divendres, 28 d’octubre de 2011

¿Que el saben aquell que diu que el Peces Barba...

L'eugènica versió original:



¿Que el saben aquell que diu que el Gregorio Peces Barba...


Gregorio Peces Barba bufant, a l'eixida de la Big Ben, en un control de catalanofobèmia.

Perdó, el Peces Barba ix més tardi. ¿Que el saben aquell que diu que el Comte-duc d'Olivares treballava per a la RENFE del segle XVII? Felip IV eva llavors l'amo de la RENFE i el Comte-duc eva el seu Maquinista en Cap (o "favorit" o "privat" o "valid"). La qüestió és que el Comte-Duc d'Olivares, mentre conduïva el tren anomenat Espanya des de Vésasabretu fins a Quisapon, va dir pels altaveus: "Sinyors incauts passatgers, vostès no ho sabeven quan van pujar al tren, però este és el tren de la por, del qual mai no n'ha pogut fuire ni Cristo! Hahahaha!". En sentir això, els passatgers que pagaven el fuel de la caldera trinco-trinco —o siga, els catalans, els portuguesos i els holandesos— van arrencar a córrer cap a les eixides. Com que els revisors no podeven aturar-los tots, com que els portuguesos només pagaven una minsa quantitat de fuel i com que els holandesos even uns heretges protestantots, el Comte-duc va decidir aturar només els catalans. A la vegada els catalans, vedent que portuguesos i holandesos heven pogut tocar el dos del tren de la por, se van posar a plorar desconsoladament; fins que un soldat dels terços de Flandes (del terç "San PSOE y San PSC també també") anomenat Peces Barba se'ls va avorar i els va dir:

—¡Catalanes! ¡Por el honor de los gloriosos tercios de Flandes, os voy a ayudar! Porque yo siempre digo en broma qué hubiera pasado si nos quedamos con los portugueses y dejamos a los catalanes y ahora lo comprobaré. Tengo la llave de esta ventanilla y os voy a dejar huir.

Dit i feit. Va traure tots els catalans per la finestra i, en acabat, va anar-se'n cap a la coda del tren per celebrar al vagó restaurant la seua proesa. Quan va arribar al vagó restaurant, va veri esfereït que tots els catalans even allí, plorant com a magdalenes. Entre plors i gemecs, els catalans li van explicar el que heva passat:

—Quan ja èvem fora del tren, hem sentit una veu que viniva de tres vagons enrere —o de tres segles endavant— que diva: "¡Catalanes! ¡Por el honor de los gloriosos tercios de Flandes, os voy a ayudar a subir al tren!". I el de la veu mos ha feit entrar a sarpades per una finestra que heva obert. Llavors s'ha presentat: "Alférez Alfonso Guerra del tercio 'San PSOE y San PSC també també', ¡a vuestro servicio!; ahora os cepillaré bien cepilladitos y ¡a devorar kilómetros en el tren España!; contentos, ¿no?".



Aleshores el soldat Peces Barba ja no va podre consolar els catalans de cap manera. I això que ho va intentar: "No es lo mismo bromear sobre los bombardeos de Barcelona que sobre el bombardeo de Gernika; lo de Barcelona es para broma, sí".


Peces Barba a cal Basté (RAC1) el 28 d'octubre de 2011.

Amb el pas dels segles, bells catalans van resignar-se a viatjar en el tren de la por i van fundar una confraria de pescadors per pescar Peces Barba o peixos al cove o quemsejó. La confraria se va dir CiU, però eixa és una altra història de por.

***
Tot allò que he anat escriuint al blog

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal