Carnaval a l'IES de Tremp i a Cadis

Com que en l'època present podem cometre excessos quan mos abelleix, hem oblidat que, fa bona mira d'anys, el Carnaval eva l'únic període (curt període, de Dijous Llarder a Dimecres de Cendra) en què hom permetiva, abans de la Quaresma, tota mena d'excessos: sexuals, etílics, gastronòmics... i burletes. Sí, excessos burletes; perquè eva a la vegada que el poble tiniva permís per ser irreverent amb el Rei i amb el Bisbe, amb el jutge i amb el notari, amb el mossèn i amb el professor. Siguem per un instant, l'instant que dura un post carnavalesc, irreverents amb els professors i amb algunes de les seues errades, que prou mos vagarà de llegir les errades dels alumnes durant l'eterna Quaresma docent.



Hi heva un professor a l'IES de Tremp que a la Miracle li diva Remei. Per sinonímia parcial, suposo; de vegades, quan se necessita un remei, el que cal és un miracle.

Un altre professor se pensava que mossèn Peretó s'anomenava mossèn To, mossèn Pere To (un Bond, James Bond pallarès). "Que si Beperet, que si Peretó... m'esteu atabalant", diva.

Un altre va entrar un dia a una reunió de profes, un dels quals anava perfumat com si li hes petat un pot de Nenuco al damont, i va dir: "Coi amb els pintors!, no sentiu la pudor de pintura?".

Un, diguem, professor 1 de l'IES de Tremp sempre allargava un poc la classe amb el grup A i el, diguem, professor 2, que tiniva classe a continuació amb el grup A, s'heva d'esperar. Un dia el professor 2, tip d'esperar, va entrar a l'aula del grup B. "Ei, que ara li toca al professor 1, que encara no ha acabat amb el grup A", diven els alumnes. "És igual, dissimuleu com si féssem classe", va dir el professor 2. Al cap d'una estona, a través del vidre de la porta, els alumnes del grup B i el professor 2 contemplaven, de reüll i dissimulant, com al passadís hi heva el professor 1 remirant mil camins el seu horari per mor de comprendre quin coi de grup li tocava a aquella hora. El professor 1 se'n va anar en un dia mol clar passadís enllà, va tornar, va mirar el seu horari, va mirar pel vidre de la porta, se'n va anar un altre cop, va tornar a tornar...

Un cop vam tindre a l'IES de Tremp un professor molt especial. Eva un passavolant que va ser a l'IES només dos mesos. Se'l recorda perquè va fer el miracle de guanyar un campionat provincial d'esquaix mentre estava de baixa per una lesió de cervicals. A l'IES, se coneix eixa feita com "El miracle de jugar (i guanyar) a l'esquaix amb el coll feit misto". El diari Segre en va informar amb foto i tot; de la victòria, no del miracle. Per sort, el va substituir un professor normal: un bon remei per a aquell miracle.



En fi. S'acaba este Carnaval; comença el Carnaval del Día de la Hispanidad, amb el moltó capat disfressat de mardà disfressat de crestó disfressat de boc disfressat de cabra disfressada de legionario; lego sirà el Carnaval de Cadis; el Duran i Lleida procura subministrar temes al Carnaval de Cadis; Manolo Chaves diu el que diu i el Diario de Cádiz ho recull...;

A juicio de Chaves, la actitud del dirigente de CiU "evita, impide y dificulta" los esfuerzos que determinados políticos están realizando "para que la ciudadanía comprenda lo que representa Cataluña" en el conjunto de España.
Més informació, al Diario de Cádiz.

Manolo Chaves oblida les dificultats infinites que tenim els catalans per comprendre España ("¿Sabes que si nos vamos de Andalucía a Cataluña nuestro hijo tendrá que estudiar en catalán?", "Tenían prohibido hacer caso a un niño que dijera que quería hacer pis, si no lo pide en catalán", "Giri a la dreta, ¿Cómo ha dicho?, No a la imposición del catalán [en Aragón]", "Yo quitaría la policía autonómica y cerraría cuatro canales catalanes", "[El Estatut] lo cepillamos como un carpintero", "“Catalufo” es un término despectivo aplicado no a los catalanes, sino a los nacionalistas [o siga, PSC, CiU, ERC, ICV, SI, Rcat]" i vinga i gira i torna); les agrupacions del Carnaval de Cadis aprofitaran l'avinentesa per escriure lletres catalanòfobes ("No, criticamos a Duran", sí, ja), com van fer els de "Salón de belleza El Tijerita" al 2009 ("No, criticábamos a la diputada Montserrat Nebrera por haberse burlado del acento andaluz", sí, ja, bé, ves).

Sic un jartible del Carnaval de Cadis, però hi ha coses que no les puc pair. Som-hi amb "lus catalans", com diu Kike Remolino, el director de cal "Tijerita".



O siga, Kike Remolino:

Si al hablar le causó chiste, catalana diputada,
sepa usted que a Andalucía
se le entiende donde vaya,
y sin ser subtitulada.

Benauradament, algú hi va respondre.

El pensador Remolino,
viendo un canal andaluz,
dijo armado de una cruz
y en pleno rapto divino:
"¿Alguien habla en catalino?;
¡oxte, diablos, id al gueto
con vuestro idioma secreto
lleno de vocablos raros!;
si no, hay que subtitularos
y yo... soy analfabeto".

Ai, Sinyor! I els catalans fent Quaresma tot l'any. El Carnaval que mos cal és el de Portugal.