dissabte, 24 de setembre de 2011

Santiago Segura i jo



Santiago Segura es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos.
Fragment del llibre de prosa poètica Santiago Segura i jo.
Sí, sí; però sota eixa aparença de someret de peluix s'hi amaga una mula guita (o un porc mal sopat, els zoòlegs no se posen d'acord) que amolla pernades a tort i a dret. Això sí, que a ningú se li acudisca etzibar-li'n una, perquè a la vegada s'enfurisma i trau foc pels queixals, ves per on. D'acord, és cert que ha dirigit pel·lícules que passaran a la història; a la història de la xarlotada carpetovetònica, és clar, on el seu nom brillarà al costat dels d'Esteso, el Dúo Sacapuntas i el Bombero Torero. També és cert que cap actor no el superarà mai a l'hora d'interpretar papers de curt de gambals (Torrente, José María el Heavy, Borjamari, Nino...). Ara bé, de desagradable ja no se'n tornarà. Vegem-ho.

Fa uns dies, Santiago Segura se va fer una foto amb Mariano Rajoy. Com eva d'esperar, Mariano la va penjar al seu twitter a cremadent.


D'esquerra a dreta, Santiago Segura, Julio José Iglesias (l'Observador, vaja) i Mariano Rajoy.

La foto va causar furor: molts twittaires van piular burles (amb el hashtag #rajoytorrente o sinse el hashtag). I de seguida va començar el festival bord de Santiago Segura, rebordíssim responent a les piulades burletes. Pernades cap ací, pernades cap allà. Llavors jo, que ni sic seguidor del seu twitter ni tinc cap interès a dir-li res, vaig escriure un comentari (al meu twitter i per a la gent que llijo / me llige), un comentari sobre una xarrada de Santiago Segura a la qual vaig assistir fa anys:
Una xarrada de @SSantiagoSegura fa temps. Força cretí: feva comentaris bords i s'enfadava si algú li'n feva. Veig que al Twitter és pitjor.
I Santiago Segura, que deu estar pendent de tot el que se puga comentar d'ell al twitter, va dir-me açò:
Santiago Segura: Porque no te guardas tu ponzoña? No es necesario que me menciones. Te interesa que conozca tu opinión? A mi no. Prou chata ;)
Potser voleva dir "horchata" sinse "h", sinse "h" d'"humor", i sinse humor. Quemsejó! La qüestió és que a partir d'astí se va produir este diàleg twittaire:
Jo: Nena, que t'he dit res jo? No. Llavors què t'empatolles amb si vull que tu conegues la meua opinió? No sigues tan tòtila.

Santiago Segura: Era una pregunta retórica claro, te bloqueo para no volver a escuchar mas tus apasionantes comentarios(que no he solicitado).

Jo: Retòrica. I? Encara no pilles que no m'he adreçat a tu? Bloquejar? Impossible, ni sic seguidor teu ni tu ets seguidor meu.

Santiago Segura: Como se dice en catalán -eres la cosa mas tonta que he visto por twitter y antes de bloquearte te mando a tomar por el culo-?

Jo: ¿Que com se diu "eres la cosa mas tonta que he visto por twitter" en català? Se diu "Santiago Segura", pareix.
Quod erat demostrandum. O siga: "Força cretí: feva comentaris bords i s'enfadava si algú li'n feva. Veig que al Twitter és pitjor". Pitjor? Més que no me pensava, perquè hi ha afegit la paranoia d'empaitar qui l'esmenta, encara que qui l'esmente siga una "(h)orchata", una "chata" o una "niña chica".


La niña chica era la gloria de Santiago Segura. En cuanto la veía venir hacia él, entre las lilas, con su vestidillo blanco y su sombrero de arroz, llamándolo dengosa: —¡Santiago, Santiaguiiillo!—, el asnucho quería partir la cuerda, y saltaba igual que un niño, y rebuznaba loco.
Fragment del llibre de prosa poètica Santiago Segura i jo.

Etiquetes de comentaris: ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

9 Comments:

Anonymous Anònim said...

Molt bo! XDDDDDDDDDD

Avui Santiago Segura ha dit això de tu

"Simplemente un imbécil, piensa que hay que seguir a alguien para bloquearle."

24 de setembre, 2011 12:40  
Blogger Manel Riu said...

Anònim del Molt bo,
Moltes gràcies. I el Segura que diga missa. Pot fer clic a "bloquejar" però no bloqueja res. Adés jo no el seguiva, ara tampoc. Adés ell no seguiva les meues piulades, ara tampoc. Adés no li enviava comentaris (és ell qui me n'ha enviat), ara tampoc. Adés vaig llegir les piulades del tema Rajoy-Segura (les seues i les dels burletes), ara també les puc seguir...

En fi, que a este home se li'n va el serrell que és un contento. Qualsevol dia li envia un missatge a Benet XVI i li diu "¡Te he bloqueao!".

24 de setembre, 2011 12:51  
Anonymous vencerol said...

aunque no lo publicaras lo leeras , charnego de mierda , hijo de puta traidor a tu tierra , acomplejado oscense , mente taladrada por el fascismo identitario catalufo , eres un ser despreciable un deshecho de la naturaleza que para afirmarse tiene que negar su verdadero origen, te pudriras en el sumidero de la historia ,sois cobardes y rastreros

24 de setembre, 2011 15:53  
Blogger Manel Riu said...

Anònim hijo de puta,
A la tirallonga t'hi falten els preuats adjectius cavernaris "zorra" i "guarra".

24 de setembre, 2011 16:27  
Anonymous Anònim said...

Si que et comente gent simpàtica i amb criteri! Aquest anònim hijo de puta segur que done més ganes de seguir escrivint. Continua així Manel, gran blog!

24 de setembre, 2011 21:05  
Blogger Manel Riu said...

Anònim de la gent simpàtica,
Moltissimes gràcies. I tins ragó: els comentaris cavernícoles me motiven. És més, no mos enganyem, poques coses me fan tan goig com fer emprenyar fatxes exaltats.

26 de setembre, 2011 00:10  
Blogger Antentí said...

A veure Vencerol, el Manel està molt orgullós del seu origen i no l´ha negat mai! Lo que passa és que els fatxes de merda com tu confoneu unitat amb uniformitat i sou tan rucs que ni sabeu fer com els francesos i acabar amb les cultures i llengües minoritàries com han fet ells.
Ara que ja t´he respost tal i com tu has preguntat, agafat de la mà del Defensor del Pueblo i del Tribunal Constitucional i us en aneu tots plegats a la merda. Per no aportar res calla!

26 de setembre, 2011 01:53  
Blogger Susanna Barquín said...

Manel, ets gran! Com treus de polleguera els anònims zorrasssss, t'envejo, què carai, algú ho havia de dir.

27 de setembre, 2011 09:28  
Blogger Manel Riu said...

Antentí,
No t'hi faces mala sang. Visca el Brasil lliure!

Susanna Barquín,
És que estan molt nerviosets. Moltes gràcies. Visca Fraga (la ciutat, és clar)!

28 de setembre, 2011 17:30  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal