La FACAO a la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

A bells fòrums i mitjans digitals he trobat comentaris que, arran del cas FACAO, demanen informació sobre la nostra novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). Doncs heus ací els tres capítols mireiencs on se parla dels facaoers (compte, que la narradora protagonista és una barcelonina que, tot i no conèixer el punt i seguit, coneix perfectament el punt G):

"Post urgent: la Mireia a Benavarri" (pàgines 159 i següents),
"Senyors nous consellers d'ERC (i consellera), sóc cotxina" (pàgines 249 i següents),
"Beurá busté" (pàgines 284 i següents).

Al Ramon Sistac li va fer prou goig la cosa quan se va publicar, però als de la FACAO no guaire. O no molla, com se pot deduir del que va dir el proppassat dimecres l'advocat facaoer adés de llegir el primer d'eixos capítols davant la jutgessa: "Pido perdón, señoría, por las vulgares y soeces líneas que voy a leer". Açò me recorda que Maître Pinard, el fiscal que diva que la novel·la Madame Bovary incitava els innocents francesos a la disbauxa sexual, escriuiva versos porno d'amagatotis.