divendres, 21 d’octubre de 2011

Una víctima d'ETA i de la catalanofòbia: Juan José Aliste

Immensa alegria per la fi d'ETA. ETA ha causat un dolor absurd durant massa temps. Dolor absurd, morts absurdes: Ernest Lluch, Miguel Ángel Blanco, els xiquets de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, les víctimes de l'Hipercor, els alumnes de l'escola de trànsit de la Guàrdia Civil... Dolor absurd, mutilacions absurdes: Irene Villa, Juan José Aliste... A Juan José Aliste hi tornaré ara; però adés no me vull estar de dir que també espero que la fi d'ETA siga la fi de l'altre dolor absurd: Lasa i Zabala, les víctimes del GAL, Martxelo Otamendi... Otamendi? Potser hi ha gent que desconeix el cas, però és un bon exemple de com la repressió espanyola ha utilitzat ETA per actuar contra tota mena de nacionalistes. Martxelo Otamendi va ser absolt, sí; després de passar un any a la presó ("presó preventiva", en diuen). A quina activitat sospitosa se dedicava? Eva director d'Egunkaria, un diari en èuscar. Gran delicte.
Entre los acusados hemos sumado 28 meses de prisión preventiva, limitando los movimientos a las personas que dejaron en libertad condicional. [...] Finalmente la sentencia nos absuelve con claridad a los procesados, por no existir actividad delictiva alguna, y declara ilegal el cierre del periódico.
Fragment de la carta oberta que va publicar Martxelo Otamendi l'1 de maig de 2010.
Tornem a Juan José Aliste. La història de Juan José és una història trista i salmantina de novembre de 1995 que tine un pròleg al mes de març del mateix any.
__________________________________________
    Pròleg (Salamanca, març de 1995)
Felipe González i Jordi Pujol van pactar el retorn a Catalunya dels arxius que l'exèrcit de Franco heva furtat, els famosos papers de Salamanca. Però, ai!, l'any 1993 s'heva llevat la veda de caçar catalans i, des d'a la vegada, la catalanofòbia eva moda. O siga que la ciutat de Salamanca se va manifestar el 30 de març de 1995 contra el retorn dels papers. Així ho contava l'ABC:


Del PDF de l'ABC (pàgina 55, 31 de març de 1995). Per error, hi diu 30 de març.

I Torrente Ballester va arengar els 55.000 salmantins. "Derecho de conquista", va dir, que trist!:


Del PDF de l'ABC (pàgina 55, 31 de març de 1995). Per error, hi diu 30 de març.

55.000 salmantins? Sí. La plaça Major de Salamanca estava a rebotir.


Del PDF de l'ABC (pàgina 12, 31 de març de 1995).
__________________________________________
    Juan José Aliste (Salamanca, novembre de 1995)
Al novembre de 1995, vuit mesos després d'eixa manifestació, ETA va col·locar una bomba sota el cotxe del capità de l'exèrcit Juan José Aliste, a Salamanca. No va morir; però malauradament va perdre les dos pernes. Salamanca també se va manifestar. No obstant, no obstant...


Del PDF de l'ABC (pàgina 21, 12 de novembre de 1995).

"Un millar"? Mil manifestants even molt pocs: una persona heva estat a punt de perdre la vida. Però vols dir que even mil? A veri la foto de la plaça Major...


Del PDF de l'ABC (pàgina 9, 12 de novembre de 1995).

"Un millar"? A la foto no se'ls veu pas, i és una foto de l'ABC. "Un millar"? Els xiquets i xiquetes del col·legi on estudiaven les filles del capità i prou. Que trist i que salmantí! Recordo les imatges que van eixir a la tele: a la plaça Major potser hi heva 20 persones, 30 persones. En tot cas, no hi heva la turbamulta que set mesos adés s'hi heva apollerat contra Catalunya. I és que, en plena disbauxa catalanòfoba dels anys 90, tabolear contra Catalunya eva més important que manifestar-se contra l'horror d'ETA. Que trist i que salmantí i que Arriba España i que actual! Juan José Aliste: una víctima d'ETA i de la catalanofòbia espanyola.

***
Tot allò que he anat escriuint al blog

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bona aquesta!! Molt ben trobada l'analogia salmantina. és el pa nostre de cada dia i ara que venen eleccions ja ens hi podem arromangar, tot i que el calb del campell els ajuda força. per cert, ja has parlat amb el nou veí llimianenc? salut

25 d’octubre, 2011 14:10  
Blogger Manel Riu said...

Anònim rondinaire del Bona aquesta,
Gràcies. I pareixeria que me lliges el pensament: acabo d'ensopegar amb el veí llimianenc fa una hora i mitja. Veig un paio, si?, no?; me'l miro, me mira; "Tu no siràs...", "I tu no siràs pas...". Bestial el que m'ha contat! Ha feit un canvi de vida brutal, un daltabaix sísmic en la seua vida. M'ha deixat estorat.

25 d’octubre, 2011 18:46  
Anonymous Anònim said...

Doncs vinga, explica, per això son els blogs!

14 de juliol, 2012 13:43  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal