, van ser desmesurades i injustes.
Avui acabo la meva etapa de regidor a l’Ajuntament i ho faig voluntàriament perquè crec que és el meu deure. He fet tot el que m’ha estat possible en favor de Tremp i crec que altres persones podran fer-ho millor a partir d’ara.__________________________________________
22:50
Josep, que tingues sort. Perquè, quan estigues socarrant-te a l'estil bonze, hi haurà gent que encara te ruixarà amb benzina, creu-me.
__________________________________________
23:25
L'Ardanuysday s'acaba. I com ha d'acabar un Qualsevolnomday? Doncs tal com acaba l'original, el Bloomsday; és a dir, amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. Per tant, per tancar l'Ardanuysday, astí va un monòleg desfermat del Víctor Orrit. Monòleg fictici, no mos confonguem.
"ja està oi tant l'Ardanuy a prendre pel sac i sense podre tancar el ple amb el seu comiat au ràbia i que a gust que m'he quedat ah satisfet ah com un orgasme sí potser una mica curt una mica... com ho diria aquell bord del blog? victororritio praecox diria sí això però m'he quedat ben a gust i el Pascual s'ha comportat prou bé sí el coi de crio sí bàsicament ha callat ah sí ha dit que ell era del grup municipal de Reagrupament perquè no li havia arribat cap expulsió hehehehe el coi de crio fent-me cas sí tu no agafis el telèfon tu no miris el correu tu no parlis gaire amb ningú hehehehe i que duri que duri la relacio amb el Pascual dic ei que aquí sí que no em convé gens una victororritio praecox no no no ui insatisfaccions pascuals? no em convenen perquè regidor insatisfet és moció de censura al canto i això no coi de crio no no? no hi és el Pascual? ei Pascual! com va tot? tu estàs satisfet? sí? també estàs satisfet amb el teu sou? perquè jo estic satisfet molt satisfet Pascual hehehe sí noi satisfeit que diria el bord del blog hehehehe bona nit Pascual sí sí déu déu au! i d'aquí a quatre anys cop de peu al cul del coi de crio i aire! sí ben a gust que em quedaré també sí satisfeit del tot sí sí sí"
The End
__________________________________________
19:33 del dissabte 2 de juliol
Coda:
Crònica d'El Punt sobre l'Ardanuysday
Etiquetes de comentaris: Corrandes, Coses meues, Eleccions municipals, IES Tremp, Posts vius
Escrit per Manel Riu
2 Comentaris
