Efectes col·laterals

Hi ha qui diu: "A les municipals, voto pel Víctor Orrit, no pel PSC ni pel PSOE". Mmmmm, parlem-ne. Més enllà de la valoració que se puga fer de la gestió del Víctor Orrit, hauríem de sabre veri què implica votar pel PSC a les municipals de Tremp. Perquè votar pel PSC no és només votar per una forma de gestionar els afers municipals; és també enfortir el PSC trempolí de manera que tinga més possibilitats en el moment de triar candidats per a les eleccions espanyoles o catalanes. I compte, que això tine efectes col·laterals no desitjats.

L'actual fortalesa del PSC trempolí, per posar un exemple, va permetre a la Teresa Montanuy entrar en les llistes socialistes de les eleccions catalanes. I és cert que la Teresa, que és una persona intel·ligent i treballadora, reuniva prou virtuts per ser una diputada excel·lent. Fins ací, res a dir; però ara vinen els efectes col·laterals. Si hes eixit escollida diputada, ¿què hauria feit la Teresa, posem per cas, en la votació en què se decidiva si el projecte de Llei de Declaració d'Independència passava al tràmit de comissió o no? És ben senzill: com la resta de diputats del PSC, la Teresa -quin remei!- hauria votat que no, que no passava ni a comissió.

Posem-ho més fàcil i no parlem d'independència. Parlem dels 1.450 milions d'euros que Espanya se va comprometre a tornar enguany a Catalunya. Què hauria votat la Teresa si, en este cas, hes sigut diputada a Madrid? Doncs hauria votat que no, com ho van fer tots els diputats del PSOE, inclosos els 25 diputats del PSC. Ara dubto: van ser 25 diputats o 18 regidors?

"A les municipals, voto pel Víctor Orrit, no pel PSC ni pel PSOE"? Home, ves, d'aquella manera; perquè una cosa va amb l'altra, i hi ha efectes col·laterals.