dimarts, 21 de juny de 2011

Aclarim-mos!

Este maití a l'IES de Tremp (me nego a dir-ne "INS de Tremp", de l'IES: "IES" són... even unes sigles que significaven "Institut d'Educació Secundària", "INS" diu que vol dir "Institut"; "Institut" de què?, Institut d'Estudis Ilerdencs?, Institut Anatòmic Forense?), este maití, diva, algú heva engegat l'aire condicionat de la sala de professors.

—Ja hi som!, ja l'has engegat tu —m'ha dit la Rosa Añé.

La Rosa Añé, que no s'aprecia guaire els avenços tecnològics en matèria climatitzadora, sap que jo en sic un ferm partidari, per convicció i per quilos. Per quilos meus, no per quilos de l'aparell de climatització, ni de la Rosa Añé. Aclarim-mos!

—Algú l'ha engegat per la Mercè Achon —ha dit llavors el Josep Manel Fondevila—. La Mercè s'ha sentit un poc marejada; estant embarassada és normal.

—Veus com que no he sigut jo, Rosa? —he dit—, el de l'aire condicionat, vull dir; o siga, no voleva pas dir que jo no fos qui heva deixat embarassada la Mercè, que tampoc. Aclarim-mos!

I he mirat per la finestra com qui veu una cosa interessantíssima al pati, per mor de no embolicar més la troca.



Però el Josep Manel Fondevila ha continuat amb l'afer de la climatització.

—No ha sigut el Manel, no; ni jo tampoc —ha dit el Josep Manel—. De feit, no sé ni com se fa.

—Que no saps com se fa per deixar embarassada una dona? —li he preguntat— Ah, no, que ho dives per... Home! Aclarim-mos!

Astí ja hauria volgut fondre'm. És a dir, que la finestra se m'ha feit finestral i el pati, patíbul (o pati enorme). I m'ha paregut que al patí s'esdeveniva la cosa més interessant que pogués contemplar mai qualsevol ésser humà del passat, del present o de l'avenir.



Quan he eixit de l'INStitut Dexeus de Tremp (institut especialitzat en embarassos climatitzats), he anat a comprar. He comprat cireres a ca la Pili i coques de carabasseta a ca l'Eulàlia Mazarico. Estaven boníssimes! Les cireres i les coques, vull dir. Aclarim-mos!

En acabat, m'he passat per la Bochaca i per la Central; però no teniven el llibre que m'abelliva. Després, a casa, he buscat el llibre per internet i he entès per què les llibreries de Tremp no el teniven: s'heva exhaurit. Venut del tot, vaja, segons esta imatge que he trobat a internet:



Bonica, la imatge; molt pròpia d'un INStituto Armado. Un moment, un moment. Venut? Aclarim-mos!

______________________________

Nota: La faixa "Venut" l'he comprat a cal Joffo.

Etiquetes de comentaris: , , ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal