dimarts, 10 de maig de 2011

Si no ho dic, rebento: gràcies, Josep

Si no ho dic, rebento. Si no en parlo, me sulsisco. Vull explicar una història que molt poca gent coneix en la seua integritat. És una història amb la qual els "cacaos meravigliaos" haurien xalat amb vici si, quan van ocórrer els feits, jo n'hes contat tots els detalls.

Even les acaballes de juny de 2004, i alguns activistes benavarrins vam decidir, en un moment crític per a la política de normalització del català que heva emprès el nou Ajuntament de Benavarri, recollir signatures per a un manifest. Per a Este manifest:


Açò és una reproducció exacta de la versió en cartell. Cartell, sí; perquè el manifest, a més a més d'enviar-lo a tots els mitjans que vam podre, el vam penjar per tot lo lloc. Però volévem anar una passa més enllà: publicar-lo en una pàgina sencera al suplement d'Osca de l'Heraldo de Aragón; en català, naturalment. 800 euros costava la broma, i no mos pareixeva bé demanar-los als signants perquè ja heven feit prou donant el seu nom pel català (defensar el català a la Franja és duríssim, alguna cosa en sé). Llavors va ser quan se me va acudir que potser ERC de Tremp podeva donar-mo'n una part.

Per bé que mai no heva tractat amb l'Ardanuy, m'hi vaig entrevistar i li vaig demanar ajut econòmic per a la publicació heràldica. Li vaig posar una condició: no se podeva dir públicament que ERC hi heva aportat diners. El manifest l'hèvem impulsat benavarrins i l'hèvem signat benavarrins, però els catalanòfobs habituals de la FACAO mos haurien refregat pels nassos eixe "or de Moscou" i haurien intentat desprestigiar-mos. Què va decidir l'Ardanuy? Que se'n pagués una part o no? Doncs va decidir, amb l'acord dels militants d'ERC-Tremp, pagar amb els calés del partit el preu íntegre de la publicació, els 800 euros sencerets. A canvi de res. I va acceptar de no dir-ho públicament.

El divendres 2 de juliol de 2004, a molts franjolins se mos va fer un nuc a la gola quan vam veri el que apareixeva a la pàgina 9 del suplement d'Osca de l'Heraldo de Aragón.


Eixa és la història, i eixe és el Josep Ardanuy. Gràcies, Josep.

Etiquetes de comentaris: ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal