dimarts, 11 d’octubre de 2011

Carnaval a l'IES de Tremp i a Cadis

Com que en l'època present podem cometre excessos quan mos abelleix, hem oblidat que, fa bona mira d'anys, el Carnaval eva l'únic període (curt període, de Dijous Llarder a Dimecres de Cendra) en què hom permetiva, abans de la Quaresma, tota mena d'excessos: sexuals, etílics, gastronòmics... i burletes. Sí, excessos burletes; perquè eva a la vegada que el poble tiniva permís per ser irreverent amb el Rei i amb el Bisbe, amb el jutge i amb el notari, amb el mossèn i amb el professor. Siguem per un instant, l'instant que dura un post carnavalesc, irreverents amb els professors i amb algunes de les seues errades, que prou mos vagarà de llegir les errades dels alumnes durant l'eterna Quaresma docent.



Hi heva un professor a l'IES de Tremp que a la Miracle li diva Remei. Per sinonímia parcial, suposo; de vegades, quan se necessita un remei, el que cal és un miracle.

Un altre professor se pensava que mossèn Peretó s'anomenava mossèn To, mossèn Pere To (un Bond, James Bond pallarès). "Que si Beperet, que si Peretó... m'esteu atabalant", diva.

Un altre va entrar un dia a una reunió de profes, un dels quals anava perfumat com si li hes petat un pot de Nenuco al damont, i va dir: "Coi amb els pintors!, no sentiu la pudor de pintura?".

Un, diguem, professor 1 de l'IES de Tremp sempre allargava un poc la classe amb el grup A i el, diguem, professor 2, que tiniva classe a continuació amb el grup A, s'heva d'esperar. Un dia el professor 2, tip d'esperar, va entrar a l'aula del grup B. "Ei, que ara li toca al professor 1, que encara no ha acabat amb el grup A", diven els alumnes. "És igual, dissimuleu com si féssem classe", va dir el professor 2. Al cap d'una estona, a través del vidre de la porta, els alumnes del grup B i el professor 2 contemplaven, de reüll i dissimulant, com al passadís hi heva el professor 1 remirant mil camins el seu horari per mor de comprendre quin coi de grup li tocava a aquella hora. El professor 1 se'n va anar en un dia mol clar passadís enllà, va tornar, va mirar el seu horari, va mirar pel vidre de la porta, se'n va anar un altre cop, va tornar a tornar...

Un cop vam tindre a l'IES de Tremp un professor molt especial. Eva un passavolant que va ser a l'IES només dos mesos. Se'l recorda perquè va fer el miracle de guanyar un campionat provincial d'esquaix mentre estava de baixa per una lesió de cervicals. A l'IES, se coneix eixa feita com "El miracle de jugar (i guanyar) a l'esquaix amb el coll feit misto". El diari Segre en va informar amb foto i tot; de la victòria, no del miracle. Per sort, el va substituir un professor normal: un bon remei per a aquell miracle.



En fi. S'acaba este Carnaval; comença el Carnaval del Día de la Hispanidad, amb el moltó capat disfressat de mardà disfressat de crestó disfressat de boc disfressat de cabra disfressada de legionario; lego sirà el Carnaval de Cadis; el Duran i Lleida procura subministrar temes al Carnaval de Cadis; Manolo Chaves diu el que diu i el Diario de Cádiz ho recull...;
A juicio de Chaves, la actitud del dirigente de CiU "evita, impide y dificulta" los esfuerzos que determinados políticos están realizando "para que la ciudadanía comprenda lo que representa Cataluña" en el conjunto de España.
Més informació, al Diario de Cádiz.
Manolo Chaves oblida les dificultats infinites que tenim els catalans per comprendre España ("¿Sabes que si nos vamos de Andalucía a Cataluña nuestro hijo tendrá que estudiar en catalán?", "Tenían prohibido hacer caso a un niño que dijera que quería hacer pis, si no lo pide en catalán", "Giri a la dreta, ¿Cómo ha dicho?, No a la imposición del catalán [en Aragón]", "Yo quitaría la policía autonómica y cerraría cuatro canales catalanes", "[El Estatut] lo cepillamos como un carpintero", "“Catalufo” es un término despectivo aplicado no a los catalanes, sino a los nacionalistas [o siga, PSC, CiU, ERC, ICV, SI, Rcat]" i vinga i gira i torna); les agrupacions del Carnaval de Cadis aprofitaran l'avinentesa per escriure lletres catalanòfobes ("No, criticamos a Duran", sí, ja), com van fer els de "Salón de belleza El Tijerita" al 2009 ("No, criticábamos a la diputada Montserrat Nebrera por haberse burlado del acento andaluz", sí, ja, bé, ves).

Sic un jartible del Carnaval de Cadis, però hi ha coses que no les puc pair. Som-hi amb "lus catalans", com diu Kike Remolino, el director de cal "Tijerita".



O siga, Kike Remolino:
Si al hablar le causó chiste, catalana diputada,
sepa usted que a Andalucía
se le entiende donde vaya,
y sin ser subtitulada.
Benauradament, algú hi va respondre.
El pensador Remolino,
viendo un canal andaluz,
dijo armado de una cruz
y en pleno rapto divino:
"¿Alguien habla en catalino?;
¡oxte, diablos, id al gueto
con vuestro idioma secreto
lleno de vocablos raros!;
si no, hay que subtitularos
y yo... soy analfabeto".
Ai, Sinyor! I els catalans fent Quaresma tot l'any. El Carnaval que mos cal és el de Portugal.

***
Tot allò que he anat escriuint al blog

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

i a mi que cada cop m'agrae més aquest blog... per cert, estimat amic manel, si quan parles de l'ajuntament hi poses noms i cognoms, m'agradaria que professor1 i 2 i 3 fos amb els noms de veritat...

12 d’octubre, 2011 19:05  
Blogger Manel Riu said...

Anònim dels professors 1 i 2,

Moltes gràcies. Me fa molt de goig que t'agrade el blog.

Dels professors 1 i 2, te diré un dels dos noms: Manel Riu. Com que sic jo, te'l puc dir. L'altre me'l reservo, tot i que no crec que se sentís molest si el digués. El nom interessant de sabre siria el del taumaturg que va guanyar el torneig d'esquaix; però no el dic per caritat cristiana (i perquè l'home / dona només va durar dos mesos a l'IES de Tremp).

Els noms dels regidors són un cas diferent. Són persones públiques que fan una faena pública sotmesa a crítica pública i que, cada quatre anys, revaliden (o no) el seu càrrec en funció del judici que de tot plegat en facen els votants.

Una abraçada.

12 d’octubre, 2011 20:18  
Anonymous Anònim said...

Tins tota la raó. Llàtima que no conneguis el passat més llunya d'aquest centre, llogaret de Salesians, amb un gran carinyo cap als seua alumnes, sobretot els que alli estaven/estavem interns. De la manera que tu ens expliques les coses ens faries riure/plorar recordant aquells temps. Pare perfecte, quina ironia!, pare conseller/consejero, pare catequista, uffff

13 d’octubre, 2011 00:25  
Blogger Manel Riu said...

Anònim de Tins tota la raó,

Gràcies pel que dius sobre la meua manera d'explicar les coses. Dels salesians no en sé guaire; però dels diocesans posteriors, un poc. Alguns companys de l'IES en van ser alumnes o professors; i n'hi ha un parell que imiten prou bé el Donisa: "Ospa, ospa! He fingut tota l'esztona a szent fuitanta per l'autopiszta. Ospa, ospa!". :)

13 d’octubre, 2011 23:13  

Publica un comentari a l'entrada

Enllaços cap a aquest post:

Crear un enllaç

<< Pàgina principal