Catalan Reality Bites

Pareix que el proper dimecres hi haurà ple municipal extraordinari. "Extraordinari" en el sentit de "fora del que és habitual"; que ningú no se crega que sirà un ple "extraordinari" en el sentit de "brillant, meravellós, magnífic" (és curiós, perquè els darrers plens ordinaris, en canvi, sí que han sigut bastant ordinaris, en tots els sentits). Mira, en faré un post viu. Potser resoldrem bell dubte. Per exemple, ¿el Víctor conservarà els dos sous o se sotmetrà a un procés de castració salarial? Faig un pronòstic: contra el que predica el Boni de bar en bar ("No feu cas del Manel Riu, no se poden cobrar dos sous públics"), el Víctor mantindrà els dos sous públics; ara bé, el salari municipal sirà rebateat amb el nom de "compensació econòmica", amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "pebrots"), i també costarà un ou. Bé, mentre esperem el ple, farem uns tastets de realitat catalana.

Immersió lingüística
El Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña i l'Alícia Sánchez Camacho (Partido Popular) rebutgen la immersió lingüística. L'Alícia l'anomena "inversió lingüística", sinse cap intenció irònica. Potser l'ha despistat l'enginyosa inversió lingüística del Màrius Serra, el palíndrom "català a l'atac". L'Alícia Sánchez Camacho se fa dir Alícia Sánchez Camacho, amb els dos cognoms, com els ministres franquistes (Fraga Iribarne, Girón de Velasco, Solís Ruiz, Arias Navarro...), com els àrbitres espanyols (Urízar Azpitarte, Soriano Aladrén, Pes Pérez, Guruceta Muro...), com els candidats socialistes (Rodríguez Zapatero, Pérez Rubalcaba...), com els personatges de la sèrie Bob Esponja (Bob Esponja, Patricio Estrella, Calamardo Tentáculos, Arenita Mejillas...). Ai, la Sánchez Camacho! Hi ha qui diu que està operada.



Operada? No n'estic convençut. Jo crec que sempre ha sigut dona.

Cremar banderes
Cremar banderes fa fiero. És cert que és un actor horrible, a les pel·lis de l'Almodóvar i a les pel·lis que no són de l'Almodóvar; però no està bé calar-li foc, pobrissó.

Crema de banderes
En prenc sovent: quatre dits de crema de banderes i un xarrup de bourbon.

Dando caña
Dando caña és un programa d'Intereconomía on els tertulians juguen a veri qui la tine més llarga; la catalanofòbia, és clar. Com és natural, no entenen les notícies que tinen relació amb Catalunya. El moderador, de tant en tant, mira de fit a fit els espectadors i fa publicitat d'un aparell contra la sordesa: "Si usted no entiende las noticias, le será muy útil". Bestial.

Placa, placa!
Això de "Placa, placa!" eva l'onomatopeia que feva servir el Yoyas per imitar el so d'un parell de galtades. Un català universal, el Yoyas. Però la placa placa de debò la tenim a Tremp:


Foto presa el dimecres 3 d'agost de 2011 a la cruïlla Magistrat Saura / Avinguda d'Espanya.


Ampliació de la foto.

"Calle Magistrado Saura", en castellà, amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "campamentos"). Ara, el Pascual (tan catalanista, tan independentista, tan Regidor de Via Pública i tan Primer Tinent d'Alcalde) hi posarà remei, segur. Home, també pot recórrer als "ésques". Estaria bé. Jo a l'IES de Tremp en faig col·lecció, dels "ésques": "És que no tinc la llibreta de deures perquè el meu germà xic va tindre un rampell de constructor naval i la va transformar en tota una flota de barcos de paper", "És que no vaig vindre a l'examen perquè me van trucar de la Filharmònica de Sant Petersburg demanant-me que mirés de fer-hi cap per mor de substituir un solista de gaita gallega que s'heva fugat amb tres ballarines del Bolshoi"... Com poden ser els "ésques" del Pascual? Doncs, si fa o no fa, així:

1. "És que no és una placa placa de l'Ajuntament, és una placa privada". Coi! Ves, si les plaques dels carrers poden ser privades (i castellanes), demà mateix arrenco la de la façana de casa i n'hi poso una altra on hi diga "Calle de las Capullas" o "de las Capollas" o com carai se diga en castellà "Carrer de les Capelles". I, si d'ací a cent anys l'Ajuntament encara pensa igual, potser hi haurà a Tremp una "Calle del Teniente de Alcalde Bonifacio Palomino".

2. "És que no és una placa placa de carrer, és una ordre: ¡Calle, magistrado Saura!" Home, així no hi tinc res a dir. Tant de bo se donés la mateixa ordre de callar a d'altres magistrats; per exemple, als del Tribunal Constitucional, als del Tribunal Supremo i als del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

En fi, ja verem si l'Ajuntament i el Pascual hi fan res o tiren d'"ésques". Pobre magistrat Saura! Pobre magre gat Saura, que no tine Friskies™ i s'ha de conformar amb uns minsos tastets de realitat catalana!

Confessió

Ehem... Ave Maria Puríssima... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén. Me dic Manel, fa més de 30 anys que no me confesso i... Sí, mossèn, ja sé que no me coneix de res; però necessito confessar-me perquè tinc un bl... És clar que estic bateat!... Sí, a la llésia parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors, de Benavarri... No, de Tremp no, de Benavarri... Que sí, mossèn, que a Benavarri també hi ha una Mare de Déu de Valldeflors. O siga, "Nuestra Señora de Valdeflores". Benavarri és la Franja, i a la Franja les coses serioses se fan en castellà, com Marcelino Nostre Senyor manava, o com Luisa Fernanda Nostra Senyora mana... Sí, mossèn, he feit examen de consciència. De consciència, d'inconsciència i de tot. És la meua faena, fer exàmens, posar-ne, a l'IES de Tremp. Diva que tinc un blo... Pensaments impurs? Què vol dir?... Pensaments sexuals! Home, naturalment que en tinc... Doncs, no ho sé. Mmmm. Per exemple, veient l'Scarlett Johansson a Match Point.



Com?... Ah, pecat, ja. O siga que, quan vaig veri que l'Scarlett Johansson i el tenista trillaven l'ordi sinse haver-lo segat, i sinse trill, hauria d'haver tingut un pensament pur com ara que aquell malbaratament de cereal eva denunciable davant la Conselleria d'Agricultura. Au, mossèn, au. Diva que a internet tinc un... Actes impurs? Sexe també, no?... En acte, és clar. Doncs no, mai no he comès actes pagesívols amb l'Scarlett Johansson. I això que la veig sovent quan ixco al defora. "Ei, Scarlett, com va tot?" "Hola, Manel. Ací estic, collint pomes. Que en vols?"



Sempre li dic que no, perquè eixes pomes són en realitat figues, figues d'un altre paner; i jo sic un home molt casat... Au, va! Que alguns actes sexuals son impurs fins i tot si se practiquen en el si del matrimoni? Quins? Va, mossèn, explique-me'n algun... Home, és que, si no concretem, no sé si peco o no. Mire, li porto ara mateix el Kamasutra i, de cada estampeta, li diré si "tengui" o "falti"... D'acord, d'acord, continuo amb la confessió. Diva que al meu blo... Que si me toco? No, me dutxo amb un comandament a distància. No te fot! Però vostè què és? Un capellà o un tècnic de l'ITV catòlica? Que també me posarà un adhesiu groc/vermell/verd amb la data de la revisió/confessió de l'any que vine o què? Ja deu ser això; segon manament de l'Església: "Confessar els pecats mortals almenys una vegada a l'any". Ja ho he dit bé: l'ITV catòlica... No, no s'enfadi, mossèn... Perdó. Ho retiro, però no me faça fora... Gràcies. Continuo. Diva que tinc un blog, el blog de Manel Riu Fillat, que... Sí, eixe mateix, mossèn. Mai no m'hauria pensat que vostè el conegués... Sí, bé. He vingut a confessar-me perquè dimecres vaig publicar al blog un post que incloueva estes imatges:


El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.


Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.

I, tot i que la primera imatge és autèntica i la segona diu la veritat, n'estic penedit perquè no voldr... Ah, que a vostè li va fer molta gràcia el post... Dels posts més divertits, ja; però eixes imatges even pecat perquè... Ah, no? Home, jo crec que... No, si no dic que el Joan Pascual siga un sant, ara... No diga renecs, mossèn! D'acord, les imatges no even pecat i el Pascual és un dallonses, però... Sí, ho entenc. Vostè va votar a Reagrupament i ara està decebut amb el xicot. Així i tot... Com? Que ja està? Sinse cap penitència? Tinc molts pecats: l'Scarlett, el Kamasutra, el comandament a distància... Continuar escriuint el blog? Eixa és la penitència? Bé, si vostè ho diu... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén.

Post viu de l'Ardanuysday

00:00
Comença l'Ardanuysday. Sirà com el Pascualsday, però amb un paper destacat per al Josep Ardanuy; tot i que, amb el Pascual, mai no se sap. El Joan Pascual se va mostrar al primer ple com un artista inventiu capaç de donar tant de joc com Carmen de Mairena, Pocholo, Jósmar, Mariano Rajoy, Pocí i Cuñao junts. Ara, a la Sara València, de Plataforma per Catalunya, no la supera ni el Pascual.


__________________________________________

00:33
Crec que tindré una jornada ben atapida: ple a l'Ajuntament (oient), claustre a l'IES de Tremp (també oient) i dinar de fi de curs a Isona (golut de marca). Ah, un claustre. Què és un claustre? Mos ho explicarà millor la Mireia, que pativa de claustrofòbia, la pobra.

DIMARTS 16 DE MAIG DE 2006
El claustre

És una cosa ben curiosa un claustre, un claustre és la reunió de tots els profes d’un insti, i l’altre dia vàrem fer-ne un al meu insti, eren les 4 de la tarda i la cosa va anar aixís: primer el secretari va llegir l’acta del claustre anterior, "el dia tal del tal es va reunir el claustre...", i ningú no escoltava, tots els profes de xerrameca, com la canalla però sense llançar boletes de paper, i a mi m’havia tocat seure al costat de l’Annamari, una profe de Mates. [...]

Doncs per desgràcia l’Annamari és de la secta del Jo, Jo i Jo, i els Meus Problemes, i els Conto a Tota Hora i a Qui Sigui, que dic jo que també podria obrir un blog com jo he fet i els altres descansaríem, ja li ho proposaré, i al claustre l’Annamari va començar "saps què m’ha passat avui, Mireia?, resulta que el Joan Pau...", "quin Joan Pau?, el jOaNpaU de 4t d’ESO?", que també sóc ruca de donar-li corda, "sí, el jOaNpaU de 4t d’ESO, doncs...", i llavors es va acabar la lectura de l’acta, "algú vol fer alguna esmena a l’acta?", "perdón, quiero hacer una puntualización, en el acta pone equivocadamente que yo dije...", el Severino amb les seves puntualitzacions com sempre, però els profes continuaven dialogant, o monologant, com l’Annamari, "...i saps, Mireia, què m’ha dit llavors el jOaNpaU?, eh?", i l’altre que tampoc no callava, "...por lo tanto exijo que se rectifique el acta y que mis palabras se transcriban en castellano", "que si el meu marit em follés millor jo no em preocuparia tant per qui fa els deures i qui no els fa, aixòs m’ha dit el jOaNpaU", "en castellano, sí, esa lengua que padece en este centro una constante humillación", "que el meu marit m’havia de follar millor, aixís mateix ho ha dit, tu et creus?", "por parte del nacionalismo identitario", "no li he clavat un mastegot de miracle", "del exclusivismo permanente", "mal follada no m’ho diu ningú, i encara menys un adolescent mal educat", "antidemocrático", "pollós", "sectario", "merdós", "¡y antiespañol!", "i pigat d’acne!".
(Fragment de la novel·la Em dic Mireia i el meu cony es diu Carlitos)

__________________________________________

00:55
Com que veig que la Sara València ha causat febrades de passió, enllaço l'entrevista que va concedir a Ràdio l'Espluga (represa pels del diàling de RAC1):



Ara, l'entrevista hauria sigut redona amb una pregunta final.

—Nom i cognoms.
—Sara València Lombarte.

—Estat civil.
—Espanyola.

—Sexe.
—Sí, però ara no, gràcies.
__________________________________________

01:07
Al llit, que ja se fa tardi. Lectura recomanada adés d'adormir-se: el conte "Tres versiones de Judas", de Borges.

Dios totalmente se hizo hombre hasta la infamia, hombre hasta la reprobación y el abismo. Para salvarnos, pudo elegir cualquiera de los destinos que traman la perpleja red de la historia; pudo ser Alejandro o Pitágoras o Rurik o Jesús; eligió un ínfimo destino: fue Judas.

El Josep Ardanuy demà deixarà de ser regidor. I se calarà foc a ell mateix a l'estil bonze. Acabarà més socarrat que la Harley Davidson de l'Almudena Bigatà. És una manera de parlar. Bona nit a tothom. Demà al maití, més.
__________________________________________

07:03
Bon dia a tothom. Avui al ple de les 13:00 sabrem quin és el cartipàs municipal, o siga, quin és el repartiment de les regidories, de les tinències d'Alcaldia, de les delegacions a diferents organismes... És possible que, amb un poc de sort, descobrim també quins són els sous dels regidors. I és que potser alguns tinen uns sous que se'ls trepitgen, o no.

Tinc curiositat per sabre com sirà el discurs de comiat del Josep Ardanuy. De moment, escoltaré el Basté (RAC1) mentre prenc un earl grey Hampstead, com sempre.


__________________________________________

07:29
Ho repetisco un altre camí. Precisament avui que és l'Ardanuysday, sí. Perquè hi ha coses que no se diran mai prou vegades. Gràcies, Josep. Demà 2 de juliol hauran passat set anys justos.
__________________________________________

07:41
Prendre un bany a la banyera és de dretes. Per tant, cap a la dutxa, que és d'esquerres! Però què és la dreta? Què és l'esquerra?

Fare il bagno nella vasca è di destra;
far la doccia invece è di sinistra.
Ma cos'è la destra? Cos'è la sinistra?

__________________________________________

08:42
Sinto a la ràdio que, al Congreso de los Diputados, el PP i el PSOE han votat contra dos propostes conjuntes de CiU, ERC i Iniciativa: una proposta reclamava la pasta que heva de compensar un poc (un poc, un poquet) el dèficit fiscal català; l'altra demanava que l'Estat Espanyol sol·licités l'oficialitat del català a Europa. Com és habitual, el PSC ha votat el mateix que el PSOE: no i no. La part millor d'este esperpent ha arribat amb les declaracions d'un diputat del PSC: "Eva un parany de CiU i no hi hem caigut". S'haurà quedat ben a gust. Guarda tu que mos ha d'importar si eva un parany o dos per any! I què votarà la Teresa Montanuy quan siga diputada (que ho sirà)? Pascuaaaaaaal!!
__________________________________________

09:02
Acabo de sentir un anunci al programa del Basté (RAC1) que m'ha deixat esfereït. Jo ja sabeva que, per eliminar l'olor d'all després de tallar-ne, caleva eixaiguar les mans sinse eixugar-les; però el que diva l'anunci eva... eva... eva açò: "Les models no se l'eixuguen".

Que "les models no se l'eixuguen"!? Francament, francament! Si els fes pudor d'all, d'acord; però les models no tallaran pas els alls amb... amb... Home, home, per favor! I l'anunci encara continuava així: "Les models no se l'eixuguen, i saben molt bé que amb el kit blanquejador Clysiden tindran les dents molt, molt blanques".



A sobre, hi tinen dents! Les models no se l'eixuguen perquè els fa pudor d'all i perquè hi tinen dents! Valga'm Déu! Què és açò? Un anunci o una pel·lícula de porno-terror?

__________________________________________

09:40
Me diuen que la frase de l'anunci no eva "Les models no se l'eixuguen", sinó "Les models no se la juguen". Ah, d'acord, coses del català xava.

Bé, xent, xo xa me'n vaig cap a l'IES de Tremp.

—És un IES da Pobla, no?
—No, de Pobla no, de Tremp.
—Axò dic: un IES da pobla, d'un pobla ca as diu Tremp.
—Equiliquà!
__________________________________________

11:01
Ara començarà el claustre a l'IES de Tremp.

Sinyor de la tramuntana,
del garbí, el mestral i l'austre,
gireu-mos vents perquè el claustre
no s'allargue una setmana.
Tots sirem, de bona gana,
mil Brassens i mil Raimons.

Els uns fem ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a l'IES la sabem llarga
quan toca fer reunions.
__________________________________________

12:35
Per sort el claustre no s'ha allargat més enllà del que és de ragó, tot i que, adés de la finalització definitiva, hi ha hagut tres o quatre conats no reeixits (quan pareix que ningú més vol parlar i, de sobte, pim i pam, i som-hi un altre cop!). Gràcies, Sinyor de les ventades.

Me'n vaig cap al ple de l'Ajuntament. A fer d'oient, no de regidor, és clar. Però, com que el Marc Miró va comentar a propòsit del post "El nou Ajuntament de l'època victoriana" que li hauria agradat vèrem en acció com a regidor un parell de plens, faré un poc de regidor. Només ací al blog. Així:


(Ampliació)

Au, com ho veus, Marc?
__________________________________________

14:20
Vinc del ple. S'ha comunicat oficialment als regidors que Josep Ardanuy dimitiva i que jo renunciava a substituir-lo. El discurs del Josep ha sigut emotiu; i l'actitud del Víctor Orrit... ha sigut d'allò més miserable.

Víctor, xiquet, fer servir el càrrec d'Alcalde per practicar venjances personals de criatura no és guaire elegant. Home, que ja tins una edat! Explicaré més tardi què ha feit, ara no tinc temps: hi ha dinar de fi de curs a Isona. De moment deixo ací una corranda.

Ja m'imagino el Barbal
cridant "He mort l'Ardanuy!"
i creient-se, des d'avui,
un enviat celestial.
No t'estranye que al final
levite i tinga visions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
després de les eleccions.
__________________________________________

18:30
He tornat del dinar de fi de curs. Bon dinar, al bar del Rosendo d'Isona. Ara ja puc explicar el que ha feit el Víctor al ple.

El Víctor ha posat com a primer punt de l'ordre del dia la dimissió de l'Ardanuy, amb la qual cosa l'Ardanuy heva de fer el discurs de comiat només començar el ple i, a continuació, s'heva de retirar, sinse dret a assistir a la resta del ple. Això no va anar així quan jo vaig dimitir fa tres anys, ni quan el David Riba va plegar fa un parell d'anys. Tant el David com jo vam podre assistir a tot el ple i mos vam acomiadar a la fi.

El Josep Ardanuy ha demanat llavors que la seua dimissió fos l'últim punt; el Víctor s'hi ha negat. El Josep li ha preguntat per què; el Víctor li ha contestat que eva una decisió de l'Alcalde, perquè l'Alcalde fixava l'ordre dels punts, i punt, amb dos CAMPAMENTOS. O siga que l'Ardanuy, després de pronunciar el seu discurs de comiat, ha hagut d'abandonar el ple.

Ai, Víctor, Víctor! Que sí, que tu ets l'amo de la pilota i no vols deixar jugar el dolent dolent de l'Ardanuy. Que sí, Víctor, que sí. Au, berena un poc i ja pots tornar a eixir a jugar. I recorda a tots els altres xiquets que tu ets l'amo de la pilota, i del tren elèctric, i dels màdelmans. O siga...


("Alcalde, todos somos contingentes; pero tú eres necesario")

Clar que això sirà així mentre no t'ho esboldregue tot una moció de censura.



Víctor, no plores, home. Si ho he dit només per dir-ho. No tremoles, vinga. Au, llímpia't els mocs, així. Mira. Fuig d'astí, moció de censura, fuig! Veus, ja no hi és.
__________________________________________

20:59
Ah, els sous. El Víctor ha comunicat al ple els sous que se pagaran. I sí, alguns regidors tinen uns sous que se'ls trepitgen: el Víctor Orrit i el Joan Pascual.

Durant el mig any que queda, 20.000 euros bruts per al Víctor Orrit i 13.300 per al Joan Pascual. Això vol dir 40.000 anuals per al Víctor i 26.600 per al Pascual. És a dir 3.333 mensuals per al Víctor i 2.216 per al Pascual. Si hi afegim la despesa de seguretat social que paga l'empresa, la cosa ix a uns 4.000 mensuals en el cas del Víctor i uns 3.000 mensuals el Pascual. En resum, cost per als ciutadans de Tremp: 4.000 euros mensuals el Víctor i 3.000 el Pascual, si fa o no fa.

Ja en parlarem més a fons un altre dia. Per ara, pensem que, en el cas del Pascual, per la mateixa faena (Manteniment, Seguretat Ciutadana, Mobilitat i Via Pública, Serveis), el Miquel Àngel Hernaiz costava al ciutadà uns 500 euros al més en concepte d'indemnitzacions (el Miquel Àngel no cobrava sou). O siga 3.000 de cost el Pascual, 500 de cost el Miquel Àngel Hernàiz, per fer la mateixa faena!!!!

Potser diran que, és clar, el Pascual sirà 1r Tinent d'Alcalde i que el Miquel Àngel només eva regidor ras. Coi! A veri si aconseguisco el mateix per a jo. Diré al Departament d'Educació que del meu ofici no en diguen "professor", sinó "Tècnic Superior en Pedagogia Aplicada", i que, per eixe motiu, me multipliquen el sou per cinc.
__________________________________________

22:35
Dos fragments del discurs de comiat del Josep Ardanuy:

Dels 16 anys al consistori, 7 anys hi he estat en dedicació exclusiva, allò que en diuen a sou, des del gener de 2000 al març de 2007 amb una retribució neta mensual de 1100 €. I crec que les crítiques rebudes per aquest tema, per part d’algun grup polític, van ser desmesurades i injustes.

Avui acabo la meva etapa de regidor a l’Ajuntament i ho faig voluntàriament perquè crec que és el meu deure. He fet tot el que m’ha estat possible en favor de Tremp i crec que altres persones podran fer-ho millor a partir d’ara.

__________________________________________

22:50
Josep, que tingues sort. Perquè, quan estigues socarrant-te a l'estil bonze, hi haurà gent que encara te ruixarà amb benzina, creu-me.
__________________________________________

23:25
L'Ardanuysday s'acaba. I com ha d'acabar un Qualsevolnomday? Doncs tal com acaba l'original, el Bloomsday; és a dir, amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. Per tant, per tancar l'Ardanuysday, astí va un monòleg desfermat del Víctor Orrit. Monòleg fictici, no mos confonguem.

"ja està oi tant l'Ardanuy a prendre pel sac i sense podre tancar el ple amb el seu comiat au ràbia i que a gust que m'he quedat ah satisfet ah com un orgasme sí potser una mica curt una mica... com ho diria aquell bord del blog? victororritio praecox diria sí això però m'he quedat ben a gust i el Pascual s'ha comportat prou bé sí el coi de crio sí bàsicament ha callat ah sí ha dit que ell era del grup municipal de Reagrupament perquè no li havia arribat cap expulsió hehehehe el coi de crio fent-me cas sí tu no agafis el telèfon tu no miris el correu tu no parlis gaire amb ningú hehehehe i que duri que duri la relacio amb el Pascual dic ei que aquí sí que no em convé gens una victororritio praecox no no no ui insatisfaccions pascuals? no em convenen perquè regidor insatisfet és moció de censura al canto i això no coi de crio no no? no hi és el Pascual? ei Pascual! com va tot? tu estàs satisfet? sí? també estàs satisfet amb el teu sou? perquè jo estic satisfet molt satisfet Pascual hehehe sí noi satisfeit que diria el bord del blog hehehehe bona nit Pascual sí sí déu déu au! i d'aquí a quatre anys cop de peu al cul del coi de crio i aire! sí ben a gust que em quedaré també sí satisfeit del tot sí sí sí"

The End
__________________________________________

19:33 del dissabte 2 de juliol
Coda:
Crònica d'El Punt sobre l'Ardanuysday

Aclarim-mos!

Este maití a l'IES de Tremp (me nego a dir-ne "INS de Tremp", de l'IES: "IES" són... even unes sigles que significaven "Institut d'Educació Secundària", "INS" diu que vol dir "Institut"; "Institut" de què?, Institut d'Estudis Ilerdencs?, Institut Anatòmic Forense?), este maití, diva, algú heva engegat l'aire condicionat de la sala de professors.

—Ja hi som!, ja l'has engegat tu —m'ha dit la Rosa Añé.

La Rosa Añé, que no s'aprecia guaire els avenços tecnològics en matèria climatitzadora, sap que jo en sic un ferm partidari, per convicció i per quilos. Per quilos meus, no per quilos de l'aparell de climatització, ni de la Rosa Añé. Aclarim-mos!

—Algú l'ha engegat per la Mercè Achon —ha dit llavors el Josep Manel Fondevila—. La Mercè s'ha sentit un poc marejada; estant embarassada és normal.

—Veus com que no he sigut jo, Rosa? —he dit—, el de l'aire condicionat, vull dir; o siga, no voleva pas dir que jo no fos qui heva deixat embarassada la Mercè, que tampoc. Aclarim-mos!

I he mirat per la finestra com qui veu una cosa interessantíssima al pati, per mor de no embolicar més la troca.



Però el Josep Manel Fondevila ha continuat amb l'afer de la climatització.

—No ha sigut el Manel, no; ni jo tampoc —ha dit el Josep Manel—. De feit, no sé ni com se fa.

—Que no saps com se fa per deixar embarassada una dona? —li he preguntat— Ah, no, que ho dives per... Home! Aclarim-mos!

Astí ja hauria volgut fondre'm. És a dir, que la finestra se m'ha feit finestral i el pati, patíbul (o pati enorme). I m'ha paregut que al patí s'esdeveniva la cosa més interessant que pogués contemplar mai qualsevol ésser humà del passat, del present o de l'avenir.



Quan he eixit de l'INStitut Dexeus de Tremp (institut especialitzat en embarassos climatitzats), he anat a comprar. He comprat cireres a ca la Pili i coques de carabasseta a ca l'Eulàlia Mazarico. Estaven boníssimes! Les cireres i les coques, vull dir. Aclarim-mos!

En acabat, m'he passat per la Bochaca i per la Central; però no teniven el llibre que m'abelliva. Després, a casa, he buscat el llibre per internet i he entès per què les llibreries de Tremp no el teniven: s'heva exhaurit. Venut del tot, vaja, segons esta imatge que he trobat a internet:



Bonica, la imatge; molt pròpia d'un INStituto Armado. Un moment, un moment. Venut? Aclarim-mos!

______________________________

Nota: La faixa "Venut" l'he comprat a cal Joffo.

Hem eixit al Midi Libre

El Midi Libre d'avui parla de l'intercanvi d'enguany entre els instituts de Tremp i Sant Africa. Mira-te'ls!, trepitjant la gespa de la Cité Scolaire Jean-Jaurès just adés les llàgrimes del comiat.

Coi, només se m'hi veu un tros del cap!

Traduïsco la notícia.

Tretze anys d'intercanvis reeixits amb Tremp

Entre finals de març i principis d'abril, 40 estudiants de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Tremp i els seus professors van ser rebuts a la Cité Scolaire Jean-Jaurès pel director, Olivier Leclerc, i per les famílies santafricanes els fills de les quals ja heven estat a Tremp. Els estudiants van tindre un ampli programa de visites i van compartir sessions de treball en occità i català amb els seus corresponsals santafricans de 3r i 4t.

Visita de Millau, Rodés, Albi, Castres

A Sant Africa explicació del sistema educatiu i visita de la Cité Scolaire Jean-Jaurès, visita de la ciutat en occità, Pastoralia i espectacle de contes amb Ives Durand al Petit Carré d'Art; a Millau el museu, el viaducte i la Graufesenque amb una activitat amb terrissa; a Rodés el Consell General i el centre històric i visita de les caves de Roquefort. Els estudiants també van visitar la ciutat d'Albi, recentment classificada com a Ptrimoni Mundial, i Castres, la ciutat de Jean Jaurès, on també van gaudir d'una tarda a la pista de gel.

Este intercanvi va acabar amb una vetllada al saló de festes de Versols. Jean-Luc Malet, president de la Mancomunitat Santafricana agermanada amb Tremp, i Alain Fauconnier van expressar la seua satisfacció en rebre cada any els joves catalans i en construir relacions duradores. Després de l'aperitiu, corresponsals i famílies van sopar en un ambient de germanor. La nit va continuar amb els balls occitans, alternats amb cançons en occità i en català que els alumnes van oferir als seus professors Geneviève i Patrick Couffin, de Sant Africa, i Anna Tomas i Manel Riu, de Tremp.

I un d'estos darrers diumenges, a la Cité Scolaire Jean-Jaurès, en el moment del comiat, entre abraçades i llàgrimes, tots se diven adéu fins al curs 2011-12.
Font: Midi Libre

Agraïments:

El futur regidor per Tremp Manel Riu inaugura un nou bloc