dilluns, 25 d’abril de 2011

Tot esperant el coi de metge

Este és un dels contes que la Mir i jo van llegir al bar El Refugi dins les activitats que La Casa del Sol Naixent va organitzar el dia de Sant Jordi:
El conte del soldadet

Escolteu el conte del soldadet que a través d'un ull de bou veu que volen uns falciots. I no és que hi entengui molt, el soldadet; però, que volin els falciots, deurà voler dir que la terra és a prop. I tan a prop deu ser que baixa el capità i intenta no semblar nerviós mentre acaba la instrucció: "Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents i arrapeu-vos a la vida amb les ungles i amb les dents". Ja a coberta, els homes resen. I fa un amén poc convençut, el soldadet; i acaricia el seu fusell, intentant no pensar en res.

Des de proa es van fent grossos els turons. Soldadet, valor, valor, que depèn de gent com tu la sort del món. "Però si una bala enemiga creua el vent i em travessa el cervell", es planteja el soldadet, "les onades m’arrossegaran i mil peixos de colors lluitaran per devorar la meva carn". I és quan pensa: "Jo m'amago; quan no mirin, jo m'amago". Però sempre miren, i el vaixell s'està aturant, les comportes s'han obert i, en un segon, s'inunda el mar de soldats disparant a l'infinit amb un soldadet al mig que carrega mentre insulta l'enemic.

I, entre bomba i bomba, tot li va prou bé fins que una cau just al costat. Primer es diu: "Sort, de què t'ha anat...", però després sent a l'esquena un dolor estrany i, en tocar-se-la, li queda tot el braç tacat de sang. Gira el cap a banda i banda, seu a la sorra i descansa. I, mentre arriba el coi de metge, el soldadet es tranquil·litza repetint què farà, on anirà, si sobreviu: "Aniré a ma mare ben vestit i, abans que res, li hauré de dir que em perdoni per tractar-la sempre així; aniré a la Margarida a fer-li un fill per, només veure'l, intuir que l'estimo més del que m'estimo a mi".
És un conte força redó, amb un estil molt directe i exempt de temps morts, i amb història 1 i història 2 (història 1, el present del soldadet desembarcant; història 2, el passat del soldadet amb mare, xicota i ganes de tindre un fill). Un molt bon conte. En realitat, però, és una altra cosa...

Etiquetes de comentaris: ,


***
Tot allò que he anat escriuint al blog

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal