Jof Fessé

El dia de les eleccions, quan se van sabre els resultats, li vaig preguntar al Josep Ardanuy: "Qui creus que sirà l'alcalde de Tremp?". I me va respondre: "Jof Fessé".

Vaig quedar astorat. Alcalde el Jof Fessé? Home, a jo me pareixeva que el Víctor Orrit o el Joan Ubach ho teniven millor; més que res perquè el Jof Fessé no s'heva presentat a les eleccions. Però el Josep m'ho va dir tan convençut que, d'entrada, no vaig gosar contradir-lo.

Al cap d'uns minuts no en vaig podre més i li vaig dir: "Va, Josep, no digues baldragades; qui sirà Alcalde, l'Ubach o l'Orrit?". Llavors el Josep Ardanuy, tot aixecant amb els dits el llavi superior (llavi que teniva inflat des que heva intentat mossegar un esglaó del Passeig dies enrere i que li conferiva al pobre un aspecte a mig camí entre l'Alícia Sànchez Camacho i la Carmen de Mairena), el Josep Ardanuy, dic, va respondre'm: "Follons, Fanel, no ho hasf fentit? Fes-te fisitar per unf fotorrino, ferquè estàs una mica fordet. Quif firà fAlcalde, quif firà fAlcalde... Foncs no enf finc ni futa fidea, fhòstia! T'hof forno a fir: jo fè sé!!!!!". I astí ja me vaig emprenyar. Com? Què? Que jo estic "una mica fordet"? Que jo estic "fordo"? Ja ho vaig dir fa dies:



Ah, la qüestió del "jo fè sé". Eeeeh, potser paga la pena que Les Luthiers mos aclarisquen què volen dir eixes tres paraules.


(Explicació del "jo fè sé" des del minut 00:00 fins al minut 01:05)