divendres, 18 de novembre de 2011

Post viu del Rajoysday

Divendres 18 de novembre

A les 00:01
Comença el post viu del Rajoysday; acabarà dilluns. Quatre dies parint el post. Espentee, sinyora!



Ah! Que dic que, segons el parer de les doctores Ecografia i Amniocentesi, allò de la Mir sirà una xiqueta.



—Manel, ja pots esborrar "Ella" ara mateix. Saps perfectament que se dirà Mir, com jo.
—Bé, ja en parlarem. I, posats a triar noms estrafolaris, no t'agradaria més Iashiprèn? Iashiprèn és un nom ben bonico.
—Iashiprèn bonico? D'on ix eixe nom?
—És una sagala a qui Lluís Llach va dedicar floretes en anglès i en arameu: "Iashiprèn, Iashiprè-è-è-èn, total fruit, catpú guidunà".
—Escolta, no sigues tan baldragues. El meu nom és poc comú, sí; però també tine avantatges. Per exemple, la gent l'aprèn lego. Jo tinc un nom que el sap tothom.
—Barça, Barça, Baaaaarça!
—Vés a escorcar anous de macadàmia!
__________________________________________

A les 00:23
Sortosament, avui s'acaba la campanya. Quina fartada d'humor involuntari!
Duran i Lleida (CiU): "Si un homosexual acudeix a un psicòleg sol·licitant ajuda perquè creu que necessita un canvi en la seva sexualitat, hi té tot el dret".

Chacon (del PSC; no, del PSOE; no, del PSC; no...): "En la pasada legislatura el PSC no votó ni una sola vez distinto al PSOE en el Congreso, no fue necesario".

Rajoy (PP): "Europa debe saber que España es una gran nación".

Peces Barba (PSOE): "No se puede bromear sobre el bombardeo de Gernika; pero sobre los bombardeos de Barcelona ya es otra cosa".

Cospedal (cosperdalt, del PP; cosperbaix, del PCat contra el 6è Manament, ains!): "A Catalunya som com el te. Com més bullint i calenta...".
Fartada, i missa. Com si fos Nadal. Per exemple, a Tremp hi va haver dilluns missa del PSC i missa de CiU. Tothom qui va voldre va combregar amb canapès, entrepanets i rodes de molí, amén. Sor Anna Ritz va assistir a la missa de CiU (Anna, no te votaré; però m'alegro que sigues candidata, a veri si civilitzes el Duran). Sor Teresa Montanuy va assistir a la del PSC (Teresa, llàstima que no sigues candidata; no t'hauria votat, però m'hauria feit goig veri't a les llistes, perquè al PSOEhivern li convindria una teresització, tot i que una sola Teresa no fa PSCestiu). La missa del PSC va comptar amb la presència de mossèn Víctor Orrit (prevere pallarès) i amb la de mossèn Francés Xavier Boya (prevere aranès). ¿Guarda si van parlar del recurs que la seua Santa Església Socialista ha presentat contra la Llei de l'Aranès? Potser sí, o potser tant se'ls en fot. Què en deu pensar Joystick?

A dormir. Demà, més.
__________________________________________

A les 07:55
Bon dia a tothom.

Anit no vaig esmentar el pitjor d'esta campanya electoral: l'estirabot de Benetton. On s'és vist posar a un cartell la imatge de dos líders religiosos mundials morreant-se? No els votarà ni Joystick. Quins sous que tinen els de Benetton!


El papa Pascual XVI morreant-se amb l'imam Ahmed Mohamed el-Orrit.

Te i dutxa.
__________________________________________

A les 08:45
—A més, has pensat com sona això de "Mir Riu Roy"?
—Què passa? "Mir Riu Roy." Sona prou bé.
—Sí, prou bé, igual que la moto del Dani Pedrosa a la graella d'eixida:
mirrrr rrrriu rrrroy!
—Vés a escorcar anous moscades!
—Quan arribe a l'IES de Tremp, miraré si n'hi ha.
__________________________________________

A les 19:55
IES, enllestit; te de les 18:00, enllestit. Lectures de Notes sobre París (Josep Pla) i Persona non grata (Jorge Edwards), encetades; rebuda a la Mir, encetada (acaba d'arribar de La Seu; he dit "rebuda encetada", només "encetada", de moment). No n'estic segur, però m'ha paregut veri este maití un nou cartell de Xavier Castellana, candidat d'ERC a Lleida.


A dalt, Xavier Castellana, candidat d'ERC a Lleida. A baix, Boni Colomina, Víctor Orrit i Joan Pascual votant la Teresa Cunillera, candidata del PSC a Lleida.

Potser no l'he vist enlloc i només l'he soneat. Tant se val, ara toca encetar ben encetat el que se puga. Miiiir!, mirrrr rrrroy!!!!!
__________________________________________

A les 22:16
Una embarassada pot mantindre relacions sexuals? Home, això m'ha paregut. És més, també pot llegir el diari, pot donar la llauna amb "Deixa de fumar, coi!", pot minjar seitons en vinagre amb una engrúcia pantagruèlica, pot llençar samarretes d'altri a les escombraries amb l'excusa que estan esparracades ("Però, però... si només les duc a casa", "I si te poses malalt i hem de córrer?, a jo no me fas passar vergonya!")... Fins i tot, en el llindar de resistència d'una prenyada, pot escoltar el rap electoral del Toni Cantó. Amb ànsies de vòmit, sí; però pot.



Toni Cantó, quin crack! Perdó, quin crac! No hi ha res més trist que un piho de 46 anys intentant cantar rap, oh yeah brother. "No votes en contra, sólo vota por los cambios", diu. "Contra los nacionalismos, cada voto cueeeenta", remata el paio deu segons més tardi amb veu engolada. "No votes en contra" i "Contra los nacionalismos", sinse despentinar-se per la contradicció. Este tio no fa rap, fa por.

A 8TV no se celebra el debat dels cinc caps de llista de Barcelona: la Chacon no hi ha volgut anar i ha presentat recurs davant la Junta Electoral per impedir que els altres quatre debatessen ("Senyoreta Junta Electoral, que jo no vull jugar amb els altres xiquets i tampoc no vull que juguen sols"). Escalfo bledes per al sogre. El sogre me diu que vol votar la Chacon. El sogre se queda sinse bledes.
__________________________________________

A les 22:19
Me'n penedisco i torno a escalfar les bledes. "Vostè se deu pensar que la Chacón li farà mimitos; escolte, que ni vostè és el Luis Cuenca, ni la Chacon és la Tània Doris, ni el PSC és el Teatro Apolo, per bé que això rader no ho tinc clar; tinga les bledes, au!"


Dissabte 19 de novembre

A les 00:15
Ja. Campanya liquidada. Bona nit. Ah, a la Mir li ha tocat ser segona suplent de taula. Diumenge a les 08:00 serem al col·legi electoral i li faré una foto (ja he recuperat la càmera, bandido!). Al maití, més.
__________________________________________

A les 12:40
Bon dia de la física de la llum. O siga, bon dia de reflexió i refracció. Perquè, si és bo que reflexionem sobre quines propostes polítiques mos agraden, també ho és sabre a quines som refractaris. Al capdavall, els amors polítics són amors molt físics; ains, María Dolores de Cosperdalt! Reflexionem i refractem, doncs. En què se pareixen estes dos persones?


D'esquerra a dreta, Mariano Rajoy i Mir Roy.

Se pareixen en els vots? No, la Mir votarà ERC i el Mariano no podrà perquè està empadronat a Madrid.

Se pareixen en els vots? No, el Mariano no ha feit vot de pobresa, com demostra el seu vestit de barri de Salamanca, i la Mir, tot i que va vestida de monja, no ha feit ni vot de castedat ni vot d'obediència ("Mir, porta'm les sabatilles", "I una merda!").

Se pareixen en la barba? No. Ara que... Barba cosperdalt o barba cosperbaix?

Doncs se pareixen en què tots dos tinen mare gallega, tots dos se diuen M.R. i tots dos tinen la mateixa data de naixement: el 20 de novembre. El Mariano naixerà el 20 de novembre de 2011 i la Mir va nàixer el 20 de novembre de 1969. Felicitats anticipades, molt reflexives i molla refractàries. A la Mir, dic; al Mariano que el bomben.
__________________________________________

A les 18:35
He sentit a RAC1 que Mariano Rajoy passaria el dia de reflexió amb la dona i els fills. No han dit si la dona i els fills en qüestió even d'ell o d'un altre. Si són d'ell, no sabeva pas que tingués dona i fills. Me referisco a que no ho sabeva jo; Mariano Rajoy sí que ho deueva sabre, suposo. A veri, que miro un poc... Ah, doncs sí: la dona se diu Elvira Fernández Balboa; i els fills, Mariano i Juan. "Doña Elvira Fernández Balboa", quedarà bé a les targetes de visita.
__________________________________________

A les 18:52
—Escolta, i si li posem "doña Elvira" com a "la niña de Rajoy"?
—Mira, Manel, eixe tabac de pot que ara fumes te està socarrant les neurones. Des d'ací sinto l'olor de restiput. Tu vols que la nostra filla tinga nom de porta?
—I què? Total, els seus cognoms siran el títol d'una pel·lícula de John Ford (*) traduït al català ribagorçano-pallarès: Riu Roy.



—Vés a escorcar anous d'areca! I ixquem a comprar, que se fa tardi i mos tancaran.

(*) Carles Miró me corregeix, i amb ragó: el director de Red River no és John Ford, sinó Howard Hawks. Ací queda dit.
__________________________________________

A les 22:55
Compra feita, sopar feit, partit guanyat (Barça 4 - Saragossa 0), partit a la mitja part no guanyat (València 0 - Reial Madrid 1).

Està bé votar pensant en els propers quatre anys, molt bé, sí; però potser bell cop, de volta en tant, sinse abusar-ne, tal vegada siria bo votar pensant també en el lloc on volem portar a la llarga el país. I, quan dic "el país", no me referisco ni al diari ni a Espanya, tu ja m'entens. Perquè el bròquil s'està florint, tu ja m'entens. I així el dia de demà eixe poble cridarà: "S'ha acabat el bròquil, no volem més bròquil", tu ja m'entens.



Fora circumloquis: jo votaré ERC. Ho puc dir, no? Al cap i a la fi, si el dia de reflexió no pot ser el dia de reflexió en veu alta, ja m'hi pixo. A més, ni sic militant d'ERC —ni de cap partit—, ni sic candidat d'ERC —ho vaig ser a les llistes municipals d'ERC-SIP—, ni sic càrrec electe d'ERC —perquè entenc que la política no ha de ser "la cadira és meua, el meu tresor"—, ni cobro res per dir el que penso —encara que la Mir ho veu d'una altra manera, "Tu vés fent, escriu el blog, escriu, que algun dia t'agafarà pel carrer algun dels perjudicats i cobraràs de valent". Sic el qui sic, com Joystick —sinse els seus poders de Màgic Andreu universal, és clar—, i votaré ERC.
__________________________________________

A les 23:35
Demà seguiré la jornada electoral a Tremp (amb càmera fotogràfica, ja explicaré com la vaig recuperar, bandido!). De moment, penjo ací els resultats de les tres darreres elecions espanyoles a Tremp i a Benavarri (en vots i en percentatge).

TREMP
2000
CiU 1.191 (42,61%)
PSC 796 (28,48%)
PP 500 (17,89%)
ERC 212 (7,58%)
ICV 28 (1%)
2004
CiU 951 (29,6%)
PSC 1.097 (34,14%)
PP 371 (11,55%)
ERC 659 (20,51%)
ICV 87 (2,71%)
2008
CiU 818 (27,78%)
PSC 1.289 (43,77%)
PP 298 (10,12%)
ERC 363 (12,33%)
ICV 78 (2,65%)

BENAVARRI
2000
PSOE 223 (31,9%)
PP 300 (42,92%)
CHA 21 (3%)
PAR 116 (16,6%)
IU 20 (2,86%)
2004
PSOE 288 (42,86%)
PP 275 (40,92%)
CHA 52 (7,74%)
PAR 33 (4,91%)
IU 13 (1,93%)
2008
PSOE 318 (50,4%)
PP 226 (35,82%)
CHA 32 (5,07%)
PAR 26 (4,12%)
IU 12 (1,9%)

Bona nit. M'esperen Notes sobre París (Josep Pla) i Persona non grata (Jorge Edwards). El llibre d'Edwards va ser prohibit per Fidel Castro i per Augusto Pinochet. Si eixos dos sàtrapes hessen ensopegat amb Jorge Edwards pel càrrer, hes cobrat de valent.


Diumenge 20 de novembre

A les 07:35
Felicitats, Mir! 42 anys no se fan cada dia. Mira que nàixer el 20-N! Si visquéssem a prop del Valle de los Caídos, m'hi escaparia per furtar els rams que avui enrunaran les tombes de José Antonio i Franco, i te'ls regalaria. Veus com tinc detalls? Igual que el Víctor Orrit furtant-me la càmera fotogràfica el dia del rader ple, tot un detall. Vaig eixir a fumar i, pam!, càmera incautada, bandido!

I és que als paquets de Ducados hi hauria de dir: "Fumar pot convertir-tos en víctimes de furts". Que no? Dos dies després del ple furtaire, hi heva sopar al gimnàs de l'IES de Tremp, un sopar de pares i alumnes de l'intercanvi Sant Africa-Tremp. A les postres, vaig eixir a fumar i, quan vaig tornar al gimnàs, qui me vaig trobar ocupant la meua cadira i la del costat?: la Sílvia Romero i el Víctor Orrit, els quals acabaven d'arribar per representar l'Ajuntament en l'homenatge als professors santafricans. Vaig dir de bon rotllo: "Ei, prendre'm la càmera, encara; però també m'heu de prendre la cadira?; mai no podré eixir dels puestos a fumar o què?". La Sílvia va reaccionar prou. "Mira que t'ho passes bé, eh?", va dir-me. El Víctor també va reaccionar prou, prou emprenyat: cara de pocs amics i mirada concentrada en les teranyines del trebol. Després tot bé: conversa distesa. Primer, amb la Sílvia; i a continuació, també amb el Víctor, quan la Sílvia el va convèncer que abandonés la seua sobtada, i preocupant, afició als aràcnids. De tota manera, xiquets i xiquetes, aprenguem la lliçó: si fumar és perillós, eixir a fumar ho és molt més.

Sortosament, ja he recuperat la càmera, per retratar els teus 42 anys en flor. Que me sintes? Mir! Eh! Nefertiti!


Mir-Nefertiti.

Com eva d'esperar, per bé que jo ja estic dutxat, teeat (earl grey) i vestit, la Mir encara no ha acabat de pentinar-se / restaurar-se. Eixirem a les 07:45? Buè! La sinyora segona suplent de taula arribarà tardi al col·legi electoral.
__________________________________________

A les 07:50
La Nefertiti i jo eixim cap al col·legi electoral.
__________________________________________

A les 08:45
Hem tornat del col·legi electoral. A la taula 1.2.B hi heva el president i els dos vocals, per la qual cosa la Mir-Nefertiti, segona suplent, ha pogut guillar. Diríem que s'ha quedat a les portes de la glòria.


Mir-Nefertiti, prenyada i amb uniforme de la Gestapo, a les portes de la glòria.

Crònica breu: el Jordi Fumàs i el Ramon Roy dirigiven l'orquestra, tots els titulars de taula even presents excepte un (el primer suplent, Jordi Regany, no ha pogut guillar), al Josep Maria Carretero li ha tocat ser a una taula, a la Pili Forniés li ha tocat ser a una altra taula, bon ambient de gent que s'ho preneva amb resignació, m'he trobat amb un individu que a primera hora del maití és bord rebord (i a qualsevol hora del dia), la boira mandreava sobre Terradets.


__________________________________________

A les 12:58
Ja hem votat. La Mir i jo, per ERC; els sogres, vés a sabre per qui. Hi heva força gent al col·legi electoral. Hi he vist el Bonifaci Colomina, el Diego Roldan, el Josep Ardanuy... i el Josep Maria i el Paco, que exerciven d'apoderats de CiU.


Josep Maria Carrera i Paco Corona.

Els de CiU even els únics apoderats que portaven visible l'acreditació. Bé, i els del PP; però no even de Tremp. En tornar a casa he escoltat a RAC1 dos frases d'antologia. Me costaria decidir quina de les dos és més poca-solta.
Mariano Rajoy: "Es el momento de que la gente decida, yo quiero que los españoles elijan a sus gobernantes".

Carme Chacon: "Avui ens juguem el model social i el model de democràcia que entre tots hem cosntruït els darerrs 35 anys".
Mariano, fill, que los españoles ya eligen a sus gobernantes des de fa anys. No sé com no ha dit: "Yo quiero que en el Gobierno haya ministros". El que sí estaria bé és que, bell dia, Catalunya fos independent i els catalans poguéssem triar de debò els nostres gobernants. Carme, filla, que el dia 21 (i el 22, i el 23...) continuarà havent-hi el mateix model de democràcia, siga quin siga el resultat de les eleccions.

Després de votar, la Mir i els sogres han eixit cap a La Seu. Snif! Per la Mir l'"snif". Va, i pels sogres també. S'han endut una carmanyola de bledes i tres safates de seitons en vinagre. Snif!
__________________________________________

A les 18:30
Tot llegint Notes sobre París (Josep Pla) he vist clara la meua vocació: jo de gran vull ser Josep Pla. O siga, vull tindre 23 anys i que un diari anomenant La Publicitat me pague per viure a París i per escriure articles on explique com rebento els calerons del diari en saraus, teatres, exposicions, senyores que fumen i restaurants. Joan de Sagarra, fill de Josep Maria de Sagarra, guairebé ho va aconseguir fa uns 20 anys; amb La Vanguardia fent el paper de La Publicitat.

Contra les vocacions no hi ha res a fer. Astí tins el Punset, la Rahola i l'Albert Rivera. Van començar treballant, respectivament, com a ministre de la UCD, com a diputada d'ERC i com a president de Ciudadanos; però la seua vocació els ha portat a seguir el camí de la família Aragón: "¡Recibamos con un fuerte aplauso a Miliki, Punset, Rahola y Albertito!, ¿cómo están ustedes?". Esta nit, més d'un polític haurà de trobar una nova vocació. La família Aragón ja és plena, llàstima; no obstant, a la Diputació de Barcelona sempre hi tindran un plat a taula.

Me'n vaig cap al col·legi electoral, a veri què s'hi cou.

Twit del @saulgordillo a les 17:56 d'avui: "M'arriba, d'una onada d'un sondeig: Psc 15-17, ciu 13-15, pp,11-12, icv 3, erc 3."
__________________________________________

A les 23:20
He sopat fora i acabo d'arribar. Diguem, d'entrada, que el sondeig que li ha arribat al @saulgordillo s'ha demostrat prou correcte, els resultats finals a Catalunya no se n'allunyen guaire: CiU 16, PSC 14, PP 11, ICV 3, ERC 3.

Alegries de la jornada: Catalunya és la Comunitat Autònoma on, respecte a les eleccions de 2008, més percentatge de vots perd el PSOE (-18%) i on menys en guanya el PP (+4%), CiU se dispara (sorprenent primer lloc), ICV triplica els escons i ERC se mantine; o siga, menys Espanya i més Catalunya que el 2008.

Tristors de la jornada: majoria absoluta del PP (186 escons); Intereconomía, que vessa de Ronceros de la política, està insuportable.

Miro els resultats de Tremp i Benavarri, i els penjo.


Dilluns 21 de novembre

A les 00:15
Estos són els resultats de Tremp i Benavarri (en vots i en percentatges):

TREMP
2000
CiU 1.191 (42%)
PSC 796 (28%)
PP 500 (17%)
ERC 212 (7%)
ICV 28 (1%)
2004
CiU 951 (29%)
PSC 1.097 (34%)
PP 371 (11%)
ERC 659 (20%)
ICV 87 (2%)
2008
CiU 818 (27%)
PSC 1.289 (43%)
PP 298 (10%)
ERC 363 (12%)
ICV 78 (2%)
2011
CiU 1.128 (42%)
PSC 670 (25%)
PP 355 (13%)
ERC 270 (10%)
ICV 93 (3%)

BENAVARRI
2000
PSOE 223 (31%)
PP 300 (42%)
CHA 21 (3%)
PAR 116 (16%)
IU 20 (2%)
2004
PSOE 288 (42%)
PP 275 (40%)
CHA 52 (7%)
PAR 33 (4%)
IU 13 (1%)
2008
PSOE 318 (50%)
PP 226 (35%)
CHA 32 (5%)
PAR 26 (4%)
IU 12 (1%)
2011
PSOE 211 (38%)
PP 262 (47%)
CHA-IU 44 (7%)
UPyD 14 (2%)

Al maití, els comentaris. Ara, al llit amb Jorge Edwards i Josep Pla.
__________________________________________

A les 08:35
Bon dia. PP, 186 diputats; PSOE, 110 diputats. Hi ha majoria absoluta a partir de 176 diputats.



El trio COP (Colomina, Orrit i Pascual) ordint souslucions per a Espanya.

Me'n vaig a l'IES de Tremp.
__________________________________________

A les 20:21
IES, enllestit; àpats, enllestits; faenes diverses, enllestides. A veri, les eleccions. Un parell de tòpics que ja fa basarda escoltar eleccions rere eleccions:

1) "El sistema D'Hondt perjudica els partits petits"(no és cert);
2) "Els partits "nacionalistes" tinen més diputats dels que haurien de tindre si hi hes una circumscripció electoral única" (no és cert).

El primer tòpic l'hi vaig sentir ahir al Jordi Basté (RAC1). No, sinyor Basté, el que perjudica els partits xics és la fragmentació en milenta circumscripcions que trien pocs diputats. En circumscripcions de 2-6 diputats (com Lleida, Tarragona i Girona; 4, 6 i 6) és guairebé impossible obtindre un diputat amb menys de 15% dels vots; i diputat no obtingut, vots perduts. Això, sinyor Basté, passa fent servir la regla D'Hondt, la regla Dann (Georgie), la regla Dean (James) i qualsevol regla de proporcionalitat.

El segon tòpic el va repetir ahir la Rosa Díez (UPyD) fins a avorrir els animals de llana que fan "beeeee!". Doncs no, sinyora Rosa, els qui furten diputats al seu partit són el PP i el PSOE, no els "nacionalistes". Li ho demostro? ¿Què passaria si —com vostè voldria— hi hes una circumscripció electoral única (paperetes de 350 diputats arreu) i l'assignació de diputats se fes amb proporcionalitat directa (i restes més altes per als diputats sobrants)? Passaria el que tothom pot comprovar amb una calculadora i amb una senzilla regla de tres:

Vots reals obtinguts
.

________
PP 10.830.693
PSOE 6.973.880
CiU 1.014.263
IU 1.680.810
AMAIUR 333.628
UPyD 1.140.242
PNV 323.517
ERC 256.393
BNG 183.279
CC 143.550
COMP 125.150
FAC 99.173
GBAI 42.411
EQUO 215.776
PACMA 101.557
Eb 97.706
PA 76.852
PxC 59.781
PRC 43.903
________
Total 23.742.564
Escons reals obtinguts
.

________
PP 186
PSOE 110
CiU 16
IU 11
AMAIUR 7
UPyD 5
PNV 5
ERC 3
BNG 2
CC 2
COMP 1
FAC 1
GBAI 1
EQUO 0
PACMA 0
Eb 0
PA 0
PxC 0
PRC 0
________
Total 350
Escons hipotètics amb circumscripció única
________
PP 160
PSOE 103
CiU 15
IU 25
AMAIUR 5
UPyD 17
PNV 5
ERC 4
BNG 3
CC 2
COMP 2
FAC 1
GBAI 0
EQUO 3
PACMA 1
Eb 1
PA 1
PxC 1
PRC 1
________
Total 350

Com prou se veu, sinyora Rosa, els partits "nacionalistes" se queden igual. CiU en perd un, AMAIUR en perd dos i Geroa Bai perd l'únic diputat que tiniva; ERC en guanya un, BNG en guanya un, Compromís en guanya un i el Partido Andalucista entra amb un diputat: quatre de perduts, quatre de guanyats. Els que en perden un pujal són el PSOE i el PP, i els màxims beneficiats en són UPyD, sí, i Izquierda Unida. Per cert, també hi hauria un diputat de Plataforma per Catalunya, una delícia.
__________________________________________

A les 22:40
Els resultats a Tremp. Som-hi:

PSC. Forta patacada, però aguanta prou bé, millor que a altres capitals de comarca lleidatanes. Respecte a resultats anteriors, no hem de mirar el 2008 —quan la por al PP ultramontà de les mil manifestacions catalanòfobes va engreixar el nombre de vots del PSC, "Si tu no hi vas, ells tornen"— ni el 2004 —quan, entre guerra d'Irak, Prestige i 11-M "Ha sido ETA", el PSC-PSOE va recollir el desig de canvi—, sinó el 2000. I, home, sí, el PSC obtine a Tremp menys vots ara que el 2000, però la diferència tampoc no és enorme. No cal anar pel twitter plorant, Boni.

CiU. Molt bons resultats a Tremp. Tant a Tremp com a la resta de Catalunya, han recollit el vot de la por vers el PP que va anar a petar al PSC el 2004 i el 2008. En general, CiU obtine bons resultats a Tremp quan se tracta d'eleccions autonòmiques o espanyoles. Si no tinguessen tants desacords interns a l'hora de fer llistes, ja portarien 30 anys sent alcaldes de Tremp.

PP. Molts vots, però lluny dels 500 de 2000. Res de greu, l'onada ascendent que arrossega vots i ja està. Que t'he dit que no vages pel twitter plorant, Boni, coi!

ICV. Anar fent.

ERC. Molt millor, i més a prop del PP, que l'any 2000. Un 10% dels vots està molt bé; un percentatge només superat per tres capitals de comarca lleidatanes (Les Borges Blanques, Tàrrega i Solsona) i molt millor que el de la resta de capitals (Sort, Lleida, Balaguer, Cervera, Mollerussa, La Seu d'Urgell, el Pont de Suert i Vielha). El 10% d'ERC a Tremp supera el 7% que obtine ERC a Catalunya i el 8% que obtine a Lleida. Ara sí, plora, Boni, plora; pel twitter o per on vulgues.
__________________________________________

A les 23:31
Per analitzar els resultats de Benavarri caldria tindre en compte la convulsa història política local dels raders 12 anys (desaparició del PSOE, majoria absoluta del PAR, l'abocador industrial, l'enfonsament del PAR, l'aparició d'una CHA emergent que se desunfla a les poques setmanes, la resurrecció del PSOE, la desaparició del PAR, la majoria absolutíssima del PSOE...). En resum, a Benavarri la situació política local influeix una barbaritat en les altres eleccions. Si a Aragó el PSOE s'enfonsa fins al 31% i a Osca fins al 33%, a Benavarri aguanta amb un excel·lent 38%. Per què? Doncs perquè hi ha un bon equip de govern municipal socialista encapçalat per un Alcalde que sirga de valent (i que podria fer molt més pel català, el molt podrit, càgon sosses!).

Bé, tanquem el post, que ja toca. Escoltem abans les paraules que Mariano, acompanyat per la seua dona Elvira Fernández Balboa, va adreçar des del balcó als seus fidels.



Ja ho va dir el periodista Tian Riba ahir a RAC1: "Espanya ara és la pell de blau". O siga que jo, com que me va més el rotllo Josep Pla que el rotllo Salvador Espriu, me'n torno a Notes sobre París i a cascar-la! "A cascar-la!" en el sentit d'"A prendre pel sac!" o de "Mariano, vés a escorcar anous bordes!", és clar.

The End

***
Tot allò que he anat escriuint al blog

6 Comments:

Anonymous Anònim said...

Aquesta noticia parla dels endollats a la diputació...per cert n'hi ha de totes bandes.
http://politica.e-noticies.cat/endollats-a-la-dipu-59171.html

18 de novembre, 2011 14:41  
Anonymous Anònim said...

ja pots estripar la carta als Reis.
Ja tens la càmara!!!!!!

19 de novembre, 2011 14:21  
Blogger Toni Ibañez said...

Tu, apart de fer blog, fas alguna cosa més??? em penso k és una malaltia greu

20 de novembre, 2011 22:26  
Anonymous Anònim said...

Torna a tenir enveja del teu blog, lo sinyor ibànyes? Molt me pareix que el 3 el perdem, manel. que hi farem. salut. rondinaire

21 de novembre, 2011 01:02  
Blogger Carles Miró said...

Red river és de Howard Hawks, que hi surti John Wayne no ens ha de despistar. Wayne va fer amb Hawks de director unes quantes pel·lícules (Rio bravo i Eldorado, per exemple).

Per cert, vaig passar per Tremp abans-d'ahir i vaig comprovar que la placa-placa continua inamovible. Una cosa que no canvia mai, si senyor.

21 de novembre, 2011 10:57  
Blogger Manel Riu said...

Anònim dels endollats,
Gràcies. I és cert que hi suquen de totes bandes; però només n'hi ha dos que siguen de fora de la província de Barcelona (el Víctor i un del PP de Reus) i només n'hi ha dos que siguen alcaldes (el Víctor i el de Santa Margarida de Montbui, tots dos del PSC). O siga, Alcalde i de la quinta forca, només un: el nostre Víctor Orrit.

Anònim de la carta als Reis,
Bandido! :)

Ortònim Toni Ibàñez,
Tu, xiquet, fins i tot quan caus en el pou més fondo continues sent el mateix. Ai, Sinyor!

Anònim poc anònim rondinaire,
L'Ibàñez sempre sirà l'Ibàñez. A veri, pareix que el 3 se mantine, si no hi ha bella impugnació del PSC. Salut.

Carles Miró,
Tins tota la ragó amb la pel·lícula. I mira que hi heva posat l'enllaç de la viquipèdia; però, xiquet, com bé dius, veri el John Wayne i pensar en John Ford és com veri el Robert de Niro i pensar en el Martin Scorsesse, o com veri el Rajoy i pensar en l'Aznar: cada actor amb el seu director canònic. :) Ara ho esmeno. I la placa. Ai, la placa placa! Ja saps com va: "Okhoooo, que Ells s'ofendran i no mos convine!". O siga, molta hipocresia, pocs pebrots i molts sous. Mercès, Carles.

21 de novembre, 2011 21:11  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal