Post viu del Generadorsday

A les 00:01
Comença el post viu del Generadorsday. Sí, perquè avui a les 13:30 hi haurà ple municipal i en faré el seguiment. ¿Post viu del Generadorsday? ¿Del Generadorsday? Home, bé hem de retre homenatge al nou emblema municipal: el generador d'electricitat de La Lira. ¿Que arriba el dia de la inauguració de La Lira i no hi tenim electricitat? No passa res. Lloguem un generador d'electricitat, inaugurem igualment i tira milles. La qüestió és inaugurar coses. I, si eixes coses produeixen electricitat, encara les inaugurarem més contents; ¿o no se va passar el tio Paco 40 anys inaugurant centrals hidroelèctriques ben content? Doncs això, generador elèctric i aire. O, més ben dit, generadors. El generador gran, que se va fer servir el dia de la inauguració,...



...i el generador xic, que va ser instal·lat l'endemà i que encara fa siroll al costat de La Lira,...



El Víctor Orrit ja tine eslògan per a la propera campanya electoral: "Per a un Ajuntament amb dos generadors (el xic i el gran), un Alcalde amb dos sous (el xic i el gran que t'hi cagues)". I també tine música de campanya: el bonico "brrrrrroooom brrrrrroooom" generadorívol de què gaudeixen cada dia els privilegiats vesins de La Lira. Fins quan ha de durar la broma? Com a poc, fins a Nadal.

El 25 de desembre,
brrrrrroooom brrrrrroooom brrrrrroooom.
El 25 de desembre,
brrrrrroooom brrrrrroooom brrrrrroooom.

Tenim un generadoret
blau i blanquet, blau i blanquet,
que il·lumina enguany La Lira,
va amb gasoil i no estalvia,
brrrrrroooom brrrrrroooom brrrrrroooom.
__________________________________________

A les 00:20
Però no hi ha millor generador que el Barça. Tot va degenerant —Mariano Rajoy President que promet que "quien quiera" podrà estudiar en català, Pere Navarro secretari del PSC que construirà la Nueva España Federal i que no vol tindre grup propi a Madrid, Duran i Lleida portaveu de CiU a Madrid que conrea les margarides amoroses del "Ara voto NO a Rajoy, però més endavant ja votaré SÍ"...—; sí, però el Barça encara genera il·lusió. Sobretot, la il·lusió de veri l'Espanya profunda nyapint contra el Barça. Una Espanya que, sovent, fa humor involuntari tot ostentant la seua ignorància catalanòfoba. Verbigràcia (amb poca gràcia i molt verb baldraguesc), el que Tomàs Roncero, fi analista esportiu d'Intereconomía, va dir sobre el català i les llengües romàniques el dia que el Barça va guanyar 1 a 3 al Madrid (minut 13:53):


El Roncero catalanòfob i analfabet el dissabte 10 de desembre de 2011, a partir del minut 13:53.

Transcric el diàleg, per si no s'ha entès bé.

Presentador: Di algo en catalán.

Roncero: Sí, hombre, ya. ¡Y qué más! Pues no. Primero, es una lengua que no domino. Te aseguro que lo entiendo bastante bien porque —no os lo toméis a mal— pero es una derivación un poco así del castellano.

Presentador: No, no. Del latín, del latín.

Roncero: ¡Qué latín! ¿Quién sabe latín? ¡Si nadie sabe latín! ¡Ja, ja, ja, ja! Si me encuentras a un tío que sea capaz de hablar aquí en latín, entrego las armas. ¡Ja, ja, ja, ja! ¡Qué, qué, qué latín!

Presentador: Digo que procede el latín, igual que el castellano.

Roncero: Pues claro. Todos procedemos de algo.

A este home el faran catedràtic de Lingüística Romànica o de Gramàtica Degenerativa qualsevol dia. I, efectivament, tots procedim d'alguna cosa. Segons les teories de l'evolució, els éssers humans procedim dels simis. Ara bé, en la cadena evolutiva, Roncero deu pertànyer a l'espècie perduda entre el mico i l'home: el Brutus Catalanofobicus, una espècie formada per individus que no tinen estudis i ho poden demostrar. El seu hàbitat natural és la barra del bar, on passen les hores mortes rosegant escuradents, aguantant una copa de Soberano i emetent el seu so característic: "Aaaaro, lo que yo te diga". ¡Ai, Joystick meu, quina bona pensada siria instituir el Dia de l'Orgull Catalanòfob! ¡I donaria un bo que eixe dia mos enxampés en una Catalunya independent!
__________________________________________

A les 00:35
A dormir, que al cos li toca descansar i regenerar-se. Demà, més. Bona nit.
__________________________________________

A les 07:50
Bon dia a tothom. Per encetar el dia, resem la Via Dolorosa de Nostre Senyor Víctor; que existeix, encara que algú crega que no. Heus ací la prova que sí que existeix la capella on se recull, en vuit estacions, la miraculosa vida victoriana:


Catedral de La Lira, capella lateral amb la Via Dolorosa de Nostre Senyor Víctor.

Via Dolorosa, Via Dolorosa... Els descreguts diran que n'és molt, de dolorosa, per als pobres trempolins; i encara afegiran, heretges de mena com són, que la via deu ser la via anal, que és la via per on l'administració municipal administra els cogombres amargants (per exemple, els cogombres amargants en forma de miraculosos impostos que no s'apugen però s'apugen). Preguem perquè eixos blasfems retornen a la veritable fe victoriana. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.
__________________________________________

A les 08:33
Sinto a RAC1 que Irene Rigau, consellera d'Educació (o d'Ensenyament, vés a sabre com se diu el Departament ara), diu que, si volem que els xiquets llegisquen, els pares han de llegir en lloc de passar la jornada mirant sàlvames, nòries i altres perles televisives. Algú hauria d'explicar-li quatre cosetes, a ella i a tots els consellers d'Educació que es fan i es desfan:

1. Llegir, el que se diu "llegir", és una pràctica habitualíssima en estos moments. Avui se llige més que mai. Les xarxes socials d'internet, els smartphones i els SMS fan llegir, a pares i a no pares, el que no està escrit (és un dir).

2. Llegir literatura —potser la Consellera se referiva a això— sempre ha sigut un costum minoritari al qual mos lliurem quatre frikis. Fins i tot en els moments de màxima alfabetització amb màxima absència d'entreteniments moderns (el primer terç del segle XX, posem per cas), els lectors de literatura hem sigut una minoria; i el món i la literatura han continuat rutllant.

3. Facen el favor, sinyors consellers d'Educació, de deixar-mos en pau amb el rotllo de "fomentar el gust per la lectura", que els professors no fem miracles. ¿Oi que cap conseller no pretén fomentar el gust per la filatèlia, pel macramé, pel col·leccionisme de capses de condons o per qualsevulla hàbit minoritari?

4. S'ha de ser molt babau, i molt conseller d'Educació (o d'Ensenyament, o de Foment, del gust per la lectura), per pensar que els xiquets que llegisquen Manolito gafotas acabaran devorant les obres completes de Salvador Espriu, o que la canalla, a còpia d'escoltar rock a les classes de Música, se llançarà en massa a escoltar òperes de Wagner i simfonies de Mahler.

Ja m'he quedat descansat. El te earl grey Hampstead de cada post viu...



...i cap a l'IES de Tremp.
__________________________________________

A les 11:01
Hora del pati. Quina literatura deuen llegir amb delit el Víctor i el Pascual? He dit "amb delit", no "amb delicte", que no estic pas parlant de les seues nòmines.
__________________________________________

A les 12:01
Última classe i cap al ple municipal de les 13:30. El Marc Miró va presentar fa dies una moció perquè l'Ajuntament s'adherís a l'Associació de Municipis per la Independència. L'haurà inclòs el Víctor en l'ordre del dia d'avui? Hi votarà a favor el gran independentista Joan Pascual? Hi votarà en contra i dirà que l'independentisme no és afer municipal tot i haver encapçalat una llista municipal independentista? S'abstindrà, xiularà i mirarà si hi ha teranyines al sostre? Farà un "Juro" dels seus?
__________________________________________

A les 16:20
Dino, faig un parell de faenes i continuo. El ple, bé: sí, actuació inicial del Víctor Dr. Jekyll fent malabarismes i mostres de tolerància / humilitat perquè se trobava, ai las!, en minoria i li caleven els vots de l'oposició —molts ànims per al Diego i per a la Teresa, que no han pogut ser al ple per qüestions de salut—; però actuació posterior del Víctor Mr. Hyde mossegant a tort i a dret un cop passat el tràngol de les votacions. "Vostè no tine l'ús de la paraula, sinyor Marc Miró, ara parlo jo." "Sinyor Miró, és potestat de l'Alcalde decidir el que entra o el que no entra a l'ordre del dia d'este ple." Ai! A esta casa ni se perden els (mals) costums ni hi ha regeneració a la vista; ni amb un generador ni amb dos. A esta casa hi mana Sant Víctor, que jo per mi que formava part de la comparsa Los santos de l'"Aquí mando yo, en este barrio mando yo".


Presentació de la comparsa Los santos, primer premi del concurs de comparses del Carnaval de Cadis de 2010.

Aquí mando yo.
En este barrio mando yo
y no manda más nadie.
Si alguien quiere mandar,
que se ponga en la esquina de atrás,
que aprenda y caaaaalle, sinyor Miró,
que apreeeenda y caaalle, sinyor Miró.
Porque yo soy un delincuente —pero decente—.
Yo soy un maleante —pero elegante—.
__________________________________________

A les 19:05
Bé. Primer s'heven de votar els contractes entre l'Ajuntament i l'empresa municipal que gestionarà tot el que se faça a La Lira. Per no allargar-me, diguem que l'empresa, que és propietat municipal al 100%, permet recuperar l'IVA que l'Ajuntament no podria recuperar si en fes una gestió directa. En fi, un estalvi prou bo per a Tremp. Llavors ha aparegut el Victor Dr. Jekyll, no fos cas que l'oposició (CiU 5, ERC-SIP 1) no aprovés els contractes, estant com estava l'equip de govern en minoria (PSC 4, Pascual no adscrit 1; el Diego i la Teresa no hi heven).



Seieu i escolteu, sí. ¿Voleu que votem tots els contractes per separat o voleu que ho votem tot junt? Com vulgueu, eh?, com vulgueu. Voleu aclariments? Sí, Maite? Com? Ah, el generador, sí. Doncs mira, d'ací a un parell de dies ja no hi sirà. Sí. Com? El paga l'empresa constructora, sí. Què més? Les subvencions per pagar els constructors? Doncs encara no les tenim totes, no. L'Estat Espanyol, la Generalitat, la Diputació... Quants terminis endarrerits mos han de pagar, Pili? Això, tres terminis. Vinga, voleu més informació? Voleu que tos raspalle les sabates? Voleu que imite el bonico "brrrrrroooom brrrrrroooom" del generador xic? Voleu que puge a la taula i tos balle una dansa balinesa en calçotets? No? Votem? Vinga. Mmmmmmmm. Tots a favor. Molt bé, molt bé. Moltes gràcies.
__________________________________________

A les 19:15
Torno a l'IES: els alumnes del PPAS tinen amb jo la radera classe abans de Nadal. Que toca classe, vaja, o no; perquè tots superen els 19 anys, fa fred, és molt de nit, la vida és alegria, no cal forçar la màquina i, hosti, Manel!, no mos faces fer classe avui, coi! Després continuo amb el Víctor Mr. Hyde.
__________________________________________

A les 21:25
Som-hi. Han vingut els alumnes del PPAS? No guaire. L'any que vine faré com el professor d'anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes que eva avui a l'aula del costat: festa dels pastissos el rader dia abans de Nadal i a fotre's tots els alumnes grassos com english badgers (teixons anglesos).
__________________________________________

A les 22:30
El Víctor Mr. Hyde ha aparegut quan ja heven passat les votacions, en el torn obert de paraula. De paraula, obra i omissió: poca paraula a l'hora d'instal·lar l'enllumenat de Nadal i a l'hora de podar els arbres; obra i més obra del Pla Únic d'Obres i Serveis, PUOSC; i omissió en l'ordre del dia de la moció sobre la independència de Catalunya.



Grrrrr! Sí, no he inclòs en l'ordre del dia la proposta d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. Què passa? I? Doncs perquè no heva passat per la comissió informativa. Que m'és igual si fa un mes vaig dir que les propostes s'heven de presentar com a molt tardi dos dies abans d'un ple i vostè, sinyor Miró, va presentar la proposta fa set dies. Me la bufa. Grrrr! Que l'ordre del dia el fixa l'Alcalde i punt, perquè... Els llums de Nadal, sinyora Ritz, s'han posat més tardi perquè hem d'estalviar. Grrrrrr! Ni pont de la Puríssima, ni foment de l'activitat comercial, ni punyetes, sinyora Ritz. Grrrrr! Grrrrr!

Sí, Maria Pilar. Ehem. Digues digues, maca. Ai, Maria Pilar! La urbanització de la part baixa del Juncar? Sí, dona, mira: l'he retirat de l'ordre del dia perquè ja en vam parlar a la comissió. De res, bonica. Ai!

Que no me toque el que no sona, sinyor Ubach. Grrrrr! Me van preguntar els del diari Segre sobre el PUOSC i vaig dir que... Sí, el vaig fotre a caldo a vostè, sinyor Ubach, però no vaig ser jo qui va trucar al Segre! Grrrr! Doncs no s'ho crega si no vol. Grrrrrr! Que jo... Sinyor Miró, no està en ús de la paraula. Grrrrr! Els arbres els hem podat més tardi perquè feva calor, sinyora Ritz. No, sinyor Ubach, quan vaig dir al bar que qui tingués problemes de subministrament d'aigua se podeva adreçar al sinyor Ubach perquè en repartiva durant la campanya, feva una broma. Grrrrr! Una broma, sí. Grrrrr! Brrrrrroooom brrrrrroooom.
__________________________________________

A les 22:50
A jo el caràcter corprenedor d'este home me captiva cada dia més. La seua (doble) personalitat paga (doble) la pena. És com si tinguéssem dos alcaldes pel preu d'un. O un alcalde pel preu de dos? Bé, és igual; la qüestió és que no sé de què mos queixem. Dos alcaldes amb dos sous i amb dos generadors. Crisi? Tremp rutlla, brrrrrroooom brrrrrroooom.
__________________________________________

A les 23:40
Posem-mos un poc seriosos abans de rematar el post.

En primer lloc, per desitjar que el pare del Diego Roldan se recupere ben lego. Ànims, Diego.

En segon lloc, per sumar-me a la felicitació que la Maria Pilar ha demanat que el Víctor transmetés als tècnics de l'Àrea de Recursos Naturals. S'ha aconseguit el primer conveni de custòdia per a la Roureda d'Aulàs. Sé que no ha sigut fàcil i sé que és possible que la gent no li done la importància que tine. Parleu amb el Pàngel i amb la resta de treballadors de l'Àrea de Recursos Naturals i entendreu el tresor natural que és eixa roureda de la Ribagorça trempolina.

En tercer lloc, per dir-li al Víctor que sí, que d'acord, que La Lira està molt bé i que els trempolins se n'han de sentir orgullosos, generadors d'electricitat a banda.

I en quart i últim lloc, per felicitar els actors, directors, tècnics... de l'adaptació teatral de Pedra de tartera. A La Lira vam gaudir d'un espectacle excepcional, de luxe. I en particular cal felicitar els dos actors professionals trempolins que hi van actuar: Annabel Castan i Eduard Muntada. La primera és un tros enorme d'actriu; i el segon, a banda de ser un molt bon actor i un trapella que s'ho fa vindre bé per no estar-se de res damont de l'escenari —sempre fa que els seus personatges fumen, beguen, mengen..., excepte "allò", de tot i bo—, és el responsable de l'adaptació dialectal del text. Fer plorar el públic en pallarès és un gran què per al teatre i per al català, Eduard. I moltes gràcies, Eduard, per haver incorporat al text del teu personatge una frase sobre Benavarri. Un trapella, ja t'ho dic jo.
__________________________________________

A les 23:55
Estic content. A casa me van ensenyar de xic que no s'heven de dir expressions malsonants i, en tot el post, només se me n'ha escapat una un camí: "Mariano Rajoy".

Per acabar el "Post viu del Generadorsday", escoltem una bonica cançó que comença amb la part instruental del brrrrrroooom brrrrrroooom generadorívol, continua amb un cantant que li ha furtat la roba al pallasso de Micolor i arriba al màxim esplendor quan m'hi incorporo jo encorbatat per fer la segona veu i per regalar al públic un ball de Sant Vito que ni la dansa balinesa de Sant Vito Orrit en calçotets. Heu-me ací (el podrit del Jordi Ubach va ser qui hi va trobar el paregut i el podrit del Roger Bellera és qui m'ho ha recordat):



Brrrrrroooom brrrrrroooom.
Jožin z bažin mocálem se plíží.
Jožin z bažin k vesnici se blíží.
Brrrrrroooom brrrrrroooom.

The End