La Mala Freixura

Post viu del Generadorsday

2011-12-21T00:01:00.036+01:00

A les 00:01
Comença el post viu del Generadorsday. Sí, perquè avui a les 13:30 hi haurà ple municipal i en faré el seguiment. ¿Post viu del Generadorsday? ¿Del Generadorsday? Home, bé hem de retre homenatge al nou emblema municipal: el generador d'electricitat de La Lira. ¿Que arriba el dia de la inauguració de La Lira i no hi tenim electricitat? No passa res. Lloguem un generador d'electricitat, inaugurem igualment i tira milles. La qüestió és inaugurar coses. I, si eixes coses produeixen electricitat, encara les inaugurarem més contents; ¿o no se va passar el tio Paco 40 anys inaugurant centrals hidroelèctriques ben content? Doncs això, generador elèctric i aire. O, més ben dit, generadors. El generador gran, que se va fer servir el dia de la inauguració,...

...i el generador xic, que va ser instal·lat l'endemà i que encara fa siroll al costat de La Lira,...

El Víctor Orrit ja tine eslògan per a la propera campanya electoral: "Per a un Ajuntament amb dos generadors (el xic i el gran), un Alcalde amb dos sous (el xic i el gran que t'hi cagues)". I també tine música de campanya: el bonico "brrrrrroooom brrrrrroooom" generadorívol de què gaudeixen cada dia els privilegiats vesins de La Lira. Fins quan ha de durar la broma? Com a poc, fins a Nadal.

El 25 de desembre,
brrrrrroooom brrrrrroooom brrrrrroooom.
El 25 de desembre,
brrrrrroooom brrrrrroooom brrrrrroooom.

Tenim un generadoret
blau i blanquet, blau i blanquet,
que il·lumina enguany La Lira,
va amb gasoil i no estalvia,
brrrrrroooom brrrrrroooom brrrrrroooom.
__________________________________________

A les 00:20
Però no hi ha millor generador que el Barça. Tot va degenerant —Mariano Rajoy President que promet que "quien quiera" podrà estudiar en català, Pere Navarro secretari del PSC que construirà la Nueva España Federal i que no vol tindre grup propi a Madrid, Duran i Lleida portaveu de CiU a Madrid que conrea les margarides amoroses del "Ara voto NO a Rajoy, però més endavant ja votaré SÍ"...—; sí, però el Barça encara genera il·lusió. Sobretot, la il·lusió de veri l'Espanya profunda nyapint contra el Barça. Una Espanya que, sovent, fa humor involuntari tot ostentant la seua ignorància catalanòfoba. Verbigràcia (amb poca gràcia i molt verb baldraguesc), el que Tomàs Roncero, fi analista esportiu d'Intereconomía, va dir sobre el català i les llengües romàniques el dia que el Barça va guanyar 1 a 3 al Madrid (minut 13:53):

El Roncero catalanòfob i analfabet el dissabte 10 de desembre de 2011, a partir del minut 13:53.

Transcric el diàleg, per si no s'ha entès bé.

Presentador: Di algo en catalán.

Roncero: Sí, hombre, ya. ¡Y qué más! Pues no. Primero, es una lengua que no domino. Te aseguro que lo entiendo bastante bien porque —no os lo toméis a mal— pero es una derivación un poco así del castellano.

Presentador: No, no. Del latín, del latín.

Roncero: ¡Qué latín! ¿Quién sabe latín? ¡Si nadie sabe latín! ¡Ja, ja, ja, ja! Si me encuentras a un tío que sea capaz de hablar aquí en latín, entrego las armas. ¡Ja, ja, ja, ja! ¡Qué, qué, qué latín!

Presentador: Digo que procede el latín, igual que el castellano.

Roncero: Pues claro. Todos procedemos de algo.

A este home el faran catedràtic de Lingüística Romànica o de Gramàtica Degenerativa qualsevol dia. I, efectivament, tots procedim d'alguna cosa. Segons les teories de l'evolució, els éssers humans procedim dels simis. Ara bé, en la cadena evolutiva, Roncero deu pertànyer a l'espècie perduda entre el mico i l'home: el Brutus Catalanofobicus, una espècie formada per individus que no tinen estudis i ho poden demostrar. El seu hàbitat natural és la barra del bar, on passen les hores mortes rosegant escuradents, aguantant una copa de Soberano i emetent el seu so característic: "Aaaaro, lo que yo te diga". ¡Ai, Joystick meu, quina bona pensada siria instituir el Dia de l'Orgull Catalanòfob! ¡I donaria un bo que eixe dia mos enxampés en una Catalunya independent!
__________________________________________

A les 00:35
A dormir, que al cos li toca descansar i regenerar-se. Demà, més. Bona nit.
__________________________________________

A les 07:50
Bon dia a tothom. Per encetar el dia, resem la Via Dolorosa de Nostre Senyor Víctor; que existeix, encara que algú crega que no. Heus ací la prova que sí que existeix la capella on se recull, en vuit estacions, la miraculosa vida victoriana:

Catedral de La Lira, capella lateral amb la Via Dolorosa de Nostre Senyor Víctor.

Via Dolorosa, Via Dolorosa... Els descreguts diran que n'és molt, de dolorosa, per als pobres trempolins; i encara afegiran, heretges de mena com són, que la via deu ser la via anal, que és la via per on l'administració municipal administra els cogombres amargants (per exemple, els cogombres amargants en forma de miraculosos impostos que no s'apugen però s'apugen). Preguem perquè eixos blasfems retornen a la veritable fe victoriana. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.
__________________________________________

A les 08:33
Sinto a RAC1 que Irene Rigau, consellera d'Educació (o d'Ensenyament, vés a sabre com se diu el Departament ara), diu que, si volem que els xiquets llegisquen, els pares han de llegir en lloc de passar la jornada mirant sàlvames, nòries i altres perles televisives. Algú hauria d'explicar-li quatre cosetes, a ella i a tots els consellers d'Educació que es fan i es desfan:

1. Llegir, el que se diu "llegir", és una pràctica habitualíssima en estos moments. Avui se llige més que mai. Les xarxes socials d'internet, els smartphones i els SMS fan llegir, a pares i a no pares, el que no està escrit (és un dir).

2. Llegir literatura —potser la Consellera se referiva a això— sempre ha sigut un costum minoritari al qual mos lliurem quatre frikis. Fins i tot en els moments de màxima alfabetització amb màxima absència d'entreteniments moderns (el primer terç del segle XX, posem per cas), els lectors de literatura hem sigut una minoria; i el món i la literatura han continuat rutllant.

3. Facen el favor, sinyors consellers d'Educació, de deixar-mos en pau amb el rotllo de "fomentar el gust per la lectura", que els professors no fem miracles. ¿Oi que cap conseller no pretén fomentar el gust per la filatèlia, pel macramé, pel col·leccionisme de capses de condons o per qualsevulla hàbit minoritari?

4. S'ha de ser molt babau, i molt conseller d'Educació (o d'Ensenyament, o de Foment, del gust per la lectura), per pensar que els xiquets que llegisquen Manolito gafotas acabaran devorant les obres completes de Salvador Espriu, o que la canalla, a còpia d'escoltar rock a les classes de Música, se llançarà en massa a escoltar òperes de Wagner i simfonies de Mahler.

Ja m'he quedat descansat. El te earl grey Hampstead de cada post viu...

...i cap a l'IES de Tremp.
__________________________________________

A les 11:01
Hora del pati. Quina literatura deuen llegir amb delit el Víctor i el Pascual? He dit "amb delit", no "amb delicte", que no estic pas parlant de les seues nòmines.
__________________________________________

A les 12:01
Última classe i cap al ple municipal de les 13:30. El Marc Miró va presentar fa dies una moció perquè l'Ajuntament s'adherís a l'Associació de Municipis per la Independència. L'haurà inclòs el Víctor en l'ordre del dia d'avui? Hi votarà a favor el gran independentista Joan Pascual? Hi votarà en contra i dirà que l'independentisme no és afer municipal tot i haver encapçalat una llista municipal independentista? S'abstindrà, xiularà i mirarà si hi ha teranyines al sostre? Farà un "Juro" dels seus?
__________________________________________

A les 16:20
Dino, faig un parell de faenes i continuo. El ple, bé: sí, actuació inicial del Víctor Dr. Jekyll fent malabarismes i mostres de tolerància / humilitat perquè se trobava, ai las!, en minoria i li caleven els vots de l'oposició —molts ànims per al Diego i per a la Teresa, que no han pogut ser al ple per qüestions de salut—; però actuació posterior del Víctor Mr. Hyde mossegant a tort i a dret un cop passat el tràngol de les votacions. "Vostè no tine l'ús de la paraula, sinyor Marc Miró, ara parlo jo." "Sinyor Miró, és potestat de l'Alcalde decidir el que entra o el que no entra a l'ordre del dia d'este ple." Ai! A esta casa ni se perden els (mals) costums ni hi ha regeneració a la vista; ni amb un generador ni amb dos. A esta casa hi mana Sant Víctor, que jo per mi que formava part de la comparsa Los santos de l'"Aquí mando yo, en este barrio mando yo".

Presentació de la comparsa Los santos, primer premi del concurs de comparses del Carnaval de Cadis de 2010.

Aquí mando yo.
En este barrio mando yo
y no manda más nadie.
Si alguien quiere mandar,
que se ponga en la esquina de atrás,
que aprenda y caaaaalle, sinyor Miró,
que apreeeenda y caaalle, sinyor Miró.
Porque yo soy un delincuente —pero decente—.
Yo soy un maleante —pero elegante—.
__________________________________________

A les 19:05
Bé. Primer s'heven de votar els contractes entre l'Ajuntament i l'empresa municipal que gestionarà tot el que se faça a La Lira. Per no allargar-me, diguem que l'empresa, que és propietat municipal al 100%, permet recuperar l'IVA que l'Ajuntament no podria recuperar si en fes una gestió directa. En fi, un estalvi prou bo per a Tremp. Llavors ha aparegut el Victor Dr. Jekyll, no fos cas que l'oposició (CiU 5, ERC-SIP 1) no aprovés els contractes, estant com estava l'equip de govern en minoria (PSC 4, Pascual no adscrit 1; el Diego i la Teresa no hi heven).

Seieu i escolteu, sí. ¿Voleu que votem tots els contractes per separat o voleu que ho votem tot junt? Com vulgueu, eh?, com vulgueu. Voleu aclariments? Sí, Maite? Com? Ah, el generador, sí. Doncs mira, d'ací a un parell de dies ja no hi sirà. Sí. Com? El paga l'empresa constructora, sí. Què més? Les subvencions per pagar els constructors? Doncs encara no les tenim totes, no. L'Estat Espanyol, la Generalitat, la Diputació... Quants terminis endarrerits mos han de pagar, Pili? Això, tres terminis. Vinga, voleu més informació? Voleu que tos raspalle les sabates? Voleu que imite el bonico "brrrrrroooom brrrrrroooom" del generador xic? Voleu que puge a la taula i tos balle una dansa balinesa en calçotets? No? Votem? Vinga. Mmmmmmmm. Tots a favor. Molt bé, molt bé. Moltes gràcies.
__________________________________________

A les 19:15
Torno a l'IES: els alumnes del PPAS tinen amb jo la radera classe abans de Nadal. Que toca classe, vaja, o no; perquè tots superen els 19 anys, fa fred, és molt de nit, la vida és alegria, no cal forçar la màquina i, hosti, Manel!, no mos faces fer classe avui, coi! Després continuo amb el Víctor Mr. Hyde.
__________________________________________

A les 21:25
Som-hi. Han vingut els alumnes del PPAS? No guaire. L'any que vine faré com el professor d'anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes que eva avui a l'aula del costat: festa dels pastissos el rader dia abans de Nadal i a fotre's tots els alumnes grassos com english badgers (teixons anglesos).
__________________________________________

A les 22:30
El Víctor Mr. Hyde ha aparegut quan ja heven passat les votacions, en el torn obert de paraula. De paraula, obra i omissió: poca paraula a l'hora d'instal·lar l'enllumenat de Nadal i a l'hora de podar els arbres; obra i més obra del Pla Únic d'Obres i Serveis, PUOSC; i omissió en l'ordre del dia de la moció sobre la independència de Catalunya.

Grrrrr! Sí, no he inclòs en l'ordre del dia la proposta d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. Què passa? I? Doncs perquè no heva passat per la comissió informativa. Que m'és igual si fa un mes vaig dir que les propostes s'heven de presentar com a molt tardi dos dies abans d'un ple i vostè, sinyor Miró, va presentar la proposta fa set dies. Me la bufa. Grrrr! Que l'ordre del dia el fixa l'Alcalde i punt, perquè... Els llums de Nadal, sinyora Ritz, s'han posat més tardi perquè hem d'estalviar. Grrrrrr! Ni pont de la Puríssima, ni foment de l'activitat comercial, ni punyetes, sinyora Ritz. Grrrrr! Grrrrr!

Sí, Maria Pilar. Ehem. Digues digues, maca. Ai, Maria Pilar! La urbanització de la part baixa del Juncar? Sí, dona, mira: l'he retirat de l'ordre del dia perquè ja en vam parlar a la comissió. De res, bonica. Ai!

Que no me toque el que no sona, sinyor Ubach. Grrrrr! Me van preguntar els del diari Segre sobre el PUOSC i vaig dir que... Sí, el vaig fotre a caldo a vostè, sinyor Ubach, però no vaig ser jo qui va trucar al Segre! Grrrr! Doncs no s'ho crega si no vol. Grrrrrr! Que jo... Sinyor Miró, no està en ús de la paraula. Grrrrr! Els arbres els hem podat més tardi perquè feva calor, sinyora Ritz. No, sinyor Ubach, quan vaig dir al bar que qui tingués problemes de subministrament d'aigua se podeva adreçar al sinyor Ubach perquè en repartiva durant la campanya, feva una broma. Grrrrr! Una broma, sí. Grrrrr! Brrrrrroooom brrrrrroooom.
__________________________________________

A les 22:50
A jo el caràcter corprenedor d'este home me captiva cada dia més. La seua (doble) personalitat paga (doble) la pena. És com si tinguéssem dos alcaldes pel preu d'un. O un alcalde pel preu de dos? Bé, és igual; la qüestió és que no sé de què mos queixem. Dos alcaldes amb dos sous i amb dos generadors. Crisi? Tremp rutlla, brrrrrroooom brrrrrroooom.
__________________________________________

A les 23:40
Posem-mos un poc seriosos abans de rematar el post.

En primer lloc, per desitjar que el pare del Diego Roldan se recupere ben lego. Ànims, Diego.

En segon lloc, per sumar-me a la felicitació que la Maria Pilar ha demanat que el Víctor transmetés als tècnics de l'Àrea de Recursos Naturals. S'ha aconseguit el primer conveni de custòdia per a la Roureda d'Aulàs. Sé que no ha sigut fàcil i sé que és possible que la gent no li done la importància que tine. Parleu amb el Pàngel i amb la resta de treballadors de l'Àrea de Recursos Naturals i entendreu el tresor natural que és eixa roureda de la Ribagorça trempolina.

En tercer lloc, per dir-li al Víctor que sí, que d'acord, que La Lira està molt bé i que els trempolins se n'han de sentir orgullosos, generadors d'electricitat a banda.

I en quart i últim lloc, per felicitar els actors, directors, tècnics... de l'adaptació teatral de Pedra de tartera. A La Lira vam gaudir d'un espectacle excepcional, de luxe. I en particular cal felicitar els dos actors professionals trempolins que hi van actuar: Annabel Castan i Eduard Muntada. La primera és un tros enorme d'actriu; i el segon, a banda de ser un molt bon actor i un trapella que s'ho fa vindre bé per no estar-se de res damont de l'escenari —sempre fa que els seus personatges fumen, beguen, mengen..., excepte "allò", de tot i bo—, és el responsable de l'adaptació dialectal del text. Fer plorar el públic en pallarès és un gran què per al teatre i per al català, Eduard. I moltes gràcies, Eduard, per haver incorporat al text del teu personatge una frase sobre Benavarri. Un trapella, ja t'ho dic jo.
__________________________________________

A les 23:55
Estic content. A casa me van ensenyar de xic que no s'heven de dir expressions malsonants i, en tot el post, només se me n'ha escapat una un camí: "Mariano Rajoy".

Per acabar el "Post viu del Generadorsday", escoltem una bonica cançó que comença amb la part instruental del brrrrrroooom brrrrrroooom generadorívol, continua amb un cantant que li ha furtat la roba al pallasso de Micolor i arriba al màxim esplendor quan m'hi incorporo jo encorbatat per fer la segona veu i per regalar al públic un ball de Sant Vito que ni la dansa balinesa de Sant Vito Orrit en calçotets. Heu-me ací (el podrit del Jordi Ubach va ser qui hi va trobar el paregut i el podrit del Roger Bellera és qui m'ho ha recordat):

Brrrrrroooom brrrrrroooom.
Jožin z bažin mocálem se plíží.
Jožin z bažin k vesnici se blíží.
Brrrrrroooom brrrrrroooom.

The End

La catedral de La Lira

2011-11-28T23:15:00.013+01:00

NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.

Estimats germans en la fe de Joystick,

Divendres passat se va inaugurar la catedral de La Lira. Quin tros de catedral! Farà bon servici a la nostra comunitat en tota mena de misses teatrals, cinematogràfiques, musicals...

Fotos de l'interior de La Lira preses divendres passat quan en va eixir la gentada que hi heva.

Oh, germans, goïm-mo'n i manifestem la nostra gaubança! I felicitem el Víctor Orrit, el Bonifaci Colomina i la Sílvia Romero, que han menat el projecte els darrers quatre anys amb mà ferma fins obtindre per a Tremp un temple de categoria (graderia retràctil, escenari modificable, funcional teler de llums i telons, cabina de projeccció amb tecnologia punta...). Nogensmenys, felicitem també —com així ho va fer en el seu discurs l'arquitecte de l'obra, mentre el Víctor callava i se lliurava un cop més a l'aracnofília de trebol— els alcaldes Miquel Verdeny i Joan Ubach, i els regidors Miquel Abrantes i Josep Ardanuy. En períodes anteriors, tots quatre van impulsar el projecte, en van viure els primers plànols i van cercar (i trobar) subvencions per finançar-lo.

Germans, si no heu visitat la catedral de La Lira, visiteu-la. I no oblideu de resar el nou Via Crucis que l'Ajuntament ha tingut la delicadesa d'instal·lar entrant a la dreta, a la primera capella. D'antuvi, pareix un mer seguit de vuit cartells de cine; però en realitat són les vuit estacions de la Via Dolorosa de Nostre Senyor Víctor. Fixeu-tos-hi bé quan hi aneu, benvolguts germans.

Primera estació. El Víctor perd la majoria absoluta, però vol tornar a ser Alcalde.

Segona estació. El Víctor pedala per aconseguir l'Alcaldia, ensopega amb un xiquet perdut, el puja a la bicicleta i li promet que l'Ajuntament sirà per a tots dos un cinema paradisíac.

Tercera estació. El Víctor, com a bon Senyor dels Anells, comparteix el tresor, el meu tresoooor, amb el xiquet perdut.

Quarta estació. El Víctor cobra també de la Diputació de Barcelona i ningú no li toca els sous.

Cinquena estació. El Víctor dicta ordres, engega a dida el Marc Miró i fa fora quan li peta el Josep Ardanuy. El gran Víctor.

Sisena estació. El Víctor rep la nova regidora, la Maria Pilar, amb sensuals reverències, somriures de seductor i atrevides contorsions.

Setena estació. El Víctor, en un agosarat acte de pirateria, obtine un bon botí: una càmera fotogràfica (bandido!) i uns sucosos impostos municipals.

Vuitena estació. El Víctor... El Víctor... Eeeeh... El Víctor, punt.

Novena (i provisional, esperem) estació (o subestació elèctrica). El Víctor, davant la manca de transformador elèctric a La Lira, troba un generador i l'instal·la a la vorera perquè la catedral tinga llum suficient el dia de la inauguració.

Germans, preguem. Oh, Joystick, tu que ho pots tot sobre els transformadors i els generadors, procura que el Víctor no continue mancat de projecte transformador per a Tremp o, si més no, concedeix-li la llum suficient per inaugurar el camí regenerador de la moral política trempolina, perquè per ara el més calent és a l'aigüera. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.

La Lira

2011-11-24T07:45:00.009+01:00

Atenció, atenció! Barcelonistes i madridistes, persones assenyades i votants del PP, catalanistes i socialistes, tornen els àlbums de Les aventures del capità Orrit!

Els personatges de Les aventures del capità Orrit. D'esquerra a dreta, el professor Colomina, Teresa Montanuy, el capità Orrit, Pascual, Miquel Dupond, Diego Dupont i Sílvia Castafiore.

El primer àlbum d'esta nova etapa se titula Objectiu: La Lira.

Coberta de l'àlbum Objectiu: La Lira. D'esquerra a dreta, Pascual, el professor Colomina i el capità Orrit. Tots tres d'esquena a Tremp i cara al Sol, cara al sol objectiu que importa: La Lira.

No tos en perdeu la presentació:

El proper divendres 25 de novembre a les 19,00h, el conseller de Cultura i l'alcalde de Tremp inauguraran el nou Espai Cultural La Lira.

El dia següent, dissabte 26 de novembre, hi haurà jornada de portes obertes. Qui ho desitgi podrà visitar tot l'equipament. Els horaris seràn: Matí: 11,00h - 14,00h Tarda: 18,00h - 20,30h.

Espai Cultural La Lira, Rbla. del Dottó Peasso, 22

Allà mos verem.

Post viu del Rajoysday

2011-11-18T00:01:00.082+01:00

Divendres 18 de novembre

A les 00:01
Comença el post viu del Rajoysday; acabarà dilluns. Quatre dies parint el post. Espentee, sinyora!

Ah! Que dic que, segons el parer de les doctores Ecografia i Amniocentesi, allò de la Mir sirà una xiqueta.

—Manel, ja pots esborrar "Ella" ara mateix. Saps perfectament que se dirà Mir, com jo.
—Bé, ja en parlarem. I, posats a triar noms estrafolaris, no t'agradaria més Iashiprèn? Iashiprèn és un nom ben bonico.
—Iashiprèn bonico? D'on ix eixe nom?
—És una sagala a qui Lluís Llach va dedicar floretes en anglès i en arameu: "Iashiprèn, Iashiprè-è-è-èn, total fruit, catpú guidunà".
—Escolta, no sigues tan baldragues. El meu nom és poc comú, sí; però també tine avantatges. Per exemple, la gent l'aprèn lego. Jo tinc un nom que el sap tothom.
—Barça, Barça, Baaaaarça!
—Vés a escorcar anous de macadàmia!
__________________________________________

A les 00:23
Sortosament, avui s'acaba la campanya. Quina fartada d'humor involuntari!

Duran i Lleida (CiU): "Si un homosexual acudeix a un psicòleg sol·licitant ajuda perquè creu que necessita un canvi en la seva sexualitat, hi té tot el dret".

Chacon (del PSC; no, del PSOE; no, del PSC; no...): "En la pasada legislatura el PSC no votó ni una sola vez distinto al PSOE en el Congreso, no fue necesario".

Rajoy (PP): "Europa debe saber que España es una gran nación".

Peces Barba (PSOE): "No se puede bromear sobre el bombardeo de Gernika; pero sobre los bombardeos de Barcelona ya es otra cosa".

Cospedal (cosperdalt, del PP; cosperbaix, del PCat contra el 6è Manament, ains!): "A Catalunya som com el te. Com més bullint i calenta...".

Fartada, i missa. Com si fos Nadal. Per exemple, a Tremp hi va haver dilluns missa del PSC i missa de CiU. Tothom qui va voldre va combregar amb canapès, entrepanets i rodes de molí, amén. Sor Anna Ritz va assistir a la missa de CiU (Anna, no te votaré; però m'alegro que sigues candidata, a veri si civilitzes el Duran). Sor Teresa Montanuy va assistir a la del PSC (Teresa, llàstima que no sigues candidata; no t'hauria votat, però m'hauria feit goig veri't a les llistes, perquè al PSOEhivern li convindria una teresització, tot i que una sola Teresa no fa PSCestiu). La missa del PSC va comptar amb la presència de mossèn Víctor Orrit (prevere pallarès) i amb la de mossèn Francés Xavier Boya (prevere aranès). ¿Guarda si van parlar del recurs que la seua Santa Església Socialista ha presentat contra la Llei de l'Aranès? Potser sí, o potser tant se'ls en fot. Què en deu pensar Joystick?

A dormir. Demà, més.
__________________________________________

A les 07:55
Bon dia a tothom.

Anit no vaig esmentar el pitjor d'esta campanya electoral: l'estirabot de Benetton. On s'és vist posar a un cartell la imatge de dos líders religiosos mundials morreant-se? No els votarà ni Joystick. Quins sous que tinen els de Benetton!

El papa Pascual XVI morreant-se amb l'imam Ahmed Mohamed el-Orrit.

Te i dutxa.
__________________________________________

A les 08:45
—A més, has pensat com sona això de "Mir Riu Roy"?
—Què passa? "Mir Riu Roy." Sona prou bé.
—Sí, prou bé, igual que la moto del Dani Pedrosa a la graella d'eixida:
mirrrr rrrriu rrrroy!
—Vés a escorcar anous moscades!
—Quan arribe a l'IES de Tremp, miraré si n'hi ha.
__________________________________________

A les 19:55
IES, enllestit; te de les 18:00, enllestit. Lectures de Notes sobre París (Josep Pla) i Persona non grata (Jorge Edwards), encetades; rebuda a la Mir, encetada (acaba d'arribar de La Seu; he dit "rebuda encetada", només "encetada", de moment). No n'estic segur, però m'ha paregut veri este maití un nou cartell de Xavier Castellana, candidat d'ERC a Lleida.

A dalt, Xavier Castellana, candidat d'ERC a Lleida. A baix, Boni Colomina, Víctor Orrit i Joan Pascual votant la Teresa Cunillera, candidata del PSC a Lleida.

Potser no l'he vist enlloc i només l'he soneat. Tant se val, ara toca encetar ben encetat el que se puga. Miiiir!, mirrrr rrrroy!!!!!
__________________________________________

A les 22:16
Una embarassada pot mantindre relacions sexuals? Home, això m'ha paregut. És més, també pot llegir el diari, pot donar la llauna amb "Deixa de fumar, coi!", pot minjar seitons en vinagre amb una engrúcia pantagruèlica, pot llençar samarretes d'altri a les escombraries amb l'excusa que estan esparracades ("Però, però... si només les duc a casa", "I si te poses malalt i hem de córrer?, a jo no me fas passar vergonya!")... Fins i tot, en el llindar de resistència d'una prenyada, pot escoltar el rap electoral del Toni Cantó. Amb ànsies de vòmit, sí; però pot.

Toni Cantó, quin crack! Perdó, quin crac! No hi ha res més trist que un piho de 46 anys intentant cantar rap, oh yeah brother. "No votes en contra, sólo vota por los cambios", diu. "Contra los nacionalismos, cada voto cueeeenta", remata el paio deu segons més tardi amb veu engolada. "No votes en contra" i "Contra los nacionalismos", sinse despentinar-se per la contradicció. Este tio no fa rap, fa por.

A 8TV no se celebra el debat dels cinc caps de llista de Barcelona: la Chacon no hi ha volgut anar i ha presentat recurs davant la Junta Electoral per impedir que els altres quatre debatessen ("Senyoreta Junta Electoral, que jo no vull jugar amb els altres xiquets i tampoc no vull que juguen sols"). Escalfo bledes per al sogre. El sogre me diu que vol votar la Chacon. El sogre se queda sinse bledes.
__________________________________________

A les 22:19
Me'n penedisco i torno a escalfar les bledes. "Vostè se deu pensar que la Chacón li farà mimitos; escolte, que ni vostè és el Luis Cuenca, ni la Chacon és la Tània Doris, ni el PSC és el Teatro Apolo, per bé que això rader no ho tinc clar; tinga les bledes, au!"

Dissabte 19 de novembre

A les 00:15
Ja. Campanya liquidada. Bona nit. Ah, a la Mir li ha tocat ser segona suplent de taula. Diumenge a les 08:00 serem al col·legi electoral i li faré una foto (ja he recuperat la càmera, bandido!). Al maití, més.
__________________________________________

A les 12:40
Bon dia de la física de la llum. O siga, bon dia de reflexió i refracció. Perquè, si és bo que reflexionem sobre quines propostes polítiques mos agraden, també ho és sabre a quines som refractaris. Al capdavall, els amors polítics són amors molt físics; ains, María Dolores de Cosperdalt! Reflexionem i refractem, doncs. En què se pareixen estes dos persones?

D'esquerra a dreta, Mariano Rajoy i Mir Roy.

Se pareixen en els vots? No, la Mir votarà ERC i el Mariano no podrà perquè està empadronat a Madrid.

Se pareixen en els vots? No, el Mariano no ha feit vot de pobresa, com demostra el seu vestit de barri de Salamanca, i la Mir, tot i que va vestida de monja, no ha feit ni vot de castedat ni vot d'obediència ("Mir, porta'm les sabatilles", "I una merda!").

Se pareixen en la barba? No. Ara que... Barba cosperdalt o barba cosperbaix?

Doncs se pareixen en què tots dos tinen mare gallega, tots dos se diuen M.R. i tots dos tinen la mateixa data de naixement: el 20 de novembre. El Mariano naixerà el 20 de novembre de 2011 i la Mir va nàixer el 20 de novembre de 1969. Felicitats anticipades, molt reflexives i molla refractàries. A la Mir, dic; al Mariano que el bomben.
__________________________________________

A les 18:35
He sentit a RAC1 que Mariano Rajoy passaria el dia de reflexió amb la dona i els fills. No han dit si la dona i els fills en qüestió even d'ell o d'un altre. Si són d'ell, no sabeva pas que tingués dona i fills. Me referisco a que no ho sabeva jo; Mariano Rajoy sí que ho deueva sabre, suposo. A veri, que miro un poc... Ah, doncs sí: la dona se diu Elvira Fernández Balboa; i els fills, Mariano i Juan. "Doña Elvira Fernández Balboa", quedarà bé a les targetes de visita.
__________________________________________

A les 18:52
—Escolta, i si li posem "doña Elvira" com a "la niña de Rajoy"?
—Mira, Manel, eixe tabac de pot que ara fumes te està socarrant les neurones. Des d'ací sinto l'olor de restiput. Tu vols que la nostra filla tinga nom de porta?
—I què? Total, els seus cognoms siran el títol d'una pel·lícula de John Ford (*) traduït al català ribagorçano-pallarès: Riu Roy.

—Vés a escorcar anous d'areca! I ixquem a comprar, que se fa tardi i mos tancaran.

(*) Carles Miró me corregeix, i amb ragó: el director de Red River no és John Ford, sinó Howard Hawks. Ací queda dit.
__________________________________________

A les 22:55
Compra feita, sopar feit, partit guanyat (Barça 4 - Saragossa 0), partit a la mitja part no guanyat (València 0 - Reial Madrid 1).

Està bé votar pensant en els propers quatre anys, molt bé, sí; però potser bell cop, de volta en tant, sinse abusar-ne, tal vegada siria bo votar pensant també en el lloc on volem portar a la llarga el país. I, quan dic "el país", no me referisco ni al diari ni a Espanya, tu ja m'entens. Perquè el bròquil s'està florint, tu ja m'entens. I així el dia de demà eixe poble cridarà: "S'ha acabat el bròquil, no volem més bròquil", tu ja m'entens.

Fora circumloquis: jo votaré ERC. Ho puc dir, no? Al cap i a la fi, si el dia de reflexió no pot ser el dia de reflexió en veu alta, ja m'hi pixo. A més, ni sic militant d'ERC —ni de cap partit—, ni sic candidat d'ERC —ho vaig ser a les llistes municipals d'ERC-SIP—, ni sic càrrec electe d'ERC —perquè entenc que la política no ha de ser "la cadira és meua, el meu tresor"—, ni cobro res per dir el que penso —encara que la Mir ho veu d'una altra manera, "Tu vés fent, escriu el blog, escriu, que algun dia t'agafarà pel carrer algun dels perjudicats i cobraràs de valent". Sic el qui sic, com Joystick —sinse els seus poders de Màgic Andreu universal, és clar—, i votaré ERC.
__________________________________________

A les 23:35
Demà seguiré la jornada electoral a Tremp (amb càmera fotogràfica, ja explicaré com la vaig recuperar, bandido!). De moment, penjo ací els resultats de les tres darreres elecions espanyoles a Tremp i a Benavarri (en vots i en percentatge).

TREMP

2000
CiU 1.191 (42,61%)
PSC 796 (28,48%)
PP 500 (17,89%)
ERC 212 (7,58%)
ICV 28 (1%)

2004
CiU 951 (29,6%)
PSC 1.097 (34,14%)
PP 371 (11,55%)
ERC 659 (20,51%)
ICV 87 (2,71%)

2008
CiU 818 (27,78%)
PSC 1.289 (43,77%)
PP 298 (10,12%)
ERC 363 (12,33%)
ICV 78 (2,65%)

BENAVARRI

2000
PSOE 223 (31,9%)
PP 300 (42,92%)
CHA 21 (3%)
PAR 116 (16,6%)
IU 20 (2,86%)

2004
PSOE 288 (42,86%)
PP 275 (40,92%)
CHA 52 (7,74%)
PAR 33 (4,91%)
IU 13 (1,93%)

2008
PSOE 318 (50,4%)
PP 226 (35,82%)
CHA 32 (5,07%)
PAR 26 (4,12%)
IU 12 (1,9%)

Bona nit. M'esperen Notes sobre París (Josep Pla) i Persona non grata (Jorge Edwards). El llibre d'Edwards va ser prohibit per Fidel Castro i per Augusto Pinochet. Si eixos dos sàtrapes hessen ensopegat amb Jorge Edwards pel càrrer, hes cobrat de valent.

Diumenge 20 de novembre

A les 07:35
Felicitats, Mir! 42 anys no se fan cada dia. Mira que nàixer el 20-N! Si visquéssem a prop del Valle de los Caídos, m'hi escaparia per furtar els rams que avui enrunaran les tombes de José Antonio i Franco, i te'ls regalaria. Veus com tinc detalls? Igual que el Víctor Orrit furtant-me la càmera fotogràfica el dia del rader ple, tot un detall. Vaig eixir a fumar i, pam!, càmera incautada, bandido!

I és que als paquets de Ducados hi hauria de dir: "Fumar pot convertir-tos en víctimes de furts". Que no? Dos dies després del ple furtaire, hi heva sopar al gimnàs de l'IES de Tremp, un sopar de pares i alumnes de l'intercanvi Sant Africa-Tremp. A les postres, vaig eixir a fumar i, quan vaig tornar al gimnàs, qui me vaig trobar ocupant la meua cadira i la del costat?: la Sílvia Romero i el Víctor Orrit, els quals acabaven d'arribar per representar l'Ajuntament en l'homenatge als professors santafricans. Vaig dir de bon rotllo: "Ei, prendre'm la càmera, encara; però també m'heu de prendre la cadira?; mai no podré eixir dels puestos a fumar o què?". La Sílvia va reaccionar prou. "Mira que t'ho passes bé, eh?", va dir-me. El Víctor també va reaccionar prou, prou emprenyat: cara de pocs amics i mirada concentrada en les teranyines del trebol. Després tot bé: conversa distesa. Primer, amb la Sílvia; i a continuació, també amb el Víctor, quan la Sílvia el va convèncer que abandonés la seua sobtada, i preocupant, afició als aràcnids. De tota manera, xiquets i xiquetes, aprenguem la lliçó: si fumar és perillós, eixir a fumar ho és molt més.

Sortosament, ja he recuperat la càmera, per retratar els teus 42 anys en flor. Que me sintes? Mir! Eh! Nefertiti!

Mir-Nefertiti.

Com eva d'esperar, per bé que jo ja estic dutxat, teeat (earl grey) i vestit, la Mir encara no ha acabat de pentinar-se / restaurar-se. Eixirem a les 07:45? Buè! La sinyora segona suplent de taula arribarà tardi al col·legi electoral.
__________________________________________

A les 07:50
La Nefertiti i jo eixim cap al col·legi electoral.
__________________________________________

A les 08:45
Hem tornat del col·legi electoral. A la taula 1.2.B hi heva el president i els dos vocals, per la qual cosa la Mir-Nefertiti, segona suplent, ha pogut guillar. Diríem que s'ha quedat a les portes de la glòria.

Mir-Nefertiti, prenyada i amb uniforme de la Gestapo, a les portes de la glòria.

Crònica breu: el Jordi Fumàs i el Ramon Roy dirigiven l'orquestra, tots els titulars de taula even presents excepte un (el primer suplent, Jordi Regany, no ha pogut guillar), al Josep Maria Carretero li ha tocat ser a una taula, a la Pili Forniés li ha tocat ser a una altra taula, bon ambient de gent que s'ho preneva amb resignació, m'he trobat amb un individu que a primera hora del maití és bord rebord (i a qualsevol hora del dia), la boira mandreava sobre Terradets.

__________________________________________

A les 12:58
Ja hem votat. La Mir i jo, per ERC; els sogres, vés a sabre per qui. Hi heva força gent al col·legi electoral. Hi he vist el Bonifaci Colomina, el Diego Roldan, el Josep Ardanuy... i el Josep Maria i el Paco, que exerciven d'apoderats de CiU.

Josep Maria Carrera i Paco Corona.

Els de CiU even els únics apoderats que portaven visible l'acreditació. Bé, i els del PP; però no even de Tremp. En tornar a casa he escoltat a RAC1 dos frases d'antologia. Me costaria decidir quina de les dos és més poca-solta.

Mariano Rajoy: "Es el momento de que la gente decida, yo quiero que los españoles elijan a sus gobernantes".

Carme Chacon: "Avui ens juguem el model social i el model de democràcia que entre tots hem cosntruït els darerrs 35 anys".

Mariano, fill, que los españoles ya eligen a sus gobernantes des de fa anys. No sé com no ha dit: "Yo quiero que en el Gobierno haya ministros". El que sí estaria bé és que, bell dia, Catalunya fos independent i els catalans poguéssem triar de debò els nostres gobernants. Carme, filla, que el dia 21 (i el 22, i el 23...) continuarà havent-hi el mateix model de democràcia, siga quin siga el resultat de les eleccions.

Després de votar, la Mir i els sogres han eixit cap a La Seu. Snif! Per la Mir l'"snif". Va, i pels sogres també. S'han endut una carmanyola de bledes i tres safates de seitons en vinagre. Snif!
__________________________________________

A les 18:30
Tot llegint Notes sobre París (Josep Pla) he vist clara la meua vocació: jo de gran vull ser Josep Pla. O siga, vull tindre 23 anys i que un diari anomenant La Publicitat me pague per viure a París i per escriure articles on explique com rebento els calerons del diari en saraus, teatres, exposicions, senyores que fumen i restaurants. Joan de Sagarra, fill de Josep Maria de Sagarra, guairebé ho va aconseguir fa uns 20 anys; amb La Vanguardia fent el paper de La Publicitat.

Contra les vocacions no hi ha res a fer. Astí tins el Punset, la Rahola i l'Albert Rivera. Van començar treballant, respectivament, com a ministre de la UCD, com a diputada d'ERC i com a president de Ciudadanos; però la seua vocació els ha portat a seguir el camí de la família Aragón: "¡Recibamos con un fuerte aplauso a Miliki, Punset, Rahola y Albertito!, ¿cómo están ustedes?". Esta nit, més d'un polític haurà de trobar una nova vocació. La família Aragón ja és plena, llàstima; no obstant, a la Diputació de Barcelona sempre hi tindran un plat a taula.

Me'n vaig cap al col·legi electoral, a veri què s'hi cou.

Twit del @saulgordillo a les 17:56 d'avui: "M'arriba, d'una onada d'un sondeig: Psc 15-17, ciu 13-15, pp,11-12, icv 3, erc 3."
__________________________________________

A les 23:20
He sopat fora i acabo d'arribar. Diguem, d'entrada, que el sondeig que li ha arribat al @saulgordillo s'ha demostrat prou correcte, els resultats finals a Catalunya no se n'allunyen guaire: CiU 16, PSC 14, PP 11, ICV 3, ERC 3.

Alegries de la jornada: Catalunya és la Comunitat Autònoma on, respecte a les eleccions de 2008, més percentatge de vots perd el PSOE (-18%) i on menys en guanya el PP (+4%), CiU se dispara (sorprenent primer lloc), ICV triplica els escons i ERC se mantine; o siga, menys Espanya i més Catalunya que el 2008.

Tristors de la jornada: majoria absoluta del PP (186 escons); Intereconomía, que vessa de Ronceros de la política, està insuportable.

Miro els resultats de Tremp i Benavarri, i els penjo.

Dilluns 21 de novembre

A les 00:15
Estos són els resultats de Tremp i Benavarri (en vots i en percentatges):

TREMP

2000
CiU 1.191 (42%)
PSC 796 (28%)
PP 500 (17%)
ERC 212 (7%)
ICV 28 (1%)

2004
CiU 951 (29%)
PSC 1.097 (34%)
PP 371 (11%)
ERC 659 (20%)
ICV 87 (2%)

2008
CiU 818 (27%)
PSC 1.289 (43%)
PP 298 (10%)
ERC 363 (12%)
ICV 78 (2%)

2011
CiU 1.128 (42%)
PSC 670 (25%)
PP 355 (13%)
ERC 270 (10%)
ICV 93 (3%)

BENAVARRI

2000
PSOE 223 (31%)
PP 300 (42%)
CHA 21 (3%)
PAR 116 (16%)
IU 20 (2%)

2004
PSOE 288 (42%)
PP 275 (40%)
CHA 52 (7%)
PAR 33 (4%)
IU 13 (1%)

2008
PSOE 318 (50%)
PP 226 (35%)
CHA 32 (5%)
PAR 26 (4%)
IU 12 (1%)

2011
PSOE 211 (38%)
PP 262 (47%)
CHA-IU 44 (7%)
UPyD 14 (2%)

Al maití, els comentaris. Ara, al llit amb Jorge Edwards i Josep Pla.
__________________________________________

A les 08:35
Bon dia. PP, 186 diputats; PSOE, 110 diputats. Hi ha majoria absoluta a partir de 176 diputats.

El trio COP (Colomina, Orrit i Pascual) ordint souslucions per a Espanya.

Me'n vaig a l'IES de Tremp.
__________________________________________

A les 20:21
IES, enllestit; àpats, enllestits; faenes diverses, enllestides. A veri, les eleccions. Un parell de tòpics que ja fa basarda escoltar eleccions rere eleccions:

1) "El sistema D'Hondt perjudica els partits petits"(no és cert);
2) "Els partits "nacionalistes" tinen més diputats dels que haurien de tindre si hi hes una circumscripció electoral única" (no és cert).

El primer tòpic l'hi vaig sentir ahir al Jordi Basté (RAC1). No, sinyor Basté, el que perjudica els partits xics és la fragmentació en milenta circumscripcions que trien pocs diputats. En circumscripcions de 2-6 diputats (com Lleida, Tarragona i Girona; 4, 6 i 6) és guairebé impossible obtindre un diputat amb menys de 15% dels vots; i diputat no obtingut, vots perduts. Això, sinyor Basté, passa fent servir la regla D'Hondt, la regla Dann (Georgie), la regla Dean (James) i qualsevol regla de proporcionalitat.

El segon tòpic el va repetir ahir la Rosa Díez (UPyD) fins a avorrir els animals de llana que fan "beeeee!". Doncs no, sinyora Rosa, els qui furten diputats al seu partit són el PP i el PSOE, no els "nacionalistes". Li ho demostro? ¿Què passaria si —com vostè voldria— hi hes una circumscripció electoral única (paperetes de 350 diputats arreu) i l'assignació de diputats se fes amb proporcionalitat directa (i restes més altes per als diputats sobrants)? Passaria el que tothom pot comprovar amb una calculadora i amb una senzilla regla de tres:

Vots reals obtinguts
.

________
PP 10.830.693
PSOE 6.973.880
CiU 1.014.263
IU 1.680.810
AMAIUR 333.628
UPyD 1.140.242
PNV 323.517
ERC 256.393
BNG 183.279
CC 143.550
COMP 125.150
FAC 99.173
GBAI 42.411
EQUO 215.776
PACMA 101.557
Eb 97.706
PA 76.852
PxC 59.781
PRC 43.903
________
Total 23.742.564

Escons reals obtinguts
.

________
PP 186
PSOE 110
CiU 16
IU 11
AMAIUR 7
UPyD 5
PNV 5
ERC 3
BNG 2
CC 2
COMP 1
FAC 1
GBAI 1
EQUO 0
PACMA 0
Eb 0
PA 0
PxC 0
PRC 0
________
Total 350

Escons hipotètics amb circumscripció única

________
PP 160
PSOE 103
CiU 15
IU 25
AMAIUR 5
UPyD 17
PNV 5
ERC 4
BNG 3
CC 2
COMP 2
FAC 1
GBAI 0
EQUO 3
PACMA 1
Eb 1
PA 1
PxC 1
PRC 1
________
Total 350

Com prou se veu, sinyora Rosa, els partits "nacionalistes" se queden igual. CiU en perd un, AMAIUR en perd dos i Geroa Bai perd l'únic diputat que tiniva; ERC en guanya un, BNG en guanya un, Compromís en guanya un i el Partido Andalucista entra amb un diputat: quatre de perduts, quatre de guanyats. Els que en perden un pujal són el PSOE i el PP, i els màxims beneficiats en són UPyD, sí, i Izquierda Unida. Per cert, també hi hauria un diputat de Plataforma per Catalunya, una delícia.
__________________________________________

A les 22:40
Els resultats a Tremp. Som-hi:

PSC. Forta patacada, però aguanta prou bé, millor que a altres capitals de comarca lleidatanes. Respecte a resultats anteriors, no hem de mirar el 2008 —quan la por al PP ultramontà de les mil manifestacions catalanòfobes va engreixar el nombre de vots del PSC, "Si tu no hi vas, ells tornen"— ni el 2004 —quan, entre guerra d'Irak, Prestige i 11-M "Ha sido ETA", el PSC-PSOE va recollir el desig de canvi—, sinó el 2000. I, home, sí, el PSC obtine a Tremp menys vots ara que el 2000, però la diferència tampoc no és enorme. No cal anar pel twitter plorant, Boni.

CiU. Molt bons resultats a Tremp. Tant a Tremp com a la resta de Catalunya, han recollit el vot de la por vers el PP que va anar a petar al PSC el 2004 i el 2008. En general, CiU obtine bons resultats a Tremp quan se tracta d'eleccions autonòmiques o espanyoles. Si no tinguessen tants desacords interns a l'hora de fer llistes, ja portarien 30 anys sent alcaldes de Tremp.

PP. Molts vots, però lluny dels 500 de 2000. Res de greu, l'onada ascendent que arrossega vots i ja està. Que t'he dit que no vages pel twitter plorant, Boni, coi!

ICV. Anar fent.

ERC. Molt millor, i més a prop del PP, que l'any 2000. Un 10% dels vots està molt bé; un percentatge només superat per tres capitals de comarca lleidatanes (Les Borges Blanques, Tàrrega i Solsona) i molt millor que el de la resta de capitals (Sort, Lleida, Balaguer, Cervera, Mollerussa, La Seu d'Urgell, el Pont de Suert i Vielha). El 10% d'ERC a Tremp supera el 7% que obtine ERC a Catalunya i el 8% que obtine a Lleida. Ara sí, plora, Boni, plora; pel twitter o per on vulgues.
__________________________________________

A les 23:31
Per analitzar els resultats de Benavarri caldria tindre en compte la convulsa història política local dels raders 12 anys (desaparició del PSOE, majoria absoluta del PAR, l'abocador industrial, l'enfonsament del PAR, l'aparició d'una CHA emergent que se desunfla a les poques setmanes, la resurrecció del PSOE, la desaparició del PAR, la majoria absolutíssima del PSOE...). En resum, a Benavarri la situació política local influeix una barbaritat en les altres eleccions. Si a Aragó el PSOE s'enfonsa fins al 31% i a Osca fins al 33%, a Benavarri aguanta amb un excel·lent 38%. Per què? Doncs perquè hi ha un bon equip de govern municipal socialista encapçalat per un Alcalde que sirga de valent (i que podria fer molt més pel català, el molt podrit, càgon sosses!).

Bé, tanquem el post, que ja toca. Escoltem abans les paraules que Mariano, acompanyat per la seua dona Elvira Fernández Balboa, va adreçar des del balcó als seus fidels.

Ja ho va dir el periodista Tian Riba ahir a RAC1: "Espanya ara és la pell de blau". O siga que jo, com que me va més el rotllo Josep Pla que el rotllo Salvador Espriu, me'n torno a Notes sobre París i a cascar-la! "A cascar-la!" en el sentit d'"A prendre pel sac!" o de "Mariano, vés a escorcar anous bordes!", és clar.

The End

Restrenyiment electoral

2011-11-14T22:15:00.007+01:00

—Hola, Joystick, viniva perquè he llegit que el 20-N el PP obtindrà una majoria absolutíssima, i estic que no cago.

—I? A jo què m'expliques? L'alegria és lliure.
—Quina alegria ni alegria? Que estic literalment que no cago! Se veu que entre el te, que és astringent, i la por al PP, que també és astringent, m'he quedat mig estremordit i... Que estic que no cago, que vaig restret, vaja.
—I què vols que hi faça, Manel? No sic pas metge jo.
—No, però ets el Creador del Cel i de la Terra, de les aigües i del Vichy Catalán, del Paradís i d'Intereconomía, oh, pare Joystick que alimenteu tots els ocells del Bosch.

—La cançoneta no parla del "Bosch", sinó del "bosc", sinse h en català modern, com Montblanc i Vic.
—Això, i creador en català modern de les plomes Montblanc i dels bolis Bic, i...
—Deixem-ho estar.
—No, per favor, recepta'm bella cosa contra este restrenyiment que no me deixa tartir.
—Apreta de valent i fes força amb esforç.
—Home, força i esforç...

—Saps què passa, Joystick, que eixa força se sol perdre per la boca amb molt poc d'esforç. D'antuvi, vinga "apoyaré", "amb il·lusió", patatim i patatam!; ara bé, després tot és pactar tímids estatuts retallats. Jo el que vull és solucionar el meu restrenyiment, però sinse escagassar-me. I tampoc no vull que, de tanta força i tant esforç, m'ixquen morenes al detràs, que és ben dur haver de patir-les en silenci.
—Doncs no patisques les hemorroides en silenci, parla'n.
—I quin servici me faria parlar-ne?

—Parlar per no callar? Just el que necessito, un grup d'Hemorròidics Anònims per xarrar i xarrar i xarrar. Au, va! Mira, me cal un remei efectiu, oh, pare Joystick que alimenteu tots els ocells del bosc.
—Doncs torna a posar-hi h al bosc.

—L'Alfred Bosch d'ERC? Eixe és el remei? N'estàs segur, Joystick?
—Mmmmm. Diguem-ho clarament: els d'ERC han tingut en el passat dies de ben poc encert.
—De poc encERC, sí.
—No vulgues ser tan graciós, Manel. Diva que els d'ERC han pecat molts camins. Creu-me, que jo, de pecats, n'entenc. Però tampoc no mereixen la condemnació eterna i ja van sent hora de traure'ls del Purgatori.
—Sí, un remei purgatori m'aniria prou bé.
—Manel, t'he dit que no vulgues ser...
—Va, d'acord, votaré ERC el 20-N. I si després no s'atreveixen a fer camí cap a la independència i continuo restret?
—Llavors vas i t'hi cagues.
—Paraula de Joystick. Amén.

Post viu del Piratasday

2011-11-09T00:01:00.040+01:00

A les 00:01
Comença el post viu del Piratasday. A les 13:00, ple municipal a Tremp (hi aniré i en parlaré a este post); ara, l'arribada dels pirates.

És una obra de teatre musical? No, és la presentació de la comparsa anomenada Los Piratas (Carnaval de Cadis, 1998). Música i lletra de Martínez Ares. Música interpretada només amb tres guitarres, un bombo, una caixa i veus. Ni l'autor ni els músics ni els cantants són professionals de l'espectacle: per carnaval són comparsistes; la resta de l'any són paletes, botiguers, aturats, carters, treballadors de les drassanes... "A Tremp ha arribat un barco pirata, pirata, pirata, pirata! Tremoleu!"
__________________________________________

A les 00:05
Per cert, pareix que el capità pirata de Tremp tine un nou nom.

Notícia apareguda a l'Heraldo de Aragón (octubre de 2011) i recollida al blog de Sapeira.

Una ampliació, per si l'el·lipse roja no se veu bé:

Vicente Orri i ja està? En tot cas siria Víctor Orrit, àlies Vicente Orri, capità pirata de Tremp. El "Vicente" li vindria per allò de "Vicente, culo caliente", o per allò de "¿De dónde cobra Vicente?, de donde se pueda mamar de la ubre fácilmente". I on se pot xuclar de la popa fàcilment?; doncs a l'"Orri" de la Diputació de Barcelona. Per tant, el malnom de Vicente Orri li escauria prou. A més, la popa també és la part del radere d'un barco (pirata o no pirata); és a dir, el cul del barco (caliente o no caliente). I... quemsejó! Víctor Orrit, àlies Vicente Orri, i punt.
__________________________________________

A les 00:15
Deixem el Vicente i parlem un poc de teatre. Perquè la nova obra de teatre de la companyia trempolina Mai Tant, Pol i les mongetes màgiques, paga la pena. Este n'és el tràiler:

El text, els titelles (estris de cuina antropomòrfics) i la dramatúrgia són de Blai Castell i Pau Castell; els decorats els ha construït Artur Boneta; els actors i manipuladors de titelles són Blai Castell i Sandra Mateu. Se va representar a la darrera Fira del Codony i se tornarà a representar a Tremp el proper 3 de gener. Una enginyosa obra molt recomanable.
__________________________________________

A les 00:25
Bé, haurem d'anar-mo'n lego a dormir, que el ple de demà pot ser esgotador. Només una cosa més: les eleccions del 20 de novembre.

Molts catalans votaran per Rajoy perquè pensen que un dia més de Zapatero i/o Rubalcaba resultaria inaguantable. Uns altres votaran per Rubalcaba perquè pensen que quatre anys de PP i/o Rajoy resultarien inaguantables. Un bon sarpat votarà per CiU perquè pensen que tant se val aguantar l'un com aguantar l'altre, la qüestió és aguantar i "Oh, què hi vols fer?". Jo, com que no aguanto ni el Rubalcaba ni el Rajoy, com que tampoc no sic un dolent dolent que vulga que els pobres madrilenys hagen d'aguantar el Duran i Lleida i com que no aguanto continuar dins d'Espanya, m'aguantaré la gana electoral i seguiré una dieta electoral equilibrada. O siga que respectaré la piràmide de la votació saludable i votaré Esquerra Republicana (que síííííí, que els d'Esquerra, aiai!, van junts amb els de Reagrupament, aiaiaiaiai!; però el Pascual ja està expulsat, uf!).

Algú pot pensar que un paio arredonidament formós i llustrós com jo no pareix guaire capacitat per seguir cap dieta. Iep! Alto les seques (i les grasses)! Jo seguisco des de fa temps la dieta del cucucoc, que és com la dieta del cucurucho, però en català i al revés. Home, que La Seu d'Urgell cau molt lluny; i les carnisseries de Tremp, molt a prop! En resum:

A l'esquerra, els efectes de la dieta del cucucoc en la meua humil, formosa i llustrosa persona (el cocodril del jersei no me l'he cruspit perquè sa carn no és mengívola, i tampoc no me l'he... no fotem, que La Seu no cau tan lluny!); a la dreta, els efectes de la dieta electoral equilibrada (la saludable República Catalana Independent del Sí d'Esquerra Republicana).

Encara hi haurà bell independentista que votarà CiU ("Oh, què hi vols fer?"). Són coses que passen; sí, prou. Jo tiniva un amic que diva que li agradava el vodka amb taronjada i, per això, sempre preneva Beefeater amb Fanta de taronja, fins que va descobrir que el Beefeater eva ginebra. Amics independentistes, no prengueu CiU amb Fanta de taronja, coi!
__________________________________________

A les 01:03
Pareix que el barco pirata no ha arribat encara. Si més no, al carrer de Pau Casals fins fa un minut no s'hi vedeva cap moviment sospitós.

Bona nit. Al maití, més.
__________________________________________

A les 07:50
Com diria Dolores de Cospedal, Bon dia a totholom! I més Cospedal:

Cospedal assegura que el PP "estima Catalunya"

"El PP estima Catalunya", ha reclamat la secretària general del PP i presidenta de Castella-La Manxa, María Dolores de Cospedal, durant el míting central del PP a Badalona. D'aquesta manera la secretària general del PP ha replicat als partits que asseguren que votar els populars és votar en contra de Catalunya. La dirigent del PP ha lamentat que se'ls vulgui "deixar de costat" i se'l consideri un partit anticatalà. "A Catalunya som com el te. Com més bullint i calenta s'hi tira l'aigua més fort es fa", ha etzibat.
Fragment de la notícia publicada pel diari Ara el 6 de novembre de 2011.

Jo també t'estimo, Cospedal. Eixe cos teu el pedalaria jo com si pugés i baixés el Tourmalet: pedals cos per dalt, pedals cos per baix, ains! I a prendre pel sac la dieta del cucucoc i La Seu d'Urgell. "A Catalunya som com el te, com més bullint i calenta..." Calla, calla, Cosperbaix. Ah, el te, sí; el te earl grey Hampstead de cada post viu. Ara me'n preparo un.

I després, a la dutxa, freda, ains!
__________________________________________

A les 08:43
Ei, Mir, que ho he dit en broma això de pedalar amb la Cosperdalt i engegar a prendre pel sac La Seu d'Urgell. Per favor! Eva una broma innocent, com la de Peces Barba (PSOE) sobre els bombardejos de Barcelona. I, si convine, te demano disculpes, com va fer ell l'endemà a la seua manera: "No se puede bromear sobre el bombardeo de Gernika; pero sobre los bombardeos de Barcelona ya es otra cosa".

Guarda si la Carme Chacon haurà sentit cosseguetes cosperbaix tot escoltant cosperdalt les declaracions del Peces Barba?

D'esquerra a dreta, Peces Barba (del PSOE) i Carme Chacon (candidata del PSC per Barcelona; no, del PSOE; no, del PSC; no...).

"Quien quiera a Peces que se moje el culo." Cert. Me'n vaig cap a l'IES de Tremp.
__________________________________________

A les 10:58
És l'hora del pati. I la Teresa Cunillera? Haurà notat bella cosa la Teresa Cunillera sentint el Peces Barba?

D'esquerra a dreta, Teresa Cunillera (candidata del PSC per Lleida; no, del PSOE; no, del PSC; no...) i Carme Chacon (candidata de quemsejó).
__________________________________________

A les 11:59
Arriba l'última classe; després, cap al ple. I el capità pirata? Haurà muixat les calces ell?

D'esquerra a dreta, l'home amb atributs (dos sous) Víctor Orrit, àlies Vicente Orri (Alcalde del PSC a Tremp; no, assessor a la Diputació de Barcelona; no, assessor del PSOE; no, Alcalde de la Diputació de Tremp; no, capità pirata del PSOE a la Barceció de Diputalona; no...), i Carme Chacon (candidata, punt).
__________________________________________

A les 15:46
Arribo ara del ple, i sí. Que sí que ha arribat al ple trempolí el barco pirata, comandat pel seu capità Víctor Orrit, àlies Vicente Orri. Eva d'esperar. En l'abordatge, la tropa pirata ha arramblat tot el que ha pogut: IBI, taxes d'obres menors, inversions de l'aigua, taxes de casament... Amb efectes per al 2012. Vaja, que el 2012 mos buidaran els bolsons ben buidats.

Però jo per mi que el capità pirata ho trobava massa lluny això de cobrar el botí l'any que vine i n'ha volgut prendre una part avui: la meua càmera fotogràfica. En un agosarat acte de pirateria me l'ha furtat! Així com sona. Absolutament cert. Ho explico. El ple heva acabat i jo heva eixit a fumar sinse recordar que a la sala de plens hi tiniva la càmera. Llavors el David Marín, periodista de l'Avui, ha eixit de l'Ajuntament i m'ha dit: "Que eva teua la càmera que hi heva a una cadira?; sí?, doncs l'ha agafat l'Alcalde". Aiaiaiai, el capità! He anat cap a la porta de l'Ajuntament amb els talons tocant-me el cul i m'he trobat de lloros (lloros pirates) amb el Víctor: "La càmera?; ah, eva teua?; me pensava que eva de la Laia i l'he deixat al seu despatx". I porta tancada i càmera confiscada. Sí, la Laia, prou; la Laia que seueva dos files més endavant, sí, és clar. Bandido, torna'm la càmera! Ai, Joystick, el que fa fer l'engrúcia pirata!

Dino i comento la resta d'actes de pirateria."A Tremp ha arribat un barco pirata, pirata, pirata, pirata! Tremoleu!"
__________________________________________

A les 17:05
Dinar enllestit: enciam amb favetes, bistec amb bledes i iogurt. No ha sigut un àpat de la dieta cucucoc, sinó de la dieta cucurucho; si més no pel que fa a l'alimentació, perquè La Seu encara cau un poc lluny.

Anem als actes de pirateria importants (però torna'm la càmera, bandido!). El Bonifaci Colomina va dir al seu twitter fa poc:

L'Ajuntament de #tremp congelarà els impostos el 2012 (IBI urbana i rústica, vehicles, aigua, taxes) com s'ha fet els darrers 4 anys

"Mientes, Colomina, y tú lo sabes", com va dir aquell. Comencem per l'IBI, el que s'ha anomenat tota la vida la contribució. Bé, el ple no ha modificat la contribució, cert. Les finques urbanes pagaran el 2012 un 0,57%, com el 2010 i el 2011. Fins ací pareix que el Boni tinga ragó; però, però, però... Mireu els vostres rebuts de la contribució de 2010 i 2011. Oi! Què passa? Eh que vau pagar més el 2011 que el 2010? Si fa o no fa, un 13% més. O siga que, si el 2010 vau pagar 100 pel vostre pis, el 2011 en vau pagar 113. Ai, coi! No hèvem quedat que tant un any com l'altre se va pagar un 0,57% de contribució? Sí, però la base imposable, el valor cadastral, la valoració oficial de la finca o com carai en volgueu dir va augmentar un 13%. Per molt que el 0,57% no canvie, s'aplica a un valor de finca cada any més alt i mos toca pagar una contribució més elevada. I ara què passarà el 2012? Doncs tres quarts del mateix: també hi haurà un increment del 13% en el valor de les finques i, per tant, en la contribució.

En resum: si el 2010 vau pagar 100, el 2011 vau pagar 113, i el 2012 pagareu 127,69. De pagar 100 a pagar 127,69 en dos anys. Què diu que has dit de congelar, Boni?

"Quatre passes cap al sud: la contribució urbana. Un, dos, tres, quatre. Quatre més cap a estribord: direm que la congelem. Set, vuit, nou, deu. 113 de l'any passat són 127 enguany. Ara ja tinc el tresor, or, or! Com vols que no siga ric, poderosament ric, Tremp, estant a la teua vora!"

Calla, que truquen a la porta. Potser és el Víctor que vine a tornar-me la càmera.
__________________________________________

A les 17:33
No, no eva el Víctor (que t'he dit que me tornes la càmera, bandido!). Eva no sé qui que m'ha dit que la millor inversió del món eva comprar amb bones obres un tros de cel. Li he preguntat quin eva el valor cadastral d'un tros de cel i quina eva la contribució. M'ha contestat que un tros de cel no tiniva preu i que la contribució de Déu a la nostra salvació eva constant. Constant? Un 0,57% congelat, m'imagino. Li he tancat la porta als morros. No hauria d'haver obert; però pel forat de la porta no he pogut distingir qui eva. Diuen que l'espiera de les portes serveix per veri qui truca al timbre. Ni cas! Truque qui truque, jo, quan miro per l'espiera, sempre veig al replà la cara del Karl Malden o la de la Gotzone Mora.

O la del Boni Colomina.

__________________________________________

A les 18:32
Per on anàvem? Ah, sí, la frase del Boni:

L'Ajuntament de #tremp congelarà els impostos el 2012 (IBI urbana i rústica, vehicles, aigua, taxes) com s'ha fet els darrers 4 anys

IBI liquidat; parlem de l'aigua. Home, sí, el ple no ha aprovat cap modificació del preu de l'aigua; però tampoc no és l'Ajuntament qui el fixa. Fa quatre anys que l'Ajuntament va cedir la gestió de l'aigua a l'empresa GIACSA, les accions de la qual pertanyen a un pujal d'Ajuntaments (al de Tremp també). La cessió se va formalitzar amb un contracte-programa que avui —astí voleva arribar— s'ha modificat. Ja veràs tu quines modificacions:

1. Dels 240.000 € que GIACSA heva d'invertir entre 2009 i 2011 en obres d'aigua (canalitzacions noves, comptadors, reparacions...) només n'ha invertit 160.000. Avui el ple ha decidit perdonar-li'n 50.000. Vaja, que dels 80.000 € que quedaven per invertir només cal que se'n gasten 30.000. Magnífic!

2. Totes les inversions a partir de 2012 van de mal borràs perquè diu que GIACSA no respira, diu que van ofegats (jo no sé per què se dediquen a l'aigua si no saben nedar). Avui el ple ha decidit que endavant les atxes, que no cal que invertisquen ni un euro més fins que no respiren. Ole!

3. GIACSA ha tingut enguany unes pèrdues que els propietaris han d'assumir. Per eixes pèrdues, a l'Ajuntament de Tremp, com a copropietari, li correspondria pagar 19.000 €. Avui el ple ha decidit que sí, que sí, que l'Ajuntament pagarà els 19.000 €. Bestial!

4. Els rebuts de l'aigua els ha de cobrar GIACSA. Avui el ple ha aprovat que facen el que puguen en funció de la fiscalitat i quemsejó. I no se sap si el rebut de l'aigua s'apujarà o no. Epustuflant!

O siga que fa quatre anys que els rebuts de l'aigua són astronòmics per mor de tindre un bon servici i unes bones inversions; i ja veus tu en què ha quedat tot: paga'n 19.000, perdona'n 50.000, deixa que facen el que puguen a partir d'ara... Això sí, ja verem si s'apuja encara més el rebut. Congeladíssims estem, Boni.

La Maria Pilar ha presentat en nom d'ERC-SIP una moció per retirar la gestió de l'aigua a GIACSA. CiU i ERC-SIP hi han votat a favor; PSC-Pascual, en contra. Moció no aprovada i qui dia passa any empeny.
__________________________________________

A les 19:01
Ah, una frase del Víctor quan se debativa la qüestió de l'aigua: "No se pot fer una truita sinse trencar els sous".

Orrit, Víctor, Vicente, pirata, bandido, Orri, que me tornes la càmera fotogràfica! Que sí, que la Laia, que sí. Torna-me-la! La càmera, vull dir; la Laia no cal que me la tornes, que no és meua i encara baixaria la de La Seu amb intencions d'abatanar-me. Què? Me la tornes o no? A sabre què coi deus estar retratant ara, capità pirata. Me pareix que, quan me la tornes, li hauré de fer la prova del Prenyíctor™ o del Prevíctor™ o de com se diga. A la càmera fotogràfica, dic.

Me'n vaig cap a l'IES de Tremp, que tinc classe amb els del PPAS. A les 22:00 continuo.
__________________________________________

A les 22:17
Som-hi de nou, amb un moment gloriós del ple. Se discutiva sobre les modificacions dels pressupostos de 2011 i Joan Ubach criticava que calgués fer tantes modificacions. Diva que tantes modificacions implicaven una falta de previsió a l'hora d'elaborar-los. Joan Pascual justificava les modificacions per la dificultat de calcular alguns consums, com, per exemple, el consum de calefacció en els equipaments municipals. I vinga els consums de la caldera, i torna als consums, i minja consums. Llavors ha sigut quan s'ha produït el moment gloriós:

Joan Ubach: Escolta, quins consums ni consums. Un pressupost s'elabora calculant moltes més coses: amortitzacions, interessos... Tu no saps què són uns pressupostos; no tot és consum.

Regidors socialistes (protegint el Pascual): Ei! Eh! No te passes! Ei! Calma! Eh!

Joan Pascual: I tu no saps què és una caldera.

El Primer Tinent d'Alcade no sap com van uns pressupostos; però sap com va una caldera. Està bé, tot coneixement és prou útil.
__________________________________________

A les 22:47
Va, acabem amb les ordenances per a 2012. Les ordenances que, segons el Boni, "congelen" taxes i impostos. Home, una cosa sí que quedarà igual: la plusvàlua, allò que paguem a l'Ajuntament quan venem un pis o quan cobrem una herència. Hi ha una pujada per un costat que l'Ajuntament compensa amb una baixada per un altre. Correcte. I no se podria haver feit el mateix amb l'IBI, sinyors del govern municpal? Homeeeee! Però una altra taxa sí que s'apujarà, molt, de 0 a 2,69%: la llicència d'obres menors. Fins ara, per les obres amb un pressupost inferior a 9.000 € no se pagaven taxes; ara se pagarà un 2,69%. Per què? El Víctor ho ha deixat caure després de moltes giragonses verbals: "La taxa no solament tine un afany recaptador". O siga, "no solament"; però també (i torna'm la càmera, bandido!).

I ara, les taxes maques de debò, les que fan patxoca. Preus a partir de giner de 2012 per casar-se a l'Ajuntament: 30 € de dilluns a divendres, 50 € el dissabte al migdia, 100 € dissabte a la nit i diumenge. Diu que és per cobrir les despeses de manteniment. Que embruta guaire un casament? Que se ratlla molla el terra? No fotem! M'he de creure que els convidats solen anar enfangants de cap a peus i calçats amb grampons o què? Que són més marranos els convidats del diumenge que els convidats del dilluns? Bai! I, si la qüestió eva recaptar calerons, no ho han feit bé. Que no tinen mentalitat comercial, vaja. S'ha de fer una oferta diversificada i atractiva. A veri, uns quants suggeriments:

1. Casament de tres a cinc de la maitinada a l'escala d'incendis, 10 €.

2. Marxa nupcial municipal executada pel mestre de timbal Joan Pascual, 106.368 € (a pagar durant quatre anys en còmodes quotes de 2.216 €/mes).

3. Nit de noces al despatx del Victor, 300 € (Victor no inclòs, fotos amb la meua càmera no incloses, torna-me-la, bandido!). Servici optatiu de Bepeta Dominatrix i Faciet Submís "Pornoshow Gegant", 150 € de suplement.

4. Comunió civil municipal estàndard, 50 € (només diumenges); comunió civil municipal amb un pa com unes hòsties, molts € (cada cop que calga pagar impostos que diu que s'abaixen però que s'apugen); comunió civil municipal amb rodes de molí, de gratis (a cada ple).
__________________________________________

A les 23:35
I esta ha sigut la jornada pirata. CiU i ERC-SIP s'han abstingut en la votació de totes eixes ordenances "congeladores"; s'han aprovat amb els vots de PSC-Pascual. Com ha dit el Víctor Orrit, àlies Vicente Orri: "La nostra intenció és no augmentar la pressió fiscal o, si més no, fer-ho de forma no ostensible". Sí, prou, ha intentat fer-ho de forma no ostensible, ben dissimulada, fent l'anguileta, xiulant, mirant cap a un altre cantó. Com quan m'ha furtat la càmera fotogràfica. "Ah, no eva de la Laia la càmera?" Me la tornes o què, pirata de les congelacions d'impostos?

"Hou, hou, hou i una ampolleta de... Hou, hou, hou i una ampolleta de... Hou, hou, hou i una ampolleta de rooooom!" No, amb la càmera me conformo; l'ampolleta de rom la hi dónes al Pascual.

El Joan Pascual tot ell.

L'altre. Ai, Joystick! Bé, me retiro a llegir Salgari.

The End

Sí i el cor li anava desenfrenat i sí vaig dir sí que vull Sí

2011-11-04T00:01:00.007+01:00

La tronada del Correllengua va escampant, la campanya electoral ha començat, la setmana que vine hi haurà ple municipal. Sí. Ahir me vaig tallar els cabells, esta tardi arribaran els santafricans a l'IES de Tremp, demà aniré a Balaguer al concert de Manel+Mine!+Antònia Font. Sí. Diumenge passat li van fer l'amniocentesi a la Mir, despús-ahir va ser el Dia de Difunts...,

Fragment d'Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), la novel·la que vam escriure la Mir i jo; el personatge Mireia conta en un blog la seua vida:

DISSABTE 16 DE JUNY DE 2007 (QUARTS DE 12 DE LA NIT)
Mon pare
Voldria parlar de mon pare, des de l'anonimat d'aquest blog, sense poder dir-ne gran cosa, des de l'anonimat aquest de merda, sense poder dir clarament que ara les excavadores treballen allà on ell es va arruïnar, on ell va somiar, i treballen per fer justament allò que ell va somiar, allò que va arruïnar-lo, allò que li varen retreure tants cops "què diu que hi vols fer allà?, tu ets boig!", doncs ara ho fan, papà, i no tindran ni la decència de posar-li el teu nom, i m'ha vingut tot això al cap perquè fa un moment han entrevistat a TV3 el Peret, i ha sonat aquella cançó seva que sempre em fa pensar en tu, papà, la del Mig Amic.

Que tothom té llums i ombres, tu també, papà, però enredant per allà i enredant per aquí em vares pujar a mi, venent i enredant em vares estimar, i no t'agradaria gaire saber que escric aquest blog i que sóc d'esquerres independentista i lesbiana, tu convergent i catòlic, però igualment m'estimaries, com sempre, ho sé, com aquell dia que et vares posar tan content quan la mamà i jo et vàrem regalar el Sacrifice de l'Elton John, tan content...

Potser mai més no et vàrem veure content, perquè després vares començar a parlar poc, i al cap d'unes quantes setmanes molt poc, i als pocs mesos gens, només algun cop semblava que somreies una mica quant et posàvem el Sacrifice, somreies i no deies res, o ens semblava que somreies, i perdona'm per haver parlat de tu a altres posts anteriors com si encara fossis viu, com si no haguessin passat gairebé sis anys des que vares escoltar el Sacrifice de l'Elton John per última vegada.

Perdona'm, però és que et trobo tant a faltar...
(Fi del fragment.)

...dilluns que vine li fan una altra ecografia a la Mir. Sí.

Problema trempolí de Física

2011-11-01T00:01:00.025+01:00

El sou pascual és de 2.200 €/mes. L'equip de govern de l'Ajuntament de Tremp pressiona la Coordinadora del Correllengua i li demana 2.000 € de fiança. Amb quants sous pascuals (Pa) se pot pagar la pressió de l'Ajuntament contra el Correllengua? I amb quants sous hectopascuals (hPa)? Recordatori: 1 sou pascual (Pa) equival a 10^-2 sous hectopascuals (hPa).

Qui trobe la solució percebrà durant quatre anys un sou pascual cada mes, per gentilesa de Peesecé Classic™.

¿Ningú de l'equip de govern municipal no ha trobat la solució? Llàstima, hauríem pogut arreglar tota esta història del Correllengua. Solució:

Bibliografia consultada (per ordre cronològic):

RIU, Manel: "Víctor, què passa amb el Correllengua a Tremp?", blog La Mala Freixuta.

ALBERT, Dario: "Proposo el hastag #2000euros", primer text de l'obra col·lectiva 2.000 euros.

MONCLÚS, Dani: "Amb #2000euros paguem el sou d'un mes del 1er tinent d'alcalde... A no, que no m'arriba!", dins l'obra col·lectiva 2.000 euros.

COLOMINA, Bonifaci: "Crec que podrieu trobar 20 persones i posar-hi 100 euros cada un", dins l'obra col·lectiva Sumem esforços i multipliquem sous sinse dividir-mos, la resta no importa.

UBACH, Jordi: "Per llogar-hi cadires", blog Jubach12.

Bibliografia apareguda després de publicar el post (per ordre cronològic):

ALBERT, Dario: "2.000 euros i un canvi de rumb", blog Girella Pallaresa.

ROLDAN, Diego: "Escudella urbana (m'animo a escriure unes línies, no sóc tan bo com el Manel, però ho intentarem)", amb comentari manelesc "Gràcies per la floreta; però no exagerem", blog Des de dins.

CAN PORRONS, Manela de: "Donar difusió és fer bullir l'olla?", blog Manela de Can Porrons.

TORRECILLAS, Jordi: "Reputació online, correllengua i l’avatarmariano", blog Jordi Torrecillas Garcia.

MIRÓ, Marc: "Homenatge al Correllengua de Tremp (post d’emergència) i altres fricades", blog Més que desventures, un diari.

Víctor, què passa amb el Correllengua a Tremp?

2011-10-30T08:05:00.006+01:00

Reproduïsco el que diu avui Jaume Gelonch, membre de la Coordinadora Cultural Correllengua del Pallars, al seu facebook (el debat segueix al twitter amb els hashtags #2000euros i #tremp):

L'AJUNTAMENT DE TREMP NO ENS DEIXA FER EL CONCERT DEL CORRELLENGUA - La Festa de la Castanya !!!!
L'AjuntaFem de Tremp ens demana una Fiança de 2000 € (innegociable) pel Poliesportiu del Casal, i evidentment no ho podem assumir!! Així que s'annulen tots els Concerts i Dj's previstos pel 31 a la Nit. Igualment totes les activitats del Correllengua de Tremp seràn annulades com a protesta, a excepció de la Mostra de Cinema de Frontera de Demà.
+Info: Orrit&Pascual SL
(Ho sento Molt però és així.)
CCCP - Coordinadora Cultural Correllengua del Pallars

Però què... què...? Preguntem-ho a l'equip de govern municipal.

Víctor, què passa amb el Correllengua a Tremp?

No sé per què li ho pregunto; no respondrà. O respondrà amb "ésques". Al capdavall el Víctor és actual exdelegat del Govern de la Generalitat i futur delegat del Govern de la Generalitat (el dia que toque), actual mig prohom del PSC i futur prohom sencer del PSC (el dia que toque), actual asusórdenes de qui mana al PSC i futur asusórdenes de qui en siga el manaire (d'ací a no res). No està la cosa perquè vinga ara un Correllengua de merda i taque amb una llàntia un impol·lut currículum d'aspirant a tot.

Boni, què passa amb el Correllengua a Tremp?

Això mateix, l'asusórdenes no bada boca i l'asusórdenes de l'asusórdenes m'ho dirà corrents. El Boni va sovent a l'hort; però ara sic jo qui pareix que vine de l'hort.

Pascual, què passa amb el Correllengua a Tremp?

L'altre! Sí, ves, l'asusórdenes de l'asusórdenes de l'asusórdenes m'ho aclarirà tot. No tinc remei.

Au, Pascual, tu continua dormint. Per cert, vaig assistir al maig-juny a algunes negociacions per intentar arribar a un pacte de govern municipal CiU-ERC-SIP-Reagrupament. Entre d'altres condicions per al pacte, el Joan Pascual demanava un escrupolós respecte al Correllengua. Va dir que l'Ajuntament heva torpedinat el Correllengua de 2010 i que això eva inadmissible. Bé, com que el pacte definitiu va ser PSC-Pascual, ja no deu tindre tanta importància el pobre Correllengua.

Que sí, Pascual, que ja t'he vist. Tu continua dormint, i cobrant.

Teresa, Sílvia, Miquel i Diego, què passa amb el Correllengua a Tremp?

Valtres sou persones, coi! No me puc creure que tos parega bé que se posen entrebancs de 2.000 euros al Correllengua. No me crec que estigueu satisfeits amb els "ésques" victorians de "No, és que cal una fiança per si s'esbocina bella cosa" i "No, és que a tothom li cobrem 2.000 euros de fiança". 2.000 euros? Cordons, que els grups que heven de tocar even de Tremp i ho feven gratis! Amb "ho feven gratis" me referisco a tocar, naturalment; a tocar instruments, vull dir; o siga de música, instruments de música; me cago en els dobles sentits i en Sant Vaginesil™!!! Bé, el que diva: Teresa, Sílvia, Miquel i Diego, 2.000 euros son una morterada impossible per a la Coordinadora del Correllengua, i valtres ho sabeu.

Ajuntament de Tremp, què passa amb el Correllengua a Tremp?

La defensa del català no mereix un gest de l'Ajuntament?

D'esquerra a dreta, el Víctor Orrit fent gestos pel Correllengua.

Bé, no voleva dir eixa mena de gestos. Ai, la llengua catalana i l'Ajuntament del "Todo por la placa"!

Foto presa el dimecres 3 d'agost de 2011 a la cruïlla Magistrat Saura / Avinguda d'Espanya.

¿Que el saben aquell que diu que el Peces Barba...

2011-10-28T00:05:00.013+02:00

L'eugènica versió original:

¿Que el saben aquell que diu que el Gregorio Peces Barba...

Gregorio Peces Barba bufant, a l'eixida de la Big Ben, en un control de catalanofobèmia.

Perdó, el Peces Barba ix més tardi. ¿Que el saben aquell que diu que el Comte-duc d'Olivares treballava per a la RENFE del segle XVII? Felip IV eva llavors l'amo de la RENFE i el Comte-duc eva el seu Maquinista en Cap (o "favorit" o "privat" o "valid"). La qüestió és que el Comte-Duc d'Olivares, mentre conduïva el tren anomenat Espanya des de Vésasabretu fins a Quisapon, va dir pels altaveus: "Sinyors incauts passatgers, vostès no ho sabeven quan van pujar al tren, però este és el tren de la por, del qual mai no n'ha pogut fuire ni Cristo! Hahahaha!". En sentir això, els passatgers que pagaven el fuel de la caldera trinco-trinco —o siga, els catalans, els portuguesos i els holandesos— van arrencar a córrer cap a les eixides. Com que els revisors no podeven aturar-los tots, com que els portuguesos només pagaven una minsa quantitat de fuel i com que els holandesos even uns heretges protestantots, el Comte-duc va decidir aturar només els catalans. A la vegada els catalans, vedent que portuguesos i holandesos heven pogut tocar el dos del tren de la por, se van posar a plorar desconsoladament; fins que un soldat dels terços de Flandes (del terç "San PSOE y San PSC també també") anomenat Peces Barba se'ls va avorar i els va dir:

—¡Catalanes! ¡Por el honor de los gloriosos tercios de Flandes, os voy a ayudar! Porque yo siempre digo en broma qué hubiera pasado si nos quedamos con los portugueses y dejamos a los catalanes y ahora lo comprobaré. Tengo la llave de esta ventanilla y os voy a dejar huir.

Dit i feit. Va traure tots els catalans per la finestra i, en acabat, va anar-se'n cap a la coda del tren per celebrar al vagó restaurant la seua proesa. Quan va arribar al vagó restaurant, va veri esfereït que tots els catalans even allí, plorant com a magdalenes. Entre plors i gemecs, els catalans li van explicar el que heva passat:

—Quan ja èvem fora del tren, hem sentit una veu que viniva de tres vagons enrere —o de tres segles endavant— que diva: "¡Catalanes! ¡Por el honor de los gloriosos tercios de Flandes, os voy a ayudar a subir al tren!". I el de la veu mos ha feit entrar a sarpades per una finestra que heva obert. Llavors s'ha presentat: "Alférez Alfonso Guerra del tercio 'San PSOE y San PSC també també', ¡a vuestro servicio!; ahora os cepillaré bien cepilladitos y ¡a devorar kilómetros en el tren España!; contentos, ¿no?".

Aleshores el soldat Peces Barba ja no va podre consolar els catalans de cap manera. I això que ho va intentar: "No es lo mismo bromear sobre los bombardeos de Barcelona que sobre el bombardeo de Gernika; lo de Barcelona es para broma, sí".

Peces Barba a cal Basté (RAC1) el 28 d'octubre de 2011.

Amb el pas dels segles, bells catalans van resignar-se a viatjar en el tren de la por i van fundar una confraria de pescadors per pescar Peces Barba o peixos al cove o quemsejó. La confraria se va dir CiU, però eixa és una altra història de por.

Duran i Lleida: l'amic dels homosexuals, dels psicòlegs, de la Martina Klein i dels bisbes

2011-10-26T00:01:00.002+02:00

El Duran i Lleida^CiU és un home de vida rutinària: exercici diari (dis-ne fúting, dis-ne sexe), pràctica religiosa setmanal (dis-ne reunir-se amb l'Artur Mas i acabar com el rosari de l'aurora, dis-ne fer combregar el Mas amb rodes de molí) i exabrupte quinzenal (dis-ne me cago en els andalusos, dis-ne me cago en els maricons).

Duran considera normal anar al psicòleg per canviar l'orientació sexual

El candidat de CiU a les eleccions espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat en una entrevista que "si un homosexual acudeix a un psicòleg sol·licitant ajuda perquè creu que necessita un canvi en la seva sexualitat, hi té tot el dret".

En una entrevista a la revista Vanity Fair, Josep Antoni Duran i Lleida ha defensat que qualsevol persona "té tot el dret a anar al psicòleg per canviar la seva orientació sexual". El cap de files nacionalista a les eleccions del 20 de novembre insisteix així en un tema que ja ha tractat amb anterioritat. El juny de 2010, Duran va criticar que la Generalitat obrís un expedient a la Policlínica Tibidabo per tractar l'homosexualitat com una malaltia.
Fragment de la notícia publicada a Crònica.cat el proppassat dijous.

Ai, Joystick, quina creu!

D'esquerra a extrema dreta, la Martina Klein i el Duran i Lleida, que ara malda per parèixer catalanista, encara que siga a còpia de cruspir-se bisbes.

Nou de cada deu especialistes entrevistats donen la ragó al Duran i Lleida, en tot (els maricons són uns bisbes andalusos, els catalanistes estan malalts i demà mateix me cruspisco la Martina Klein, i tant!, ja t'hi pots posar de peus). Llista completa dels especialistes entrevistats:

Doctor Hannibal Lecter
Doctor No
Doctor Caligari

Doctor Mengele
Doctor Mabuse
Doctor Frankenstein

Doctor Faustus
Doctor Strangelove
Dottó Peasso

I el doctor... i el doctor... Com se diva el desè doctor? Eeeeh... Espera, espera... ¿Com s'anomena allò que, un cop aprovades unes oposicions, estudien els metges per esdevindre especialistes? El MIR!!! Això, MIR eva la paraula!! Escolta, Mir, com se diva el desè doctor?

P. S.: El final del post és un "¿Que el saben aquell que diu...". Ací se pot escoltar en eugènica versió original.

Quin conyàs de classes!

2011-10-23T22:50:00.003+02:00

Els alumnes s'avorreixen a classe? Molt. A l'IES de Tremp i a qualsevol centre educatiu, a assignatures de primària i a assignatures d'universitat: s'avorreixen a Dinàmica de fluids computacional, a Coneixement del medi natural, social i cultural, a Anatomia del sistema locomotor, a Llengua i literatura castellanes... Fa uns dies hi heva belles persones que parlaven d'unes classes de Castellà. No diré a quin lloc se va produir la conversa, ni si les classes en qüestió even de col·legi, d'institut o d'universitat; tampoc no cal sabre quines persones conversaven. El que és important és que viniven a dir que aquelles classes de Castellà even un conyàs. El Bonifaci Colomina, que passava per aquell lloc i que no sabeva ben bé de què parlaven, va deduir erròniament que eixes persones se referiven a jo i va ficar-hi cullerada. Jo, que vaig escoltar la seua ficada de cullerada —i ficada de peus a la galleda—, hi vaig respondre. Així va anar la fi de la història (paraules literals):

Boni: Quin profe teniu? A veure si és el que jo em penso.

Jo: Boni, ja veig com te regalimava la baveta pensant que... arf!, arf!; però no, xiquet, no sic jo.

Història absolutament real. Ai, Boni, Boni, que t'has quedat amb les ganetes! Ara bé, he de confessar-te que jo també sic un conyàs, i tant! Perquè, d'entrada, tots els professors (de primària, de secundària, d'universitat) tenim dos cognoms: Ésunconyàs i Unfilldeputa. De vegades, sobretot en absència dels dos cognoms esmentats, podem ser Ésunquenosapnifava i Unpobrehomeambelqualnofotemnibrot. O siga que jo sic Manel Ésunconyàs i Unfilldeputa; no en tingues cap dubte, Boni. Com tu siràs, per a qui se les haja hagut d'heure amb tu a l'INEM-OTG o a l'Ajuntament, el posseïdor d'uns bonics cognoms prou escaients; d'això, tampoc no en tingues cap dubte, creu-me.

Però anem al cas: l'avorriment a les classes és força inevitable. Com comprendràs, és difícil trobar la forma divertida d'explicar les diferències entre la coma i el punt i coma, entre el narrador omniscient i el narrador observador extern, entre "barruer" (de Barruera?) i "barroer". Jo, per exemple, explico així els verbs copulatius castellans:

Verbs copulatius
Els verbs ser, estar i parecer són copulatius si van amb atribut. Quan no porten cap atribut, eixos verbs són verbs predicatius.

Reconeixement dels atributs
Els atributs sempre acompanyen un verb copulatiu i equivalen a "lo". És important recordar que el subjecte concorda amb el nombre i el gènere dels atributs de tipus nominal o adjectiu.

Advertiment
Un verb copulatiu pot portar també complements circumstancials. Per exemple, un complement circumstancial de temps.

Un conyàs, Boni. Home, quan hi afegisco els exemples, la cosa millora un poc.

El Víctor Orrit copulatiu
El Víctor del ser, estar i parecer (ser Alcalde, estar cobrando de la Diputación de Barcelona i no parecer un aprovechado) és copulatiu (això sí, cap còpula sinse Vaginesil™) si va amb atribut (amb dos atributs, dos sous com un toro; un més gran que l'altre, però dos). Quan no porta cap atribut ("Ai, que no cobraré!"), eixe Víctor és un Víctor predicatiu ("Voteu-me; que, si no, no cobraré!", predica).

Reconeixement dels atributs
Els atributs (dos) sempre acompanyen el Víctor copulatiu (amb Vaginesil™, que el paga la Dipu de Barna) i equivalen a "lo".

És important recordar que el subjecte concorda amb el nombre i el gènere dels atributs de tipus nominal o adjectiu.

El Boni, que és un bon subjecte, opina.

Advertiment
El Víctor copulatiu (amb tanta còpula, la Dipu de Barna haurà de pagar al remat el Prenyíctor™ o el Prevíctor™ o com se diga) pot portar també complements circumstancials. Per exemple, un complement circumstancial de temps.

El Joan Pascual, que és un bon complement circumstancial de temps, saluda. D'ací a quatre anys, el temps haurà passat i les circumstàncies també.

Però tot plegat continua sent un conyàs, Boni. Si més no, quatre anys de conyàs.

Una víctima d'ETA i de la catalanofòbia: Juan José Aliste

2011-10-21T01:00:00.006+02:00

Immensa alegria per la fi d'ETA. ETA ha causat un dolor absurd durant massa temps. Dolor absurd, morts absurdes: Ernest Lluch, Miguel Ángel Blanco, els xiquets de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, les víctimes de l'Hipercor, els alumnes de l'escola de trànsit de la Guàrdia Civil... Dolor absurd, mutilacions absurdes: Irene Villa, Juan José Aliste... A Juan José Aliste hi tornaré ara; però adés no me vull estar de dir que també espero que la fi d'ETA siga la fi de l'altre dolor absurd: Lasa i Zabala, les víctimes del GAL, Martxelo Otamendi... Otamendi? Potser hi ha gent que desconeix el cas, però és un bon exemple de com la repressió espanyola ha utilitzat ETA per actuar contra tota mena de nacionalistes. Martxelo Otamendi va ser absolt, sí; després de passar un any a la presó ("presó preventiva", en diuen). A quina activitat sospitosa se dedicava? Eva director d'Egunkaria, un diari en èuscar. Gran delicte.

Entre los acusados hemos sumado 28 meses de prisión preventiva, limitando los movimientos a las personas que dejaron en libertad condicional. [...] Finalmente la sentencia nos absuelve con claridad a los procesados, por no existir actividad delictiva alguna, y declara ilegal el cierre del periódico.
Fragment de la carta oberta que va publicar Martxelo Otamendi l'1 de maig de 2010.

Tornem a Juan José Aliste. La història de Juan José és una història trista i salmantina de novembre de 1995 que tine un pròleg al mes de març del mateix any.
__________________________________________
Pròleg (Salamanca, març de 1995)
Felipe González i Jordi Pujol van pactar el retorn a Catalunya dels arxius que l'exèrcit de Franco heva furtat, els famosos papers de Salamanca. Però, ai!, l'any 1993 s'heva llevat la veda de caçar catalans i, des d'a la vegada, la catalanofòbia eva moda. O siga que la ciutat de Salamanca se va manifestar el 30 de març de 1995 contra el retorn dels papers. Així ho contava l'ABC:

Del PDF de l'ABC (pàgina 55, 31 de març de 1995). Per error, hi diu 30 de març.

I Torrente Ballester va arengar els 55.000 salmantins. "Derecho de conquista", va dir, que trist!:

Del PDF de l'ABC (pàgina 55, 31 de març de 1995). Per error, hi diu 30 de març.

55.000 salmantins? Sí. La plaça Major de Salamanca estava a rebotir.

Del PDF de l'ABC (pàgina 12, 31 de març de 1995).
__________________________________________
Juan José Aliste (Salamanca, novembre de 1995)
Al novembre de 1995, vuit mesos després d'eixa manifestació, ETA va col·locar una bomba sota el cotxe del capità de l'exèrcit Juan José Aliste, a Salamanca. No va morir; però malauradament va perdre les dos pernes. Salamanca també se va manifestar. No obstant, no obstant...

Del PDF de l'ABC (pàgina 21, 12 de novembre de 1995).

"Un millar"? Mil manifestants even molt pocs: una persona heva estat a punt de perdre la vida. Però vols dir que even mil? A veri la foto de la plaça Major...

Del PDF de l'ABC (pàgina 9, 12 de novembre de 1995).

"Un millar"? A la foto no se'ls veu pas, i és una foto de l'ABC. "Un millar"? Els xiquets i xiquetes del col·legi on estudiaven les filles del capità i prou. Que trist i que salmantí! Recordo les imatges que van eixir a la tele: a la plaça Major potser hi heva 20 persones, 30 persones. En tot cas, no hi heva la turbamulta que set mesos adés s'hi heva apollerat contra Catalunya. I és que, en plena disbauxa catalanòfoba dels anys 90, tabolear contra Catalunya eva més important que manifestar-se contra l'horror d'ETA. Que trist i que salmantí i que Arriba España i que actual! Juan José Aliste: una víctima d'ETA i de la catalanofòbia espanyola.

Per a Rabaluba sí és el mateix Rutalcanya que Cajoy

2011-10-18T21:55:00.001+02:00

Diumenge passat, al míting de Sabadell, el PSC de Rubalcaba va estrenar nou eslògan: "Per a Catalunya no és el mateix Rubalcaba que Rajoy".

Míting de Sabadell. Al fons, l'eslògan "Per a Catalunya sí és el mateix Rajalculo que Raboy". Ei! Eiiiiiiii!

Perdó, m'heva equivocat de foto.

Míting de Sabadell.

Doncs jo trobo que, per a Catalunya i per a no Catalunya, són dos candidats prou pareguts. Per exemple, així com hi ha gent aficionada a anar de tapes o de senyores que fumen, tots dos tinen el vici d'anar de Papes de volta en tant.

Raboy anant de Papes.

Rajalculo anant de Papes pocs minuts més tardi.

O siga que, per al Papa i per a Rabaluba, sí és el mateix Rutalcanya que Cajoy.

L'Hospital, la Pili, la MAT, el Seat, la Rambla i la sardana dels pregons

2011-10-16T21:05:00.016+02:00

El dia 12 d'octubre no me va passar res.

El dia 13 d'octubre no me va passar guairebé res. Vaig anar a l'Hospital a replegar els resultats d'un test de tolerància a la glucosa, els d'una anàlisi de sang i els d'un quemsejó del coll de l'embrió. Tot de la Mir, és clar. Tan clar que me van tindre una hora esperant per culpa del meu aspecte de poc embarassada (la panxa sí, però la barba no). "Home, qui heva de pensar que vostè...; passe, passe". Durant eixa hora vaig resoldre dos sudokus i la meitat d'uns mots encreuats, vaig parlar amb una embarassada, vaig preguntar una cosa a algú amb bata blanca i la resposta la va rebre l'embarassada ("No, que la meua embarassada és la Mir; a esta xiqueta no l'he embarassat jo, crec"), vaig comprovar que els xiscles d'un marrec de 2-3 anys superen de bon tros en agudesa la nota més alta de l'ària de la Reina de la Nit... I prou d'embarassos i canalla, que no vull ser un pesat com el Carles Capdevila i el Lluís Gavaldà.

Des de l'hospital vaig anar al CAP, per demanar visita amb els llevadors que... Prou! Al CAP vaig ser testimoni de la implacable persecució que pateix el castellà a Catalunya. Hi heva la perillosa independentista Maria Pilar Cases atenent radere el taulell i... Iep!, foto no borrosa de la Maria Pilar, que eva una promesa pendent:

La Maria Pilar Cases el MariaPilarsday.

Diva que hi heva la Maria Pilar, i una persona li va dir: "Perdone; ¿me lo podría decir en castellano?". I què va fer la Maria Pilar? Doncs dir-li-ho en castellà. Res més. La Maria Pilar, en lloc de demanar perdó aginollada, en lloc de jurar fidelitat eterna a la lengua común de todos los españoles, en lloc de prometre que mai més no parlaria en català, en lloc de fuetear-se amb les xurriaques dels cavalls de José Bono (PSOE), va respondre en castellà i prou. Sinyors d'Intereconomía, la tèbia actitud de la Maria Pilar oculta un odi al castellà que mereix un linxament mediàtic ja. Abans d'eixir del CAP, vaig sentir esta frase: "¿Mi domissilio?; sí, Rambla der Dottó Peasso". En fi. ¡Vaya peasso dottó! Persecució evident del castellà.

Després vaig anar a Correus per recollir la resposta certificada a les al·legacions contra la MAT. A la carta, un sinyor que se feva dir Juan José Prieto Maestro i que parlava en nom de Red Eléctrica de España (arriben a afegir una paraula més al nom i necessito lupa) me diva: "Blablabla campos electromagnéticos blablabla no hay peligro blablabla peasso línea eléctrica". Sí, bé; perdó, que m'ho podria dir en català? "Blablabla otras subestaciones blablabla instalaciones eléctricas necesarias blablabla unos hilillos de plastilina". Au, a la meua col·lecció d'"ésques".

En acabat vaig fer classe i classe i classe... I, quan vaig eixir de l'IES de Tremp, vaig passar-me per ca l'Eulàlia (ara és època de panadons d'espinacs, boníssims) i per ca la Pili (ha perdut set quilos, però ja ha recuperat la salut; diu que farà bondat i que no tancarà tan tardi com fins ara; ai, Pili!, a veri si és veritat). Mentre dinava, vaig mirar-me el Dando caña d'Intereconomía. "La España posfranquista no ha tenido ningún presidente barbudo." Perquè no he volgut. "En EE.UU. no aceptarían un presidente barbudo y/o gordo." Eh!, que no estic fordo, estic embarassada. "¿Qué piensa usted al oír el himno de España?" Si el sentís, pensaria que algú heva mangat el CD de la sardana dels pregons i que els de l'Ajuntament s'heven vist obligats a posar una pascualada musical qualsevol.

A la tardi, me va tocar més classe i més classe i més classe... Després, abans de les classes nocturnes del PPAS, vaig prendre un Bifrutas Pascual™ al bar de l'IES.

—Que t'hi has fixat? Ara també tinc el Bifrutas Ibiza™, de síndria i meló.
—Sí, Ginesta, però no veig clara la relació entre Eivissa i les síndries i els melons.
—Home, Manel, està claríssima la relació. On se cull bona mira de síndries i melons?
—Espera, que ho busco al google... Entre altres llocs, al Baix Llobregat.
—Molt bé. I on se fabrica el Seat Ibiza™?
—A Martorell (Baix Llobregat). I?
—Doncs astí ho tins, Manel: les coses que ixen del Baix Llobregat s'anomenen Ibiza.
—Així el Montilla va ser un President Ibiza™, no?
—De cap a peus.

Quan vaig acabar les classes amb els del PPAS, vaig tornar a casa, vaig sopar, vaig publicar el post "¿Que el saben aquell que diu que l'Oriol Junqueras...", vaig telefonar a la Mir ("molt", "i jo també") i me vaig posar a llegir al llit. Une autre histoire de la littérature française, de Jean d'Ormesson (un acadèmic de 86 anys molt classicot; sí, però també un gran seductor d'ulls blaus i prosa irònica):

Au même titre que Hugo, que la baguette de pain, que le coup de vin rouge, que la 2 CV Citroën et que le béret basque, Molière est un des mythes fondateurs de notre identité nationale.
Jean d'Ormesson, Une autre histoire de la littérature française.
Traducció:

Ensems amb les embarassades de l'Hospital, amb la fruita de la Pili, amb les al·legacions contra la MAT, amb el Seat Baix Llobregat™ i amb la Rambla der Dottó Peasso, la sardana dels pregons és un dels mites fundadors de la nostra identitat trempolina.

El dia 14 d'octubre tampoc no me va passar res.

¿Que el saben aquell que diu que l'Oriol Junqueras...

2011-10-13T21:35:00.007+02:00

¿Que el saben aquell que diu que l'Oriol Junqueras, gojós nou president d'ERC, passeava per Tremp? Doncs quan va arribar al transformador del Pinell va ensopegar amb el Josep Ardanuy qui, com pertoca a tot bon progenitor trempolí, hi exerciva tasques de supernanny (de vegades sospito que la gent de Tremp tine fills només per podre anar al Pinell a fer safareig). L'Oriol se va mirar pensarós el Josep i, tot recordant la candidatura de cine, li va dir:

—Coi! l'Edward Norton!

A la qual cosa va replicar el Josep:

—Coi! La Vicky Pollard de Little Britain!

I la conversa va continuar.

—Que n'ets, de graciós, Josep.
—No tant com tu, Oriol. Bé, deixem-mos de punyetes. Dis-me, ¿com t'ho has manegat per arribar a president nacional d'ERC sinse haver de patir les clàssiques baralles internes?
—Molt senzill: no discutint amb ningú.
—Home, per això no sirà!
—Bé, doncs no sirà per això.

P. S.: En eugènica versió original (via Carles Miró).

Carnaval a l'IES de Tremp i a Cadis

2011-10-11T23:26:00.016+02:00

Com que en l'època present podem cometre excessos quan mos abelleix, hem oblidat que, fa bona mira d'anys, el Carnaval eva l'únic període (curt període, de Dijous Llarder a Dimecres de Cendra) en què hom permetiva, abans de la Quaresma, tota mena d'excessos: sexuals, etílics, gastronòmics... i burletes. Sí, excessos burletes; perquè eva a la vegada que el poble tiniva permís per ser irreverent amb el Rei i amb el Bisbe, amb el jutge i amb el notari, amb el mossèn i amb el professor. Siguem per un instant, l'instant que dura un post carnavalesc, irreverents amb els professors i amb algunes de les seues errades, que prou mos vagarà de llegir les errades dels alumnes durant l'eterna Quaresma docent.

Hi heva un professor a l'IES de Tremp que a la Miracle li diva Remei. Per sinonímia parcial, suposo; de vegades, quan se necessita un remei, el que cal és un miracle.

Un altre professor se pensava que mossèn Peretó s'anomenava mossèn To, mossèn Pere To (un Bond, James Bond pallarès). "Que si Beperet, que si Peretó... m'esteu atabalant", diva.

Un altre va entrar un dia a una reunió de profes, un dels quals anava perfumat com si li hes petat un pot de Nenuco al damont, i va dir: "Coi amb els pintors!, no sentiu la pudor de pintura?".

Un, diguem, professor 1 de l'IES de Tremp sempre allargava un poc la classe amb el grup A i el, diguem, professor 2, que tiniva classe a continuació amb el grup A, s'heva d'esperar. Un dia el professor 2, tip d'esperar, va entrar a l'aula del grup B. "Ei, que ara li toca al professor 1, que encara no ha acabat amb el grup A", diven els alumnes. "És igual, dissimuleu com si féssem classe", va dir el professor 2. Al cap d'una estona, a través del vidre de la porta, els alumnes del grup B i el professor 2 contemplaven, de reüll i dissimulant, com al passadís hi heva el professor 1 remirant mil camins el seu horari per mor de comprendre quin coi de grup li tocava a aquella hora. El professor 1 se'n va anar en un dia mol clar passadís enllà, va tornar, va mirar el seu horari, va mirar pel vidre de la porta, se'n va anar un altre cop, va tornar a tornar...

Un cop vam tindre a l'IES de Tremp un professor molt especial. Eva un passavolant que va ser a l'IES només dos mesos. Se'l recorda perquè va fer el miracle de guanyar un campionat provincial d'esquaix mentre estava de baixa per una lesió de cervicals. A l'IES, se coneix eixa feita com "El miracle de jugar (i guanyar) a l'esquaix amb el coll feit misto". El diari Segre en va informar amb foto i tot; de la victòria, no del miracle. Per sort, el va substituir un professor normal: un bon remei per a aquell miracle.

En fi. S'acaba este Carnaval; comença el Carnaval del Día de la Hispanidad, amb el moltó capat disfressat de mardà disfressat de crestó disfressat de boc disfressat de cabra disfressada de legionario; lego sirà el Carnaval de Cadis; el Duran i Lleida procura subministrar temes al Carnaval de Cadis; Manolo Chaves diu el que diu i el Diario de Cádiz ho recull...;

A juicio de Chaves, la actitud del dirigente de CiU "evita, impide y dificulta" los esfuerzos que determinados políticos están realizando "para que la ciudadanía comprenda lo que representa Cataluña" en el conjunto de España.
Més informació, al Diario de Cádiz.

Manolo Chaves oblida les dificultats infinites que tenim els catalans per comprendre España ("¿Sabes que si nos vamos de Andalucía a Cataluña nuestro hijo tendrá que estudiar en catalán?", "Tenían prohibido hacer caso a un niño que dijera que quería hacer pis, si no lo pide en catalán", "Giri a la dreta, ¿Cómo ha dicho?, No a la imposición del catalán [en Aragón]", "Yo quitaría la policía autonómica y cerraría cuatro canales catalanes", "[El Estatut] lo cepillamos como un carpintero", "“Catalufo” es un término despectivo aplicado no a los catalanes, sino a los nacionalistas [o siga, PSC, CiU, ERC, ICV, SI, Rcat]" i vinga i gira i torna); les agrupacions del Carnaval de Cadis aprofitaran l'avinentesa per escriure lletres catalanòfobes ("No, criticamos a Duran", sí, ja), com van fer els de "Salón de belleza El Tijerita" al 2009 ("No, criticábamos a la diputada Montserrat Nebrera por haberse burlado del acento andaluz", sí, ja, bé, ves).

Sic un jartible del Carnaval de Cadis, però hi ha coses que no les puc pair. Som-hi amb "lus catalans", com diu Kike Remolino, el director de cal "Tijerita".

O siga, Kike Remolino:

Si al hablar le causó chiste, catalana diputada,
sepa usted que a Andalucía
se le entiende donde vaya,
y sin ser subtitulada.

Benauradament, algú hi va respondre.

El pensador Remolino,
viendo un canal andaluz,
dijo armado de una cruz
y en pleno rapto divino:
"¿Alguien habla en catalino?;
¡oxte, diablos, id al gueto
con vuestro idioma secreto
lleno de vocablos raros!;
si no, hay que subtitularos
y yo... soy analfabeto".

Ai, Sinyor! I els catalans fent Quaresma tot l'any. El Carnaval que mos cal és el de Portugal.

Rubalcaba desautoritza retroactivament el Víctor Orrit

2011-10-09T22:15:00.009+02:00

Voleva escriure la crònica del rader ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà; però el tema me feva tanta galvana, que ho deixaré per al proper post. En canvi, les paraules d'ahir del Rubalcaba (i els seus efectes retroactius en la política trempolina) m'excitaven molt, encara més que el mocadoret de la Victoria Abril (i els seus efectes retroactius en el Jorge Sanz).

Pel·lícula Amantes, fotograma de l'escena del mocadoret; just abans que al Jorge Sanz, un cop posat mirant cap a Albacete, el mocadoret de la Victoria Abril li comence a produir efectes retroactius.

I és que Rubalcaba (candidat del PSOE, i del PSC?, també, també) va dir ahir el que va dir.

Rubalcaba defensa el principi "un polític, un sou"
EP / MADRID El candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha avançat aquest dissabte que defensarà el principi d'"un polític, un sou", perquè cada càrrec no cobri més que un salari.
La resta de la notícia, al Diari de Girona.

Un polític, un sou? Com eva d'esperar, el trio COP (Colomina, Orrit i Pascual) s'ha sentit desautoritzat amb durs efectes retroactius (sinse mocadoret, vaja) i no hi està molla d'acord. Vegem-ho. Va, música!

I lletra!

El trio COP. D'esquerra a dreta, Bonifaci Colomina, Víctor Orrit i Joan Pascual.

Heus ací els tres xollos: els dos sous del Víctor (Tremp i Barna) i el sou del Pascual (Tremp i Tremp). I ara, retroactivament, Víctor o Victoria?

Hue faré el post en aragonés ribagorzano

2011-10-07T20:39:00.008+02:00

Hue faré el post en aragonés, en aragonés ribagorzano. No sé si el conseguiré pas, perque l'aragonés no é la llengua d'el mío llugar (Benavarri, Ribagorça) y, antimés, l'he aprendiu a boldregons y quan he puesto (leyent bel llibro, escuitant las chents de la parti aragonesofablant de la Ribagorza, charrant con els defensors de l'aragonés...). Con tot y con ixo, me cuaca escribir en aragonés; con muitas faltas, sí, ixo ya el sé prou ben. La qüestión é que asinas m'ixublido un poquet de las orritadas de l'atro diya, encara que només seiga per l'inte, no?

Víctor Orrit (a cucha, PSC) y Paco Boya (a dreita, UA-PSC) charrant en Vielha en agüerro de 2010 (enmeyo, l'Observador). Eba el diya que se presentaba la "Lei der occitan, aranés en Aran". En 2011, como eba de dar, el PSOE s'ha petau la Lei (y el PSC?, tamién, tamién).

Pues no, se veye que ni en aragonés me'n puedo ixublidar, de las orritadas. Bai!

Post viu del MariaPilarsday

2011-10-05T00:00:00.072+02:00

A les 00:00
Comença el post viu del dia en què la Maria Pilar esdevindrà regidora d'ERC-SIP. Ja tocava!

El Víctor Orrit ha convocat un ple després de dos mesos de faltar a la regularitat mensual. Una falta més i compro un Prenyíctor™ o un Prevíctor™ o com se diga. Poca broma, que potser al nostre Ajuntament hi ha hagut bell ajuntament i patapam. En fi, tots alhora: ja tocava!

El trio COP. D'esquerra a dreta, Colomina, Orrit i Pascual.
__________________________________________

A les 00:30
Deixem-mos de trios i crios, i saludem la Maria Pilar com cal. Ho... Ho... Ho... Hola, Pilar! Po... Po... Posa'm una cervesa.

__________________________________________

A les 00:40
Ara que és maitinada de feiner i no mos escolta ningú, pregunto: que se'n sap res de Reagrupament? Vull dir que, des que Catalunya va contemplar estremida com el reagrupat independentista Pascual jurava fidelitat a tots els símbols espanyols (Rei inclòs) i donava el vot al PSC (i al PSOE?, també, també), cap òrgan reagrupat no ha badat boca. Sí, la Junta Directiva Nacional va emetre un comunicat durant aquell dia; però després, res.

I, pel que fa als reagrupats de Reagrupament-Tremp, ni adés ni durant ni després no han dit ni bístia ni ase. No han dit ni si estan d'acord amb el comunicat ni si hi estan en desacord; ni si han expulsat el Pascual ni si l'han feit sant; ni què hi guanya l'independentisme amb l'acord Reagrupament-PSC ni si el que hi guanya el Pascual (2.200 €/mes) és un avenç per a l'independentisme.
__________________________________________

A les 00:47
Existeix Reagrupament-Tremp? Hi ha vida a Reagrupament-Tremp? Els cotxes per conduir sinse carnet que baixen a mercat cada dilluns són naus camuflades de Reagrupament-Tremp? Un misteri. Potser els reagrupats de Tremp no saben que poden escriure un comunicat de premsa, i potser intenten comunicar-se amb els periodistes fent servir les trompetades mic-mac-moc d'Encontres a la tercera fase. Hi ha nits en què sinto els mic-mac-moc i no sé si són ells o bell cotxe que celebra el rader títol del Barça. I, de vegades, amic Bruce Willis, veig reagrupats.

__________________________________________

A les 00:52
Anem-mo'n a dormir, que esta gent voldrà marxar. O eva al revés? Bona nit a tothom. Deixo ací un enllaç per arribar al blog d'un il·luminat de la FACAO que afirma que a la Franja no se parla català. I ho demostra, vull dir que demostra que és un il·luminat de la FACAO. Aneu-hi perquè, arribant-hi amb eixe enllaç, fareu a més l'obra de caritat de deixar-li enregistrada en el comptador de visites una bonica frase. I, si voleu plorar més amb la Franja, mireu el que fa el PP. Ai, la catalanofòbia!
__________________________________________

A les 00:58
Ah! No és només el PP d'Aragó qui empaita la llengua catalana; també el PSOE d'Aragó, el PSOE de Marcelino Iglésias, hi esmerça esforços, però amb més finezza, amb més "teua, meua, de l'hereua", com qui no vol la cosa. A Purroi, lloc del municipi de Benavarri, l'Ajuntament va projectar este estiu la pel·lícula Pa negre, i va fer un pa com unes hòsties: la va projectar en versió doblada al castellà.

I mira que a Los Àngeles la projectaran en versió original catalana (subtítols en anglès), i mira que fins i tot a Madrid s'heva projectat en versió original catalana (subtítols en castellà). Res, a Benavarri (Ajuntament del PSOE), doblada al castellà. "És que ja viniva així de la Diputació Provincial", ves, Diputació del PSOE amb Vicepresident franjolí (d'Areny); "És que no ho sabévem", cert, qui no se'n preocupa no sap mai res; "És que..", que sí, que sí, que jo en faig col·lecció, dels "ésques". Total que "teua, meua, de l'hereua".

Ara sí, bona nit a tothom. Demà, més; i, a les 13:00, ple.
__________________________________________

A les 08:01
Bon dia a tothom. Així se vedeven des del terrat de casa fa dos minuts el Montsec, Terradets i Cellers (entre la broma, la làmina d'aigua) :

Preguem. El nostre te earl grey de cada post viu, doneu-mos, sinyor Hampstead, el dia d'avui.

NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.
__________________________________________

A les 08:14
Uns consells per a la Maria Pilar...

Maria Pilar, vols consells?
Doncs compte amb els magres gats,
que estan ben alimentats
i són prims per ser gats vells.
Els Friskies™ que mingen ells
son sous de diputacions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
per aplenar-se els bolsons.

Per fer crits d'"Independència!",
el Pascual t'aidarà prou...
quan entrene al Barça Mou
i Messi jugue al Palència.
Fins llavors, tingues paciència,
que el Pascual no vol pressions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
quan vinen complicacions.

Als pactes, si no vols nyaps,
cal que estigues ben oberta;
però, compte!, amb ment desperta
i no com qui tu ja saps.
Ell va anar de cols a naps,
i els naps van entrar-li a fons.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga
quan se fan negociacions.

Tothom fa el que li convine;
però al món, Maria Pilar,
no s'hi val tot per manar,
ni és més ric el qui més tine.
I ara tanco ja este cine,
que hi porto quatre sessions.

Els uns fan ferri amb bastons;
i els altres, fusta a la farga:
a Tremp tothom la sap llarga,
sí, però és ben trist, cordons!

...i a la dutxa.
__________________________________________

A les 08:44
Què en deuen pensar el Boni, el Víctor i el Pascual de la seua prometedora carrera com a trio?

Me'n vaig cap a l'IES de Tremp, que potser sí que sic "barruer" de Barruera i tinc poc estil, però tinc molta classe. Guaita si no: 4t d'ESO A, 4t d'ESO B, 2n d'ESO C...
__________________________________________

A les 11:05
Hora del pati. Classes de 4t d'ESO A i 4t d'ESO B enllestides. Ja fa dies que els de 4t d'ESO no paren de pensar en el viatge de fi de curs. Què és un viatge de fi de curs? Escoltem les entenimentades paraules de la nostra Mireia (a la novel·la sia):

Qui no hagi anat mai a un viatge de final de curs ha de saber...

1. que és un viatge que no es fa mai a final de curs;

2. que hi ha d'haver alumnes (preferentment de 4t d’ESO) i profes (preferentment dos, i desconeixedors del pa que s'hi dóna en un viatge de final de curs);

3. que cal anar sempre a AndalusiaMallorcaItàlia (també pot ser a un altre lloc si els alumnes són "uns penjats que no saben que a AndalusiaMallorcaItàlia hi ha una marxa bestial" o si són prou llestos per saber que la marxa la porten els mateixos alumnes i que no hi ha res més trist que passar-se la resta de la vida dient "ah, tu vares anar a AndalusiaMallorcaItàlia de viatge de final de curs?, sí?, jo també!");

4. que els hotels pensions albergs poden ser de dues classes, uns que tenen tot el mobiliari collat al terra i a les parets i fabricat amb una mena de kriptonita que no es pot ni trencar ni cremar de cap manera, i uns altres on no hi ha cap moble ni cortina ni lavabo que es puguin trencar ni cremar perquè tot està ja trencat i cremat per generacions i generacions de viatgers de final de curs (de tota manera qualsevol hotel és molt apreciat per les empreses que es dediquen a recarregar extintors);

5. que a qualsevol hora del dia o de la nit hi ha alumnes desperts i alumnes dormint en relleus perfectament coordinats, el torn més dur per fer d'alumne despert és el de les visites guiades mentre els adormits dormen drets fent veure que tanquen els ulls per escoltar millor, ja que els desperts han de parlar cridant tan fort que no se senti res del que digui el guia.

__________________________________________

A les 11:59
Última classe i, després, cap al ple. Com que al ple eixirà el tema dels sous del Víctor, convindria recordar la seqüència cronològica dels feits:

1 de juliol de 2011: El ple de l'Ajuntament de Tremp aprova un sou de 3.333 €/mes per al Víctor.

26 de juliol de 2011: El Víctor suma un altre sou al sou municipal: la Diputació de Barcelona el nomena assessor del grup socialista barceloní, amb un sou de 3.505 €/mes. Tal vegada el Víctor desconeix llavors el nomenament. Sí, és clar; i jo trucaré ara mateix a la Diputació, no fos cas que m'hessen nomenat avui director espiritual del Garcia Albiol i jo sinse sabre-ho.

27 de juliol de 2011: Se celebra un ple municipal. El Víctor se'n guarda prou, d'informar els regidors de la bicoca que li han donat a Barcelona.

4 d'agost de 2011: El BOPB publica el nomenament (PDF) i el diari Ara se'n fa ressò. Tal vegada el Víctor s'assabenta llavors del nomenament de 10 dies enrere. Sí, és clar; i jo trucaré ara mateix a la Diputació, no fos cas que m'hessen nomenat fa 10 dies apoderat taurí del Garcia Albiol i jo sinse sabre-ho.

5 d'agost de 2011: Publico un post en què parlo de la victoriosa duplicitat de sous, el post "Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona".

7 d'agost de 2011: El diari Segre recull la notícia i unes breus declaracions del Víctor Orrit (per fi el Víctor parla!): "Com a assessor només aniré a Barcelona alguns dies a la setmana". Embutxacar-se 3.505 €/mes de dedicació exclusiva i anar al treball "alguns dies a la setmana" és una bicoca, sí; però embutxacar-se els 3.505 €/mes, dir que s'hi anirà "alguns dies a la setmana" i no anar-hi mai és la millor orritada de la història.

__________________________________________

A les 15:30
Acabo d'arribar del ple. Dino i comento. De moment, una coseta. Què vaig dir al post "Catalan Reality Bites"? Això:

¿El Víctor conservarà els dos sous o se sotmetrà a un procés de castració salarial? Faig un pronòstic: contra el que predica el Boni de bar en bar ("No feu cas del Manel Riu, no se poden cobrar dos sous públics"), el Víctor mantindrà els dos sous públics; ara bé, el salari municipal sirà rebateat amb el nom de "compensació econòmica", amb dos CAMPAMENTOS, i també costarà un ou.

Doncs, efectivament, el Víctor cobrarà els dos sous i, efectivament, el sou municipal no se dirà sou sinó "indemnització horària". Això sí, el sou municipal s'ha quedat més xic (cobrarà 600 €/mes). En resum:

1. ho veus, Boni?, el Víctor ha feit el miracle de cobrar dos sous públics al mateix temps;

2. el Víctor no s'ha de preocupar molla: és molt habitual que dels dos sous l'un siga més gran que l'altre, com saben prou bé els sastres de pantalons i els encarregats de gimnàs.
__________________________________________

A les 16:46
Amb el que ha aprovat avui el ple, el cartell de la campanya electoral...

...ha quedat al remat així:

Ara bé, el Víctor Orrit ha afirmat que, com que s'estima tant Tremp, hi dedicarà moltes hores, moltíssimes; de l'estimació que puga tindre a la Diputació de Barcelona i de les hores que hi dedicarà, no n'ha dit res. Y ahora puedes tú saber cómo se pueden cobrar dos bicocas a la vez, y no estar loco.

¡Pobra Diputació de Barcelona, que, a més de ser la cornuda, haurà de pagar el Vaginesil™! L'orritada del segle, ja t'ho dic jo.
__________________________________________

A les 17:53

La Maria Pilar prenent possessió del càrrec de regidora este migdia, amb un "ho prometo per imperatiu legal".

D'acord, la foto m'ha eixit borrosa. Resulta que no heva activat el flash, que el zoom anava boig i que la definició tampoc eva l'adient. Tot tine una explicació: m'he posat nerviós. I m'he posat nerviós perquè per uns instants m'ha paregut que, en lloc de ser la Maria Pilar qui preneva possessió del càrrec, eva el Victor qui preneva possessió de la Maria Pilar. Que si "doncs jo te nomeno regidora per imperatiu moral, hihí, hahà"; que si "benvinguda al consistori, hihí, hahà"; que si Maria Pilar per ací, hihí, Maria Pilar per allà, hahà. No, si jo ja ho dic: al nostre Ajuntament hi haurà lego ajuntaments a tort i a dret, i de seguida mos acabarem tot el Vaginesil™ que puga pagar la Diputació de Barcelona. A veri si hi ha sort i enganyem una altra Diputació perquè vaja pagant el Prevíctor™.

Ai, Sinyor! Igual que un crio, el Víctor! Perquè tot plegat eva per fer dentetes al Josep Ardanuy, que assistiva al ple. Al Víctor se li transparentava el pensament: "Ardanuy, a tu no t'ajuntava i a la Maria Pilar sí, xinxa garrinxa!" Com un crio!
__________________________________________

A les 18:25
Una altra cosa. Annuntio vobis gaudium maximum: Sant Venut Elpís Delamarisa! Rebentat de preu (90.000 €), és clar; però ja s'han venut el pis de la Marisa i hi haurà teca per als pobres magres gats municipals. No?

__________________________________________

A les 18:53
El ple ha aprovat el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb els vots favorables del PSC i del Pascual, i amb l'abstenció de CiU i d'ERC-SIP.

CiU s'ha abstingut perquè, segons ha dit la Maite Ramoneda, tot i que hi reconeixeven les millores, trobaven que hi mancava planificació. ERC-SIP s'ha abstingut perquè, en paraules de la Maria Pilar Cases, tot i que no és un POUM dolent, hi ha faltat participació, no s'ha parlat amb els vesins a qui s'heven denegat les al·legacions, la variant passa massa avorada al Pinell, hi ha una previsió de 700 habitatges en el que heva de ser terreny industrial, no s'hi contempla la continuació del Parc de la Font Vella fins al Pont de Sant Jaume...

El Boni (PSC) ha defensat el POUM i ha agraït la faena feita pels treballadors municipals que hi han participat. El Victor (PSC) ha volgut puntualitzar que no eva un POUM polític, sinó un POUM tècnic. El Pascual (???, ja explicaré el perquè dels interrogants) ha dit que no enteneva per què hi heva hagut reunions sobre el POUM fins anit.

O siga, que ja tenim POUM, pim-pam-poum. Va, tots alhora: pim-pam-poum!

D'esquerra a dreta, el Boni, el Víctor i el Pascual.
__________________________________________

A les 18:58
I me'n torno a l'IES de Tremp, que he de fer classe als del PPAS. A partir de les 21:30 continuo el post viu.
__________________________________________

A les 22:20
Continuo. Ara aclarisco per què en lloc d'escriure "Pascual (Reagrupament)" he escrit "Pascual (???)". Doncs perquè Reagrupament l'ha expulsat (ja tocava!) i el ple ha aprovat que passés a ser "regidor no adscrit". Els regidors coneixeven l'expulsió en el moment de votar? No. El Víctor Orrit s'ha negat a facilitat l'escrit que Reagrupament heva enviat a l'Ajuntament, i el Pascual ha dit que eva un escrit privat i que no pensava dir-ne res. O siga que este migdia els regidors han hagut de votar la requalificació pascualesca (de "regidor del grup municipal de Reagrupament" a "regidor no adscrit") sinse tindre'n la documentació. I això que el Joan Ubach (CiU) ha reclamat i rereclamat l'escrit. Res. Se veu que avui eva el dia de les orritades, i de les pascualades. Per sort, hi ha la premsa; i el diari Ara ha publicat esta tardi açò:

Reagrupament expulsa el regidor de Tremp que va donar l'alcaldia al socialista Víctor Orrit

Joan Pasqual passa a ser regidor no adscrit
Via Purnas. La resta de la notícia, al diari Ara (publicada avui a les 18:23).

Sinyor Pascual, vol declarar res?

Sinyors de Reagrupament-Tremp, que hi tinen res a dir vostès?... Ei!... Eooo!... ¿Hay alguien alguien alguien...?
__________________________________________

A les 22:26
Alerta! El ple d'avui ha aprovat la cessió d'uns terrenys perquè Vodafone hi instal·le un repetidor de telefonia mòbil. Els terrenys són a la vora del casc urbà. La Maria Pilar Cases (ERC-SIP) hi ha votat en contra.
__________________________________________

A les 22:55
El ple ha aprovat per unanimitat una moció que rebutjava tant les sentències del Tribunal Supremo contràries al català com la interlocutòria del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña que instava la Generalitat a complir les sentències. La moció municipal eva contundent, i la Sílvia Romero (PSC) l'ha llegit amb la convicció de qui fa anys que s'hi remena, en la defensa del català. L'enhorabona a la Sílvia i a la resta de regidors.

Ara bé, Sílvia, eixes sentències vinen de la sentència prèvia del Tribunal Constitucional, que se dicta perquè hi van recórrer el PP i el Defensor del Pueblo Enrique Múgica, que és militant del PSOE i va ser nomenat pel PSOE (i pel PSC?, també, també). Ara bé, ara bé, Sílvia, el PSOE ha presentat un recurs contra l'Aranès. Ara bé, ara bé, ara bé, Sílvia, astí tins la placa placa, que és de competència municipal:

Foto presa el dimecres 3 d'agost de 2011 a la cruïlla Magistrat Saura / Avinguda d'Espanya.
__________________________________________

A les 23:55

D'esquerra a dreta, el Víctor Orrit tot ell.

En fi, això ha sigut tot. Molta sort, Maria Pilar, per imperatiu moral, hihí, hahà. :)

The End

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida...

2011-10-01T12:50:00.006+02:00

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida viatjaven en autocar de Cervera a Girona per l'Eix Transversal?

D'esquerra a dreta, el Duran i el Lleida.

Doncs portaven ja mitja hora de ruta asseguts l'un al costat de l'altre i encara no s'heven dit res. De sobte, el Duran, per mor de trencar el gel, li diu al Lleida:

—Hola, me dic Duran, i vostè?
—Lleida.
—No, que no li pregunto d'on és, sinó com se diu.
—Això he dit, que me dic Lleida. I sic de la Franja de Ponent, sinyor Duran.
—De la Franja de Ponent? Jo la conec un poc. Formada per les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, és la part d'Aragó on se parla català. Gent serenya, la de la Franja. I molts franjolins universals, a la Franja: Joaquim Maurín, Pau Gargallo, Jesús Moncada...
—Aaaah!
—I de quin lloc de la Franja és vostè, sinyor Lleida?
—Eh? Jo sic d'Alcampell, sinyor Duran.
—Gran lloc Alcampell. Amb una població de 782 habitants, és l'únic lloc de la Franja que ha canviat el nom traduït castellà pel nom original català. Ho va aconseguir Josep Anton Chauvell quan eva regidor de Cultura. Ara n'és l'Alcalde i ha creat l'únic web municipal en català que hi ha a Aragó. Bon escriptor, Josep Anton Chauvell. Bona delegada d'Agricultura, l'alcampellenca Cristina Bosch. Bons gelats, a Alcampell.
—Aaaah!
—Sí.
—Aaaah! Eeeeh... I vostè, sinyor Duran, és de...
—Jo sic de Convergència i Unió, sinyor Lleida.
—Aaaah! Eeeeh... Cosa estranya Covergència. Eeeeh... Cosa curiosa Convergència. Eeeeh... Molts convergents a Convergència. Molt bones les lents convergents. Molt bo el nom rapero de la candidatura Gent Convergent pel Municipi de Tremp. Molt bo el seu eslògan raperíssim "Gent Convergent pel Municipi de Tremp, la teua força a l'Ajuntament". Oh, yeah, my brother! Va ser al 1999. Va ser quan al Verdeny (duf duf) CiU el tractà amb desdeny (duf duf) i ell, amb molt de seny, (duf duf) digué "Jo sic ferreny (duf duf) i us guanyo al meu terreny" (duf duf). Oh, yeah, yeah!... Eeeeh... De quina part de Convergència i Unió és vostè, sinyor Duran?
—Jo sic d'Unió.
—Ah, doncs molt bona la unió de Catalunya amb Espanya!!!
—Escolte, sinyor Lleida, no sé de què se'n fot vostè: Unió defensa la pertinença de Catalunya a Espanya.
—I Convergència?
—Mmmm... També, també.
—Oh, yeah! Dallonses... Sinyor Duran, me pareix que mos n'hem anat a un altre acudit.

P. S.: En eugènica versió original i en eugènica versió original.

Dimecres vinent, ple; avui, els resultats del Trio

2011-09-28T17:01:00.007+02:00

Pareix que ara sí: dimecres vinent, 5 d'octubre, hi haurà ple municipal. Ja eva hora! Des del 27 de juliol que no n'hi heva. L'única cosa segura del ple és que la Maria Pilar Cases s'estrenarà com a regidora d'ERC-SIP. La resta no se sap.

Aclarirem el tema dels sous municipals? En sabrem res de la placa placa? Hauran venut ja el pis de la Marisa? Podrà votar el Marc des del Brasil? S'haurà afaitat el Diego? Mantindrà la Teresa Montanuy el títol de Reina de les Ulleres-glamuroses-que-t'hi-cagues o l'hi prendrà la Maria Pilar Cases? Continuarà la dura competició entre el Miquel Farré i el Joan Ubach per obtindre el títol de Rei de les Ulletres-de-capellà-del-Cuéntame-que-t'hi-cagues? S'encadenaran els regidors al semàfor d'Ibercaja despullats per reclamar que l'IDAPA torne a Tremp? S'encadenarà vestit el Josep Maria d'Ibercaja a la porta de l'Ajuntament per reclamar que els regidors facen la caritat de no espantar-li els clients? Potser resoldrem totes les incògnites o potser no en resoldrem cap. Això dels plens és una loteria.

♫ Fiiii fiu ♪♫ fiufiufiu fiiii fiu ♪ Loteria de ~~Catalu~~ Tremp els ofereix ♪♫ fiufiufiu fiiii fiu ♪ els resultats d'avui del Trio ♫ Fiiii fiuBRF ♪♫ fiufiufiu fiiii fiuBRF ♪

Boni — Víctor — Pascual

Tria-la, ~~tots hi gua~~ naltres tres hi guanyem ♪♫ fiufiufiu fiiii fiuBRF ♪

L'última corrida de toros a Catalunya

2011-09-26T21:40:00.010+02:00

Doncs no parlaré de l'última corrida de toros a Catalunya. Ni en faré cap fàcil joc de paraules. Francament, no en vull traure suc, perquè hi ha coses que no me les empasso i preferisco no eixir-ne esquitxat. M'abelleix més parlar de política.

Toro
Rubalcaba està ferit de mort; però encara brama de plaça en plaça per si de cas pogués esgarranyar bell ajut que el salvés: "Estoy a favor de la inmersión lingüística", "Le he pedido a Zapatero que reintroduzca el impuesto sobre el patrimonio, porque las grandes fortunas"...

Torero
Rajoy ja tine dos "orejas" (Marcelino Oreja y Jaime Mayor Oreja, de qui la mala bava de la gent diva "a mayor oreja, menor cerebro"). Només li falta el "rabo" (francament, no en vull traure suc, perquè...) i a governar!

Mozo de espadas
Però a qualsevol torero li cal sempre un bon "mozo de espadas" per quan l'haja de menester. Per cert, que se'n sap res del Duran i Lleida?

Mulillero
Pobre Rubalcaba! Algú l'haurà d'arrossegar fora de la plaça amb la rècula de "mulillas". Sí, potser algun bon jan amatent i amb aspiracions successòries. Marcelino Iglésias és un bon jan amatent.

Banderillero
A l'Albert Rivera no li agrada que la gent creme banderes espanyoles.

Corrida sin picadores
En este festival ningú no necessita cap picador, ja se piquen prou tot sols.

Picador
Llàstima que siga una "corrida sin picadores". El Víctor Orrit hi hauria feit un paper ben lluït com a picador. El Víctor pica un poc d'ací i un poc d'allà: pica de l'Ajuntament, pica de la Diputació de Barcelona... Un picoteo assortit, vaja.

Monosabio
Un "monosabio" com Déu mana ha d'evitar que el picador caiga i prenga mal. Qui valdria per a "monosabio" del Víctor? Hi he de reflexionar, no diré pas qualsevol nom a la babalà.

Clarines y timbales
Home, no sic el Timbaler del Bruc; però, si convine fer seroll per defensar la dolça Catalunya pàtria del meu cor qui de tu s'allunya d'enyorança mor, puc tornar a ser clarinetista.

Prou, que comença el Crackòvia a TV3. I el futbol és el futbol, o no?

Santiago Segura i jo

2011-09-24T12:25:00.003+02:00

Santiago Segura es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos.
Fragment del llibre de prosa poètica Santiago Segura i jo.

Sí, sí; però sota eixa aparença de someret de peluix s'hi amaga una mula guita (o un porc mal sopat, els zoòlegs no se posen d'acord) que amolla pernades a tort i a dret. Això sí, que a ningú se li acudisca etzibar-li'n una, perquè a la vegada s'enfurisma i trau foc pels queixals, ves per on. D'acord, és cert que ha dirigit pel·lícules que passaran a la història; a la història de la xarlotada carpetovetònica, és clar, on el seu nom brillarà al costat dels d'Esteso, el Dúo Sacapuntas i el Bombero Torero. També és cert que cap actor no el superarà mai a l'hora d'interpretar papers de curt de gambals (Torrente, José María el Heavy, Borjamari, Nino...). Ara bé, de desagradable ja no se'n tornarà. Vegem-ho.

Fa uns dies, Santiago Segura se va fer una foto amb Mariano Rajoy. Com eva d'esperar, Mariano la va penjar al seu twitter a cremadent.

D'esquerra a dreta, Santiago Segura, Julio José Iglesias (l'Observador, vaja) i Mariano Rajoy.

La foto va causar furor: molts twittaires van piular burles (amb el hashtag #rajoytorrente o sinse el hashtag). I de seguida va començar el festival bord de Santiago Segura, rebordíssim responent a les piulades burletes. Pernades cap ací, pernades cap allà. Llavors jo, que ni sic seguidor del seu twitter ni tinc cap interès a dir-li res, vaig escriure un comentari (al meu twitter i per a la gent que llijo / me llige), un comentari sobre una xarrada de Santiago Segura a la qual vaig assistir fa anys:

Una xarrada de @SSantiagoSegura fa temps. Força cretí: feva comentaris bords i s'enfadava si algú li'n feva. Veig que al Twitter és pitjor.

I Santiago Segura, que deu estar pendent de tot el que se puga comentar d'ell al twitter, va dir-me açò:

Santiago Segura: Porque no te guardas tu ponzoña? No es necesario que me menciones. Te interesa que conozca tu opinión? A mi no. Prou chata ;)

Potser voleva dir "horchata" sinse "h", sinse "h" d'"humor", i sinse humor. Quemsejó! La qüestió és que a partir d'astí se va produir este diàleg twittaire:

Jo: Nena, que t'he dit res jo? No. Llavors què t'empatolles amb si vull que tu conegues la meua opinió? No sigues tan tòtila.

Santiago Segura: Era una pregunta retórica claro, te bloqueo para no volver a escuchar mas tus apasionantes comentarios(que no he solicitado).

Jo: Retòrica. I? Encara no pilles que no m'he adreçat a tu? Bloquejar? Impossible, ni sic seguidor teu ni tu ets seguidor meu.

Santiago Segura: Como se dice en catalán -eres la cosa mas tonta que he visto por twitter y antes de bloquearte te mando a tomar por el culo-?

Jo: ¿Que com se diu "eres la cosa mas tonta que he visto por twitter" en català? Se diu "Santiago Segura", pareix.

Quod erat demostrandum. O siga: "Força cretí: feva comentaris bords i s'enfadava si algú li'n feva. Veig que al Twitter és pitjor". Pitjor? Més que no me pensava, perquè hi ha afegit la paranoia d'empaitar qui l'esmenta, encara que qui l'esmente siga una "(h)orchata", una "chata" o una "niña chica".

La niña chica era la gloria de Santiago Segura. En cuanto la veía venir hacia él, entre las lilas, con su vestidillo blanco y su sombrero de arroz, llamándolo dengosa: —¡Santiago, Santiaguiiillo!—, el asnucho quería partir la cuerda, y saltaba igual que un niño, y rebuznaba loco.
Fragment del llibre de prosa poètica Santiago Segura i jo.

Catalanofòbies i remeis

2011-09-22T07:58:00.007+02:00

Tots els espanyols són catalanòfobs? No; però Déu n'hi do. Un 90%?, un 75%?; en tot cas, no crec que els catalanòfobs siguen menys d'un 60% d'espanyols. Diguem-ho clar: qualsevol que trepitge terra espanyola ensopegarà ben lego amb bona mira de catalanòfobs. És més difícil passejar per Espanya i no veri-hi cap catalanòfob que passejar per Torreciudad i no veri-hi cap mossèn amb bragueta botonera de coll alt. Tothom n'ha patit l'experiència. "¿Eres catalán?; pues los catalanes queréis imponernos el catalán, y además os queréis quedar con los impuestos de los españoles, y blablabla.." Estic convençut que fins i tot l'Albert Rivera, pobret, s'hi troba sovent. "No, que yo soy Albert Rivera, un no nacionalista de Ciudadanos", "Has dicho que te llamas Albert, ¿ves?, imponiendo el catalán", "Llámame Alberto si quieres", "Sí, sí, pero de entrada has dicho Albert, o sea que odias la lengua castellana", "Que no, que yo, que... ¡Viva España!". Pobret, pobret. Quina creu ser turista català a Espanya!

Ara bé, de remeis per evitar els sermons catalanòfobs quan hom viatja per les Espanyes, n'hi ha. Per exemple este: dissimular l'accent català, fer-se dir Eulogio i presentar-se com a nascut a Quintanilla de Onésimo (Valladolid, Espanya). Però jo, com que m'és impossible evitar l'accent català, en practico un altre, de remei: parlo en francès, me faig dir Ronald i dic que sic un cajun nascut a la vora de Lafayette (Louisiana, EE.UU.). Funciona de meravella; és més, la gent procura entendre'm i fer-se entendre. Quan de volta en tant apareix algú que intenta parlar-me en anglès, li dic que al meu llogaret tots parlàvem en francès i que l'anglès no el dominàvem guaire. Normalment s'estranya un poc, sí; però ni me diu el nom del porc ni m'acusa d'odiar l'anglès. I, sobretot, ningú no me diu mai "Háblame en cristiano, Ronaldo".

Tot plegat demostra que fa goig viatjar per Espanya com a ciutadà d'un altre Estat. I açò, ser ciutadans d'un altre Estat (per exemple, d'una República Catalana independent), és un altre remei. De feit, és el Remei.

Dieta electoral equilibrada

2011-09-19T19:50:00.003+02:00

Ara que s'apropen eleccions, convine recordar més que mai que hi ha dietes electorals poc saludables. Bo i que les presses de la societat actual mos aboquen molts camins a votar qualsevol partit d'aspecte mengívol que se mos pose a l'abast, hem de sabre que, així com hi ha begudes votables i begudes no votables, hi ha partits potables i partits no potables. Vaja, que hi ha partits tan tòxics com el lleixiu i l'amoníac, i partits exempts de toxicitat (tot i que no tots són saludables, n'hi ha també d'indigestos i de neutres). La Piràmide de la votació saludable mos aidarà a no prendre bous per bísties grosses.

Partits tòxics (no votables mai): Ciudadanos (espanyolista i catalanòfob), Plataforma per Catalunya (espanyolista, catalanòfob i racista), PP (espanyolista, catalanòfob, racista i integrista).

Partits indigestos (votables 0-1 cops a la vida): Reagrupament ("En Pascual és un noi original com cal; i els líders reagrupats, per bé que primer li demanéssem la dimissió —amb posat de verges ofeses—, després ni hem tornat a demanar-la-hi mai més ni l'hem expulsat, perquè hem decidit relaxar-mos i goir amb ell dels refinats plaers —mmm!— que proporciona un bon pam de PSC —mmm!!!— formós, eixerit i enjogassat"), Unió Democràtica de Catalunya (espanyolista i integrista), PSC (PSOE, "ei!, el Pérez Rubalcaba ha promès que el PSC...", sí, prou, PSOE, "i la Chacón ha jurat a un míting que el PSC...", com si ho vol jurar davant del Cristo de la Legión, PSOE, "i la Teresa Montanuy diu que...", que sí, que sí, però PSOE i PSOE).

Partits neutres (votables 0-5 cops a la vida): Convergència Democràtica de Catalunya (vianda recomanada als llibres de Lara Moneta 1.000 receptes per cuinar peixos al cove i La fruita i Lara Moneta, hi ha una ordre internacional de recerca i captura contra Lara Moneta, se l'acusa d'incitar a la malnutrició), Iniciativa per Catalunya (eh?, ah!).

Partits saludables (votables indefinidament, si no se barreen amb partits tòxics o indigestos): CUP (independentista; molt lent, però independentista), Solidaritat Catalana per la Independència (independentista; amb ocasionals rampells soviètics, però independentista), Reagrupament (independentista, excepte quan fa Pasqua abans de rams), ERC (independentista; independentista?, doncs pareix que sí).

Si fem un poc de cas de la Piràmide de la votació saludable, la nostra dieta electoral sirà més equilibrada. La salut és lo primer, o no.

¿Que el saben aquell que diu que l'Àngel Ros i el Víctor Orrit...

2011-09-17T20:25:00.005+02:00

¿Que el saben aquell que diu que l'Àngel Ros (proper Crist del PSC; crucificat o a la glòria?, no se sap) i el Víctor Orrit (proper vicari de Crist a la terra, pallaresa) comentaven la història dels diputats socialistes a Madrid mentre inauguraven un embassament (o una placa placa o quemsejó)?

D'esquerra a dreta, Mourinho, l'Observador i Tito Vilanova.

Perdó, m'he equivocat de foto. A veri...

D'esquerra a dreta, el Victor Orrit, l'Observador i l'Àngel Ros.

Doncs, quan l'Àngel Ros i el Víctor Orrit estaven comentant la història dels diputats socialistes a Madrid mentre inauguraven l'embassament (o la placa placa o quemsejó), un observador que els escoltava va intervindre en la conversa.

L'Observador: ¿No és cert que els diputats socialistes van posar de Defensor del Pueblo el militant socialista Múgica, el qual va aprofitar el càrrec per presentar recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut?

Ros i Orrit: Quins diputats socialistes? Els del PSOE o els del PSC?

L'Observador: Els del PSOE?

Ros i Orrit: Sí, els del PSOE van col·locar el Múgica de Defensor del Pueblo.

L'Observador: I els del PSC?

Ros i Orrit: Mmmm... També, sí.

L'Observador: I no és cert que els diputats socialistes van votar en contra del pagament dels 1.450 milions d'euros que enguany heva de retornar Espanya a Catalunya?

Ros i Orrit: Quins diputats socialistes? Els del PSOE o els del PSC?

L'Observador: Els del PSOE.

Ros i Orrit: Sí, els del PSOE hi van votar en contra.

L'Observador: I els del PSC?

Ros i Orrit: Mmmm... També.

L'Observador: I no és cert que els diputats socialistes van votar en contra de l'oficialitat del català a Europa?

Ros i Orrit: Quins diputats socialistes? Els del PSOE o els del PSC?

L'Observador: Els del PSOE.

Ros i Orrit: Sí, els del PSOE hi van votar en contra.

L'Observador: I els del PSC?

Ros i Orrit: Mmmm... També.

I així van continuar hores i hores, fins que el l'Observador se'n va atipar.

L'Observador: Ei! Se pot sabre per què sempre voleu diferenciar entre els diputats del PSOE i els del PSC? Coi, si mai no voten diferent!

Ros i Orrit: És que els diputats del PSC són dels nostres.

L'Observador: I els del PSOE?

Ros i Orrit: Mmmm... També, també.

P. S.: En eugènica versió original.

Catalan Reality Bites

2011-09-15T23:15:00.020+02:00

Pareix que el proper dimecres hi haurà ple municipal extraordinari. "Extraordinari" en el sentit de "fora del que és habitual"; que ningú no se crega que sirà un ple "extraordinari" en el sentit de "brillant, meravellós, magnífic" (és curiós, perquè els darrers plens ordinaris, en canvi, sí que han sigut bastant ordinaris, en tots els sentits). Mira, en faré un post viu. Potser resoldrem bell dubte. Per exemple, ¿el Víctor conservarà els dos sous o se sotmetrà a un procés de castració salarial? Faig un pronòstic: contra el que predica el Boni de bar en bar ("No feu cas del Manel Riu, no se poden cobrar dos sous públics"), el Víctor mantindrà els dos sous públics; ara bé, el salari municipal sirà rebateat amb el nom de "compensació econòmica", amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "pebrots"), i també costarà un ou. Bé, mentre esperem el ple, farem uns tastets de realitat catalana.

Immersió lingüística
El Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña i l'Alícia Sánchez Camacho (Partido Popular) rebutgen la immersió lingüística. L'Alícia l'anomena "inversió lingüística", sinse cap intenció irònica. Potser l'ha despistat l'enginyosa inversió lingüística del Màrius Serra, el palíndrom "català a l'atac". L'Alícia Sánchez Camacho se fa dir Alícia Sánchez Camacho, amb els dos cognoms, com els ministres franquistes (Fraga Iribarne, Girón de Velasco, Solís Ruiz, Arias Navarro...), com els àrbitres espanyols (Urízar Azpitarte, Soriano Aladrén, Pes Pérez, Guruceta Muro...), com els candidats socialistes (Rodríguez Zapatero, Pérez Rubalcaba...), com els personatges de la sèrie Bob Esponja (Bob Esponja, Patricio Estrella, Calamardo Tentáculos, Arenita Mejillas...). Ai, la Sánchez Camacho! Hi ha qui diu que està operada.

Operada? No n'estic convençut. Jo crec que sempre ha sigut dona.

Cremar banderes
Cremar banderes fa fiero. És cert que és un actor horrible, a les pel·lis de l'Almodóvar i a les pel·lis que no són de l'Almodóvar; però no està bé calar-li foc, pobrissó.

Crema de banderes
En prenc sovent: quatre dits de crema de banderes i un xarrup de bourbon.

Dando caña
Dando caña és un programa d'Intereconomía on els tertulians juguen a veri qui la tine més llarga; la catalanofòbia, és clar. Com és natural, no entenen les notícies que tinen relació amb Catalunya. El moderador, de tant en tant, mira de fit a fit els espectadors i fa publicitat d'un aparell contra la sordesa: "Si usted no entiende las noticias, le será muy útil". Bestial.

Placa, placa!
Això de "Placa, placa!" eva l'onomatopeia que feva servir el Yoyas per imitar el so d'un parell de galtades. Un català universal, el Yoyas. Però la placa placa de debò la tenim a Tremp:

Foto presa el dimecres 3 d'agost de 2011 a la cruïlla Magistrat Saura / Avinguda d'Espanya.

Ampliació de la foto.

"Calle Magistrado Saura", en castellà, amb dos CAMPAMENTOS ("campamentos" vol dir "campamentos"). Ara, el Pascual (tan catalanista, tan independentista, tan Regidor de Via Pública i tan Primer Tinent d'Alcalde) hi posarà remei, segur. Home, també pot recórrer als "ésques". Estaria bé. Jo a l'IES de Tremp en faig col·lecció, dels "ésques": "És que no tinc la llibreta de deures perquè el meu germà xic va tindre un rampell de constructor naval i la va transformar en tota una flota de barcos de paper", "És que no vaig vindre a l'examen perquè me van trucar de la Filharmònica de Sant Petersburg demanant-me que mirés de fer-hi cap per mor de substituir un solista de gaita gallega que s'heva fugat amb tres ballarines del Bolshoi"... Com poden ser els "ésques" del Pascual? Doncs, si fa o no fa, així:

1. "És que no és una placa placa de l'Ajuntament, és una placa privada". Coi! Ves, si les plaques dels carrers poden ser privades (i castellanes), demà mateix arrenco la de la façana de casa i n'hi poso una altra on hi diga "Calle de las Capullas" o "de las Capollas" o com carai se diga en castellà "Carrer de les Capelles". I, si d'ací a cent anys l'Ajuntament encara pensa igual, potser hi haurà a Tremp una "Calle del Teniente de Alcalde Bonifacio Palomino".

2. "És que no és una placa placa de carrer, és una ordre: ¡Calle, magistrado Saura!" Home, així no hi tinc res a dir. Tant de bo se donés la mateixa ordre de callar a d'altres magistrats; per exemple, als del Tribunal Constitucional, als del Tribunal Supremo i als del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña.

En fi, ja verem si l'Ajuntament i el Pascual hi fan res o tiren d'"ésques". Pobre magistrat Saura! Pobre magre gat Saura, que no tine Friskies™ i s'ha de conformar amb uns minsos tastets de realitat catalana!

L'ajuntament

2011-09-12T11:00:00.007+02:00

—Què? Que no penses escriure el post que vas prometre per avui o què?
—Home, Joystick! Així m'agrada, que entres al blog sinse saludar i sinse preguntar-me si he passat un bon estiu, si tot me va bé, si sic jo o un altre qui ha deixat embarassada la Mir, si la immersió lingüís...
—Com, com? Què dius que què? Que tindràs un fill???
—O filla. Però no me digues que encara no ho sabeves! No hèvem quedat que eves omniscient? Me pareix que caldrà modificar el catecisme.
—Omniscient, omnipotent i omnipresent: no en tingues cap dubte.
—No sé si ets omniscient i omnipotent, Joystick; però omnipresent, en este blog, sí que n'ets. O ovnipresent. Perquè tu ets extraterrestre, no?
—Deixa't de punyetes i explica'm això de l'embaràs de la Mir.
—De seguida. T'has fixat en les abelletes? Doncs has de sabre que les flors tinen estams i pistils; i, quan una abelleta s'hi avora...
—Va, home, va! Ja m'has entès.
—Ah, que vols una explicació hardcore? D'acord: per començar, i fent ús del meu reputat domini de les arts amatòries, vaig introduir la meu...
—No anava pas per astí jo, i no sigues tan fantasma.
—Fantasma? Ves, potser sí que allò va ser un remake porno d'El fantasma i la senyora Muir.

—Mira, Manel...
—El fantasma i la senyora Mir, vaja.

—Mira, Manel, deixem-ho estar. Enhorabona, xiquet.
—Moltes gràcies, Joystick.
—Estàs content?
—Estic acollonit.
—Tins nou mesos per desacollonir-te.
—O per acollonir-me encara més.
—Però estàs content o no?
—Home, sí.
—Me n'alegro, de debò. Ei! Però el post que vas prometre on és? Quina poca paraula, Manel!
—El post ja està enllestit: és esta conversa que hem mantingut.
—Però, però, però... Si no hem parlat del Pascual, ni de la conferència que va pronunciar Marcelino ahir a Tremp, ni dels sous del Víctor, ni del que ha predicat este estiu el Boni per terra, mar i twitter.
—Per terra, bar i twitter.
—Bé, sí, com vulgues, però la qüestió és que avui no has parlat de l'Ajuntament.
—I tant que n'he parlat, de l'ajuntament! En versió abelleta i en versió hardcore.
—Va, home, va!

Tancat per vacances fins al dilluns 12 de setembre

2011-08-17T11:52:00.003+02:00

Si no hi ha cap ple municipal ni cap desferra, que si fa o no fa vinen a ser el mateix, faré vacances blogaires fins al dilluns 12 de setembre. Me sap greu, però toca descansar i carregar les bateries.

Me sap greu, sobretot, perquè m'hauria agradat dedicar un post viu a la Jornada Mundial de la Joventut. Quin bé de Déu d'hormones desfermades que hi haurà a Cuatro Vientos! Un còctel brutal: joves, calor, cap de setmana, tardada, concentració massiva a l'aire lliure, calor, música, actuació del Vicari de Joystick a la Terra, calor, nit, carpes chill out, calor... i el que de collita pròpia hi aporten els assistents ("collita pròpia" en tots els sentits). De casa estant, i amb l'ajut de 13TV, hauria comentat la xoldra minut a minut: "Passa'm la motxilla", "¡Benedicto, Benedicto, somos a Cristo adictos!", "¡El cerveceeeero ha llegado!, ¡cerveza fresquita fresquita, oiga!", "Benoît, Benoît, nous répandons la Foi (au prix de notre foie)!", "Helouquiti, mai nein is Teodoro, yu biutiful guel, yu ar fron?, Airlan?, gut cantri, gut birra guines, ai invit yu a cubata in mai cólchonet", "¡El farmacéeeeutico ha llegado!, ¡preservativos, píldoras del día siguiente, Vaginesil™, Alka-Seltzer™ fresquito frequito, oiga!", "T'he dit que me passesses la motx..., mira eixa monja!", "Quina?, l'abadessa del Parlament de Catalunya?",

"No, home, no, sor Núria de Gispert no, l'altra monja, la monja que està tremenda", "Ah, sí, la rosseta de galtes roies, quin tros d'hormonja!".

I és que, als aplecs catòlics d'hormones desfermades, encara que l'hormona se vestisca de monja, hormonja se queda. Ah, l'Esllésia Catòlica; tant de bo sempre fos així de catxonda. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén (no és una obra mestra, però paga la pena veri-la en estos dies de papolatria rampant).

Bé, moltes gràcies a tots els que en un moment o un altre heu passat pel blog des que, fa quatre mesos, el vaig inaugurar. Moltíssimes gràcies, de debò. Quan vaig començar, no m'esperava que arribésseu a ser tants. Eixe és un dels tres factors que han feit que açò, que preteneva ser un blog electoral, haja continuat després de les eleccions. Els altres dos factors són que me trobo a gust escriuint i que el nou Ajuntament de Tremp no para de regalar-me temes a cabassos. De vegades arribo a sospitar que alguns polítics baldraguegen només perquè n'escriga bell post.

El dilluns 12 de setembre, més. Fins llavors, ací queda el top ten.

Els 10 posts més visitats (ordenats pel nombre de visites):

1. Post viu del Pascualsday
2. Post viu de l'Ardanuysday
3. Carta oberta al senyor Josep Maria Sirvant
4. Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona
5. En quin moment se va iniciar la catalanofòbia?
6. Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi
7. Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions
8. Post viu del ple municipal (juliol de 2011)
9. L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp
10. Felicitacions, condols i corrandes de l'acord de govern

Les temptacions del dimoni

2011-08-14T20:22:00.013+02:00

L'estiu avança, el mal oratge arriba, les faldetes s'allarguen, les temptacions del dimoni s'escurcen, les rebequetes apareixen, les temptacions del dimoni desapareixen, ai! Els alcaldes fan vacances, els tinents d'alcalde fan veri que fan d'alcaldes, els Barça-Madrid tornen, Chanquete ha muerto, el final del verano llegó y tú partirás. Però encara mos quedaran les morenors. Els bonics morenos guanyats a còpia de sacrifici horitzontal (veges tu, no només les dones que fumen han de fer sacrificis horitzontals); o a còpia d'espontaneïtat vertical: el moreno paleta (amb senyals de samarreta imperi), el moreno camioner (amb el braç esquerre torrat i el dret com cul d'Iniesta), el moreno socorrista (amb franja blanca entre el torterol i els dits del peu), el moreno Primer Tinent d'Alcalde (amb renegror intensíssima).

Sí, el moreno Primer Tinent d'Alcalde. I és que el pobre Joan Pascual s'ha passat un patac de dies al carrer. No perquè l'hagen feit fora de l'Ajuntament (impossible, "l'acta de regidor és meua, només meua, el meu tresor", i ni els hòbbits reagrupats han pogut prendre-li l'acta); no, s'ha passat uns quants dies al carrer perquè, fent veri que feva d'Alcalde en funcions, no s'ha perdut cap funció: ni les funcions de teatre ni les de música militar ni les del que fos. Al maití (mirava) regar els àrbels, al migdia (feva) repartir multes, a l'hora baixa (donava ordre de) penjar una pancarta, al vespre (mirava de) goir del cinema a la fresca sinse podre goir de la fresca del cinema (massa cansat i massa casat). De tantes hores al carrer, s'ha mascarat que és un contento. En alguns moments, el vedeva i pensava: "O el Víctor torna lego de les vacances o a este home li agafarà una insolació".

La qüestió és que el Joan Pascual està moreno, i guapot. Res a veri amb la fila que fa als cartells que queden a la façana de l'antic bar Nadal, entre la carnisseria Pociello i l'Ajuntament:

Així apareix el Joan Pascual a eixos cartells, encara pitjor que als que rauen al cap del Passeig.

Reagrupament, atreveix-te! Reagrupament, atreveix-te a retirar-los, coi, que ja s'han escolat tres mesos des de les eleccions municipals i fan llord! Jo per mi que, si no els retiren, és perquè el PSC els els ha amprat per mor de servir-se'n a la campanya de les eleccions espanyoles. Posaran el Zapatero (acompanyat per la Teresa Montanuy) davant d'eixos cartells i dirà al Pascual, tot mirant-lo de fit a fit,...

"Pascual, apoyaré la reforma del Estatuto de Cataluña que apruebe el Parlamento de Cataluña."

En resum, tenim un Joan Pascual moreno, pinxo, guapot i rejovenit; mentre que als cartells ix pàl·lid, deteriorat, fieret i envellit. Ara hi caic! El Joan Pascual és el nostre Dorian Gray! Dorian Gray, com el Joan Pascual, se conservava eternament jove mentre la seua imatge en un quadre s'anava degradant. Per aconseguir-ho, va cedir a les temptacions del dimoni i li va vendre l'ànima. El Dorian Gray, dic; no el Joan Pascual, que el Víctor Orrit no és pas el dimoni, crec.

La tardagó s'anuncia, les temptacions del dimoni augmenten, l'ètica política minva.

La Mala Freixura

2011-08-12T09:37:00.000+02:00

La Mala Freixura és este callerís de Benavarri:

Foto feita per Consol Roy, cosina de Mir Roy. Qui és la Mir Roy? Ah, sí.

"Callerís" o, com diu el DCVB, "callarís".

CALLARÍS m. ant. Camí estret entre dues parets.
Diccionari català-valencià-balear.

Com se veu a la foto, el callerís de la Mala Freixura no és un camí, sinó un carreró, un porxo, un passatge estret i cobert. Tine una amplada d'1,50 metres i una llargada de 50 metres. Ara no fa por perquè està restaurat i il·luminat; però, quan èvem xics, no hi heva més que terra i foscor. I feva molta por. 50 metres de por. A la vegada jugàvem a veri qui, encara que s'escagassés, s'atreviva a passar-hi. La Mala Freixura: un bon nom per a este pobre magre blog que fins avui no en tiniva.

—Fill meu, has triat nom per al teu blog?
—Sí, Joystick, l'acabo de dir: La Mala Freixura.
—I per què has triat eixe nom?
—Perquè el meu blog està ben il·luminat i a ningú no li ha de fer por passar-hi, que ja som grandets.
—Sí, ja, prou. En fi. Renuncies a Satanàs i a les se...
—Sí, juro.
—Que coi de "Sí, juro"! No, primer has de deixar-me acabar, i després has de dir "Sí, hi renuncio".
—Sí, renuncio.
—No, "Sí, renuncio" no; "Sí, HI renuncio" sí. Però no ara. Sí?
—No, sí, no, sí, sí, no, sí... Així és impossible que m'aclarisca, Joystick!
—Mira, ja me n'he atipat. Au, queda bateat este blog amb el nom de La Mala Freixura. NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. I a prendre pel sac!
—Amén.

Cinisme i cinefília

2011-08-09T20:20:00.003+02:00

D'antuvi, evitem malentesos: no hi ha cap relació entre el cinisme i la cinefília. El pensament cínic modern és una actitud (im)moral que no tine res a veri amb l'afició al cinema. Eixa actitud (im)moral parteix del següent principi: "Si una cosa és convenient, és bona; encara que èticament siga reprovable". Una de les concrecions del pensament cínic siria: "A jo (als de ca meua, a la meua tribu, al meu lloc, a la meua nació...) això me convine econòmicament; tant me fa que siga a les costelles d'aquell d'allà (de cal veí, de l'altra tribu...) i que ell n'ixca perjudicat; al capdavall, aquell d'allà és només un xxxx". A escales diferents, l'esmentada concreció mos dóna, per exemple, estos quatre casos:

A escala mundial, el cas del colonialisme europeu a Àfrica: "Als europeus l'explotació dels recursos naturals africans mos convine econòmicament; tant mos fa que siga a les costelles dels africans i que els africans n'ixquen perjudicats; al capdavall, els africans són només uns negritos".

A escala ibèrica, el cas de l'espoliació fiscal de Catalunya: "Als espanyols l'espoliació fiscal de Catalunya mos convine econòmicament; tant mos fa que siga a les costelles dels catalans i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els catalans són només uns polacos".

A escala catalana, el cas del Víctor Orrit, que cobra un sou de la Diputació de Barcelona per fer d'alcalde de Tremp: "A Tremp mos convine econòmicament que el sou del nostre Alcalde el pague la Diputació de Barcelona; tant mos fa que siga a les costelles dels barcelonins i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els barcelonins són només uns pixapins".

A escala trempolina, el cas del Joan Pascual, que cobra el que cobrava el Miquel Àngel Hernaiz multiplicat per 5, per fer la mateixa faena: "A jo cobrar una pastarrufa com a regidor me convine econòmicament; tant me fa que siga a les costelles dels trempolins i que ells n'ixquen perjudicats; al capdavall, els trempolins són només uns votants".

Del tercer cas, en tinc tres mostres autèntiques:

Sobre el seu sou, [el Víctor Orrit] va indicar que la seua renúncia [al sou trempolí (no al sou barceloní)] beneficiarà les arques municipals i que no reduirà la seua dedicació a la ciutat.
Del diari Segre.

Pero no veus que tot aixó es pel be de Tremp!!... 4000 euracos que s'estalvia el poble i el seu sou [el del Víctor Orrit] el pagaran els pixapins, com dirie el gran wyoming: ESTE TIO ES UN CAMPEON!!....
Comentari anònim al post "L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp".

Prefereixo que la Diputació li pagui el sou d'assessor [al Víctor Orrit] i estalviï així un sou al meu ajuntament. Que pagui la dreta que per això va guanyar les eleccions!
Comentari al Facebook.

Qui en vulga més que vaja als millors bars i escolte els catedràtics de barra fixa que, amb positura torera i escuradents entre els llavis, imparteixen la doctrina del "Tu ets tonto, xaval, jo també ho faria" mentre no paren de prendre carahillos de Soberano™, sinse cafè. En fi, en el recorregut que va del colonialisme al Pascual varia l'escala, però no els principis (no) ètics.

Ara, això sí, hi ha pensadors cínics als quals després se'ls aplena la boca demanant regeneració moral en la política. Ai, quin món, Ramon! ¡Ai, eixa doble moral de beata cínica que al maití oïx missa, a la tardi pentina el pobre magre gat i a la nit compta els doblers que obtine d'un meublé! Contradiccions perfectament assumibles, suposo. I és que el pensament cínic està feit un bon còccix de moro. De moro de Casablanca, com saben prou els cinèfils.

Arribats ací, si he de triar entre el cinisme i la cinefília, preferisco la cinefília.

L'ala oest de l'Ajuntament de Tremp

2011-08-07T20:24:00.016+02:00

Capítol 3.505 (€/mes), 5 d'agost de 2011.

El Víctor s'embutxaca dos sous: el sou de 3.300 €/mes de dedicació ~~exclusiva~~ que li paga l'Ajuntament de Tremp (4.000 €/mes si hi sumem la seguretat social d'empresa) i el sou del "grup 6" de 3.505 €/mes de dedicació ~~teletransportada~~ que li paga la Diputació de Barcelona. Époustouflant!
Del post "Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona".

Capítol 3.506, 7 d'agost de 2011.

L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, serà assessor del grup del PSC a la Diputació de Barcelona. Aquesta nova situació l'ha obligat a renunciar al sou d'alcalde estipulat per la seua dedicació exclusiva com a primer edil.
Del diari Segre.

"Renunciar al sou d'alcalde." I ho diu ara? Ves...

Vaja, que mos hem de creure que al ple del 27 de juliol el Víctor no sabeva que l'heven nomenat assessor el 26 de juliol (publicat al BOP del 4 d'agost) i, com que no ho sabeva, no podeva comunicar-ho als regidors ni podeva renunciar al sou municipal. Pobre (magre gat) Víctor!

Mmmm. Va, sí, mos ho creurem un poc: el que ha forçat el Víctor a renunciar al sou municipal no ha sigut la difusió de la notícia del sou doble. I ara! Ell, encara que no mos n'héssem assabentat, hauria deixat el primer sou en agafar l'altre. Ah, eixa darrera part encara sí: no deixar mai una popa sinse haver-ne agarrat adés una altra. Com feva l'Alfredo Landa a les espanyolades dels 70. O el Tarzan. El Tarzan amb les lianes, és clar; me referisco a això de no deixar-ne una fins no haver-ne agafat una altra. Estic parlant del Tarzan dels micos, no del Tarzan Migueli, perquè... Prou! Aclarim-ho tot:

Un mico, l'Alfredo Landa, el Tarzan Migueli i el Víctor. D'esquerra a dreta. Tot aclarit... Ah, no!

9 popes: tres, tres i tres. Ara sí, tot aclarit.

Capítol 3.507, 7 d'agost de 2011.

Segons va explicar [el Víctor], "com a assessor només aniré a Barcelona alguns dies a la setmana".
Del diari Segre.

Ah, està bé. Mentre va cobrar de l'Ajuntament, la faena d'Alcalde l'absorbiva tant que necessitava un sou de dedicació exclusiva; en canvi, ara que no cobrarà, resulta que la faena d'Alcalde ha perdut capacitat d'absorció i se pot permetre deixar l'Alcaldia "alguns dies a la setmana". Està bé, està bé; l'Alcaldia Spontex™ d'absorció variable. Home, sempre pot dir que eixos dies farà d'Alcalde el Primer Tinent d'Alcalde, el Joan Pascual. La qüestió és que no se'ls escape el riure a cap dels dos. Com? Que l'Orrit diu que ja ha deixat d'Alcalde el Pascual? Se veu que sí, al capítol 3.508 de la sèrie.

Capítol 3.508, 7 d'agost de 2011.

Orrit va apuntar que Pasqual serà alcalde fins que marxi de vacances.
Del diari Segre.

I se'ls ha escapat el riure? A veri la foto que acompanya la notícia...

El Joan Pascual i el Víctor Orrit presidint un ple. Al Víctor se li veuen les mans perquè no les tine als bolsons. Als seus bolsons. Al Pascual no se li veu la mà esquerra perquè la tine entaforada al... No fotem, no fotem! Això no va així, ans a l'inrevés.

Doncs s'aguanten el riure amb prou traça, sí.

To be continued... for 4 years.

Víctor Orrit, a sou (3.505 €/mes) de la Diputació de Barcelona

2011-08-05T08:35:00.012+02:00

Segons informa el diari Ara, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona va publicar ahir els nous nomenaments de personal de la Diputació (PDF dels nomenaments). I qui hi ha entre els assessors dels grups polítics? Doncs...

Ampliació.

Equiliquà, el Víctor Orrit! I quant cobra per ser del "grup 6"? Doncs...

Ampliació.

O siga, el Víctor s'embutxaca dos sous: el sou de 3.300 €/mes de dedicació ~~exclusiva~~ que li paga l'Ajuntament de Tremp (4.000 €/mes si hi sumem la seguretat social d'empresa) i el sou del "grup 6" de 3.505 €/mes de dedicació ~~teletransportada~~ que li paga la Diputació de Barcelona. Époustouflant! Tindre dos treballs separats per 200 quilòmetres (i anar-hi, perquè el Víctor hi va als dos, no?) és un miracle. Si el Víctor en fa un altre, el canonitzaran.

Coi, ara ja sé per què jo no enteneva el cartell de la campanya!

És clar que no l'enteneva: hi faltaven els aclariments.

Dos sous solapats percep el Víctor, dos sous que se trepitgen l'un a l'altre. Des d'avui ho podem dir sinse embuts: a Tremp tenim un Alcalde amb uns sous que se'ls trepitja. Haurem de comprar més Vaginesil™.

Si continuem així, l'Ajuntament de Tremp acabarà sent una sarsuela: La revetlla d'Aransís.

(Don Victorió apareix per l'esquerra i ensopega amb la Teresa, morena, i amb la Marisa, rossa.)

Don Victorió:
Ai, ai, ai, quin compromís!:
un sou de l'Ajuntament
i un altre sou del grup 6.
Com ho explico això a la gent?

Marisa:
Doncs te tanques al meu pis
amb mil pobres magres gats
i dius que tot t'és precís
per tindre'ls alimentats.

Teresa:
Doncs jo, que tinc prou encís,
diré, si sic diputada:
que, amb el que has feit pel país,
mereixes paga doblada.

Don Victorió:
Me feu les dos tan feliç
que tos regalo un mantó.

(Don Victorió compra dos luxosos mantons de Manila a una venedora ambulant de neules, ensucrats i mantons. Els regala a la morena i a la rossa.)

Teresa i Marisa:
La revetlla d'Aransís
mos crida, don Victorió.

(Els tres, de bracet i riuint, fan mutis per la dreta cap a la revetlla d'Aransís.)

La notícia al diari Ara: Polítics reconvertits en assessors tècnics a la Diputació de Barcelona.

Ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà (agost de 2011)

2011-08-03T09:40:00.009+02:00

Dilluns passat va tindre lloc el segon matx comarcal de la temporada.

Francesc Borrell del PSC (esquerra, de la imatge, eh?, de la imatge) i Joan Ubach de CiU (dreta, també de la imatge) disputant una pilota en una de les fases més intenses del matx.

Equips

Equip del govern (11 membres, CiU+ERC)). Joan Ubach (CiU, regidor de Tremp), Neus Burgués (CiU, regidora de La Torre de Cabdella), Joan Comenge (CiU, regidor de Pobla), Joan Elies (CiU, alcalde de Llimiana), Josep Pont (CiU, regidor de Conca de Dalt), Julian Rosell (CiU, regidor de Talarn), Ramon Salse (CiU, regidor de Castell de Mur), Constante Aranda (CiU, alcalde d'Isona), Maria Rosa Amorós (ERC, regidora d'Isona), Lluís Bellera (ERC, alcalde de Pobla) i Josep Castells (ERC, alcalde de Castell de Mur).

Equip de l'oposició (8 membres, PSC). Francesc Borrell (PSC, alcalde de Salàs), Bonifaci Colomina (PSC, tinent d'alcalde de Tremp), Josep Dalmau (PSC, alcalde de La Torre de Cabdella), Josep Durany (PSC, alcalde de Gavet), Andreu Isanta (PSC, regidor d'Isona), Joan Jordana (PSC, regidor de Senterada), Jaume Montanuy (PSC, alcalde de Sant Esteve de la Sarga) i Julià Sala (PSC, alcalde d'Abella de la Conca).

Estadi

Estadi Nova Seu, Tremp. Ocupació del 75% de l'aforament: de les quatre cadires per al públic n'hi ha tres d'ocupades (Joan Pascual, Antoni Flores i Manel Riu). Un terç del públic assistent, el Joan Pascual, abandona l'estadi mitja hora abans d'acabar el partit (potser perquè el resultat és molt clar o potser perquè més val eixir lego per tal de no trobar-se el Passeig del Pare Diagonal a rebotir de cotxes).

Àrbitre

Joan Ubach (CiU, president del Consell Comarcal). Com a tots els ajuntaments i a tots els consells comarcals, l'àrbitre és àrbitre-jugador (un poc com les velles glòries que, quan són a prop de la retirada, fan de jugador-entrenador). Actuació correcta. Lleugera enganxada amb el Sisco Borrell (PSC, alcalde de Salàs). Pita la fi del partit quan pot.

Gols

0-1, minut 25. El Sisco Borrell diu que el seu grup votarà en contra de la modificació de pressupostos perquè implica un augment de 8.000 euros anuals de despesa en retribucions d'alts càrrecs (President i Vicepresidents).

1-1, minut 29. El Joan Ubach respon que eixe augment és perquè s'ha passat de dos dedicacions exclusives (President i Vicepresident) a una dedicació exclusiva (President) més dos dedicacions parcials (dos Vicepresidents); però que, en el còmput global de despeses per retribucions polítiques, hi ha una disminució de 35.000 euros anuals: 25.000 menys per l'eliminació d'un càrrec de confiança i 10.000 menys per la rebaixa de dietes.

1-2, minut 32. El Sisco diu que d'acord, que sí, que com vulgues; però que el PSC votarà en contra perquè eixes retribucions polítiques ja les trobaven abusives fa quatre anys. Afegeix que tot plegat suposa un excés de professionalització dels polítics al Consell Comarcal.

2-2, minut 34. El Joan diu que no entén per què precisament ara, amb la rebaixa global de la despesa política, els consellers del PSC voten en contra quan fa quatre anys només se van abstindre. El Sisco diu que fa quatre anys ja van votar en contra, el Joan diu que se van abstindre, el Sisco diu que van votar en contra... El Joan llige l'acta de fa quatre anys: els consellers del PSC se van abstindre en la modificació de pressupostos per aprovar les retribucions.

Incidents

Menos mal que prenc una pastilla abans de vindre. El Bonifaci Colomina i alguns consellers del PSC arriben tardi. O siga, el Boni un dia se'n va i un altre vine tardi. Eixe comportament deu tindre alguna relació amb allò de "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP".

Ho haveu vist? Joan Ubach, President; Lluís Bellera, Vicepresident Primer; Constante Aranda, Vicepresident Segon; Josep Castells, Vicepresident Tercer; Joan Comenge, Vicepresident Quart. Els càrrecs remunerats siran els de President (dedicació exclusiva), Vicepresident Segon (dedicació parcial, macro-àrea d'Informació, Administració i Desenvolupament) i Vicepresident Tercer (dedicació parcial, macro-àrea de Comunicació i Serveis Personals). El Vicepresident Primer i el Vicepresident Quart co-dirigiran les àrees sinse tindre'n la responsabilitat del dia a dia i, per tant, no percebran cap sou. Un Vicepresident Primer que, tot i ser Vicepresident Primer, no cobra un sou... Mmmmm... Això no passa a tots els clubs.

Val més agafar-s'ho amb conya. El Sisco pregunta si el Consell Comarcal protestarà contra el trasllat de l'IDAPA a La Seu d'Urgell (del trasllat de la Mir a La Seu d'Urgell no en diu res). El Joan dubta: no li acaba de veri l'eficàcia a eixa protesta. El Constante Aranda (CiU, Vicepresident Segon) diu que sí, que se pot protestar, que només faltaria, que oi tant.

Què és l'IDAPA (què és la Mir?). Ah, sí (ah, sí)! Home, home, l'IDAPA! La gent no parla de res més. A Tremp no hi ha bar, poliesportiu, perruqueria, botiga o banc del sinofós on no se sinta: "Què ha passat amb l'IDAPA?". De feit és la segona pregunta més escoltada a Tremp este estiu (la primera és "Què farem als maitins sinse el Cuní?"). I els trempolins, quan saben que l'IDAPA se'n va a La Seu, se desesperen: els iaios ploren, els xiquets xisclen, les joves s'esgarranyen la cara, els madurets s'arranquen el cabell (si en tinen), els pobres magres gats miolen, les perdius fan "xep, xep, xep" i les frontisses mal greixades fan "nyeeeeeeeec". De tant en tant hi ha bell somerot escadusser que pregunta què és l'IDAPA, a què se dedica i en qué lugar se enamoró de ti. La resposta és evident: "No sigues baldragues; mira al teu voltant i veràs el bé de Déu de coses de què mos en goïm al Jussà gràcies a la presència de l'IDAPA". Oh le le, oh la la, tindre IDAPA és el millor que hi ha!!!

De moment, tot va malament. Dos dones conselleres: la Neus i la Maria Rosa. Dos dones i 17 homes. Dos dones i encara rai.

Estic una mica cagat. Al primer ple pareixeva que el portaveu del PSC siria el Bonifaci Colomina, però se veu que ho sirà el Sisco Borrell, tot i que la passada legislatura ho eva el Josep Dalmau. El Josep Dalmau, quan portem una hora de ple, diu que, com a comiat de portaveu, vol llegir un discurs de quatre folis que ha escrit; però tot el camp és un clam de "no cal", "s'adjunta a l'acta i ja n'hi ha prou", "en tot cas, fes-mos-en un resum". El Josep Dalmau en llige trossos i en resumeix la resta. El Julià Rosell (CiU) somriu o riu d'alguna cosa. El Josep Dalmau el renya.

Tinc dos nebots bessons que també se diuen Dalmau i Julià (absolutament cert). Tinen dos anys i no els sé distingir (ells tampoc; el Julià, quan se veu a un espill, diu "hehehe, Damau, Damau!"). La veritat és que són molt pareguts; vull dir que són molt pareguts al Dalmau i al Julià del Consell: el Dalmau no calla, el Julià se'n riu i el Dalmau el renya.

Valoració

Me la tallo i me faig monja.

Sorpreses amb Josep Lluís Núñez i amb el Vaginesil™

2011-07-31T23:25:00.003+02:00

Llijo a l'Ara digital el "retrat que parla" que Albert Pla Nualart ha consagrat avui diumenge a Josep Lluís Nuñez: "El 'pesident' màrtir". Com se pot veri a l'enllaç, l'article acaba així:

Per entendre'l [Josep Lluís Núñez] només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. La seva ha esclatat tard i prou suaument perquè ja no ens pugui entendrir plorant entre barrots.

Llijo a l'Ara imprès el mateix article d'Albert Pla Nualart i m'adono que, com pot comprovar qui tinga el diari d'avui, acaba així:

Per entendre'l [Josep Lluís Núñez] només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. Però el temps l'ha fet tan entranyable que si va a la presó ens farà la pena que ens faria un parent vell.

Nualart o l'art nu de dubtar entre dir-ne mal o dir-ne bé, del Núñez. Sorprenent!

Veig al comptador del blog que, des de la reorganització arxivística de dilluns fins ara, els arxius més visitats són els següents:

Per persones
1. Josep Maria Sirvant
2. Joan Pascual
3. Víctor Orrit
4. Miquel Àngel Hernaiz
5. Bonifaci Colomina

Per temes
1. Posts vius
2. IES de Tremp
3. Vaginesil™
4. Eleccions de 2011
5. Benavarri

Sirvant campió de Lliga, Vaginesil™ en posicions de Champions League i Benavarri classificat per a l'Europa League. Resorprenent!

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia?

2011-07-29T14:45:00.024+02:00

A la co...

—Alto! No escrigues més!
—Què paaassa? Ara què he feit malament?
—No res. Te n'has assabentat que Zapatero acaba de convocar les eleccions espanyoles? Siran el 20 de novembre.
—Sí, el 20-N. Una data amb molt de significat. Eixe dia la meua dona farà 42 anys.
—Coi, la Mir 42 anys? No els aparenta molla!
—Ja li ho dic prou jo: "Te falten mooolts anys per tindre l'edat que ara aparentes".
—Que cabrooon! Escolta, no penses escriure res sobre eixes eleccions?
—Ja me vagarà. Eh, però n'he parlat ací, ací i ací.
—D'acord, d'acord. Pots continuar el post d'avui.
—Moltes gràcies.

A la conv...

—Que aniràs al ple del Consell Comarcal del dilluns 1 d'agost?
—Au, torna-hi! Si continues així, no acabarem mai. Sí que hi aniré, bomboló.
—I en faràs un post viu?
—No, viu no! Clemència! És a les 20:00! N'acabo de fer un del ple municipal! Pietat!
—D'acord, no t'esveres. Però oi que en parlaràs en un post normal l'endemà o dimecres?
—Que sí, que sí. Content? I ara me deixes seguir escriuint este post o què?
—I tant! No t'interrompré més.
—T'ho agrairia de tot cor, Joystick.

A la conversa pre-ple que vam mantindre el Diego, el Faciet, la Bepeta i jo va eixir el tema de la catalanofòbia i el del seu origen.

El Faciet i la Bepeta. Al Diego i a jo no se mos veu perquè èvem sota les faldetes de la Bepeta. Confirmat: la Barbie, la Nancy i la Bepeta són un engany. Els de Vaginesil™ no en faran ni cinc de calaix.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? ¿En qué momento se había jodido el Perú? Malauradament, la nostra conversa a la catedral va quedar estroncada perquè va començar la missa major plenària oficiada pel bisbe Orrit.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? Me pareix que la catalanofòbia és un esport que se practica a Espanya des de les acaballes del sigle XV. L'expulsió dels jueus al 1492 va deixar semi-vacant la plaça d'ase dels cops (només semi-vacant, perquè, tot i que a Espanya no hi van quedar jueus, l'esport del "Jueu, més que jueu!" i "Doncs tu més!" va continuar) i, per aclamació popular, vam ocupar eixa plaça els catalans. D'aleshores ençà, els catalans exercim tan bé la funció, que no només som jueus, sinó nazis. Tot depèn del cantó per on vinga la brotxina. Som jueus si bufa des de la dreta.

A Companys sólo hay que verle la nariz para saber de qué raza es.
Edició franquista de l'ABC durant la Guerra Civil. Font: "Què pensen els espanyols de nosaltres?"

I som nazis si bufa des de l'esquerra.

[Intenció irònica on] Los españoles, malhechores rudos, agresivos y pringosos cuya tierra de origen se reduce cada vez más (hasta el Reino de León, me he enterado por algunas pintadas, aspira a la autodeterminación, tal vez por una exigencia inexorable de la rima), llevan milenios expoliando y devastando el mundo, imponiéndole un idioma delictivo, aniquilando preciosas señas de identidad cultural [intenció irònica off], suministrando, por añadidura, excelentes coartadas para la paz del espítitu de cualquier nacionalista, no muy distintas a las que para un nazi suministra un judío o un negro: la culpa de todo la tienen esos que no son como nosotros, en realidad son inferiores a nosotros.
Antonio Muñoz Molina, "El nacionalismo y el niño interior", El País, 30-X-1993. Font: "Catalanofobia"

Qui ho heva de dir? Un sinyor d'esquerres com Muñoz Molina avançant-se a Jiménez Losantos en tractar de nazis els catalans! Bé, Muñoz Molina se refereix només als nacionalistes. És clar, és clar. Com Pío Moa quan parla de "catalufos". Don Pío diu que aplica el mot "catalufo" només als catalans nacionalistes. Naturalment, sí, sí. El problema és que Muñoz Molina i Pío Moa consideren nacionalista, i per tant nazi o catalufo, el feit que, per exemple, l'Estatut diga que el català i l'aranès són les llengües pròpies de Catalunya. De Montilla a mossèn Ballarín, tots nazis i catalufos. Els catalanòfobs il·lustrats sempre intenten dissimular la seua catalanofòbia. No són desvergonyits com els catalanòfobs feréstecs. Un bon exemple de catalanòfob feréstec siria José Manuel, este José Manuel (les paraules no són exactes, però el contingut sí, anys 80):

—Tenim una nova trucada d'un oient. Hola, José Manuel. De quin tema volia parlar?
—Mire, no entiendo lo que me dice. ¡Estoy harto de que me hablen en catalán!
—Però Catalunya Ràdio és una emissora en català. Si vostè ha trucat per participar-hi és perquè ens estava escoltant i ens entenia, no?
—¡¡¡Hábleme en castellano!!!
—Opino que s'equivoca d'actitud, José Manuel.
—¿Eso me lo ha dicho en catalán o en castellano?

Ara bé, la radera rebrotada catalanòfoba comença amb les eleccions espanyoles del 6 de juny de 1993. Totes les enquestes diven que el PP obtindria més diputats que el PSOE; però va ser a l'inrevés. Encara recordo que, pels volts de les 22:00 d'aquell 6 de juny, Ruiz-Gallardón i Arenas van aparèixer a la tele traient punta a unes suposades dades que demostraven que el PP heva guanyat i que el Ministerio del Interior mentiva. Ni de les dades ni del Dúo Sacapuntas se'n va sabre res més en tota la nit. La derrota els va sabre amarga, molt amarga. No obstant, el PSOE només va superar el PP de molt poquet. De tan poquet que el PSOE, per primer cop des de 1982, necessitava trobar un aliat estable al Congreso. A qui va trobar? A CiU. Quina va ser la reacció de la dreta espanyola amargada i sacapuntaire? Esta:

"Igual que Franco, pero al revés: persecución del castellano en Cataluña." Portada de l'ABC del 12 de setembre de 1993.

Una galtada a Catalunya amb l'aparença de galtada al Pujol. La catalanofòbia il·lustrada sempre dissimulant. I així fins avui. Qui vulga sabre'n més, trobarà molta informació al llibre de Francesc Ferrer Catalanofòbia. El pensament anticatalà a través de la història. De Francesc Ferrer en vaig dir bella cosa al post "Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions". Eva un senador del PSC que s'ho va repensar i se'n va anar del PSC. Estaria prou bé que algun dia els catalans mos ho repenséssem i mos n'anéssem d'Espanya.

En quin moment se va iniciar la catalanofòbia? A veri, a Espanya ja fa sigles que no mos hi volen. I a casa me van ensenyar que és de mala educació ser una visita pesada. Recordem-ho el 20 de novembre.

Post viu del ple municipal (juliol de 2011)

2011-07-27T00:00:00.069+02:00

00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.

El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat

Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.

El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.

O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!

El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".

Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.

I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.
__________________________________________

00:35
Hora de llegir.

SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.

Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?

(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.

Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.
__________________________________________

09:15
Mentre me dutxava, he pensat que el capellà que me va confessar l'altre dia potser eva Bruno Fierro. Mossèn Bruno, com el meu capellà, renegava, s'interessava pel sexe i administrava els sagraments amb presses. La Ronda de Boltaña en va fer una cançó. Ací va la lletra; i ací, la música.

Bruno, Bruno, Bruno Fierro,
aunque muy santo no fue,
yo más devoción le tengo
que a Escrivá de Balaguer.

Enormes els rondadors.
__________________________________________

09:28
Entre mossèn Bruno i mossèn Duran i Lleida se m'està aplenant el post de sotanes. Només hi falta mossèn Paco Camps amb les seues sotanes (regalades). Més val que prengam un te, el te de tots els posts vius: l'earl grey de Hampstead.

Quina manera de fer-los publicitat! M'han regalat bell pot o no? No. I cada pot costa un potosí? Sí.
__________________________________________

09:47
La història, trista, en dos capítols i un epíleg que vaig explicar anit en encetar este post se mereix uns versets. Se mereix un romancet amb tornada.

Tornada:
Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 1 (PSC)

El Víctor Orrit
viatja a l'Aran
i diu: "Bona gent,
ja està tot com cal:
hem feit una llei
que garantirà
l'ús de l'aranès
per cel, terra i mar.
La llei que presento
representa tant
que tinc molt present
que l'he presentat."

Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 2 (PSOE)

Però Zapatero
veu l'articulat
i vol convertir-lo
en paper muixat.
Agafa el telèfon
i truca al Pallars:
"Escúchame, Víctor,
la ley está mal.
Preséntote excusas:
voy a presentar
el día presente
recurso formal."

Gratar i presentar
tot és començar.

Epíleg (PSC-PSOE)

L'Orrit, que és molt llest,
ho accepta de grat,
perquè l'aranès
no li ha feit goig mai.
I diu: "Zapatero,
faràs com un Sant;
però, si eixa feita
vols dissimular,
pressinto en present
que a les Generals
a la Montanuy
caldrà presentar."

Gratar i presentar
tot és començar.

Fa un dia de molta llum. Avui des de la terrassa sí que se veu la superfície d'aigua de Cellers. Tornem a la lectura. Més Vida privada del Sagarra pare.
__________________________________________

11:01
Deixo la lectura i ixco un moment, que abans d'anar al ple he de participar a la Triatló Manelesca de Tremp.

Triatló Manelesca de Tremp

Les tres modalitats atlètiques de la prova: Amb cotxe, caminant i coixeant (càgon la CAMPAMENTA gota dels CAMPAMENTOS!).
Recorregut: Plaça del Peiró, Ibercaja, Llibreria Central, ca l'Eulàlia Mazarico, ca la Pili, carnisseries diverses, supermercats diversos, Plaça del Peiró.
Premis: Un got d'aigua per al Manel Riu Fillat que arribe el primer.
__________________________________________

12:31
Triatló acabada (amb afegits: estancs —els dos—, òptica —vista cansada— i Caixa Penedès); got d'aigua aconseguit. Anem cap al ple, que se fa tardi.

Mira, una bonica imatge del Víctor en temps de campanya.

Per dissort, el temps de campanya ja és història i hem entrat en el temps pasqual de l'època victoriana.

Amb què mos sorprendrà avui al ple el Primer Tinent d'Alcalde Joan Pascual?
__________________________________________

15:45
Acabo d'arribar del ple. Un parell d'apunts ràpids, que he de dinar.

1. He parlat amb el Diego Roldan (PSC) abans de començar el ple. Eva bona mira interessant el que me diva.

2. Me pareix que el Víctor tine un desig irrefrenable de ser un dels tarambanes de Vida privada del Sagarra pare. Ara bé, el Víctor no vol malbaratar el patrimoni familiar, sinó el patrimoni municipal.

3. Marc Miró, Anna Ritz i Joan Ubach han apretat de valent.

4. El Joan Pascual no ha dit res; el Víctor ha parlat, però tampoc no ha dit res. Vull dir que, per exemple, a una pregunta del Marc Miró ha contestat "Votem". Punt. Sublim! És una resposta que cau un poc més a prop de la brevetat d'Ernest Hemingway o Raymond Carver que de l'expansivitat del Sagarra pare, però és una resposta sublim. Al proper ple igual respon només amb gestos. Excels!

Quan haja dinat, més.
__________________________________________

17:05
Ja he dinat. Per on començo? Pel Diego Roldan, regidor del PSC. Hem parlat abans del ple (sobre el gel hidratant Vaginesil™ —no l'apliqueu als llavis, de la cara—, sobre la catalanofòbia, sobre com son pare —català nascut a Córdova— també s'ha hagut de plantar davant bell catalanòfob...) i després del ple (sobre les pells fines —aplicació de Vaginesil™, contraindicada; operació de fimosi, indicadíssima—, sobre el món de l'esport a Tremp i al Pallars —astí sí que caldria aplicar-hi Vaginesil™ per calmar la coentor—...).

Ha sigut una conversa molt interessant, però m'ha quedat al pap dir-li que, si bé els del PP són uns mestres fabricant catalanofòbia, el PSOE fabrica uns ribots rebaixa-estatuts marca Alfonsoguerra™ molt efectius. Tant, que els catalans, un cop ben riboteats, mos hem d'aplicar Vaginesil™ a tots els orificis corporals. Continuarem un altre dia, Diego.
__________________________________________

18:45
Continuo amb el ple. El Víctor Orrit, que —com he dit adés— se deleix per fer de tarambana dilapidador i calavera de Vida privada (Josep Maria de Sagarra, 1932), se vol vendre un pis municipal: el pis que li va posar a la Marisa Feixa; o siga, el pis que l'Ajuntament va cedir a la Marisa Feixa perquè hi fes de delegada d'Ensenyament. Diu el Víctor que els diners siran per als pobles agregats (o per als pobres magres gats, quemsejó!, de vegades no vocalitza guaire el Víctor). Sí, bé, però de moment malbarata el pis de la Marisa. Ix a subhasta per un 30% menys del valor real: 89.900 euros (Marisa no inclosa). La Maite Ramoneda (CiU) i el Joan Ubach (CiU) han protestat; però l'operació s'ha aprovat amb els vots del G6+1 (6 PSC + 1 Joan Pascual). Se veu que corre pressa comprar Friskies™ per als pobres magres gats.

Mal negoci. Tampoc no eva cap negoci la delegació d'Ensenyament, la veritat. La pobra magra gata Marisa feva el que podeva, no la critico; però allò ni eva delegació ni eva res, per més que ara el Víctor se queixe dels dolents dolents convergents que l'han suprimit. M'agradaria conèixer algun mestre /professor del Pallars que li hes trobat cap utilitat a la cosa. I és que allà no hi heva inspectors, no hi heva "plantilleros", no hi heva adjudicacions de places, no hi heva serveis jurídics, no hi heva borsa de professors substituts, no hi heva planificadors de centres nous, no hi heva servei d'altes i baixes laborals... Res. Aquella deleg... iep, diguem el nom oficial, aquella "Àrea per a la Coordinació i la Planificació Escolar per l'Alt Pirineu i Aran" tiniva el nom molt llarg i les competències molt curtes. Exactament el mateix que li passa al Joan Pascual: Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tremp; o siga, regidor de manteniment i serveis, com el Miquel Àngel Hernaiz però amb el sou multiplicat per 5.

Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.

Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.
__________________________________________

19:38
Un parèntesi. La Mir, amb la qual estic molt casat, me diu que li ha tocat La Seu d'Urgell. Adéu Olot, hola La Seu (igual a Andorra és més barat el Vag™... què passa?, coi de dona!, si no he dit res!). També me diu que, en un dinar de companys, ha parlat amb XXX, un alt dirigent de Reagrupament (és membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament). XXX li ha confirmat a la Mir que el Joan Pascual està expulsat de Reagrupament. Xiquets de Reagrupament, aclariu-tos, perquè el Joan Pascual ha constituït oficialment el Grup Municipal de Reagrupament™™™, amb dos CAMPAMENTOS.
__________________________________________

21:28
Resum de la resta del ple:

Tremp assumeix les al·legacions contra la MAT del Consell Comarcal i n'afegeix de noves; els alcaldes del Jussà se van queixar al Síndic de Greuges per les retallades de serveis sanitaris; al Víctor (PSC) no li agrada que l'IDAPA se n'haja anat a La Seu d'Urgell (que coi és l'IDAPA?, ah, sí, aquell xiringuito de l'últim pis de l'Ajuntament, feven promoció turística, diuen); al Víctor ni li agrada ni li deixa d'agradar que la Mir se'n vaja a La Seu d'Urgell (qui coi és la Mir?, ah, sí); el Joan Ubach (CiU) se queixa del servei de neteja de carrers i dels trampals que hi ha a la vora de l'estació de trens; l'Anna Ritz (CiU) mostra unes fotos on se veu el mal estat de les entrades de Tremp (a un cartell de "300 comerços" només s'hi llige "3 comerços") i protesta per la puialada de carrers esventrats per obres que hi ha a l'estiu; la Sílvia Romero (PSC) mos anima a fer difusió del Festival de Música Antiga del Pirineus, i ara mateix li faig cas:

"Tremp acull dos concerts pertanyents al Festival de Música Antiga. El 31 de juliol [diumenge] comptarà amb la presència del grup Lieder Càmera i, el 13 d'agost [dissabte], amb la del grup Capella de Ministrers de València, ambdós a la Basíl·lica Mare de Déu de Valldeflors a les 22:00h." Més informació al web de l'Ajuntament.

Moment estel·lar del ple:

Víctor Orrit (PSC): Ara passem a la modificació de pressupostos blabla bla bla bla. Algú vol dir res abans de votar.

Marc Miró (CiU): Sí. Naltres estem en contra de la part que afecta al sou del Primer Tinent d'Alcalde. Mos pareix massa elevat. No entenem per què l'Ajuntament ha de pagar tant per unes funcions que fa dos mesos feva un altre regidor per molt menys. No entenem el perquè.

Víctor Orrit: Ahà, votem.

"Ahà, votem", diu, i prou. Com qui diu "Jo a tu no t'he d'explicar res". Sublim! Excels! A l'APM directament!
__________________________________________

22:45

Santa Llei de l'Aranès
Ora pro nobis
Sant Recurs Contra l'Aranès
Ora pro nobis
Santa Monya del PSOE
Ora pro nobis
Santa Monya de CiU
Ora pro nobis
Sants Plorar i Fer Caca
Ora pro nobis
Santa Vida Privada
Ora pro nobis
Santa Gauche Divine
Ora pro nobis
Sant GarSINeu
Ora pro nobis
Sant GarNISeu
Ora pro nobis
Sant IDAPA de la Seu
Ora pro nobis
Santa Mir de la Seu
Ora pro nobis

Sant Bruno Fierro
Ora pro nobis
Sant Earl Grey de Hampstead
Ora pro nobis
Santa Història, Trista
Ora pro nobis
Santa Triatló Manelesca
Ora pro nobis
San Portat Malament
Ora pro nobis
Sant Primer Tinent d'Alcalde
Ora pro nobis
Santa Rambana
Ora pro nobis
Samba Ginesil™
Ora pro nobis
San Venut Elpís Delamarisa
Ora pro nobis
Sant Ahà
Ora pro nobis
Sant Votem
Ora pro nobis

NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén.

The End

Confessió

2011-07-22T00:00:00.012+02:00

Ehem... Ave Maria Puríssima... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén. Me dic Manel, fa més de 30 anys que no me confesso i... Sí, mossèn, ja sé que no me coneix de res; però necessito confessar-me perquè tinc un bl... És clar que estic bateat!... Sí, a la llésia parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors, de Benavarri... No, de Tremp no, de Benavarri... Que sí, mossèn, que a Benavarri també hi ha una Mare de Déu de Valldeflors. O siga, "Nuestra Señora de Valdeflores". Benavarri és la Franja, i a la Franja les coses serioses se fan en castellà, com Marcelino Nostre Senyor manava, o com Luisa Fernanda Nostra Senyora mana... Sí, mossèn, he feit examen de consciència. De consciència, d'inconsciència i de tot. És la meua faena, fer exàmens, posar-ne, a l'IES de Tremp. Diva que tinc un blo... Pensaments impurs? Què vol dir?... Pensaments sexuals! Home, naturalment que en tinc... Doncs, no ho sé. Mmmm. Per exemple, veient l'Scarlett Johansson a Match Point.

Com?... Ah, pecat, ja. O siga que, quan vaig veri que l'Scarlett Johansson i el tenista trillaven l'ordi sinse haver-lo segat, i sinse trill, hauria d'haver tingut un pensament pur com ara que aquell malbaratament de cereal eva denunciable davant la Conselleria d'Agricultura. Au, mossèn, au. Diva que a internet tinc un... Actes impurs? Sexe també, no?... En acte, és clar. Doncs no, mai no he comès actes pagesívols amb l'Scarlett Johansson. I això que la veig sovent quan ixco al defora. "Ei, Scarlett, com va tot?" "Hola, Manel. Ací estic, collint pomes. Que en vols?"

Sempre li dic que no, perquè eixes pomes són en realitat figues, figues d'un altre paner; i jo sic un home molt casat... Au, va! Que alguns actes sexuals son impurs fins i tot si se practiquen en el si del matrimoni? Quins? Va, mossèn, explique-me'n algun... Home, és que, si no concretem, no sé si peco o no. Mire, li porto ara mateix el Kamasutra i, de cada estampeta, li diré si "tengui" o "falti"... D'acord, d'acord, continuo amb la confessió. Diva que al meu blo... Que si me toco? No, me dutxo amb un comandament a distància. No te fot! Però vostè què és? Un capellà o un tècnic de l'ITV catòlica? Que també me posarà un adhesiu groc/vermell/verd amb la data de la revisió/confessió de l'any que vine o què? Ja deu ser això; segon manament de l'Església: "Confessar els pecats mortals almenys una vegada a l'any". Ja ho he dit bé: l'ITV catòlica... No, no s'enfadi, mossèn... Perdó. Ho retiro, però no me faça fora... Gràcies. Continuo. Diva que tinc un blog, el blog de Manel Riu Fillat, que... Sí, eixe mateix, mossèn. Mai no m'hauria pensat que vostè el conegués... Sí, bé. He vingut a confessar-me perquè dimecres vaig publicar al blog un post que incloueva estes imatges:

El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.

Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.

I, tot i que la primera imatge és autèntica i la segona diu la veritat, n'estic penedit perquè no voldr... Ah, que a vostè li va fer molta gràcia el post... Dels posts més divertits, ja; però eixes imatges even pecat perquè... Ah, no? Home, jo crec que... No, si no dic que el Joan Pascual siga un sant, ara... No diga renecs, mossèn! D'acord, les imatges no even pecat i el Pascual és un dallonses, però... Sí, ho entenc. Vostè va votar a Reagrupament i ara està decebut amb el xicot. Així i tot... Com? Que ja està? Sinse cap penitència? Tinc molts pecats: l'Scarlett, el Kamasutra, el comandament a distància... Continuar escriuint el blog? Eixa és la penitència? Bé, si vostè ho diu... NmgrcrgpFillcmgrperitSant, amén.

Quixots i senyories (Jojó, Pierre i Pascual)

2011-07-20T00:01:00.019+02:00

Diva Faulkner que ell cada any tornava a llegir el Quixot sencer; i se veu que Carlos Fuentes aprofita cada Setmana Santa (nobiscum Deus, Amén) per a eixa mateixa relectura. No sé si és bo prendre's el Quixot tan a la valenta. Potser seria més assenyat imitar Heine, que el llegiva cada cinc anys. I León Felipe? Amb quina freqüència llegiva el Quixot León Felipe? Fos quina fos, en va escriure esta intel·ligent interpretació melancòlica:

De tota manera, estaria prou bé que un camí cada any resseguíssem, si les frases del Quixot no, la lletra d'esta cançó de Brel. Més que res per no oblidar que vam ser desacomplexats quixots fins que vam degenerar en digníssimes senyories.

Traducció literal (no és com la del post "Douce France", que eva una traducció-adaptació cantable):

1a estrofa (desacomplexats quixots):

El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa,
a ca la grassa Adrienne de Montalant,
amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre,
hi anàvem per beure-mos els nostres vint anys.
Jojó se preneva per Voltaire
i Pierre, per Casanova;
i jo... jo, que eva el més orgullós,
jo... jo me preneva per jo.
I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris
que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans,
els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació
tot cantant-los...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen.
Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."

El quixot Joan Pascual al programa de Reagrupament, maig de 2011.

2a estrofa (desacomplexats quixots encara):

El cor ben calentet, els ulls mirant la cervesa,
a ca la grassa Adrienne de Montalant,
amb l'amic Jojó i amb l'amic Pierre,
hi anàvem per cremar els nostres vint anys.
Voltaire ballava com un vicari
i Casanova no s'atreviva;
i jo... jo, que continuava sent el més orgullós,
jo... jo anava guairebé tan torrat com jo.
I, quan —allà cap a mitjanit— passaven els notaris
que eixiven de l'Hôtel des Trois Faisans,
els ensenyàvem el cul i la nostra bona educació
tot cantant-los...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen.
Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."

Joan Pascual, encara quixot, al programa de Reagrupament, juny de 2011.

3a estrofa (digníssimes senyories):

El cor reposat, els ulls mirant cap al terra,
al bar de l'Hôtel des Trois Faisans,
amb Sa Senyoria Jojó i amb Sa Senyoria Pierre,
entre notaris, passem l'estona.
Jojó parla de Voltaire
i Pierre, de Casanova;
i jo... jo, que encara sic el més orgullós,
jo... jo parlo encara de jo.
I és quan eixim —allà cap a mitjanit, senyor Comissari—
que tots els vespres, des de ca la Montalant,
uns joves pocavergonyes mos ensenyen els seus darreres
tot cantant-mos...
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més somerots se tornen",
diuen eixos joves, senyor Comissari.
"Els burgesos són com els porcs:
com més vells se fan, més hili... se tornen."

Sa Senyoria Joan Pascual governant amb el PSC, juliol de 2011.

I, perquè Faulkner i Carlos Fuentes estiguen contents, també visitarem el Quixot anualment, vinga. Això sí, guiats per Brel, guiats pel preux chevalier Jacques Brel de Bruxelles.

Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi

2011-07-18T00:01:00.024+02:00

Luisa Fernanda Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés
Font: Heraldo de Aragón, via Notícies de la Terreta.

A banda de ser una catalanòfoba, vostè què coi és, sinyora Luisa Fernanda? Una sarsuela? Una chanson paillarde de Brassens? Ja li ho dic jo: vostè és una política immoral. I ho és no perquè faça demagògia a canvi de guanyar uns quants vots de la manyilàndia profunda. No va per astí la cosa: tot polític tine dret, si vol, a viure de la demagògia. El que la converteix a vostè en una política immoral és que el seu bolsó de demagògies no tine piador; i, abans d'arribar al genocidi cultural, cal piar el bolsó, sinyora Luisa Fernanda. Ja sé que vostè no s'hi juga res; però jo m'hi jugo la supervivència de la llengua dels meus besavis ribagorçans de Monesma, Monesma, Casserres del Castell, Pont de Montanyana, Areny, Areny, Pont de Montanyana i Pont de Montanyana. La supervivència de la meua llengua catalana, Luisa Fernanda. Jo sé què sic i què no sic i, benauradament, no sic vostè.

"Canto i, quan canto lo que sinto, / sinto i canto tal com sic, / sinto i canto lo que sic", Anton Abad, cantautor de Saidí (Baix Cinca, la Franja).

Sic...

independentista (pel que fa a Catalunya), sobiranista (pel que fa a Aragó, a la Val d'Aran, a la Franja, al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord), catalanista (profés), professor (de castellà), antifeixista, d'esquerres, llibertari, llibertí (de pensament, paraula, ~~obra~~ i omissió), anticastrista (Fidel Castro no), anticastrista (castració no, excepte pels gats), benavarrí, trempolí, franjolí, ribagorçà, pallarès, xarraire (molt), gras (molt), casat (molt), explorador (encara m'agrada aprendre), ex-plorador (ja no ploro tant), ex-clarinetista, ex-bandurriaire, ex-melenut, ex-escolanet, ateu, anticlerical, cinèfil, espectador de teatre (en excedència intermitent), heterosexual (en excedència intermitent), barcelonista (sinse carnet), conductor (amb carnet), europeista, objector (mili no), fumador (2 cada dia), ~~dallonses (2 cada dia)~~, barbut, bon lector (de literatura i premsa), mal lector (de lletra xica; sobretot, de contractes bancaris i d'instruccions d'ultracongelats), internauta, blogaire, catalanòfon, francòfon, aragonesòfon, castellanòfon, sexòfon, tintinòfil (i haddockòfil), gaditanòfil (carnavals), llatinoamericanòfil (Les Luthiers, dulce de leche, Martín Fierro, bife de chorizo, Patrícia Gabancho, mollejas, música cubana, Ricardo Darín, Borges, Monterroso, Jorge Edwards, Sota el volcà, José Martí, Cabrera Infante, Sábato, Manuel Puig, Bryce Echenique, Rulfo...), francòfil (llista infinita), nadalòfil (festes), nadalòfob (tenista).

No sic...

haitià, nepalès, espanyol, espanyolista (Real Club Deportivo EEEs paaa ñoool), xirucaire (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), cristià de base (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), pujolista (agermanats mos vam ben empassar / l'estatut de Sau), arturmasista (pacte fiscal anirem demanant: / som uns grans babaus), religiós, ric, rius (oi que tu no ets deulofeusss, garciasss, sànchecesss, martínecesss...?, doncs jo no sic riusss), ros, jove, alt, prim, marxista, periodista, cafetaire, ballador, regidor, esportista, sardanista, motorista, anglòfon, maitiner, platjaire.

Benauradament no sic...

espanyolista (viva España, alzad los brazos, hijos de...), espanyolista (no, no, yo no soy españolista, yo soy ciudadano del mundo, ciudadano de Ciutadans, vaya), de dretes, de l'Opus, de la FACAO (meravigliao), nazi, marxista-leninista, homòfob, xenòfob, racista, antiavortista, sexista, pepero (porompompero), heliòfil (cara al sol con la camisa nueva), Luisa Fernanda Rudi.

Coloraines

2011-07-15T00:01:00.014+02:00

Amb l'arribada de l'estiu, a Tremp tot va prenent color, llevat del Joan Pascual, el Josep Ardanuy i jo, que cada dia estem més pàl·lids. L'Ardanuy no en tine cap culpa, perquè n'és de mena i no hi ha remei. Està sempre tan blanquinós que, si provés d'eixir per Tremp amb xancletes, mitjons, bermudes, mariconera i samarreta de "Salou zon strand en —zeeën— bier", molta gent li preguntaria (en castellà, a crits i gesticulant molt) si li agradava el Pallars, si eva geòleg i si ploueva molt a Holanda. En canvi, el Pascual i jo estem descolorits per ragons circumstancials. Jo estic blanc a còpia de fugir del Sol; i el Joan Pascual, a còpia d'estar cara al Sol amb la corbata nova. Ei, que és cert. El Sol ha esblanqueït que és un contento els dos cartells del Pascual encorbatat que encara aguanten al cap del Passeig enganxats a unes tanques de xapa. De moment, ja estan així:

I a la tardagó els verem així:

Jo siria partidari de retirar-los, sinse malmetre'ls. Si a l'Iniesta se li acaben els cromos, encara poden fer servei eixos cartells; i, si mai se fa a Tremp una retrospectiva d'Stanley Kubrick, també.

No mos desviem del tema. Diva que amb l'arribada de l'estiu, a Tremp tot va prenent color, color rojigualdo. Se veu que el cap de setmana passat uns xicots pelats, musculosos i simpàtics se van entretindre a decorar Tremp amb coloraines rojigualdas.

Fins i tot van tindre el detall d'anar tapant logos del CAT (Comerç Associat de Tremp).

Bell malpensat podria sospitar que els xicots pelats, musculosos i simpàtics van tapar el logo perquè creueven que el CAT voleva dir Catalunya. Res més allunyat de la seua intenció: només preteneven recordar als comerciants que cal substituir el vell logo pel nou.

Potser haurien volgut continuar la seua tasca decoratriu i benefactriu el cap de setmana que vine; però dimarts Nostra Senyora del Carme va descendre del cel (amb helicòpter), va regalar un despatx a cadascun dels xicots i, així que els xicots van haver berenat amb Tulipan, va tornar a marxar amb l'helicòpter. O siga que ara estan massa enfeinats decorant despatxos. Guarda tu de què li ha de servir un despatx a un xicot pelat, musculós i simpàtic! I és que a un despatx s'hi llegeix, s'hi escriu, s'hi porten els comptes, s'hi negocia... Potser Nostra Senyora del Carme no els va donar cap despatx, sinó un empatx; és clar, el Tulipan. Ah, coi, ja sé per què els servirà el despatx: per anar de CAMPAMENTOS, un capteniment molt rojigualdo.

Sara, el romanès, l'acompanyant i les banderes

2011-07-13T00:01:00.015+02:00

La candidata del partit xenòfob Plataforma per Catalunya Sara València Lombarte és una xoni de L'Espluga amb un intel·lecte privilegiat. Per exemple, s'ha feit nòvia del Juan Emanuel Popescu, un romanès. La xenòfoba i l'immigrant. La xenòfoba i l'immigrant? Mmmm... Diguem que a la xiqueta no li agraden els còccix de moro; però amb tita sí. Quin gran títol que s'ha perdut el cinema!: La xenòfoba, l'immigrant i altres coses que van entrant. El Marsé n'hauria escrit una novel·la, o dos.

Com que la Sara va triomfar al "Post viu de l'Ardanuysday", enllaço ací l'entrevista que va concedir a L'Espluga FM Ràdio. Hi va anar acompanyada per un ventríloc tant dolent que no aconsegueix, ni tan sols a la ràdio, dissimular el moviment de llavis ("sóc soltera, tinc nòvio", diu el paio). Guaita quina fila feven tots dos a l'emissora!

Al ventríloc no se li veu la mà dreta perquè, com feva Mari Carmen amb Doña Rogelia, o José Luis Moreno amb Macario, l'ha entaforat al cul de la Sara. La mà esquerra, en canvi, no se li veu perquè, en lloc de sostindre el braç de la monya, sostine... Deixem-ho córrer, no? Escoltem l'entrevista. No hi ha ni un segon de torna; els guairebé 19 minuts continen només costelles, mitjanes i perna.

Un altre dia parlarem de les banderes. De les banderes que van aparèixer per tot Tremp durant la maitinada de divendres a dissabte. D'estes banderes:

Els Res a Dir i el Consell Comarcal: els clàssics i les versions

2011-07-11T00:01:00.018+02:00

Divendres vaig anar al concert de Res a Dir;

(bones cançons, públic content —mamàs dels artistes incloses—, bons músics, instrumentació folk-flamenca —Dani caixó, Pere guitarra, Martí violí—, barreja d'instruments curiosa però ben eficaç, com la girella amb mel o el còccix de moro)

i dissabte, a la constitució del nou Consell Comarcal del Pallars Jussà.

(prometen "per imperatiu legal" els tres consellers d'ERC —normal, no?—, i també Francesc Borrell del PSC —sorpresa agradable, però un Sisco no fa estiu, temps eva temps al PSC hi heven Capmany, Sobrequés i Ferrer, catalanistes serenys, ara ja no hi són, ara estàs ben sol Sisco—, discursos correctes de Borrell, Ubach i Bellera, 11 vots Ubach —CiU+ERC—, 7 vots Borrell —PSC—, 1 absent —PSC—, president Joan Ubach, gerent Josep Ardanuy, "cames, ajudeu-me" Bonifaci Colomina)

Els de Res a Dir, que versionen clàssics del rock i de la rumba, van tocar el "Jo vull ser Rei" d'Els Pets, un bon rock clàssic. Milinkito el va fer servir al 2006 com a banda sonora del flash creat a partir de les fotos retocades que li van enviar els seus lectors. L'origen del flash va ser esta foto del Rei amb els seus cadells de segona generació (els reiets?, els reietons?, els reis 3.0?):

I este va ser el flash de Milinkito:

D'astí viniva, en part, la idea per a les fotos del post "El nou Ajuntament de l'època victoriana". Ara que hi penso, si algú també s'anima a retocar la foto original, podríem fer la versió trempolina del clàssic flash milinkitès.

Ah, no he aclarit el "cames, ajudeu-me" del Bonifaci Colomina. Resulta que el Bonifaci Colomina (PSC) també fa versions dels clàssics. En concret, dissabte al Consell Comarcal, mos va regalar una magnífica versió del clàssic anunci "Si no hay Casera, nos vamos". M'explico.

Al Boni no li va parèixer bé que se votés una habilitació per nomenar gerent el Josep Ardanuy. "En el ple de constitució, no és procedent", va dir, tot versionant el clàssic "Ara no toca" (Pujol pare, Jordi). "Serà legal, però no és procedent", va repetir sinse reblar. Feva patxoca eixa filigrana amb "legal" i "procedent"; llàstima que li faltés significat, perquè me pareix que tot eva prou conforme a dret (eva legal), a pràctica (sempre ha entrat un nou gerent en el moment en què se n'ha anat l'anterior) i a conveniència (al Consell li conviniva ja un gerent després d'un mes sinse tindre'n). Procedent, procedent... Home, procedent de Pobla és el tren que va cap a Lleida. Potser el Boni voleva dir que l'Ardanuy no procedeix de Pobla. Quemsejó! La qüestió és que el Boni va deure intuir que arribava el seu tren, perquè va afegir "Mos n'anem" i se'n va anar en un dia molt clar. Per sort, amb el "Mos n'anem" només el van seguir tres dels set consellers socialistes presents, tres i el Boni (Dumas pare, Alexandre). Dic "per sort" perquè, si hessen marxat els 7, haurien sigut massa versions de clàssics en un sol dia.

En fi, el Boni encara acabarà formant parella artística amb el Víctor. El Boni hi podria aportar el seu "Mos n'anem"; i el Víctor, el seu "Vete, me has hecho daño, vete". Juntets com a germans. Sí, d'acord, els faltaria un germà per ser els germans Karamàzov i els en sobraria un per ser el Germà Gordó; però podrien ser perfectament una versió actualitzada dels clàssics Hermanos Calatrava. Ara, no sé jo com se repartirien els papers, perquè els Hermanos Calatrava even el lleig...

i l'horrorós.

Hummmm! Saps què? Millor que el Víctor i el Boni no facen versions d'eixa parella clàssica.

Avui no diré res de l'Ajuntament

2011-07-08T09:15:00.003+02:00

Avui no diré res de l'Ajuntament
Avui no diré res de l'Ajuntament
Ahir vaig escoltar l'últim burro; i avui, res a dir
Avui no diré res de l'Ajuntament

—Ei! Un moment, un moment. Tu te deus pensar que jo sic hilipolles. Què acabes d'insinuar?
—No res. T'ho juro. Són grups de Tremp. Només preteneva dir que ahir vaig escoltar L'Últim Burro a Lo Quiosc (versions impecables, Joan Carretero és un musicàs, Jordi Ubach tine molt bona veu, dóna bo d'escoltar-los, els garrotins haurien de ser pallaresos) i que avui escoltaré Res a Dir a les piscines (a veri com sonen). Res més.
—Hummmmm. Vinga, va, estigues al cas i continua amb el que hèvem quedat.
—Continuo. Quants cops ho heva de repetir?
—175.
—Tornem-hi.

Per què he renunciat a ser regidor

2011-07-06T15:01:00.006+02:00

—Eh, xicot! Eh!
—...
—Eh, Manel, desperta!
—...
—EEEEH!
—Què passa? Què hi ha? Quin susto!
—No se diu "susto", se diu "ensurt".
—Però tu qui coi ets per esboldregar-me la migdiada i manar-me què he de dir? Diré "ensurt" si "em surt" dels...
—Tu no diries "em surt", tu diries "m'ix".
—Doncs el que m'ix ara mateix és un desig irrefrenable d'abonyegar bell cap, fixa't tu.
—Ah, mira; el Manel està de bon humor avui. Buenoooo!
—Ah, mira; no se diu "Buenoooo!". Qui ets i què vols?
—Jo sic el qui sic i vull fer-te una pregunta.
—Escolta, Quissic...
—No, "Quissic" no, "Jossic".
—Tant me fa. Escolta, Johiestic, pregunta'm el que vulgues. Total, ara ja no tornaré a adormir-me.
—Manel, per què has renunciat a ser regidor?
—Valga'm Johiestic! Eixa és la pregunta? Per preguntar això, tampoc no caleva que vinguesses tu en persona.
—És que potser no he vingut.
—Ah. Que encara estic dormint, vaja.
—O no. Potser veus... Tu riu-te'n del Barbal, riu-te'n. Bé, respons o què?
—La resposta la tins a la crònica d'El Punt:

Ardanuy deixa pas ara a la número 3 de la llista d'Esquerra, Pilar Cases. El segon a la llista, el militant de Solidaritat Independentista del Pallars [SIP], el professor i escriptor Manel Riu, ha renunciat per l'acord entre els grups coaligats que, en cas d'obtenir un sol regidor, aquest seria d'Esquerra.

—Açò és tot?
—Ves, Joystick, sí. Ara, si vols, te dic el mateix amb més detalls.
—Som-hi.
—Quan el Josep Ardanuy va decidir dimitir...
—Quan va ser això?
—De feit, el Josep ja va dir-mos als de la llista, quan estàvem preparant la candidatura, que estes even les seues últimes eleccions i que, tant si governàvem com si no, siria bo donar pas a d'altres adés no acabessen els quatre anys. Cal dir, però, que pensàvem traure dos regidors. El que hèvem acordat eva que, en eixe cas, si governàvem, el Josep se quedaria el temps suficient perquè m'acostumés a la gestió municipal i, si no governàvem, dimitiria més lego. En qualsevol dels dos supòsits, eva la Maria Pilar qui substituïva l'Ardanuy.
—I per què el Josep Ardanuy voleva retirar-se?
—Això li ho hauries de preguntar a ell, Joystick; però ja ho va dir al seu discurs de comiat: el desig de renovació.
—Bé, però encara no has dit per què has cedit el teu lloc a la Maria Pilar Cases.
—Càgon Joystick! No ho saps veri? Vam traure un regidor en lloc de dos i, per tant, el lloc correspon a ERC (Josep Ardanuy, Maria Pilar Cases...), no a SIP (Manel Riu, Josep Miró...). ERC tiniva el primer lloc i, a més, és el component majoritari de la coalició. Els del grup de SIP en vam parlar, i ho vam tindre claríssim: heva d'entrar la Maria Pilar, no jo. I també te dic una altra cosa: fa anys que la Maria Pilar és al peu del canó, i sempre hi ha hagut un Abrantes, un Riba o un Riu barrant-li el pas; potser ja se mereixeva podre ser regidora tota una legislatura.
—Manel, no trobes que la dimissió de l'Ardanuy i la teua renúncia són una traïció a l'electorat?
—No molla. El Josep hauria sigut el regidor d'ERC, de SIP, dels nostres electors i dels habitants de Tremp (i jo, tres quarts del mateix); però la Maria Pilar també ho sirà, no en tingues cap dubte. I el programa electoral continua sent el mateix.
—Ningú no renuncia a ser regidor així com així. A tu t'han promès un càrrec.
—Sí, un càrrec de consciència. Au!
—Doncs el Joan Pascual no ha renunciat, tot i que li ho està demanant el partit, perquè...
—El Pascual anirà de pet a l'infern, Joystick.
—Iep! Alto les seques! Eixa és una decisió que no te pertoca. Jo sic Jossic, no tu; encara que, com te va dir un/una socialista l'altre dia, te cregues massa sovent que sí que ho ets.
—Oh, Joystick meu, t'imploro perdó! El Pascual és Sant Pascual i fa miracles: multiplica els pans i els peixos, per exemple.
—No sigues tan carnussot, Manel!
—Perdó, perdó, perdó.
—Bé, ja m'has contestat la pregunta.
—Satisfeit?
—Un puial, però ara me n'he d'anar. Adéu, Manel, i gràcies.
—Ajoystick, Joystick, i de res. Torna quan vulgues. Mos fem una foto de record?
—Vinga, sí. Lluíiiiiiiiiiiiiiiis.
—Lluíiiiiiiiiiiiiiiis.