divendres, 4 de novembre de 2011

Sí i el cor li anava desenfrenat i sí vaig dir sí que vull Sí

La tronada del Correllengua va escampant, la campanya electoral ha començat, la setmana que vine hi haurà ple municipal. Sí. Ahir me vaig tallar els cabells, esta tardi arribaran els santafricans a l'IES de Tremp, demà aniré a Balaguer al concert de Manel+Mine!+Antònia Font. Sí. Diumenge passat li van fer l'amniocentesi a la Mir, despús-ahir va ser el Dia de Difunts...,
Fragment d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), la novel·la que vam escriure la Mir i jo; el personatge Mireia conta en un blog la seua vida:

DISSABTE 16 DE JUNY DE 2007 (QUARTS DE 12 DE LA NIT)
Mon pare
Voldria parlar de mon pare, des de l'anonimat d'aquest blog, sense poder dir-ne gran cosa, des de l'anonimat aquest de merda, sense poder dir clarament que ara les excavadores treballen allà on ell es va arruïnar, on ell va somiar, i treballen per fer justament allò que ell va somiar, allò que va arruïnar-lo, allò que li varen retreure tants cops "què diu que hi vols fer allà?, tu ets boig!", doncs ara ho fan, papà, i no tindran ni la decència de posar-li el teu nom, i m'ha vingut tot això al cap perquè fa un moment han entrevistat a TV3 el Peret, i ha sonat aquella cançó seva que sempre em fa pensar en tu, papà, la del Mig Amic.



Que tothom té llums i ombres, tu també, papà, però enredant per allà i enredant per aquí em vares pujar a mi, venent i enredant em vares estimar, i no t'agradaria gaire saber que escric aquest blog i que sóc d'esquerres independentista i lesbiana, tu convergent i catòlic, però igualment m'estimaries, com sempre, ho sé, com aquell dia que et vares posar tan content quan la mamà i jo et vàrem regalar el Sacrifice de l'Elton John, tan content...



Potser mai més no et vàrem veure content, perquè després vares començar a parlar poc, i al cap d'unes quantes setmanes molt poc, i als pocs mesos gens, només algun cop semblava que somreies una mica quant et posàvem el Sacrifice, somreies i no deies res, o ens semblava que somreies, i perdona'm per haver parlat de tu a altres posts anteriors com si encara fossis viu, com si no haguessin passat gairebé sis anys des que vares escoltar el Sacrifice de l'Elton John per última vegada.



Perdona'm, però és que et trobo tant a faltar...
(Fi del fragment.)
...dilluns que vine li fan una altra ecografia a la Mir. .

***
Tot allò que he anat escriuint al blog

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

M'agrada

04 de novembre, 2011 10:03  
Blogger Manel Riu said...

Anònim del m'agrada,
Moltíssimes gràcies.

04 de novembre, 2011 21:04  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal