dimecres, 15 de juny de 2011

Ix d'astí, home!



Joan Pascual?
—Sí. Tu qui ets?
—Sic Santpau, l'inspector Santpau.
—Ah, vale.
—Com te trobes, Joan?
—Bé.
—No me digues "Bé", perquè sé que ho estàs passant malament, Joan. La situació no t'està resultant agradable, i me sap greu per tu. Tot açò te vine massa gran.
—Sí, un poc massa gran.
—Escolta'm, Joan. Això ho hauríem de solucionar lego, eh?
—Ah, vale.
—Com comprendràs, un segrest no és cap broma.
—Ja, inspector Santpau, però me va dir el Víctor...
—Deixa't de Víctor ni Víctor. Tu escolta'm a jo si vols eixir dignament d'esta feita.
—Ah, vale.
—Quanta gent hi tins segrestada astí dins?
175 persones.
—D'acord. El primer que hauries de fer, Joan, és deixar-les eixir.
—Ja, Santpau, però va dir l'assemblea de Reagrupament...
—Joan, Joan, Joan. Qui tine segrestades les 175 persones? Tu o l'assemblea?
—Jo, però...
—A qui s'han cardat ben cardat? A tu o a l'assemblea?
—A jo, però...
—Doncs escolta'm i calla.
—Ah, vale.
—Primer has de deixar eixir els 175 ostatges i després ixes tu amb les...
—Però, Santpau, me va dir el Sirvant...
—Joaaaaaaaaaaaaan! Eh que no hi és ara amb tu el Sirvant?
—No que no hi és, no.
—Eh que no està en joc la seua dignitat?
—No que no n'està, no.
—Doncs ja està tot dit.
—Ah, vale.
—Diva que després ixes tu amb les mans enlaire i desarmat.
—Desarmat? No puc portar el càrrec de 1r Tinent d'Alcalde?
—No, Joan.
—Ni el sou de dedicació exclusiva?
—Ni el sou de dedicació exclusiva.
—Ni el "Juro", Santpau?
—Ni el "Juro", Joan.
—Ah, vale.
—Ho faràs així? Sí?
—I què hi guanyo jo? Què me garanteixes?
—No te puc garantir que recuperes la credibilitat política, Joan, perquè l'has perdut tota per sempre; però te garantisco que recuperaràs la dignitat personal. I també te garantisco que no siràs recordat com el refotut segrestador de 175 persones que, durant quatre anys, en va fer pagar el rescat a tot Tremp.
—I tindré un helicòpter per fugir, Santpau? A totes les pel·lis prometen un helicòpter per fugir.
—No, però, te prometo per imperatiu legal que este estiu pujarem un dia al terrat de l'Hospital i veurem com aterren els helicòpters de rescat.
—Ah, vale.
—Bé, ja pots començar a alliberar els ostatges.
—...
—Joan?
—...
—Joan Pascual?
—...

Etiquetes de comentaris: , , ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

3 Comments:

Anonymous Arnau Ubach said...

Molt bon text Maneel!

15 de juny, 2011 23:06  
Anonymous pepet de les cabres said...

per mi que al final de la peli se'l carguen, i allavontes l'ardany entrarà en plan rescate i serà ell el tinen d'alcalde de l'orrit

16 de juny, 2011 00:33  
Blogger Manel Riu said...

Arnau Ubach,
Moltíssimes gràcies.

Pepet de les Cabres,
Home, ni una cosa ni l'altra.
1. No crec que se'l "carreguin" ni en el sentit literal (només faltaria!) ni en el sentit de fer-lo fora (per desgràcia!).
2. L'Ardanuy no sirà Tinent d'Alcalde del Víctor Orrit, t'ho asseguro.

16 de juny, 2011 13:16  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal